Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dijous, 4 de juliol del 2013

"Dic en el silenci el nom del no-res. " Salvador Espriu 100 anys

"Les paraules importen molt poc, si no porten, a curt termini, a una acció contra el poder." 
La commemoració del centenari del naixement de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farnés 1913 - Barcelona 1985) pot ser una bona excusa per apropar-se a l'obra d'aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots, per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada. 
 
T’apassionaves massa per tu, per poder comprendre el crit i el misteri d’altres existències.” Salvador Espriu

L'home. Apunt biogràfic

Salvador Espriu i Castelló neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari. La família, però, provenia d’Arenys de Mar, població a la qual va passar molts estius durant la infància.
Dos fets el van marcar per sempre: les morts d’una germana i un germà, així com la llarga convalescència d’un xarampió que el va prostrar al llit durant tres anys, temps que dedicà a la lectura i a jugar amb titelles.
L’any 1929 Espriu, junt amb la família, visita Sevilla durant la Setmana Santa. L’espectacularitat dels actes religiosos i les processons li van desvetllar una fascinació per la litúrgia catòlica, que es reflectirà posteriorment en els seus textos.
Espriu comença els estudis a la Universitat de Barcelona, on va conèixer el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amb qui mantindrà una estreta amistat, així com els escriptors Carles Riba i Ferran Soldevila, entre d’altres. El 1931 publica la seva primera novel·la en català, El Doctor Rip, que la crítica va rebre amb grans elogis, tot considerant-lo un escriptor precoç.
L’autor s’aboca profundament a la vida universitària i esdevé el centre de les tertúlies literàries que s’organitzen a la seva facultat. Amb la publicació de Laia, l’any 1932, i la posterior d’Aspectes, el 1934, es va apartar dels corrents noucentistes per destacar com a narrador que es movia entre la sàtira i el lirisme.
L’any 1933, juntament amb altres alumnes i professors de la Universitat de Barcelona, fa un creuer per la Mediterrània que l’acosta als clàssics i li referma la passió per l’egiptologia. L’any 1935 es llicencia en Dret i el 1936 en Història Antiga.
L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936 li provoca un trencament personal. La dictadura, que va comportar l’abolició de les institucions catalanes i la repressió de la llengua, li arrabassa el futur i l’obliga a viure en un “exili interior” que no el farà renunciar a la literatura.
La mort del pare, l’abril de 1940, l’obliga a fer-se càrrec de la família i Espriu comença a treballar de passant de notari. En aquesta època centrarà la seva producció literària en la poesia, per evitar la censura. La publicació de Cementiri de Sinera farà néixer el seu mite més representatiu.
La primera meitat dels anys cinquanta és clau per a la producció poètica d’Espriu. Publica Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final del laberint. L’autor hi reflecteix la seva obsessió per l’oblit i el no-res, fins a convertir la meditació sobre la mort en el tema central de la seva obra poètica.
Els seus textos impacten dins la cultura popular gràcies a les versions que en fa el cantant Raimon als anys seixanta. Malgrat defugir tota mena d’actes públics, firma manifestos i participa en protestes com la Caputxinada. El compromís d’Espriu envers la llengua i la cultura esdevé un model per a la societat catalana.
Els últims anys de vida es va recloure a casa, on corregia les seves obres amb minuciositat. Després de rebre nombroses distincions, que el destaquen com a escriptor referent de Catalunya, mor el 22 de febrer de 1985. La darrera paraula que va escriure fou “Verdi”, de qui era un fervent admirador.

Salvador Espriu i Castelló és considerat un dels escriptors catalans més significatius del segle XX. Guardonat amb diversos premis i traduït a nombrosos idiomes, va tenir una alta implicació amb la llengua i la cultura, amb l’objectiu de “salvar-nos els mots”. Espriu és també el creador de Sinera - anagrama d’Arenys - un dels mites de referència de la literatura catalana.
En aquesta guia oferim una selecció de recursos disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.
Bona lectura!

"Jo no sóc un escriptor d'hores perdudes, sinó tan sols un escriptor i, per tant, un home absolutament perdut". 
"He donat la meva vida pel difícil guany
d'unes poques paraules despullades."