Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 17 d’abril del 2021

LLIBRES QUE ESTIMEN ELS LLIBRES

 

Lectura en la biblioteca: placeres del día (ilustración de Amanda Oleander)

Tots els llibres són tresors però n’hi ha alguns que són veritablement molt especials perquè expliquen històries on els llibres són protagonistes . Molts autors parlen de l’esperit màgic dels llibres, del seu contingut enigmàtic, del poder que emanen o de la saviesa que posseeixen.

La lectura ens acompanya, ens distreu, ens forma… També ens fa pensar sobre el mateix acte lector i, encara més, sobre la literatura en si mateixa. Rumiar sobre això, endinsar-nos en l’univers personal dels autors, en les tècniques de creació que segueixen, en les fílies i les fòbies artístiques que tenen ens pot ajudar a entendre una mica més el fenomen tan fascinant de la literatura: per què ens quedem atrapats en una història o en un poema i no en podem sortir? Què fa que tinguem ganes de descobrir altres mons i personatges?

Els escriptors tenen moltes maneres de presentar-nos el seu univers creatiu, ja sigui a través dels arguments novel·lístics o bé en assaigs o dietaris que aborden sense filtre la reflexió. La curiositat per descobrir-los i les qüestions que ens plantegem al voltant dels llibres poden ser un bon detonant per tenir encara més ganes ganes de llegir.

Us deixem una selecció de llibres que parlen de llibres, d’escriptura, de lectura, perquè, al capdavall, què és, si no, la literatura?

Aquest Sant Jordi volem recomanar alguns llibres que estimen els llibres.

Enamorada de los libros / Enamorada dels llibres (ilustración de Mariona Tolosa Sisteré)

RECOMANEM
 
L'infinit dins d'un jonc La invenció dels llibres al món antic Irene Vallejo

Aquest llibre tracta sobre la història dels llibres. Un recorregut per la vida d’aquest fascinant artefacte que vam inventar perquè les paraules poguessin viatjar per l’espai i el temps. La història de la seva fabricació, de tots els tipus que hem assajat al llarg de gairebé trenta segles: llibres de fum, de pedra, d’argila, de joncs, de seda, de pell, d’arbres i, els últims d’arribar, de plàstic i de llum.
A més, és un llibre de viatges. Un fil que uneix els clàssics amb el vertiginós món contemporani, connectant-los amb debats actuals: Aristòfanes i els processos judicials contra humoristes, Safo i la veu literària de les dones, Titus Livi i el fenomen fan, Sèneca i la postveritat… Però, sobretot, aquest llibre és una fabulosa aventura col·lectiva  protagonitzada per milers de persones que, al llarg del temps, han fet possibles i han protegit els llibres: narradors orals, escribes, il·luminadors, traductors, venedors ambulants, mestres, savis, espies, rebels, monges, esclaus, aventurers… Lectors en paisatges de muntanya i a la vora del mar, en capitals on l’energia es concentra i en els llocs més apartats on el saber es refugia en temps de caos. Gent normal i corrent de qui en molts casos la història no registra els noms; aquests salvadors de llibres són els autèntics protagonistes d’aquest assaig.

“Mendel el dels llibres”  del fantàstic Stefan Zweig, aquest autor em té veritablement captivada. És la història d’un vell jueu rus que té a la seva ment el catàleg de tots els llibres. Té una vasta sapiència sobre l’existència infinita de llibres, els reconeix i és capaç de trobar-los no només amb el títol sinó també amb l’argument de la història, podria ser un bibliotecari o un llibreter. La seva vida són els llibres i es refugia cada dia en un vell cafè de Viena on els devora, mentre de tant en tant, rep a aquells qui busquen llibres i els hi dóna respostes. La història posa en evidència els valors humans, ja que són temps de guerra i Zweig aprofita per explicar dins d’aquest conte la història dels jueus, portadors de la cultura, la tradició i també dels diners.

“El llibreter assassí de Barcelona” de Ramón Miquel i Planas. És una apassionant llegenda que succeeix a Barcelona i que va revelar per primer cop un article al diari “Le Gazzette des Tribunaux” de París i després va inspirar al jove Flaubert a escriure el seu Bibliomanía”, també va ser citat per la Revista “Serapeum” de Leipzig, la Revista “Le Voleur” de París, o trobem també una referència al volum de Jules Janin a “Le Livre” de París. És a dir, tot un èxit més enllà de les nostres fronteres. Als que us agraden els llibres, tant com al protagonista del llibre que és capaç de matar per aconseguir-los, entendreu potser els seus motius i sentireu el què us explica, el què li aporten els llibres i a més a més, trobareu un lèxic enriquidor d’enquadernadors i bibliòfils. La història ha estat estudiada fins a la sacietat amb tots els ets i uts sobre la inspiració, les coincidències amb la realitat, la llegenda i el context històric

L’Amant de les llibreries” de Claude Roy. L’autor expressa en aquest petit relat el seu profund enamorament als llibres i a les llibreries, la passió que li professen i l’estima que els hi té. I realment sap de què parla perquè cada declaració d’amor que confessa ens transporta a l’olor dels llibres, al tacte dels fulls, a la imaginació que cultiven i a l’estima de l’art de llegir. Arriba a comparar els llibres amb les persones, a nomenar-los els seus ‘millors amics’ i es refereix contínuament a l’alegria que li comporta compartir la vida amb ells. Parla de les col·leccions de llibres com “La cova d’Alí Babà de la lectura” o “l’Arca de Noè de la paraula” i ho trobem molt més enllà que poètic, potser místic. Menciona ‘els llibres amb barbes’ com el nostre anterior post. I diu així: “Intento tractar als llibres com ells em tracten a mi, és a dir, d’home a home”

L’Enquadernador d’Hort” de Leopold von Sacher-Masoch. Un deliciós i curt relat on el protagonista és un enquadernador (d’aquí la nostra devoció per ell, ja que no sempre s’expliquen històries d’enquadernadors, oi?) El protagonista en qüestió, també bibliòfil com no, enquaderna els llibres dels seus clients sense poder reprimir-se abans de llegir-los tenint algun que altre conflicte amb el client per retardar la seva entrega o fins i tot per no entregar-lo, ja que el podia considerar no suficientment bo. Un bombonet deliciós.

“La Batalla entre els llibres antics i moderns” de Jonathan Swift . És un dels seus primers treballs en prosa (1697). Aquest llibre ens aporta una dialèctica entre els anomenats llibres ‘antics’ i ‘moderns’. Escrit a l’època de la Il·lustració on les discussions literàries del moment intentaven valorar si eren millors les obres de l’antiguitat o les modernes. Posa de manifest la rivalitat entre els defensors de la modernitat i la innovació i els defensors de la tradició clàssica. A mesura que el relat avança l’autor es posiciona envers un pensament o l’altre sense acabar de posicionar-se del tot i  ens deixa amb un final enigmàtic que aquí no desvetllarem.

“Llibreries” de Jorge Carrión. L’autor potser influenciat per la feina del seu pare, treballador del Círculo de Lectores, va créixer envoltat de llibres. El fet que li agradés viatjar va fer que comencés a descobrir llibreries arreu del món i a col·leccionar idees sobre elles, fent investigacions, estudis del desenvolupament dins les societats, juntament amb la introducció de la tecnologia i fins i tot retrats de la part més humana de les llibreries: els llibreters. Sempre trobem elogis als llibres i descripcions de llocs plens de llibres i pols que fan sentir ganes de posar-hi els peus i perdre-s’hi llargues hores. L’escriptor escriu l’assaig des de dins, amb intensitat i això fa que sigui un llibre dens però rodó.

“El Vici de la Lectura” d’ Edith Wharton. Podríem catalogar aquest llibre com un petit estudi sobre la lectura i també sobre els lectors. De fet és una crítica al tipus de lector mecànic que el que fa és senzillament, ens diu, perjudicar a les ‘lletres’. Parla també del tipus de llibre que ofereix o no ‘profit’ al lector i afirma que hi ha llibres que estan buits de contingut, potser no li falta raó. D’una manera ferma i sagàç ens fa una crítica intel·ligent i ens insta a la reflexió.

“84, Charing Cross Road” d’ Helene Hanff. Aquesta delícia de llibre permeteu-me que us digui que és també un dels meus favorits. L’escriptora, que no va guanyar-se la vida massa folgadament com a tal, aconsegueix amb la publicació de la correspondència entre ella, escriptora de Nova York i un llibreter de Mark & Co d’Anglaterra, en Frank Doel, la seva reputació. Es tracta de la relació que es crea entre ells, l’Helene i en Frank, juntament amb el personal que treballa a la llibreria i que creen una estreta relació al llarg de vint anys. Tot perquè l’Helene persegueix la literatura anglesa i troba a la llibreria d’en Frank els llibres de segona mà que tant omplen el seu esperit. Les cartes són autèntiques píndoles de la felicitat per aquells qui estimen els llibres, ja que l’escriptora elogia el tacte dels fulls, l’exquisida enquadernació, les inscripcions en els fulls de guarda, la bellesa de la narrativa, la qualitat dels papers i els materials del llibre… de veritat que és un autèntic plaer llegir aquestes cartes que són com una espècie de diari personal entre ells dos.

Per a què serveix un llibre?, Chloé Legeay (BiraBiro Editorial)

Per a què serveix un llibre? Una pregunta amb moltes possibles respostes. De totes elles, la Chloé Legeay n’ha triat unes quantes i les ha expressades i il·lustrades amb tota mena de detall i molt d’humor.

No llegiré aquest llibre, Jaume Copons/Òscar Julve (La galera)

En Juls no vol llegir el llibre que li ha donat la seva mestra, però no hi té res a fer. De molt mal humor, comença a llegir i, a mesura que avança la lectura, critica tot el que li molesta del llibre: els recursos que utilitzen els autors, els personatges, la lletra… No para de queixar-se fins que la Lia, la protagonista del llibre que llegeix, surt del paper i li diu quatre coses. Quin caràcter!
No llegiré aquest llibre és una novel·la gràfica dins una novel·la gràfica, que tracta el món dels llibres i la lectura d’una manera intel·ligent, gamberra i divertida.

PORTELL, Joan. A mi no m'agraden els llibres. Animallibres, 2010

Al Joan tots li regalen llibres, però a ell no li agraden. Per a què serveixen? En Joan s’hauria estimat més una pilota per a jugar amb els amics. Malgrat això, un dia troba una utilitat per als llibres: fer de porteria de futbol. Ara bé, tot canvia definitivament el dia que coneix la Naiana.

COUSINS, Lucy. Maisy va a la biblioteca. Serres, 2005

La Maisy decideix visitar la biblioteca a la recerca d’un llibre sobre peixos. Després d’algunes recerques per diversos sectors de la biblioteca, aconsegueix trobar el llibre desitjat i el lloc ideal per llegir-lo. Amb el que no comptava era amb l’arribada al lloc de diversos personatges que convertiran la silenciosa lectura en una sorollosa aventura. Un llibre adequat per suscitar l’interès per la lectura.

UN LLIBRE, Hervé Tullet

Si preguntéssim a llibreters, mestres, bibliotecaris i pares, n’estic segur que hi hauria un gran acord en què Un llibre, és un dels llibres que passarà a la història de la literatura infantil. Va aparèixer junt amb les primeres tauletes electròniques. Quan vam deixar els ratolins de banda per usar tan sols un dit per a fer-ho tot. I el gran Hervé Tullet va decidir que Un llibre podia ser tan o més divertit i seductor que una app tot fent Un llibre ben especial.

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ