El
dia Internacional de les Poblacions Indígenes
9
d’agost
L’ONU
considera indígenes els descendents de les persones que habitaven un
país o una regió geogràfica en el moment en què arribaren
poblacions de cultures o orígens ètnics diferents, que es
convertiren més tard en el grup dominant mitjançant la conquesta,
la ocupació, la colonització o per
altres mitjans.
Tema 2013: «Pobles indígenes construint aliances: En honor als tractats, acords, i altres acords constructius»
El Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món va ser establert per l'Assemblea General, el 23 de desembre de 1994, en la seva resolució A/RES/49/214 en què decideix que se celebri el 9 d'agost de cada any durant el Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes del Món (1995 - 2004).
El 2004, l'Assemblea va proclamar un Segon Decenni Internacional, del 2005 al 2015, amb el tema «Un decenni per a l'acció i la dignitat».
El tema central del Dia Internacional d'aquest any és «Pobles indígenes construint aliances: En honor als tractats, acords, i altres acords constructius».
El tema d'enguany vol subratllar la importància dels tractats entre els Estats, els seus ciutadans, i els pobles indígenes, que tenen com a objectiu reconèixer i defensar els seus drets i les seves terres, i establir un marc de convivència i de relacions econòmiques. Els acords també defineixen una visió política de diversos pobles sobirans vivint en un mateix territori, d'acord amb els principis d'amistat, cooperació i pau.
El Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món va ser establert per l'Assemblea General, el 23 de desembre de 1994, en la seva resolució A/RES/49/214 en què decideix que se celebri el 9 d'agost de cada any durant el Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes del Món (1995 - 2004).
El 2004, l'Assemblea va proclamar un Segon Decenni Internacional, del 2005 al 2015, amb el tema «Un decenni per a l'acció i la dignitat».
El tema central del Dia Internacional d'aquest any és «Pobles indígenes construint aliances: En honor als tractats, acords, i altres acords constructius».
El tema d'enguany vol subratllar la importància dels tractats entre els Estats, els seus ciutadans, i els pobles indígenes, que tenen com a objectiu reconèixer i defensar els seus drets i les seves terres, i establir un marc de convivència i de relacions econòmiques. Els acords també defineixen una visió política de diversos pobles sobirans vivint en un mateix territori, d'acord amb els principis d'amistat, cooperació i pau.
Els pobles indígenes en el món
Les societats indígenes van des d’aquelles que han estat exposades
de manera significativa a la colonització o expansió d’altres
societats fins a les que encara romanen en un relatiu aïllament de
qualsevol influència externa.L’estimació exacta de la població total dels pobles indígenes
del món és molt difícil de recopilar, donades les dificultats
d’identificació, les diferències i deficiències de les dades
dels censos disponibles Segons estimacions recents, es calcula una població indígena de 300
milions a 350 milions , el que equivaldria a un 6% de la
població mundial total. Aquesta població es distribueix en almenys
5.000 pobles diferents en més de 72 països. Aquestes poblacions
sobreviuen en grups que van des de només unes poques dotzenes de
persones a centenars de milers. Moltes han patit un descens dramàtic
de la seva població, fins i tot la seva extinció, i segueixen sent
amenaçades en moltes parts del món. Alguns pobles indígenes també han estat assimilats per altres poblacions o han
estat objecte de molts canvis: pèrdua permanent de la llengua, de
terres, pertorbacions en les formes de vida tradicionals a causa de la contaminació de les aigües i
terres… En alguns casos però, les poblacions indígenes estan
experimentant una recuperació o expansió.
Orgullosos, no primitius
Es presenta a l'Índia un nou curt que mostra la riquesa de les vides dels pobles indígenes com a part de la campanya Orgullosos, no primitius.
El vídeo, de només trenta segons, pretén qüestionar les preconcepcions que prevalen i que presenten als pobles indígenes i tribals com a pobres, "endarrerits" o "primitius", tan profundament arrelades entre els representants del Govern, la indústria i els mitjans.
El provocatiu missatge del film (en anglès), "Sense pobresa, sense bombes, sense contaminació, sense corrupció, sense presons, sense sistema de castes, i la gent els crida primitius?" Ofereix una imatge dels pobles indígenes real, com persones que tenen tots els motius del món per sentir-se orgullosos de les seves maneres de vida.
En el curt es pot veure a indígenes dongria kondhs i baigas de l'Índia, awás, waiapis i enawene nawes del Brasil i boiximans de Botswana.
Selvi, una dona korumba de Tamil nòduls, va dir a Survival: "Si tinc terra puc conrear aliment. No estem molt interessats en els diners perquè porta coses dolentes. Si tinc terra, puc tenir una bona vida. Vull nostre bosc per l'aire, l'aigua i la llenya ".
Per la seva banda, Davi Kopenawa, portaveu del poble indígena yanomami al Brasil, va expressar: "No som pobres o primitius. Som molt rics. La riquesa està en la nostra cultura, en el nostre llenguatge i en la nostra terra. No necessitem diners o possessions. El que necessitem és respecte: respecte per la nostra cultura i respecte pels nostres drets territorials ".
Selvi, una dona korumba de Tamil nòduls, va dir a Survival: "Si tinc terra puc conrear aliment. No estem molt interessats en els diners perquè porta coses dolentes. Si tinc terra, puc tenir una bona vida. Vull nostre bosc per l'aire, l'aigua i la llenya ".
Per la seva banda, Davi Kopenawa, portaveu del poble indígena yanomami al Brasil, va expressar: "No som pobres o primitius. Som molt rics. La riquesa està en la nostra cultura, en el nostre llenguatge i en la nostra terra. No necessitem diners o possessions. El que necessitem és respecte: respecte per la nostra cultura i respecte pels nostres drets territorials ".
A tot el món, els pobles indígenes i tribals que viuen en les seves pròpies terres amb llibertat per prendre les seves pròpies decisions sobre les seves vides, prosperen. En contrast, els pobles indígenes que han estat expulsats de la seva terra o que ja mai tindran accés als seus recursos estan, sovint, condemnats a esdevenir els més pobres d'entre els pobres i viure als marges de la societat.
Font:
"El
ser humano forma parte de un todo que llamamos Universo. Piensa y
siente por sí mismo, como si estuviera separado del resto; esto es
como una Ilusión Óptica de la Conciencia. Esa Ilusión es una
cárcel que nos circunscribe a las decisiones personales y al afecto
a las personas más cercanas. Hay que traspasar sus muros y ampliar
ese círculo para abrazar a todos los seres vivos y a la naturaleza
en su esplendor. ALBERT EINSTEIN".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada