Al
gener de 2011 es van iniciar les protestes contra el president Baixar
al-Assad, la família governa Síria des de 1963. Al-Assad és acusat
d'autoritarisme, corrupció i violació dels Drets Humans.
Al juny i juliol de 2011 van morir centenars de manifestants a Hama, a mans de l'exèrcit sirià. Al setembre es va produir una batalla a Al Rastan. A gener de 2012 els rebels (de majoria islàmica) van formar l'Exèrcit Lliure de Síria, que es va concentrar a Homs.
Al juliol de 2012 els rebels van atacar Damasc, però van ser repel · lits. El mateix mes van prendre Alep i malgrat el contraatac del govern, bona part d'aquesta ciutat segueix sota control rebel. Des de llavors ocorren sagnants combats gairebé tots els dies, sobretot a Homs, Damasc, i Aleppo.
Al gener de 2013 Bashar Al-Assad va fer una crida a negociacions i l'alto el foc, però va ser rebutjat pels rebels. Al març els rebels van prendre la ciutat de Raqqa. El 21 d'agost va ocórrer la Massacre de Ghouta, on van morir 1400 persones per armament químic. Poc després Estats Units i França van assegurar que el crim va ser comès per les forces d'Al-Asaad i va anunciar un contundent càstig. Mentrestant Rússia i l'Iran s'oposen a la intervenció.
Al juny i juliol de 2011 van morir centenars de manifestants a Hama, a mans de l'exèrcit sirià. Al setembre es va produir una batalla a Al Rastan. A gener de 2012 els rebels (de majoria islàmica) van formar l'Exèrcit Lliure de Síria, que es va concentrar a Homs.
Al juliol de 2012 els rebels van atacar Damasc, però van ser repel · lits. El mateix mes van prendre Alep i malgrat el contraatac del govern, bona part d'aquesta ciutat segueix sota control rebel. Des de llavors ocorren sagnants combats gairebé tots els dies, sobretot a Homs, Damasc, i Aleppo.
Al gener de 2013 Bashar Al-Assad va fer una crida a negociacions i l'alto el foc, però va ser rebutjat pels rebels. Al març els rebels van prendre la ciutat de Raqqa. El 21 d'agost va ocórrer la Massacre de Ghouta, on van morir 1400 persones per armament químic. Poc després Estats Units i França van assegurar que el crim va ser comès per les forces d'Al-Asaad i va anunciar un contundent càstig. Mentrestant Rússia i l'Iran s'oposen a la intervenció.
ASSAIG
Ignacio Álvarez-Ossorio: Siria contemporánea. Madrid: Síntesis, 2009.
Ignacio Álvarez-Ossorio és professor d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d’Alacant i autor de Siria contemporánea (Síntesis), un assaig sobre el país bressol de l’arabisme i que ha estat una força fonamental en l’enfrontament amb Israel.
Este libro analiza la evolución de Siria en el último siglo. Siria fue
la cuna del arabismo y, por ello, el país más golpeado por la
repartición colonial europea (1920). Una vez alcanzada la independencia
fue testigo del primer golpe militar en la historia contemporánea árabe
(1949), pero también de las primeras elecciones verdaderamente libres y
competitivas cuando se restauró el parlamentarismo (1954). Fue el primer
país en embarcarse en el proyecto unionista árabe de Naser (1958-1961) y
donde el Partido Baaz conquistó el poder (1963). Fue uno de los
puntales del frente de confrontación contra Israel, lo que le costó la
pérdida de los Altos del Golán en la guerra de los Seis Días (1967). Fue
también el primer estado donde un miembro de una minoría confesional
–el alawí Hafez al-Asad– alcanzó la presidencia (1970), el primero donde
los islamistas estuvieron a punto de derribar al gobierno (1979-1982) y
el primero donde se instauró una república hereditaria en manos de la
dinastía Asad (2000).
Siria. Más allá de Bab Al-Salam Antonio Pampliega (coordinador)
Historias desconocidas sobre Siria que
ayudarán a comprender la realidad de un país que vive en conflicto
Un grupo de reporteros españoles lanza un proyecto en forma de libro para contar lo que está ocurriendo en Siria.
Los reporteros españoles Ethel Bonet, Manu Brabo, Ricardo García Vilanova, Alberto Prieto, Maysun y Antonio Pampliega, han lanzado un proyecto en forma de libro para contar lo que está ocurriendo en SIRIA. Llevan cubriendo el conflicto desde hace un año y este libro quiere recoger ese otro lado de la guerra que no tiene cabida en los medios de comunicación.
Los reporteros españoles Ethel Bonet, Manu Brabo, Ricardo García Vilanova, Alberto Prieto, Maysun y Antonio Pampliega, han lanzado un proyecto en forma de libro para contar lo que está ocurriendo en SIRIA. Llevan cubriendo el conflicto desde hace un año y este libro quiere recoger ese otro lado de la guerra que no tiene cabida en los medios de comunicación.
Catorce historias que muestran cómo
es la vida cotidiana en Siria mientras en cada esquina silban las
balas y cruzar a la siguiente calle puede suponer el fin de tu vida.
La parte más humana del conflicto, a través de los testimonios de
personas comunes, sencillas, cuyas vivencias aportan un valor
extraordinario para poder entender lo que realmente ocurre.
‘Dicen
que el periodismo está en crisis, que no hay presupuesto para cubrir
las guerras, las crisis humanitarias y las injusticias sociales, pero
todavía quedamos periodistas que con pocos medios y mucho entusiasmo
queremos seguir contando historias mínimas para que no se apaguen las
voces del conflicto, para que un redactor jefe no te diga que “Siria es
ya una guerra olvidada”.’ - See more at:
http://blog.periodistasporelmundo.com/siria-mas-alla-de-bab-al-salam/#sthash.6HLO6BPP.dpuf
Syria
Stories ('Historias de Siria') es un proyecto
documental online que quiere contar la guerra civil siria evitando
las lógicas cuantitativas y geoestratégicas para poner en el centro
la dimensión humana. Es la iniciativa de un grupo de periodistas
de Middle
East Broadcasting Networks (MBN), movidos por el
convencimiento de que es necesaria una nueva aproximación
informativa al conflicto, una que permita al espectador conectar con
la situación de los ciudadanos sirios que intentan sobrevivir en el
conflicto. Para ello se han centrado en seis personas reales que
cuentan su historia en sendos blogs, a modo de diario. Para
salvaguardar su seguridad, lo hacen bajo nombres falsos, y sus textos
van acompañados por ilustraciones en las que se convierten en
personajes dibujados. Además, la página ofrecce un "diario de
invitados" en el que cualquier ciudadano sirio puede compartir
también su historia, de cara a continuar ampliando el proyecto.
NOVEL·LES
ELOGIO DEL ODIO, de Khaled Khalifa, Lumen (2012)
Elogio del odio està narrada per la veu d’una dona anònima vinculada a una nombrosa i tradicional família d’Alepo. Ens explica la seva evolució vital que és, també, una metàfora de la joventut siriana dels anys vuitanta. La manera d’afrontar la vida, el seu ideari religiós i la seva visió política es van modificant a mesura que van passant els anys i la noia acumula experiències.
Alimentada en tot moment per un odi extrem, la novel·la situa aquesta jove davant la repressió militar, la tirania de l’estat i la brutalitat dels esquadrons de la mort. Formarà part d’un grup armat yihadista, passarà anys com a reclusa a la presó, i finalment trobarà un cert alliberament en l’exili britànic.
Khaled Khalifa ha escrit una novel·la boníssima. És un gran retrat on explica perfectament la dictadura siriana entre ela anys setanta i vuitanta. Elogio del odio és també una bona manera d’entendre les raons del procés individual fanatitzador de les ideologies religioses radicals. Un lloc on van anar a parar molts joves i que junt als militants marxistes van ser durant molt temps els representants d’una oposició clandestina al règim totalitari.
ELS INCENDIS DE DAMASC, de Zakaria Tàmer, Lleonard Muntaner (2008)
ELS INCENDIS DE DAMASC, de Zakaria Tàmer, Lleonard Muntaner (2008)
‘Dicen
que el periodismo está en crisis, que no hay presupuesto para cubrir
las guerras, las crisis humanitarias y las injusticias sociales, pero
todavía quedamos periodistas que con pocos medios y mucho entusiasmo
queremos seguir contando historias mínimas para que no se apaguen las
voces del conflicto, para que un redactor jefe no te diga que “Siria es
ya una guerra olvidada”.’ - See more at:
http://blog.periodistasporelmundo.com/siria-mas-alla-de-bab-al-salam/#sthash.6HLO6BPP.dpuf
Són històries quotidianes ambientades en el barri de Saadi a Damasc. Un barri imaginari que segons l’autor “és una barreja de tots els barris de Damasc” i que l’escriptor usa per ambientar els diferents contes amb un marcat accent d’allò quotidià.
Les històries estan narrades dins de la tradició oral àrab, amb referències a les llegendes populars i amb reminiscències dels rondallaires (hakawatis).
Sorprèn la presència d’una violència explícita en molts dels relats que es concreta en violacions, pallisses i assassinats.
Zakaria Tàmer va néixer a Damasc el 1931. Està considerat un dels grans mestres de narracions breus de literatura àrab així com de la literatura infantil.
Tàmer, de família molt humil i autodidacta, va estar afiliat al Partit Comunista Sirià. Va estar a la presó entre 1949 i 1954 a causa de les seves idees polítiques. Amb l’arribada al poder del partit socialista Baat esdevé durant els anys seixanta funcionari del Ministeri de Cultura i redactor de la revista Al-Ma’rifa. L’any 1981 un dels seus articles el fa incloure a la llista negra del règim i emigra a Gran Bretanya on encara hi viu.
EL LADO OSCURO DEL AMOR, de Rafik Schami, Salamandra (2008)
La novel·la de Rafik Schami només ha rebut excel·lents crítiques des que es publiqués l’any 2004 a Alemanya i es fes la traducció al castellà el 2008.
El lado oscuro del amor és un llibre impressionant. Té en l’argument dues grans virtuts. Per una banda una història d’amor boníssima. Una amor difícil, potser impossible. És el de Farid i Rana. Dos joves que pertanyen a famílies cristianes enfrontades religiosament. Una és catòlica i l’altre és de tradició greco-ortodoxa.
Per altra banda, Shami contextualitza la trama en la ciutat de Damasc. Com si la capital fos un altre protagonista amb els seus barris, la seva gent i les seves històries creuades.
Una impressionant col·lecció de personatges ens són presentats en la novel·la, per la qual cosa el llibre incorpora una guia escrita genealògica per fer el seu seguiment.
El llibre fa un repàs de la història de Síria des de la caiguda de l’imperi otomàfins a la dècada dels 70.
Rafik Schami va néixer a Damasc el 1946. Des de 1971 està exiliat a Alemanya on ha publicat nombrosos llibres. El lado oscuro del amor, escrit en alemany, ha estat un èxit literari i també comercial. De Schami podem llegir també El secreto del calígrafo (Salamandra, 2009) i nombroses llibres per a nens i joves com Una mà plenad’estels (La Magrana), El mentider honest (La Magrana) i No és cap papagai (Cruïlla).
Salim Barakat, d’origen kurd, va néixer el 1951 a Qamishli (Síria). El 1971 es va establir a Beirut fins la invasió israelí del Líban el 1982. Va passar a Xipre on va treballar en la revista palestina Al-Karmel. El 1993 es va traslladar a Suècia, que és on actualment viu.
Dos trayectos reuneix les novel·les autobiogràfiques de Salim Barakat: El saltamontes de hierro i Toca, toca fuerte la trompeta hasta reventar. El primer té edició independent en català, La llagosta de ferro (Límits).
Barakat ens parla d’una infància duríssima en la província de Jazira. La infància i la joventut de l’autor tenen les mateixes motivacions i realitats que qualsevol de nosaltres: trobar un lloc al món, l’amistat, la família, el descobriment del sexe…, però la seva manera d’escriure no dóna gaires concessions. Violència i cruesa com a pa de cada dia.
Dos trayectos és un llibre molt bo. Humà, irònic i amb una important presència de la natura salvatge i rude dels kurds.
Els kurds representen el 12% de la població siriana i habiten sobre tot la regió deQamishli en el nord-est del país i la zona al nord d’Alepo. La pàginamediterraneosur.es, ens informa que els kurds de Síria rarament han provocat conflictes sagnants, a diferència de Turquia, Iraq o Iran. L’ús de l’idioma kurd en públic no està perseguit, però si la publicació de llibres en kurd. El 1962 es va treure la nacionalitat Síria el 20% de la població kurda i van rebre targetes de residència com “estrangers”. Els seus fills no van poder ser registrats per cap instància i pràcticament no existeixen per l’Estat.
Aquests kurds apàtrides es coneixen com maktumín i segons el Govern sirià són 75.000. El nombre de kurds considerats “estrangers” sobrepassa els 200.000 segons fonts kurdes. De 1973 a 1976, el règim sirià va promoure, a més, una política d’ “arabització”, traslladant sirians del sud del país fins la regió de Qamishli, on van rebre terrenys, cases i ajudes per assentar-se.
EL SABOR DE LA MIEL, de Salwa al Neimi, Booket (2009)
Sota el títol de El sabor de la miel s’amaga una combinació literària formada per la novel·la, l’autobiografia i l’assaig.
La protagonista del llibre, la mateixa Salwa Al Neimi, rep l’encàrrec de redactar un informe sobre el sexe en el món àrab. Un recurs que l’autora utilitza per reflexionar sobre els diferents temes que el configuren i el determinen: el joc de la simulació, el llenguatge, l’educació i les camàndules. Tot això ens ho presenta cuinat amb les seves experiències personals. Les reflexions de l’autora es recolzen en les cites de molts erudits àrabs clàssics que tenen un paper destacat en el llibre.
Salwa Al Neimi va néixer a Damasc el 1950. Des de mitjans dels anys setanta viu a París. El llibre va ser prohibit l’any 2007 a la Fira del Llibre de Damasc i a la majoria de països àrabs.
POESIA
EL LIBRO DEL AMOR, de Nizar Kabbani, Hiperión (2001)
El libro del amor és un recull de versos que el poeta va dedicar a Balquís al-Rawi, la seva segona dona. Una poesia extraordinària. Cada vers hauria d’estar escrit a les parets dels carrers per recordar-nos així l’alegria de l’amor.
Nizar Kabbani està considerat un dels millors poetes àrabs del segle XX. Un poeta popular i del poble. Llibertat és la paraula que millor defineix aquest magnífic poeta sirià. Literàriament va trencar amb la manera tradicional d’escriure poesia àrab. Kabbani va formar part als anys quaranta del moviment renovador anomenat “vers lliure”.
Per altra banda, la seva vida, apassionant i tràgica, va estar marcada per una plenitud llibertària. Va esdevenir l’eterna veu de l’amor i la bellesa femenina, i va fer una poesia d’alliberament sexual i polític.
Kabbani va néixer a Damasc el 1923 i va morir a Londres el 1998 deixant un llegat de més de cinquanta llibres de poesia.
LIBRO DE LAS HUIDAS Y MUDANZAS POR LOS CLIMAS DEL DÍA Y LA NOCHE, d’Adonis, Ediciones Oriente y mediterráneo (2012)
Ali Ahmad Said Esber, més conegut amb el pseudònim d’Adonis, va néixer el 1930 a Qasabín (nord de Síria). Com a conseqüència de la seva militància al Partit Social Nacionalista de Síria va estar tancat a la presó. A la sortida, l’any 1956, es va establir a Beirut. L’any 1962 va adoptar la nacionalitat libanesa i va renunciar a la seva nacionalitat síria.
Adonis està considerat un dels més grans poetes àrabs contemporanis i és un permanent candidat a obtenir el Premi Nobel de Literatura.
El libro de las huidas… va se publicat per primer cop el 1965 per l’editorialDar al-Adab de Beirut i reuneix els poemes que Adonis va escriure entre 1962 i 1964. Ediciones del oriente y del mediterráneo ja va publicar el 1988 l’edició definitiva i bilingüe àrab-castellà. Ha estat al març de 2012 que l’editorial ha fet una segona edició d’aquest gran poemari.
A la poesia d’Adonis no és fàcil d’entra-hi. Està basada en el viatge personal que el poeta fa en comunió amb la natura i el seu cos. És una poesia gairebé automàtica, plena d’imatges personals de difícil interpretació. En tot cas, arriba el que arriba, i aquí està la manera de gaudir la seva poesia. Cal llegir obertament com si d’una aventura literària es tractés.
Profundament humanista, Adonis és una persona “de marcado carácter no solo laico sino también àcrata” segons el pròleg de Federico Arbós. En paraules del mateix Adonis: “El hombre escribe y lee para liberarse, para destruir el poder –celeste o terrestre- no en nombre de otro Dios Padre, sino en nombre de hombre mismo”.
ET MIRO, de Maram al-Masri, Pagés (2010)
Et miro està formada per cent poesies en edició bilingüe català-àrab. Breus i directes. Sorprenents i colpidores. L’erotisme, el desig, el dolor i la soledat s’enllacen per construir uns versos que ens parlen, al cap i a la fi, dels misteris de l’amor.
Maram al-Masri escriu una poesia senzilla, entenedora i a la vegada molt treballada. Cada paraula al seu lloc. La seva poesia és com un xiuxiuejar plàcid.
Maram al-Masri va néixer a Lataquia (Síria) al 1962. Resideix a París des de 1982, tot i que la seva veu poètica es pot sentir en els nombrosos festivals europeus i de la riba del Mediterrani en els quals participa. Entre ells també algun d’espanyol on ha recitat amb espectacles on combina l’àrab i el castellà. Forma part de la nova generació de poetesses sirianes.
Font:
http://totesunamentida.wordpress.com/2012/09/28/siria-revolucio-i-literatura-10-autors-10-llibres/
Font:
http://totesunamentida.wordpress.com/2012/09/28/siria-revolucio-i-literatura-10-autors-10-llibres/
La Unesco pide salvaguardar el patrimonio cultural en Siria
Para
la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, "proteger el
patrimonio es inseparable de la protección de nuestras vidas, tiene
que ser parte del esfuerzo de la humanidad".
El
invierno es soledad,
el
verano migración.
Entre
ambos la primavera es un puente.
Sólo
el otoño se adentra en todas las estaciones.
La luz
sólo actúa despierta.
La
oscuridad sólo actua dormida.
Los
sueños de la noche son hilos con los que tejemos
los
trajes del día”
Adonis
