"estigueu feliços del que esteu vivint"
L’escriptora Pilar Rahola ha guanyat avui el 37è premi de
les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la ‘Rosa de Cendra’, un llibre
ambientat en la Barcelona de la Setmana Tràgica. ‘Rosa de Cendra’ reprèn
la història de la família protagonista del seu darrer llibre, ‘Mariona’, a
principis del segle XX.
“És un llibre ple d’il·lusions i esperances, de misèries i
contradiccions profundes -promet-. Hi apareixen molts temes: Solidaritat Obrera,
els fets del Cu-Cut!, el naixement del catalanisme polític, el lerrouxisme, la
deriva anarquista... El passeig de Gràcia canvia de manera esplendorosa, s’obre
la Via Laietana i la ciutat es converteix en un lloc esplendorós al mateix
temps que es cremen convents i hi ha violència. Jo volia que el llibre es
digués Rosa de foc
en homenatge al nom
que posaven els intel·lectuals anarquistes a la ciutat. Vaig
imaginar que després que la rosa cremés hi hauria la cendra: la cendra té un
punt d’esperança, per això em vaig quedar amb aquest títol”. L’autora assegura
que no ha pres partit per cap personatge: “No hi ha herois ni bons ni dolents. A
diferència de quan faig articles d’opinió, aquí guanya la literatura. Escrivint Rosa de cendra he pogut
entendre posicions polítiques que no comparteixo”.
Va començar la seva carrera essent directora de l’Editorial Pòrtic (1987-1990), per després passar a la política, sempre de la mà de partits amb fortes tendències independentistes(. En l’àmbit del periodisme, ha cobert diversos conflictes bèl·lics –com són la guerra dels Balcans, la caiguda del mur de Berlín, entre d’altres–, a més de ser col·laboradora en diversos programes de TV3, 8TV i Telecinco. També té presència en alguns programes radiofònics i ha escrit diversos llibres, entre ells la biografia d’Artur Mas. Ha impartit també seminaris i conferències a una sèrie d’universitats de llatinoamèrica i dels Estats Units.
És una ferma defensora dels drets de la dona i del nacionalisme català i té també una opinió ferma en el conflicte arabo-israelí, pel qual ha estat reconeguda amb diversos premis.
EL LLIBRE
Rosa de cendra arrenca el
1901, el mateix any que la Lliga Regionalista va guanyar les eleccions sota el
lideratge de Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba. “El
personatge principal és Albert Corner Espiga, net de la Mariona de la meva
novel·la anterior -avança l’autora-. Aquell llibre acabava amb el comiat entre
l’àvia i el jove Albert, que se n’anava a la guerra de Cuba. Ell aconsegueix
tornar-ne viu convertit en un antiheroi, perquè les guerres t’envileixen i et
destrueixen emocionalment”. Amb l’instint de la supervivència altament
desenvolupat, Corner ha aconseguit acumular una fortuna, relacionar-se amb
l’alta burgesia catalana i formar una família benestant. “Un dels seus fills és
anarquista i treballa amb Francesc Ferrer i Guàrdia -continua-. Aquest
noi, tot i formar part dels revolucionaris, trobarà que és qüestionat pels seus
companys a causa de la seva homosexualitat. Un altre dels quatre fills té un
perfil molt diferent, és de Solidaritat Catalana”. A través de la Merceneta,
que també forma part de la descendència de Corner, “els lectors trobaran una
generació de dones que es comença a qüestionar la vida que els ha tocat viure: Rosa
de cendra també em permet explicar l’inici d’una mirada que canviaria el
segle XX, i que és la mirada de les dones”.
ELS LLIBRES
Carta al meu fill adoptat
Va debutar amb una novel·la el 1983, Aquell estiu
color de vent, però el primer llibre amb què va fer forat va ser una defensa de
l’adopció en primera persona el 2000, actualitzada el 2012.
La màscara del rei Artur
Seguint l’estela del retrat que Yasmina Reza va
fer de Sarkozy, la periodista va escriure sobre la seva convivència amb Artur
Mas durant la campanya per les eleccions del 2010, que Mas va acabar guanyant.
La República Islàmica d’Espanya
Esperonada per la bona acollida del llibre sobre Artur
Mas, Rahola es va atrevir a publicar un llibre molt polèmic que explorava
el xoc “entre la civilització i la barbàrie”.
El carrer de l’Embut
Situada entre l’inici de la dictadura de Primo de
Rivera i els Fets de Maig del 1937, El carrer de l’Embut va voler
homenatjar els “grans mestres republicans”. Va ser una de les novel·les més
venudes per Sant Jordi el 2013.
Prou!
La tolerància d'Occident amb les dictadures i l'opressió de
la dona, la connivència amb Qatar i el diner del petroli, la incapacitat de
denunciar l'islamofeixisme... Aquest és un llibre per assenyalar els errors,
per fer-nos enrojolar i ajudar a posar fi, de manera definitiva, a tanta
estupidesa, tanta ximpleria, tanta inoperància, tanta incapacitat.
Mariona
A Mariona, Rahola es va voler endinsar en uns anys de
revolta col·lectiva -la novel·la arrenca el 1824 i acaba el 1870- explicats a
partir d’una dona de la menestralia de la vila de Gràcia. Avalots, bullangues i
lluita per la llibertat.
Rahola: "El XIX és un segle de Mariones"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada