La soledad de la lectura: intimismo (ilustración de Subi)
Club Novel.la Negra
El hada carabina de Daniel Pennac
dia 6 febrer
19'30 hores
lloc: La violeta
Daniel Pennac (Casablanca, 1944) és un dels novel·listes més estimats i
llegits de França, amb més de nou milions d'exemplars venuts en divuit
llengües. Fill d'un militar francès, va passar la infantesa en diversos
països del sud d'Àfrica i del sud-est asiàtic. Va viure una adolescència
marcada pels sofirments escolars, una vivència dolorsa que Pennac
rememora en aquest llibre alhora que ret homenatge als mestres que el
van salvar del fracàs acadèmic. Un cop llicenciat, Pennac va començar a
treballar de professor de llengua i literatura en un liceu de París, una
experiència que el va inspirar a escriure el seu famós assaig sobre la
lectura, Com una novel·la (1993), publicat a Empúries, i Mal d'escola,
un al·legat a favor de l'educació. Empúries ha publicat també les seves
novel·les: El senyor Malaussène (1996), Senyors nens (1998), La petita
venedora de prosa (2000), Els fruits de la passió (2001), El dictador i
l'hamaca (2003).
A Belleville, un barri de París, conviu tot un microcosmos humà format
per una colla de polis, immigrants àrabs, un arquitecte famós, la seva
filla drogata i la família Malaussène, entre altres personatges
curiosos. En Benjamin Malaussène recull del carrer tots els vells que
troba que s'han quedat sense casa i que, desesperats, es xuten. La seva
vida canviarà de sobte quan una amiga periodista, la qual està
investigant un afer tèrbol, és segrestada, torturada i llençada al Sena.
Però, malgrat que és del tot innocent, les sospites de la poli recauen
sobre ell. A partir d'aquí els fets es compliquen, l'acció es creua i
s'entrecreua, els personatges van i venen en una novel·la plena
d'enginy, de sorpreses, de situacions impensades... tot servit amb una
causticitat i una mala llet remarcables.
XERRADA “Com
protegir la meva obra? Registre de la Propietat Intel·lectual” amb Cillas
Solans Piedrafita, tècnica del Registre de la Propietat Intel·lectual de
Catalunya.
Dia 8 de febrer
18,30 hores
Lloc: Biblioteca
d’Altafulla
El Registre de la Propietat Intel·lectual és
una forma de protecció prevista a la Llei de propietat intel·lectual
que el configura com un registre de drets relatius a les obres i altres
produccions protegides.
La inscripció no és obligatòria, ni constitutiva de l’adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant, dóna una prova privilegiada, atès que segons estableix l’article 145.3 de la Llei de propietat Intel·lectual, es presumeix que els drets existeixen i pertanyen al titular en la forma determinada en els assentaments registrals.
La inscripció no és obligatòria, ni constitutiva de l’adquisició dels drets ni de la seva cessió. No obstant, dóna una prova privilegiada, atès que segons estableix l’article 145.3 de la Llei de propietat Intel·lectual, es presumeix que els drets existeixen i pertanyen al titular en la forma determinada en els assentaments registrals.
El Registre de la Propietat Intel·lectual és
un organisme previst a la Llei de Propietat Intel·lectual, concebut com
un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intel·lectual, a
través de la prova i la publicitat dels drets que s'inscriuen.
Mitjançant la inscripció de les obres susceptibles de protecció en el Registre s'obté un mitjà de prova per acreditar qui és l'autor d'una obra inscrita i a qui corresponen els drets d'explotació econòmica de l'obra.
I a través de la publicitat qualsevol persona pot consultar els llibres del Registre per informar-se de les obres inscrites, dels autors i dels titulars dels drets.
Pel que fa a l'organització, el Registre és únic per a tot l'Estat espanyol però té una estructura descentralitzada a través dels Registres Territorials. El de Catalunya depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i té la seu a Barcelona i delegacions a Girona, Tarragona i Lleida. Totes les obres presentades a les oficines del Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya són qualificades per aquest, sense que sigui necessari cap més tràmit amb el Registre Central.
Mitjançant la inscripció de les obres susceptibles de protecció en el Registre s'obté un mitjà de prova per acreditar qui és l'autor d'una obra inscrita i a qui corresponen els drets d'explotació econòmica de l'obra.
I a través de la publicitat qualsevol persona pot consultar els llibres del Registre per informar-se de les obres inscrites, dels autors i dels titulars dels drets.
Pel que fa a l'organització, el Registre és únic per a tot l'Estat espanyol però té una estructura descentralitzada a través dels Registres Territorials. El de Catalunya depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i té la seu a Barcelona i delegacions a Girona, Tarragona i Lleida. Totes les obres presentades a les oficines del Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya són qualificades per aquest, sense que sigui necessari cap més tràmit amb el Registre Central.
CAPSA DELS CONTES
Xerrada : Cosesmenudes
a càrrec de Lou Arans
DIMECRES 15 de febrer 17,30 hores
LLOC: CENTRE
D’ENTITATS
A la botiga-taller podràs deixar volar la teva creativitat de moltes maneres i és hi pots trobar tallers per aprendre a fer els teus projectes amb diferents tècniques. També hi pots trobar productes de manualitats per fer-ho tu a casa… I si no tens temps, també tenim articles artesans fets amb il·lusió i amor.
Tallers:
El taller de dibuix i pintura va adreçat a nens i nenes de 5 a 12 anys. Per als més grans (no hi ha límit d’edat ) oferim aprendre a manipular i crear amb l’argila polimèrica; a dibuixar i pintar; a escriure com ho feien antigament amb plumilla i tinta; i pels que s’atreveixen amb l’agulla i el didal fem costura creativa i ganxet. Aquest dos últims tallers t’oferim la possibilitat de triar entre dos… El que et vagi millor!!
Ja veieu que es pot triar i remenar!!!
CAPSA DELS CONTES
“Tots fem caca” a càrrec de Pepi
Miró
DIMECRES 15 de febrer 17,30
Lloc: CENTRE D’ENTITATS
Endinsa't en el món de Taro Gomi, l'autor japonès per a nens més conegut
del món, amb aquest best-seller internacional, considerat una petita
obra d'art. Els llibre de Taro, amb un estic únic (tendre, acolorit,
senzill i delicat) sempre intenten donar resposta als dubtes dels més
petits.
L’editorial Blackie Books engega amb Tots fem caca i Els meus amics una nova col·lecció de deu títols dedicada a l’autor japonès Taro Gomi (Tòquio, 1945).
Quan l’any 1977 es va publicar al Japó Tots fem caca,
el llibre va tenir cert impacte perquè introduïa un tema poc tractat en
aquell moment. Gairebé quaranta anys després, tot i que parlar de
caques no sigui novetat, el llibre serà amb tota seguretat molt ben
rebut pels lectors més petits.
Podríem dir que ens trobem davant
d’un primer llibre de coneixements, perquè ve a explicar-nos, de forma
molt simple però argumentada, la base del sistema digestiu: «Tots els
éssers vius mengem, i per això... tots fem caca.» Animals diversos i un
infant, a base de comparacions i exemples, ens ajuden a entendre el
gran ventall de maneres, costums i estils que hi ha de fer caca.
Taro
Gomi, com és habitual, ha creat un llibre d’un disseny molt acurat. Ens
trobem primer amb unes guardes que ja ens avancen la importància que
tindrà el color en l’obra, i tot seguit descobrim que cada pàgina o
doble pàgina serà d’un color diferent. Taro Gomi juga amb pocs elements
però significatius. La composició de la pàgina és dinàmica i elegant,
tot i que mai resulta freda, tot al contrari: el contrast de colors i el
traç tendre i aparentment senzill dels seus dibuixos fan que l’obra ens
sigui molt propera i entranyable.
Tots fem caca és un clàssic de la literatura infantil que ha
venut un milió d'exemplars a tot el món. Un llibre divertidíssim pels
més petits que parla d'un procés tan natural com és el fet de "fer
caca". Perquè tots els éssers vius mengem, i per això... tots fem caca!
Club Lectura adults
dia 23 de febrer 19 hores
“Guerra i Pau” Leon Tolstoi
Lloc: BIBLIOTECA
D’ALTAFULLA
Publicada el 1878, Guerra i pau és un fresc de l’aristocràcia russa en
el temps de les guerres napoleòniques (1805 i 1812). Tolstoi enalteix en
aquesta obra una actitud vital basada en l’amor i el respecte
universals, no en conceptes agressius com l’heroïcitat o l’honor, ho fa a
còpia de presentar la guerra a través d’uns personatges profundament
humans. Perquè,al capdavall, són aquests els que tant al camp de batalla
com a la sala de ball acaben forjant la història. Publicada el 1983 a
MOLU en dos volums en vam vendre 18.000 exemplars de cada un.
Guerra i pau (1878), un dels clàssics indiscutibles de la literatura universal, és, juntament amb Anna Karènina, no només una de les obres mestres de Lev Nikolàievitx Tolstoi sinó també probablement l'obra cabdal de la gran literatura realista del segle XIX. Amb aquesta novel·la apoteòsica i inoblidable, el gran autor rus ens ofereix un fresc èpic i històric de l'aristocràcia russa en el temps de les guerres napoleòniques a través d'uns personatges profundament humans.
Guerra i pau (1878), un dels clàssics indiscutibles de la literatura universal, és, juntament amb Anna Karènina, no només una de les obres mestres de Lev Nikolàievitx Tolstoi sinó també probablement l'obra cabdal de la gran literatura realista del segle XIX. Amb aquesta novel·la apoteòsica i inoblidable, el gran autor rus ens ofereix un fresc èpic i històric de l'aristocràcia russa en el temps de les guerres napoleòniques a través d'uns personatges profundament humans.
Club Lectura i
cinema el 7è llibre
“La diligencia”
de John Ford
Dia 3 de març
18,30 hores
a càrrec de
Eugeni Barrero
Lloc: BIBLIOTECA
D’ALTAFULLA
'La diligència' de John Ford, amb John Wayne com a protagonista. Un western amb set nominacions als Oscars, dels quals va en va rebre dos: al millor actor secundari (Thomas Mitchell) i a la millor banda sonora.
Diferents personatges es reuneixen en una diligència
per a un viatge llarg i dur. Entre ells, un fora de la llei a la
recerca de revenja, una prostituta que han fet fora del poble, un
jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar, un xèrif... Les
relacions entre un grup tan variat seran difícils i tenses. El moment de
màxim perill es presenta quan al mig d'una plana són atacats per un
grup d'indis apatxes.
Director: John Ford
Productora: Walter Wanger Productions
País: EUA
Any: 1939
Durada: 96'
Guió: Dudley Nichols, a partir d'una història original d'Ernest Haycox
Fotografia: Bart Glennon
Música: Gerard Carbonara
Director artístic: Alexander Toluboff
Vestuari: Walter Plunkett
Muntatge: Otho Lovering i Dorothy Spencer
Intèrprets: John Wayne (Ringo Kidd), Claire Trevor (Dallas), Andy Devine (Buck), John Carradine (Hatfield), Thomas Mitchell (Doc Boone), Louise Platt (Lucy Mallory), George Bancroft (Curley), Donald Meek (Peacock), Berton Churchill (Gatewood), Tim Holt (Tinent), Tom Tyler (Luke Plummer).
Sinopsi: Diferents personatges es reuneixen en una diligència per a un llarg i dur viatge, entre ells, un fora de la llei a la recerca de venjança, una prostituta a la qual han tirat del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar, un sheriff... Les relacions entre un grup tan divers seran difícils i tibants. El moment de màxim perill serà quan enmig d'una plana siguin atacats per una partida d'indis apatxes.
Consideracions: Encara que sembli estrany, a l'any 1939 el gènere del western estava bastant infravalorat i declarat passat de moda. Gràcies a aquesta pel·lícula, el mestre John Ford va aconseguir ressuscitar-lo i posar-lo de nou a les més altes cotes de la qualitat artística i l'acceptació popular. Així, a La diligència no només comença un èpic viatge d'un grup de persones pel Monument Valley, també la més gloriosa etapa d'un gènere que, recent reiventat, avançarà al galop per la vall del setè art sota les regnes d'un dels millors directors de la història del cinema i de John Wayne, ambdós directes a la llegenda. Candidata a set Oscar, va guanyar els corresponents al millor actor de repartiment (Thomas Mitchell) i a la millor banda sonora.
Productora: Walter Wanger Productions
País: EUA
Any: 1939
Durada: 96'
Guió: Dudley Nichols, a partir d'una història original d'Ernest Haycox
Fotografia: Bart Glennon
Música: Gerard Carbonara
Director artístic: Alexander Toluboff
Vestuari: Walter Plunkett
Muntatge: Otho Lovering i Dorothy Spencer
Intèrprets: John Wayne (Ringo Kidd), Claire Trevor (Dallas), Andy Devine (Buck), John Carradine (Hatfield), Thomas Mitchell (Doc Boone), Louise Platt (Lucy Mallory), George Bancroft (Curley), Donald Meek (Peacock), Berton Churchill (Gatewood), Tim Holt (Tinent), Tom Tyler (Luke Plummer).
Sinopsi: Diferents personatges es reuneixen en una diligència per a un llarg i dur viatge, entre ells, un fora de la llei a la recerca de venjança, una prostituta a la qual han tirat del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar, un sheriff... Les relacions entre un grup tan divers seran difícils i tibants. El moment de màxim perill serà quan enmig d'una plana siguin atacats per una partida d'indis apatxes.
Consideracions: Encara que sembli estrany, a l'any 1939 el gènere del western estava bastant infravalorat i declarat passat de moda. Gràcies a aquesta pel·lícula, el mestre John Ford va aconseguir ressuscitar-lo i posar-lo de nou a les més altes cotes de la qualitat artística i l'acceptació popular. Així, a La diligència no només comença un èpic viatge d'un grup de persones pel Monument Valley, també la més gloriosa etapa d'un gènere que, recent reiventat, avançarà al galop per la vall del setè art sota les regnes d'un dels millors directors de la història del cinema i de John Wayne, ambdós directes a la llegenda. Candidata a set Oscar, va guanyar els corresponents al millor actor de repartiment (Thomas Mitchell) i a la millor banda sonora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada