Mor Teresa Pàmies

En record a la dona, lluitadora i escriptora li dediquem aquest poema de 
Joan Margarit

LA LLIBERTAT

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat són els infants jugant
al fossat del castell de Montjuïc.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.

Joan Margarit

  Fragment d'una entrevista a Teresa Pàmies:

—La vostra activitat d'escriptora és suficient per justificar la vostra vida?
—No, no de cap manera. Primer perquè sóc una escriptora tardana, és a dir que si hagués hagut d'esperar la literatura per justificar la meva vida no l'hagués pogut justificar fins a l'edat de 50 anys, és massa anys, aleshores jo la meva vida la justifico en una vessant que encara que sembli estrany, en tant que mare i en tant que militant perquè sóc una militant des de que tenia disset anys, aleshores la militància política ha donat un gran sentit a la meva vida i n'estic molt agraïda d'haver-la tingut i d’haver-li estat fidel. 

(Programa Impactes. Barcelona: Ràdio Barcelona, 1980) 

Teresa Pàmies llegeix dos fragments d''Informe al difunt' (La Campana, 2008), que parla del dol de l'autora i dels mesos abans de la mort de qui fou el seu marit, Gregorio López Raimundo.