20 DE JUNY
Día Mundial de las Personas Refugiadas 2016
L'any
2001 les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com a Dia Mundial
de les Persones Refugiades. L'objectiu era rescatar de l'oblit la
dramàtica situació que viuen milions de persones desarrelades entre
refugiats, apàtrides, desplaçats interns i sol·licitants d'asil
que actualment hi ha al món.
En
un món on la violència obliga a centenars de famílies a fugir cada
dia, L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats actualment
creu que ara és el moment per mostrar als líders mundials que el
públic global està aliat amb els refugiats, i per tant, presentarà
la seva petició de #ConLosRefugiados el 20 de juny per enviar un
missatge als governs que han de treballar junts i fer la seva part
amb els refugiats.
La petició #ConLosRefugiados serà lliurada a la seu de l'ONU a Nova York amb motiu de la sessió de l'Assemblea General del 19 de setembre. La petició demana als governs que:
- Garanteixin que tots els nens refugiats tinguin accés a l'educació.
- Garanteixin que totes les famílies refugiades tinguin un lloc segur on viure.
- Garanteixin que tots els refugiats puguin treballar o formar-se per adquirir noves competències i així poder contribuir positivament a les seves comunitats.
La petició #ConLosRefugiados serà lliurada a la seu de l'ONU a Nova York amb motiu de la sessió de l'Assemblea General del 19 de setembre. La petició demana als governs que:
- Garanteixin que tots els nens refugiats tinguin accés a l'educació.
- Garanteixin que totes les famílies refugiades tinguin un lloc segur on viure.
- Garanteixin que tots els refugiats puguin treballar o formar-se per adquirir noves competències i així poder contribuir positivament a les seves comunitats.
Refugi: més enllà de les xifres
Persona refugiada?... Tu també podries ser-ne una
Dia Mundial de les Persones Refugiades 2015
Informe Anual 2016 de Amnistía Internacional
La crisis de personas refugiadas bien podría ser al revés
SOBRE LA DENOMINACIÓN DE EMIGRANTES
Bertolt Brecht
Siempre me
pareció falso el nombre que nos han dado:
emigrantes.
Pero emigración significa éxodo. Y nosotros
no hemos salido voluntariamente
eligiendo otro país. Ni inmigramos a otro país
para en él establecernos, mejor si es para siempre.
Nosotros hemos huido. Expulsados somos, desterrados.
Y no es hogar, es exilio el país que nos acoge.
Inquietos estamos, si podemos junto a las fronteras,
esperando al día de la vuelta, a cada recién llegado,
febriles, preguntando, no olvidando nada, a nada renunciando,
no perdonando nada de lo que ocurrió, no perdonando.
¡Ah, no nos engaña la quietud del Sund! Llegan gritos
hasta nuestros refugios. Nosotros mismos
casi somos como rumores de crímenes que pasaron
la frontera.
Pero emigración significa éxodo. Y nosotros
no hemos salido voluntariamente
eligiendo otro país. Ni inmigramos a otro país
para en él establecernos, mejor si es para siempre.
Nosotros hemos huido. Expulsados somos, desterrados.
Y no es hogar, es exilio el país que nos acoge.
Inquietos estamos, si podemos junto a las fronteras,
esperando al día de la vuelta, a cada recién llegado,
febriles, preguntando, no olvidando nada, a nada renunciando,
no perdonando nada de lo que ocurrió, no perdonando.
¡Ah, no nos engaña la quietud del Sund! Llegan gritos
hasta nuestros refugios. Nosotros mismos
casi somos como rumores de crímenes que pasaron
la frontera.
Cada
uno de los que vamos con los zapatos rotos entre la multitud
la ignominia mostramos que hoy mancha nuestra tierra.
Pero ninguno de nosotros
se quedará aquí. La última palabra
aún no ha sido dicha.
la ignominia mostramos que hoy mancha nuestra tierra.
Pero ninguno de nosotros
se quedará aquí. La última palabra
aún no ha sido dicha.
Bertolt
Brecht: Eugen
Berthold Friedrich Brecht (Alemania, 1898-1956)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada