Totes les coses que existeixen en l'àmbit comercial tenen un origen i un destí final, o sigui que tot absolutament tot té un cicle de vida.
Totes les coses es produeixen d'acord amb un sistema que es diu l'economia dels materials, aquest esquema realment té buits en la seva elaboració perquè es realitza d'una manera lineal, és a dir que hauria de moure sincronitzadament perquè el resultat des de la seva etapa inicial fins a la seva culminació fora exacte, però això no és possible perquè el món no funciona de la mateixa manera, com ara no tot el que es produeix i es pretén vendre es compleix, segons les premisses del sistema, però cal veure tots els factors que influeixen en la seva realització com són les persones, els recursos que es requereixen o amb els quals es compte, la incidència en el medi ambient, que sigui una necessitat real de la qual no es tingui i no el compliment d'un caprici.
El desenvolupament de
la Història de les coses comença amb la extracció
dels materials base per la fabricació
de les coses, les connotacions de consum,
i finalment la eliminació
de les coses com a residu obsolet i contaminant.
Però
amb l’ús d’aquests bens i serveis l’usuari no està en general
mentalitzat sobre els verdaders costos ambientals de les coses que
consumeix.
El llibre ens obre els ulls de la sobreexplotació del planeta, que per
extreure una sèrie de materials ha de fer malbé uns altres recursos
que no solen ser renovables. A més de perjudicar comunitats
indígenes, destrossa paisatges, medi ambient i recursos futurs que
algun dia segur necessitarem.
En el tema de
fabricació, ja sabem on és la fàbrica del món, quina mà d’obra
utilitza, en quines condicions de salut laboral, d’horaris, de
drets i de respecte. Es fabrica més de pressa que el que es pot
demandar, pel que les tàctiques són prou estudiades: obsolescència
programada, publicitat, consumisme desaforat…
I en el consum,
ja veiem els caps de setmana què fan moltes famílies als centres
comercials: buscar l’oci en la adquisició de coses i més coses.
Roba més barata que el que costa fabricar, artilugis de fabricació
xinesa, plàstics, embalums i cartrons de presentació.
A partir d’aquí,
per fer lloc a les noves coses, cal desfer-se de les antigues, perquè
l’espai és finit a les llars. I ens hem d’inventar els
abocadors: els de les coses que ens sobren, i els de la matèria
orgànica imprescindibles. El llibre fa un repàs dels sistemes
d’eliminació perillosos com les incineradores o els cementiris, i
aboca pel reciclatge (encara que preferentment es fa una crida a la
moderació del consum, la tria,i la reutilització)
Un capítol
interessant és el consum diari de cosmètics que poden ser
perillosos per la salut i medi ambient. La indústria de la cosmètica
és la segona en volum econòmic en tot el món, darrera de la
petrolífera. En la següent pàgina podeu testar si els cosmètics
que utilitzeu estan a la zona segura, la perillosa o la tòxica:
www.cosmeticdatabase.comhttp://www.slideshare.net/nereaamb/cosmtics-11435539
¿Alguna vegada us heu preguntat per la història de les coses que comprem? D'on provenen i on van a parar quan les rebutgem? Annie Leonard va viatjar pel món durant deu anys per trobar la resposta, i el resultat està a La Història de les Coses (The Story of Stuff): un vídeo molt simple, interessant i didàctic, que ens explica les causes de la crisi que travessem per culpa d'una economia basada en el consumisme i el malbaratament irresponsable de recursos.
La història de les coses (títol original en anglès
The Story
of Stuff)
és un documental web sobre el cicle de vida de béns i serveis.
El
documental de 20 minuts presenta una visió crítica de la societat
consumista. Exposa les connexions entre un gran nombre de problemes
socials i de l'ambient, i ens convoca a tots a crear un món més
sostenible i just.
El documental es divideix en 7 capítols: Introduction
(Introducció), Extraction
(Extracció), Production
(Producció), Distribution
(Distribució), Consumption
(Consum), Disposal
(Residus) , i Another
Way (Un
altre camí).
El documental descriu
l'economia
de materials,
un sistema compost per extracció,
producció,
distribució,
consum, i residus.
Aquest sistema s'estén amb persones, el govern, i la corporació.
El seu punt de vista està
fonamentat per diverses dades estadístiques. Algunes de les
afirmacions són:
- "... més del 50% dels diners de l'impost federal estatunidenc ara és per a les forces armades, ..."
- "De les 100 economies més grans de la terra ara, 51 són corporacions."
- "Nosaltres [els EUA] tenim el 5% de la població del món però consumim 30% dels recursos del món i vam crear 30% de les escombraries del món."
- "80% dels boscos originals del planeta s'han perdut."
- "Solament en el Amazones, perdem 2000 arbres per minut."
- "Cadascun de nosaltres en els EUA rep més de 3000 avisos publicitaris per dia."
- "Cadascun de nosaltres en els Estats Units fa [ 2,04 kg ] d'escombraries per dia."
- "La dioxina
és la substància més tòxica feta per l'home coneguda per la
ciència. I els incineradores
són la primera font de dioxina."
Aquest vídeo el trobeu a la següent adreça:
El
documental també cita el que Victor Lebow va dir en 1955:
- "La nostra economia enormement productiva... demana que fem del consum la nostra forma de vida, que convertim la compra i ús dels béns en un ritual, que busquem la nostra satisfacció espiritual, la nostra satisfacció de l'ego, en consum... nosaltres necessitem coses consumides, cremades, reemplaçades i descartades a pas accelerat."
PER UN CONSUM RESPONSABLEPer Consum Responsable entenem l’elecció dels productes i serveis no només sobre la base de la seva qualitat i preu, sinó també pel seu impacte ambiental i social, i per la conducta de les empreses que els elaboren. Altra accepció de Consum Responsable, o consum crític, complementària a la definició anterior, és aquell que implica consumir menys, triant consumir només el necessari, i estant atents a com ens influeïx la publicitat en la creació de necessitats supèrflues.Per a exercir un consum responsable podem fer-nos una sèrie de preguntes:Necessito el que vull comprar? Vull satisfer un desig? Estic triant lliurement o és una compra compulsiva? Quants en tinc ja? Quan ho faré servir ? Quant em durarà? Podria demanar-lo prestat a un amic o a un familiar? Puc passar sense ell? Podré mantenir-lo/netejar-lo/reparar-lo jo mateix? Tindré ganes de fer-ho?He buscat informació per a aconseguir millor qualitat i menor preu? Com em desfaré d’ell una vegada hagi acabat d’usar-lo? Està fet amb materials reciclables? Les matèries primeres que es van usar són renovables? Hi ha alguna cosa que jo posseeixi que pugui reemplaçar-lo? T’has informat de qui i com s’ha realitzat el producte?A l’hora de comprar recorda:• Has de fer-te les preguntes assenyalades anteriorment i, sobretot, si el que vols comprar satisfarà realment una necessitat o desig, o bé si ho compres compulsivament. • Pensa a quin tipus de comerç vols afavorir. No oblidis que consumir productes locals, productes ecològics o de comerç just, productes naturals i productes reutilitzats i reciclats, són sens dubte les millors opcions mediambientals i socials. • Informa’t a prop de les repercussions socials i mediambientals dels béns i serveis. Demana informació. És el teu dret. • Assegura’t de la qualitat del que compres, de cara a adquirir béns més saludables i duradors. • Cerca alternatives que minimitzin l’explotació dels recursos naturals: segona mà, reutilitzar, intercanvis, reparació. • Fes un bon manteniment de les coses i quan acabi la vida útil d’un producte, tingues en compte les possibilitats de reciclar els materials que està fet.
Finalment un enllaç sobre alimentació:
Què mengem? D’on ve allò que consumim? Com s’ha produït? Són algunes de les qüestions que preocupen cada dia més a una part significativa de persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada