ELS
CLUBS DE LECTURA ESTAN LLEGINT
Aquest
mes de juny la Biblioteca d'Altafulla tancarà els Clubs de lectura
fins el mes de setembre amb les següents lectures:
CLUB DE NOVEL·LA NEGRA
P. D. James No és feina de dones (Columna / Edicions 62) / No apto para mujeres (Ediciones B / Suma de Letras).
PhyllisDorothy James va néixer a Oxford, Anglaterra, el 3 d’agost de 1920.
Va
estudiar a la British School de Ludlow i en la Cambridge High School
per a dones, abandonant l’escola als 16 anys per començar a
treballar ja que la seva família no tenia molts diners i el seu
pare, un inspector d’hisenda, no creia que una dona necessités una
educació superior.Va treballar a hisenda durant 3 anys i com a assistent d’un director de teatre després. El 1941 es va casar amb Ernest Connor Bantry White, un doctor de l’exèrcit amb qui tindria dues filles. El seu marit va tornar de la guerra amb una malaltia mental que li impedia exercir i James va haver de mantenir la família fins a la mort d’Ernest el 1964. James va estudiar administració per a hospitals i entre 1949 i 1968 va treballar per al National Health Service en un hospital de Londres.
El 1968 va aprovar un examen del British Civil Service, i entre 1972 i 1979 va treballar per al Criminal Law Department del Home Office a Londres. Després, entre 1988 i 1993, ho va fer a la direcció de la BBC i en la presidència del Literature Advisory Panell a l’Arts Council d’Anglaterra.
El 1983 va obtenir la Ordre de l’Imperi Britànic Order of the British Empire (OBE) i va rebre el títol de Baronessa James de Holland Park el 1991.
Considerada una de les grans Dames del crim, PD James ha dedicat la seva carrera literària, amb més de vint novel·les, a la novel·la policial. La seva creació més famosa és la del detectiu i poeta Adam Dalgliesh, protagonista de diversos dels seus llibres.
La primera novel·la de PD James, Cubridle la cara, es va publicar el 1962. Gairebé totes les seves novel·les han estat adptadas per a la televisió, destacant les realitzades per a la televisió britànica BBC.
Cordelia
Gray no té gaire sort amb les figures paternes de la seva vida. El
seu pare l’obliga a portar una infància errant i desarrelada que
no permetrà a una noia desperta i intel·ligent com ella estudiar
i viure una vida més “normal”. La segona figura paterna és
Bernie, l’home que li dóna una oportunitat com a investigadora
privada a pesar de la seva joventut. Li ensenya tot el que sap de
l’ofici i a pesar de la ineptitud i debilitat d’aquest home, ella
acaba per apreciar-lo.
Quan
comença la novel·la el pare fa anys que és mort i Bernie acaba de
suïcidar-se. La tercera figura paterna és l’home que la contracta
per descobrir les causes que portaren al seu fill al suïcidi.
Un cas en aparença senzill, però tots coneixem que en aquest tipus
de novel·la res és clar, ni senzill. La contrafigura negativa de
Bernie és aquest científic que teòricament cerca la veritat
mitjançant Cordelia.
Ella
té vint-i-dos anys quan comença la recerca per Cambridge de les
causes d’un suïcidi que ràpidament és revelarà com un crim. Un
crim terrible i amb conseqüències inesperades per a tots els actors
de l’auca. La quarta figura paterna és Adam Dalgliesh, el
personatge més conegut de l’autora, amb el que finalment Cordelia
tindrà un tete a tete ple de perill per a ella. Dos
personatges que és reconeixeran mútuament, ella amagant una veritat
terrible i perillosa i l’altre conscient que una mentida, de
vegades, pot ser millor que una veritat destructiva.
P.D. James
pertany a una llarga tradició d’escriptor(e)s de l’anomenada
escola anglesa on prima la superfície polida en la narració, però
el que acostuma a explicar pot arribar a ser més negre que moltes de
les novel·les anomenades així, negres. Aquesta autora sempre m'ha
semblat l’última filla avantatjada de la gran tradició de la
novel·la enigma anglesa, que tantes hores de gaudi a donat a
l’aficionat al gènere, i que tant menystinguda a estat de vegades
per alguns aficionats snobs i
part de la crítica. com tota bona peça de gènere la lectura
d'aquest llibre acaba deixant un regust amarg, amargor que només
deixen les bones novel·les.
Compartim la lectura el dia 10 de juny a les 19 h. a la Biblioteca d'Altafulla
CLUB D'ASSAIG
Àlex Rovira Celma La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se, (Pòrtic, 2010)
ÀlexRovira i Celma (Barcelona, 1
de març de 1969),
és un escriptor, economista, conferenciant internacional i consultor
català. És un dels escriptors espanyols de més prestigi
internacional i ha venut a prop de cinc milions de còpies dels seus
diferents títols, essent alguns d’ells número 1 de vendes a
Espanya i en altres països, tant en llengua espanyola com en altres
idiomes. Així mateix, està considerat un dels millors experts en
Psicologia del Lideratge a nivell mundial.
Àlex
Rovira és llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE,
on dirigeix seminaris sobre Innovació, Gestió del Canvi, Gestió
del Talent, Gestió de Persones i Pensament Creatiu per a alta
direcció d'empreses i/o ONGs.
A banda de col·laborar amb aquesta escola de negocis, ho fa també
amb altres institucions de gran prestigi acadèmic.
'La
Bona Sort' ha estat la seva obra de major impacte internacional,
editada en 42 idiomes, amb un èxit sense precedents en la literatura
de no ficció, amb més de tres milions de copies venudes els primers
dos anys i fou escollit premi Shimpu al millor llibre de l'any 2004 a
Japó per unanimitat de crítica, públic i professionals del sector
editorial. Era
també coordinador d'una col·lecció de l'editorial Aguilar que
porta el seu nom i en la que es publiquen assajos, relats i llibres
empresarials seus i d'altres autors.
La
seva primera novel·la 'L’última resposta', un relat de ficció
basat en els descobriments i la vida secreta d’Albert Einstein i
escrit en co-autoria amb Francesc Miralles, els va fer mereixedors
del Premi de Novel·la Ciudad de Torrevieja el 2009. Aborda diferents
registres literaris: tant l’assaig en obres com 'La Brúixola
Interior', 'La Bona Vida' o 'La Bona Crisi', com el relat a 'La Bona
Sort', 'Els Set Poders' o 'El Laberint de la Felicitat' o 'Un Cor ple
d’Estrelles', la ficció empresarial en el cas dEl Benefici', o
la novel·la com és el cas de 'L’Última Resposta'.
En
la seva activitat com a conferenciant imparteix sessions a públic
general o empresarial i les seves temàtiques inclouen continguts
relacionats amb la psicologia,
la filosofia,
la sociologia i
la gestió empresarial, essent un ponent destacat en rellevants
fòrums d'Europa, Amèrica i Àsia. Col·labora també habitualment
amb diverses fundacions i organitzacions no governamentals.
No, no es tracta d’un llibre d’autoajuda en el sentit
d’incloure-hi receptes a seguir per superar la crisi. Jo el
definiria més aviat com a un llibre de filosofia on l’autor ens
presenta la seva manera d’entendre la vida, amb idees que poden
generar discussió. Per això, és un llibre que recomano que es
llegeixi juntament amb altres lectors, per compartir i debatre
pensaments. Segur que tindreu tertúlies força interessants. I és
que és un llibre que dóna molt de joc, fa pensar (cosa de vegades
difícil en els llibres d’avui en dia) i això s’agraeix, encara
que no es comparteixin moltes opinions que exposa l’Àlex
Rovira.I és que l’autor, que amb aquest volum completa la fins ara trilogia dels exitosos llibres La Bona Vida o La Bona Sort, pretén fer-nos reaccionar davant de qualsevol moment advers que segur patirem a la vida per aprofitar-lo i resorgir enfortits. Així, perdre un ésser estimat o que el nostre projecte fracassi no ha de ser forçosament negatiu. Si comencem a comprendre que la mort, el dolor o les adversitats formen part de les nostres vides i que tots, tard o d’hora, en patirem, ens serà més fàcil entomar aquestes situacions i superar-les quan vinguin, així com evitar quedar-nos estancats i paralitzats per la por a què succeeixin. Una vegada vaig sentir l’Eduard Punset dir que l’home no és feliç perquè sempre està pensant en què li pot passar en el futur, sense viure el present. Un cop siguem capaços de viure sense por al futur, podrem gaudir del que tenim en aquests moments.
En definitiva La Bona Crisi és un llibre que convida a la reflexió i que, segur, us aportarà una altra visió dels vostres fracassos i adversitats. Que tingueu una bona lectura i, en els temps en què estem, també una bona crisi!
Font:
Compartim la lectura el dia 12 de juny a les 19 h. a la Biblioteca d'Altafulla
CLUB DE LECTURA ADULTS
Claudio Magris El viatjar infinit, (Edicions 1984)/ El infinito viajar, (Anagrama)
Nascut a Trieste l’any 1939, Magris ha estat
professor de literatura germànica a les universitats e Torí i
Trieste i altres universitats alemanyes, i també ha donat classes de
literatura europea al Collège de France i conferències i seminaris
en universitats d’arreu del món. És membre de nombroses Acadèmies
i ha estat reconegut amb diversos guardons literaris, entre ells vuit
doctorats Honoris Causa, el Prix du Milleur Livre Étranger (1990),
el Premi Strega (1997), el Praemium Erasmianum (2001), el Premio
Reino de Redonda (2003), el Príncep d’Astúries (2004), el
Österreichischer Staatspreis für Europäische Literatur (2005), el
Premio Kythera (2007); el Premi Terenci Moix per tota una
carrera (2008); el Walter-Hallstein-Price (2008); i el Friedenspreis
des Deutschen Buchhandels (2009). Entre la seva bibliografia
destaquen els següents títols: El mito habsbúrgico de la
literatura austriaca moderna (1998); Lejos de dónde:
Joseph Roth y la tradición hebraico-oriental (1971); Ítaca
y más allá (1982); El anillo de Clarisse: tradición y
nihilismo en la literatura moderna (1984); Conjeturas sobre
un sable (1984-1986-1992); El Danubi (1986); l’obra
de teatre Stadelmann (1988); Il Conde (1993);
Le Voci (1994-1996); Microcosmos (1997); Utopía
y desencanto. Historias, esperanzas e ilusiones de la modernidad
(1999); La exposición (2001); Essere già stati,
2001; A cegues (2005); El viatjar infinit (2008);
Vostè ja ho entendrà (2007); La història no s'ha
acabat (2008) i Alfabets (2008).
Magris és, des de fa 43 anys, col·laborador del
diari Corriere della Sera i de nombroses revistes italianes
i europees.
El
viatjar infinit
és un esplèndid quadern de viatges, ple de tinta i vida viscuda: el
diari d'un cos en moviment que juga a descobrir, conèixer i
escoltar, i sobretot a compartir. I d'aquí neix l'encant. Un relat
de vint anys de viatges, del 1981 al 2004. Ens trobem caminant de la
mà de l'autor pels camins de l'Iran o de Tasmània sense haver-hi
estat mai. Des de la Manxa del Quixot fins al Petersburg de
Raskolnikov, des del castell de Ludwig de Baviera fins a l'escrivania
d'Arnold Shönberg. De Londres a Sicília. A Berlín, on Magris
discuteix amb Günter Grass. A la Xina, al Vietnam... Viure,
viatjar, escriure. Ens reconeixem com a viatgers que de sobte se
senten fascinats i ferits pels llocs i les persones i que, finalment,
intenten resistir-se contra la desintegració buscant la vida plena.
Però
si El
viatjar infinit mereix
tots el respecte és per un Prefaci
exemplar
que mereix convertir-se en referència dels amants de la literatura
contemporània. En ell, Magris
estableix
una comparació entre viure, identificat amb el viatge, i escriure,
de tal manera que "el
viatge sempre recomença, sempre ha de recomençar, com l'existència,
i cada anotació seva és un pròleg; si el recorregut pel món es
trasllada a l'escriptura, aleshores es prolonga en el pas de la
realitat al paper: escriure apunts, retocar-los, esborrar-los
parcialment, redactar-los de nou, canviar-los de lloc, variar-ne la
disposició". Evidentment, Magris
es
refereix a una concepció moderna i oberta de la novel·la, permeten aquesta narrativa aglutinadora i
en constant reconstrucció i ampliació. És més, aquesta teoria que
Magris
practica
esdevé al seu parer el signe del nostre temps i de la literatura més
interessant, la que sap copsar millor les contradiccions de l'home
modern: "la
narrativa més autèntica potser és la que parla no pas a través de
la pura invenció i ficció, sinó agafant directament els fets, les
coses, les transformacions boges i vertiginoses que, com diu
Kapuscinski, impedeixen captar el món en la seva totalitat i
oferir-ne una síntesi, i només permeten copsar-ne fragments, com un
reporter en el caos de la batalla". Un gran referent, sens dubte.
Compartim la lectura el dia 20 de juny a les 19 h. a la Biblioteca d'Altafulla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada