"Sempre es pot, quan es vol".
L'escriptor,
humanista i economista Jose Luis Sampedro (Barcelona,
1917) va morir diumenge a Madrid als 96 anys.
L'autor de novel·les com "La sonrisa etrusca" (1985), va rebre el Premi Nacional de les Lletres l'any 2011 mentre que un any abans el Consell de Ministres li va atorgar la Orden de las Artes y las Letras de España per "la seva excel·lent trajectòria literària i el seu pensament compromès amb els problemes del seu temps".
En aquest sentit, sempre es va mostrar combatiu i lluitador contra les injustícies socials i en els darrers anys es va convertir en la veu dels indignats del moviment 15-M en escriure el pròleg del llibre 'Indigneu-vos' del francès Stéphene Hessel.
L'escriptor va viure al Marroc fins els 13 anys. A la Guerra Civil va lluitar primer amb el bàndol republicà i després amb el franquista. Finalment, però, es va allunyar d'ambdós bàndols. Una de les seves primeres obres, 'La sombra de los días' (1945) és fruit de la seva experiència a la guerra.
Com a economista, va treballar al Banc Exterior d'Espanya i va donar classes a la Universitat Complutense de Madrid, on va ser catedràtic. Als anys 60 va marxar d'Espanya i va treballar com a professor a les universitats de Salford y Liverpool. Quan va tornar al país va demanar una excedència a la universitat i va escriure 'El caballo desnudo', una sàtira sobre la situació del país.
L'any 1976 va tornar a treballar al Banc Exterior d'Espanya com a economista assessor. Entre les seves obres econòmiques destaquen 'Las fuerzas de nuestro tiempo', 'Inflación: una versión completa' (1976), 'El mercado y la globalización' (2002) i 'Economía humanista. Algo más que cifras' (2009).
Paral·lelament a la seva activitat professional, Sampedro va publicar diverses novel·les. Entre la seva obra narrativa destaca 'Octubre, octubre' (1981), 'La sonrisa etrusca' (1985), 'La vieja sirena' (1990) o 'El amante lesbiano' (2000).
L'autor de novel·les com "La sonrisa etrusca" (1985), va rebre el Premi Nacional de les Lletres l'any 2011 mentre que un any abans el Consell de Ministres li va atorgar la Orden de las Artes y las Letras de España per "la seva excel·lent trajectòria literària i el seu pensament compromès amb els problemes del seu temps".
En aquest sentit, sempre es va mostrar combatiu i lluitador contra les injustícies socials i en els darrers anys es va convertir en la veu dels indignats del moviment 15-M en escriure el pròleg del llibre 'Indigneu-vos' del francès Stéphene Hessel.
L'escriptor va viure al Marroc fins els 13 anys. A la Guerra Civil va lluitar primer amb el bàndol republicà i després amb el franquista. Finalment, però, es va allunyar d'ambdós bàndols. Una de les seves primeres obres, 'La sombra de los días' (1945) és fruit de la seva experiència a la guerra.
Com a economista, va treballar al Banc Exterior d'Espanya i va donar classes a la Universitat Complutense de Madrid, on va ser catedràtic. Als anys 60 va marxar d'Espanya i va treballar com a professor a les universitats de Salford y Liverpool. Quan va tornar al país va demanar una excedència a la universitat i va escriure 'El caballo desnudo', una sàtira sobre la situació del país.
L'any 1976 va tornar a treballar al Banc Exterior d'Espanya com a economista assessor. Entre les seves obres econòmiques destaquen 'Las fuerzas de nuestro tiempo', 'Inflación: una versión completa' (1976), 'El mercado y la globalización' (2002) i 'Economía humanista. Algo más que cifras' (2009).
Paral·lelament a la seva activitat professional, Sampedro va publicar diverses novel·les. Entre la seva obra narrativa destaca 'Octubre, octubre' (1981), 'La sonrisa etrusca' (1985), 'La vieja sirena' (1990) o 'El amante lesbiano' (2000).
Us recomanem aquest autor i volem oferir unes cites i pensaments d'un home savi, En la seva literatura l'important es el camí, la literatura, i com cada persona visqui aquest camí i aquesta literatura.
"Des
que, quan era petit, Salgari em va portar a viure entre els bucaners
del Carib, fins ara que puc treure el cap i descobrir mitocondris i
el seu debatut misteri a les cèl·lules, mentre no perdi els ulls ni
la raó, la lectura omplirà els meus desitjos, en provocarà
d'altres i em descobrirà el que no sospito, oferint a la meva vida
física, que és limitada, perspectives innombrables".
"Sens
dubte la qüestió que més preocupa el nostre món és la crisi. A
les llars i a les empreses se'n pateixen les conseqüències; als
parlaments, als mitjans i a les tertúlies se n'analitzen els efectes
i, sobretot, les causes. Però l'explicació clara i definitiva ens
l'ofereix la saviesa popular: QUI TOT HO VOL TOT HO PERD. Encara que
no siguin sinònims, avui la paraula 'cobdícia' s'associa
inevitablement amb la paraula 'crisi'".
"El
nostre és un món en el qual quatre cinquenes parts de la Humanitat
passen gana, mentre l'altra cinquena part pateix malalties provocades
per l'excés de menjar. Algú pot considerar que es compleixen els
drets humans? Ni tan sols el més elemental, que és alimentar-se".
“Patriotisme,
nacionalisme, èxit esportiu, diners, són conceptes que no resolen
la soledat, però enganyen fent sentir-se menys sols als qui ho estan
sense consciència plena”
"El temps és invencible perquè ell mateix es
destrueix a cada moment".
"Deberíamos vivir tantas veces como los árboles, que pasado un año malo echan nuevas hojas y vuelven a empezar".
"Uno escribe a base de ser un minero de si mismo".
"Hay dos clases de economistas; los que quieren hacer más ricos a los ricos y los que queremos hacer menos pobres a los pobres".
"Deberíamos vivir tantas veces como los árboles, que pasado un año malo echan nuevas hojas y vuelven a empezar".
"Uno escribe a base de ser un minero de si mismo".
"Hay dos clases de economistas; los que quieren hacer más ricos a los ricos y los que queremos hacer menos pobres a los pobres".
"
El mercado está en manos de los poderosos. Dicen que el mercado es
la libertad, pero a mí me gustaría saber qué libertad tiene en el
mercado quien va sin un céntimo. Cuando se habla de la libertad hay
que preguntarse inmediatamente: ¿la libertad de quién?"
Los derechos y valores
"Sin
libertad de pensamiento, la libertad de expresión no sirve de nada".
"Desde
la infancia nos enseñan, primero, a creer los que nos dicen las
autoridades, los curas, los padres... y luego a razonar sobre lo que
hemos creido".
"Esto
acaba por degradación moral. Hemos olvidado la justicia y la
dignidad"
Sobre el hombre y la vida
"Creo
que humanidad no hay; hay seres humanos. Llevamos dos mil años desde
la Antigua Grecia, se ha progresado técnicamente de una manera
fabulosa pero seguimos matándonos unos a otros".
"La
vida siempre resucita y el hombre sigue en marcha hacia el mañana".
"No
hemos aprendido a vivir".
"Uno
escribe a base de ser un minero de sí mismo".
"Me
pueden apartar y jubilar. Pero no me pueden jubilar de mí mismo".
"La
palabra amor significa ansias de la vida, ansias de vivir... es
llevar la vida a cabo".
Capitalismo y economía
"En
este momento estamos en la descomposición del capitalismo hacia una
situación de barbarie".
"El
sistema de vida occidental se acaba".
"Algunos
creemos que la economía tiene que hacer menos pobres a los pobres.
Otros creen que tiene que servir para hacer más ricos a los ricos".
"Los
recortes se aceptan por una de las fuerzas más importantes de la
humanidad: el miedo".
"Tras
esta crisis, lo próximo a corto plazo será otra crisis".
"Con
la globalización se ha producido una transferencia de poderes: los
gobiernos han sido sustituidos por unos financieros que actúan sobre
una desregulación absoluta".
En
aquesta breu conferència ens convida a reflexionar sobre l’art de
viure, sobre la capacitat que tenim d’aprendre, sobre allò humà i
l’humanisme. Conclou que “la humanitat està per fer”, “no
tenim imatges de viure”, “tenim molta tècnica i poca saviesa”,
i que en definitiva, “no hem après a viure”. Sabies reflexions
d’un home coherent i bo que ens ha regalat excel·lent literatura i
saviesa.
Se
habla mucho del derecho a la vida, pero no de lo importante que es el
deber de vivirla
(José
Luis Sampedro)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada