"Les paraules importen molt
poc, si no porten, a curt termini, a una acció contra el poder."
La commemoració del centenari del
naixement de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farnés
1913 - Barcelona 1985) pot ser una bona excusa per apropar-se a
l'obra d'aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no
suficientment conegut per molta gent. Espriu, un personatge auster i
exigent amb la seva obra, presenta un món personal líric i
reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els
mots, per salvar la llengua, en uns moments en què estava
especialment amenaçada.
”T’apassionaves
massa per tu, per poder comprendre el crit i el misteri d’altres
existències.” Salvador Espriu
L'home. Apunt biogràfic
Salvador Espriu i Castelló neix el 10 de juliol de
1913 a Santa Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari. La
família, però, provenia d’Arenys de Mar, població a la qual va
passar molts estius durant la infància.
Dos fets el van marcar per sempre: les morts d’una
germana i un germà, així com la llarga convalescència d’un
xarampió que el va prostrar al llit durant tres anys, temps que
dedicà a la lectura i a jugar amb titelles.
L’any 1929 Espriu, junt amb la família, visita
Sevilla durant la Setmana Santa. L’espectacularitat dels actes
religiosos i les processons li van desvetllar una fascinació per la
litúrgia catòlica, que es reflectirà posteriorment en els seus
textos.
Espriu comença els estudis a la Universitat de
Barcelona, on va conèixer el poeta mallorquí Bartomeu
Rosselló-Pòrcel, amb qui mantindrà una estreta amistat, així com
els escriptors Carles Riba i Ferran Soldevila, entre d’altres. El
1931 publica la seva primera novel·la en català, El Doctor Rip,
que la crítica va rebre amb grans elogis, tot considerant-lo un
escriptor precoç.
L’autor s’aboca profundament a la vida
universitària i esdevé el centre de les tertúlies literàries que
s’organitzen a la seva facultat. Amb la publicació de Laia,
l’any 1932, i la posterior d’Aspectes, el 1934, es va
apartar dels corrents noucentistes per destacar com a narrador que es
movia entre la sàtira i el lirisme.
L’any 1933, juntament amb altres alumnes i
professors de la Universitat de Barcelona, fa un creuer per la
Mediterrània que l’acosta als clàssics i li referma la passió
per l’egiptologia. L’any 1935 es llicencia en Dret i el 1936 en
Història Antiga.
L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936 li
provoca un trencament personal. La dictadura, que va comportar
l’abolició de les institucions catalanes i la repressió de la
llengua, li arrabassa el futur i l’obliga a viure en un “exili
interior” que no el farà renunciar a la literatura.
La mort del pare, l’abril de 1940, l’obliga a
fer-se càrrec de la família i Espriu comença a treballar de
passant de notari. En aquesta època centrarà la seva producció
literària en la poesia, per evitar la censura. La publicació de
Cementiri de Sinera farà néixer el seu mite més
representatiu.
La primera meitat dels anys cinquanta és clau per a
la producció poètica d’Espriu. Publica Les hores, Mrs. Death,
El caminant i el mur i Final del laberint. L’autor hi
reflecteix la seva obsessió per l’oblit i el no-res, fins a
convertir la meditació sobre la mort en el tema central de la seva
obra poètica.
Els seus textos impacten dins la cultura popular
gràcies a les versions que en fa el cantant Raimon als anys
seixanta. Malgrat defugir tota mena d’actes públics, firma
manifestos i participa en protestes com la Caputxinada. El compromís
d’Espriu envers la llengua i la cultura esdevé un model per a la
societat catalana.
Els últims anys de vida es va recloure a casa, on
corregia les seves obres amb minuciositat. Després de rebre
nombroses distincions, que el destaquen com a escriptor referent de
Catalunya, mor el 22 de febrer de 1985. La darrera paraula que va
escriure fou “Verdi”, de qui era un fervent admirador.
Salvador Espriu i Castelló és
considerat un dels escriptors catalans més significatius del segle
XX. Guardonat amb diversos premis i traduït a nombrosos idiomes, va
tenir una alta implicació amb la llengua i la cultura, amb
l’objectiu de “salvar-nos els mots”. Espriu és també el
creador de Sinera - anagrama d’Arenys - un dels mites de referència
de la literatura catalana.
En aquesta guia oferim una selecció de recursos disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.
Bona lectura!
En aquesta guia oferim una selecció de recursos disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.
Bona lectura!
"Jo no sóc un escriptor
d'hores perdudes, sinó tan sols un escriptor i, per tant, un home
absolutament perdut".
"He donat la meva vida pel
difícil guany
d'unes poques paraules despullades."
d'unes poques paraules despullades."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada