La Unesco va declarar el dia 21 de març DiaMundial de la Poesia. Per celebrar-ho, la ILC —amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades— celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d’un autor/a a qui s’encarrega un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebració des d’Alacant a l’Alguer, i des de la Franja a Puigcerdà).
La poesia és una manifestació de la diversitat de diàleg, de la lliure circulació de les idees per mitjà de la paraula, de la creativitat i de la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar de manera sempre renovada la manera en què utilitzem les paraules i les coses i la nostra manera de percebre i interpretar la realitat.
Gràcies a les seves associacions i metàfores i a la seva gramàtica singular, el llenguatge poètic constitueix, doncs, una altra faceta del possible diàleg entre cultures.
Aquest Dia té com a propòsit promoure l’ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals poètics; donar suport a les petites editorials; crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d’art, sinó una via d’expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors.
El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO
Dia Mundial de la Poesia.
Per celebrar-lo en aquesta edició, la catorzena, hem escollit
el poema “No em despulleu”, de Felícia Fuster, de qui
enguany commemorem el centenari del naixement.
Una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes
i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO.
Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921-París, 2012) va ser escriptora, pintora i traductora. Tot i haver donat a conèixer la seva obra en plena maduresa, amb poc temps va obtenir la complicitat dels poetes i la crítica. Instal·lada a París des dels anys cinquanta, es va caracteritzar per una forta personalitat de “dona faber”, en paraules seves, i per l’afany de llibertat que va desplegar en tots els àmbits de la seva vida. És des d’aquest principi de llibertat que va desenvolupar tant la seva obra plàstica, influïda primer per l’informalisme i l’expressionisme abstracte nord-americà per desembocar després en les innovadores Abstraccions líriques i Plurivisions, com poètica, que va transcórrer de l’avantguardisme europeu a l’assumpció de la tradició d’Orient, en concret, la poesia japonesa moderna. El conjunt de la seva producció poètica engloba set poemaris, aplegats, juntament amb les seves traduccions del japonès, a Obra poètica 1984-2001 (2010). També va escriure el text en prosa “A dins a fora” (dins Barceldones, 1989) i la novel·la inèdita Aquells fanals, i va traduir del francès Obra negra de Marguerite Yourcenar (1984) i, al japonès, Poesia catalana contemporània (1988), amb Naoyuki Sawada. El 1987 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’anglès i el francès.
Dia Mundial de la Poesia. 'No em despulleu', de Felícia Fuster
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d'aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d'aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s'esborra
té importància.
Aquelles cordes del vent, 1987
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada