«La poesia no és cosa de sentiments
sinó d'experiències» — Rainer Maria Rilke
poesia
Art del llenguatge que consisteix a expressar
segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un
sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal
alhora.
La
poesia es defineix com un gènere literari, són obres escrites en vers, que
busquen expressar les emocions o impressions del món per a l'autor, on és comú
l'ús de la rima i altres eines del llenguatge.
Dins dels poemes, podem trobar aquells que són èpics, lírics; n'hi ha en forma dramàtica, d'amor, d'amistat, etc.
Dins dels poemes, podem trobar aquells que són èpics, lírics; n'hi ha en forma dramàtica, d'amor, d'amistat, etc.
En literatura, la poesia és l'art
d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi,
mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques. En
aquest sentit, que és el més tradicional i el més difós, la poesia es
contraposa a la prosa i s'identifica amb l'art de compondre versos. Però, atès
que l'estètica moderna considera que l'expressió mètrica no és absolutament
indispensable per a la creació de la poesia, resta plantejat el problema de
quina és o podria ésser la definició ideal que abracés el conjunt de tots els
factors necessaris en la constitució de l'activitat poètica. Hom podria dir que
la poesia és aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la
intensitat d'uns sentiments, la força de les paraules i, sobretot, que té la
capacitat de commoure, de parlar a l'ànim i d'exaltar la fantasia. Amb tot,
aquesta nova definició, més extensa i també més orientadora que l'anterior, no
arriba a establir, en molts casos, la condició ontològica, essencial, de l'obra
d'art poètica, perquè, al llarg de la història literària, molts altres factors
han contribuït a la creació poètica; per exemple, caldria esmentar la
importància dels signes gràfics, dels ideogrames, o de les imatges en la poesia
oriental i també en la tradició occidental (des dels cal·ligrames de
l'Antologia Palatina a Cummings, Holz i Apollinaire, a través de tota la
història de la literatura europea). Cal assenyalar també que l'estètica moderna
no admet la distinció tradicional entre poesia i prosa, com dues formes
literàries materialment diferents: l'una, expressió rítmica i, per tant,
mètrica, en versos, mesurable i sotmesa a regles musicals; l'altra,
absolutament mancada de regles . Així mateix, partint de l'antiga
tripartició de la poesia en èpica, lírica i dramàtica, hom ha pogut demostrar
que l'essència de la poesia es troba en la lírica , la qual es troba
també en el fons de l'epos i del drama. Això equival a dir que l'essència
comuna a les tres formes poètiques és la subjectivitat, i, en particular, la
subjectivitat de cada poeta que sap infondre al seu món, amb commoció i
energia, les vibracions del seu ànim. A partir, doncs, d'aquest concepte
d'universalitat de la poesia, resulta òbvia la confirmació que deriva del
teorema del caràcter purament formal de la poesia, l'ésser poètic de la qual,
segons l'estètica moderna, no consisteix en la matèria abstracta i indiferent,
sinó en la forma que investeix la matèria a través de l'elaboració poètica, que
és, en realitat, una veritable i pròpia activitat creadora, que no pressuposa
res i crea el seu món.
La poesia és una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees per mitjà de la paraula, de la creativitat i de la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar de manera sempre renovada la forma en què fem servir les paraules i les coses, i les nostres maneres de percebre i interpretar la realitat. Gràcies a les seves associacions i metàfores i al seu gramàtica singular, el llenguatge poètic constitueix, doncs, una altra faceta possible del diàleg entre les cultures.
WEBPOEMES
VENDRIA LA PAZ (Gloria Fuertes)
Si todos los políticos
se hicieran poetas,
vendría la paz.
Si todos los políticos
se hicieran Pacifistas,
vendría la paz.
Si todos los injustos
se hicieran el harakiri,
vendría la paz.
NO RES, UN FUM (Joan Vinyoli)
La poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat.
Memòria: perdre’s com en un dellà
que és sols l’aquí, darrera
cortines transparents.
I què veus?
No res, un fum.
En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora del silenci.
i fa propera la realitat.
Memòria: perdre’s com en un dellà
que és sols l’aquí, darrera
cortines transparents.
I què veus?
No res, un fum.
En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora del silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada