Si una mica de coneixement és perillós, molt és letal. Tom Sharpe
L'escriptor
anglès TomSharpe ha mort a Llafranc, on residia des del 1995. Sharpe, que tenia
vuitanta-cinc anys, és autor d'obres d'un humor corrosiu. Se'n
destaquen Wilt
(1976), La
gran persecució
(1977), El
bastard
(1978) i L'ovella
negra
(1996).
Thomas
Ridley Sharpe és un novel · lista
nascut el 30 de març de 1928 a Londres.
Més conegut com Tom Sharpe, és un dels escriptors britànics de novel · les de humor més populars de la segona meitat del segle XX. Entre les seves obres es troba la hilarant "Wilt", que s'ha erigit com la millor d'elles i la més famosa. La seva literatura es caracteritza pel seu humor corrosiu, irreverent, políticament incorrecte que no està exempt de crítica social i per a molts aquest autor és un mestre del gènere. Sharpe va aconseguir el Gran Premi de l'Humor Negre en 1986.
Les seves obres van ser traduïdes a multitud de llengües i han estat venudes en nombrosos països. En ocasions han servit d'argument per a sèries televisives-com és el cas de "El temible Blott" o "Xafarranxo a Cambridge" - i altres vegades han estat portades al cinema, com va passar amb "Wilt".
Tom Sharpe va estudiar Història a la Universitat de Cambridge. Després de realitzar el servei militar es va traslladar a Sud-àfrica, on va treballar com a docent, alhora que exercia tasques socials a Natal. Va romandre deu anys a Sud-àfrica on va treballar també com a fotògraf, fins que va ser deportat. Més endavant va exercir de professor d'Història al Col · legi de Cambridge de les Arts i la Tecnologia i finalment va traslladar la seva residència a un poble de la Costa Brava, LLafrancAmb un to sarcàstic, els seus llibres han criticat diversos aspectes de la vida: el sistema educatiu, com es veu a Wilt i els llibres que en continuen la sèrie; l'esnobisme de la classe alta anglesa, per exemple a Vicis ancestrals (1980) Les beques boges: una crònica de Porterhouse (1995); i el món literari, com a La gran persecució (1977).
Més conegut com Tom Sharpe, és un dels escriptors britànics de novel · les de humor més populars de la segona meitat del segle XX. Entre les seves obres es troba la hilarant "Wilt", que s'ha erigit com la millor d'elles i la més famosa. La seva literatura es caracteritza pel seu humor corrosiu, irreverent, políticament incorrecte que no està exempt de crítica social i per a molts aquest autor és un mestre del gènere. Sharpe va aconseguir el Gran Premi de l'Humor Negre en 1986.
Les seves obres van ser traduïdes a multitud de llengües i han estat venudes en nombrosos països. En ocasions han servit d'argument per a sèries televisives-com és el cas de "El temible Blott" o "Xafarranxo a Cambridge" - i altres vegades han estat portades al cinema, com va passar amb "Wilt".
Tom Sharpe va estudiar Història a la Universitat de Cambridge. Després de realitzar el servei militar es va traslladar a Sud-àfrica, on va treballar com a docent, alhora que exercia tasques socials a Natal. Va romandre deu anys a Sud-àfrica on va treballar també com a fotògraf, fins que va ser deportat. Més endavant va exercir de professor d'Història al Col · legi de Cambridge de les Arts i la Tecnologia i finalment va traslladar la seva residència a un poble de la Costa Brava, LLafrancAmb un to sarcàstic, els seus llibres han criticat diversos aspectes de la vida: el sistema educatiu, com es veu a Wilt i els llibres que en continuen la sèrie; l'esnobisme de la classe alta anglesa, per exemple a Vicis ancestrals (1980) Les beques boges: una crònica de Porterhouse (1995); i el món literari, com a La gran persecució (1977).
També
cal destacar l'obra literària publicada el 1996, 'L'ovella negra',
editada abans en català i castellà que en anglès. Altres títols
de la seva bibliografia són: 'Assamblea sediciosa', 'Exhibició
impúdica', 'Una princeseta amb problemes', ' Vicis ancestrals' o
'Grope', i la seva darrera obra 'l'herència de Wilt'.
mes
informacio:
CITES
Tenia les seves pròpies teories sobre l'educació. En el llibre "Wilt sóc jo. Converses amb Tom Sharpe", de Llàtzer Moix, l'escriptor reflexionava:
"Educar vol dir fer aflorar les millors qualitats de l'alumne, la tasca del professor consisteix a esbrinar quins són els dons de cada un d'ells. l'essència de l'educació és la construcció de la confiança en els estudiants, i si el professor atresora una passió per l'aprenentatge és molt probable que aconsegueixi contagiársela. Quan això passa es produeix una cosa meravellosa perquè la passió pel coneixement és una cosa que no ens abandonarà mai ".
"Wilt m'agrada perquè és algú que fa ja alguns anys que va renunciar a la visió romàntica de la vida, que ha après que cal sobreviure fent coses que sovint no ens agraden". Tom Sharpe, que parla així del seu personatge literari preferit subscriuria aquestes paraules per si mateix. "Wilt sóc jo", ha dit en un altre moment. És un home molt alt, molt blanc, molt somrient. Està content de la seva feina, "amb el que em guanyo el pa", perquè per a ell la literatura és això: un treball que cal realitzar amb seny, amb horari i tractant d'escriure allò que el lector demana. Perquè d'una altra manera ningú va a comprar-se un llibre, i si això no s'aconsegueix l'escriptor ha fracassat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada