ACTIVITATS GENER 2020

Todo un fin de semana para leer los libros de la biblioteca (ilustración de  Julianna Swaney)

ACTIVITATS GENER 2020

13 DE GENER

CLUB DE NOVEL·LA NEGRA

Estem llegint: “ANGEL CAIDO” de l’autor AKUNIN, BORIS

De 18,30-20 hores

Escritor ruso, Boris Akunin es conocido por su serie de libros dedicados a la novela negra protagonizados por el investigador Erast Fandorin.

Con cada una de las 12 novelas de este ciclo, Akunin pretendió abarcar un subgénro diferente de la novela criminal, desde el espionaje a la novela enigma.

Traducido a más de cinco idiomas, Akunin es uno de los autores rusos contemporáneos más vendidos y varias de sus novelas -Gámbito turco, Statksy sovetnik y El ángel caído- han sido llevadas al cine.

En un parc de Moscou, en un dia assolellat de primavera un estudiant es tira un tret davant la mirada estupefacta d'una noia que li acaba de negar un petó. És tan sols la primera d'un seguit de morts inquietants i inexplicables; i Erast Fandorin, un jove detectiu, es fica de ple a investigar aquestes morts fins que topa amb una organització secreta formada pels personatges de més prestigi de la societat russa del segle XIX. L'àngel caigut és la primera aventura del nostre heroi Erast Fandorin, i és una història de misteri, elegant i irònica, que no s'ha escrit mai fins ara.

Boris Akunin no es un nombre que nos resulte familiar en España, pero en Rusia, su país de origen, es uno de los autores más vendidos y lleva más de catorce novelas protagonizadas por el investigador Erast Fandorin, tan incansable e inteligente como despistado y sufridor. Tres de las obras de Akunin han sido adaptadas al cine con gran éxito y se ha producido una serie de televisión con otro de sus protagonistas favoritos, la monja-detective Pelagia.
El ángel caído es la primera de las novelas protagonizadas por Fandorin, justo cuando acaba de incorporarse a la policía de Moscú en 1876, dedicado casi en exclusiva a tareas de oficina gracias a su buena caligrafía. Su dominio de idiomas como el alemán y el inglés, así como las pocas ganas de trabajar de su superior, le llevará a investigar el extraño suicidio de un joven aristócrata delante de una hermosa joven. A través de la lógica, y de mucho esfuerzo (y cabezonería), Fandorin descubre una extensa conspiración que le hará viajar por Europa hasta la lejana Inglaterra.
Akunin es un enamorado de las novelas enigma y eso se nota en El ángel caído. Durante la época soviética las novelas de asesinatos no estaban bien vistas por el gobierno, así que lo único que se podía leer era lo que venía de fuera. Tras la caída de la URSS muchos autores se lanzaron a la novela negra, pero, como pasa casi siempre tras una dictadura, es difícil encontrar héroes entre las fuerzas del orden -vistas con gran desconfianza por el público en general-. Akunin resuelve esto viajando hasta el siglo XIX donde encuentra los valores de la vieja Rusia y todo un halo romántico que le permite usar a Fandorin como un personaje con el que identificarse sin problemas. Eso sí, sufrir sufre mucho, que para eso es ruso y su percepción de la vida no puede ser más trágica (o pragmática, según se mire). El ángel caído es una divertida novela de aventuras que se lee con agrado y nos ofrece una visión diferente de las clásicas obras de espionaje y asesinato, normalmente escritas desde un punto de vista anglocéntrico (o por l http://www.lecturalia.com/blog/2013/09/14/el-angel-caido-de-boris-akunin/o menos, occidental). Más que recomendable para pasar un buen rato.  

16 DE GENER

PRESENTACIÓ LLIBRE “1707” per l’AUTOR J.R. BARAT

HORARI 18,30 

J.R. Barat (València, 1959) és un escriptor polifacètic. Conrea tots els gèneres literaris, tant per a públic adult com infantil i juvenil. En tots ells ha obtingut nombrosos premis i reconeixements. Té en el seu repertori els premis Ciudad de Torrevieja, José Agustín Goytisolo, Ateneu Jovellanos, Leonor o Blas de Otero, entre molts altres. Té publicades les novel·les històriques Jaime I, el rey templario i Infierno de neón (Premi Ciudad de Salamanca).

Sinopsi: La novel·la històrica "1707", de J.R. Barat és un retrat de la València de principis del segle XVIII. El protagonista sembla que era d'una alqueria d'Almàssera..

L'1 de novembre de 1700 mor a Madrid, sense descendència, Carles II. Aquest fet desencadena la terrible Guerra de Successió per la Corona de l'Imperi espanyol. La casa de Borbó i la casa d'Habsburg es disputen el tron buit. Les potències europees es posen ràpidament en moviment per a fer valer els seus interessos. Unes defensen al candidat francés, Felip d'Anjou, mentre que unes altres prefereixen l'opció de l'arxiduc austríac Carlos. Espanya també acaba dividint-se en dos. Castella, Navarra i Andalusia donen suport a la causa borbònica, mentre que els regnes de la Corona d'Aragó s'inclinen per l'arxiduc. Però, a més, en els territoris de València la guerra pren caire de revolució social. Els pagesos i els gremis d'artesans veuen arribat el moment d'acabar amb les injustícies dels poderosos. Enmig de tanta turbulència, destaca la figura de Juan Bautista Basset, el fill d'un humil fuster que va poder haver canviat el rumb de la història.

 

 J.R BARAT LLIBRE 1707

20 DE GENER

LECTURES REBELS: CLUB DE LECTURA FEMINISTA

“FEMINISMO PARA PRINCIPIANTES “ de NURIA VARELA

AMB XUSA ORTEGA de les 18-20 hores

Nuria Varela (Turón, Mieres, 1967) és una escriptora, experta en feminisme i violència de gènere, professora i reportera espanyola. Va ser Directora del Gabinet de la ministra Bibiana Aído, participant en l'engegada per a la IX Legislatura del primer Ministeri d'Igualtat d'Espanya ^]És experta en informació sobre conflictes bèl·lics amb perspectiva de gènere i escriptora de publicacions com Íbamos a ser reinas, Feminismo para principiantes i Cansadas

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nuria_Varela

http://nuriavarela.com/acerca-de-nuria-varela/

Sinopsis

¿Por qué el feminismo ha sido vilipendiado y ridiculizado? ¿Quiénes eran las sufragistas? ¿De dónde sale el feminismo radical? ¿Cómo y dónde surge la expresión violencia de género? ¿Qué relación hay entre el feminismo y los accidentes de tráfico? ¿En qué consiste la masculinidad? A todas estas preguntas se da respuesta en “Feminismo para principiantes” donde se propone un apasionante recorrido por la historia y por los temas que son objeto de su estudio. Sugiere colocarse unas gafas violetas para percibir mejor cómo se ve la vida con la mirada feminista.

«El feminismo es una linterna. Su luz es la justicia que ilumina las habitaciones oscurecidas por la intolerancia, los prejuicios y los abusos».

 LLIBRE http://kolectivoporoto.cl/wp-content/uploads/2015/11/Varela-Nuria-Feminismo-Para-Principiantes.pdf

 

30 DE GENER

CLUB LECTURA D’ADULTS

Estem Llegint: “VIDES IMAGINARIES ”   de MARCEL  SCHWOB

de 18,30-20 hores

Marcel Schwob és un escriptor actualment poc conegut però que ha tingut al llarg dels anys un grup selecte de seguidors, com William Faulkner o, sobretot, Jorge Luis Borges. Aquest volum aplega quatre llibres, que són els més representatius de l'escriptura de Schwob, sempre a cavall de la realitat i la fantasia.

Orfebre sutil y poético lenguaje, Schwob nos ofrece en Vidas imaginarias su obra maestra. Según palabras del propio Borges, Vidas imaginarias (1896) fue el punto de partida para su obra narrativa. De hecho, los relatos de Historia universal de la infamia (1935) constituyen en cierto modo un magistral homenaje a la obra cumbre de Marcel Schwob, al que Edmond de Goncourt no dudó en calificar como 'el más maravilloso resucitador del pasado'.

sinopsi

Vidas imaginarias, de Marcel Schwob, reúne supuestas biografías de personajes históricos en los que la ficción y la realidad se entremezclan.

Reconocido por Jorge Luis Borges como el precursor de su estilo, Schwob desarrolla en estos textos la vida de distintos personajes de la historia y la mitología (por ejemplo, el capitán Kid, o el pirata Morgan, o personajes de la mitología griega), en los que relata con lujo de detalles y mucha precisión los pormenores de sus vidas. Lo interesante para el lector es que nunca puede darse cuenta dónde está lo ficcional y dónde lo que realmente sucedió en la historia.

En aquestes Vides imaginàries, Schwob posa un gra de sorra molt important en el venerable engranatge de la ficció. La separació entre el real i el fictici queda difuminada: on hi ha llenguatge hi ha relat, i on hi ha relat hi ha ficció, i , en conseqüència, el sentit del relat es mou en una deriva imprevisible. Relats que tant s’assemblen als de Borges, als de Calvino i als de tots els seus seguidors.

Marcel Schwob (Chaville, Hauts-de-Seine, 1867-París, 26 de febrer de 1905) fou un escriptor, crític literari i traductor francès.

Schwob descendia d'antigues famílies de metges i rabins distingits, lletrats i erudits. Ben aviat se li despertà la seva vocació literària. Marcel, d'acurada educació, es dedicà a l'estudi amb deler, s'aficionà a la literatura i sent encara un adolescent s'inicià en el periodisme. El moviment simbolista el guanyà ben aviat.

Als vint-i-quatre anys, dotat ja d'un agut sentit crític, publicà el seu primer llibre: Coeur double. A la novel·la i el conte s'afegeix, en l'erudició de Shwob, la filologia. Profund coneixedor del francès antic, humanista, lletrat eminent, efectuà profunds estudis sobre el poeta François Villon i la banda dels coquillards i defensà la seva tesi sobre l'argot, afirmant que aquest no és una formació espontània, sinó un llenguatge artificial, destinat a una determinada classe.

Fou un sentimental. De 1890 a 1893 estimà amb passió una pobra i malalta noieta —Louise—, la qual es consumia en el raval, minada per la misèria i la tisi. La cuidà amb exquisida devoció, tractà de salvar-la, li prodigà entendridores atencions. Louise morí en els seus braços, però ressuscità en el Le livre de Monelle.

A principis de 1895, Marguerite Moreno, actriu de la Comédie Française, d'exòtica bellesa i veu privilegiada, embogí d'amor el jove escriptor, la salut del qual declinava. A finals d'aquell any, una misteriosa malaltia atacà en Schwob, que es va haver de sotmetre a quatre operacions, de les quals en sortí invàlid. Marguerite Moreno —que ja era la seva esposa— li oferí els seus braços, el seu cor, i la seva fe. Mercès a ella pogué sobreviure deu anys. Ensopit pels hipnòtics i analgèsics, entre els quals acabà els seus últims treballs d'erudició i de crítica.

Apassionat per l'obra de Robert Louis Stevenson, es llançà darrere el seu record i viatjà a Samoa, el 1901. Tan sols l'acompanyava el seu fidel missatger Ting, ja que Marguerite hagué de romandre a França, retinguda per les seves obligacions de sociétaire del Theàtre Français. El viatge, terrible, va estar a punt de posar fi a la seva vida. Malgrat tot el desenllaç no es produí fins al 26 de febrer de 1905, a París.

L'HOME DE LES DUES CARES

"Schwob tenia dues facetes molt poc coherents entre si, -rememora Armiño-, per una part era un noi seriós, un estudiós expert en grec i llatí, preocupat per François Villon i la literatura britànica. Per l'altre, un perdulari, amic de les gresques que compartia amb l'escriptor Jean Lorrein, un incansable bevedor d'èter, la droga més popular de l'època".

L'autor va emmalaltir aviat sense que encara avui se sàpiga exactament l'origen del mal. Al final de la seva vida, ja molt castigat, va decidir complir el seu últim desig i visitar la tomba del seu admirat Robert Louis Stevenson a Samoa. Va aconseguir arribar amb dificultats fins a l'illa, però tan deteriorat que ni tan sols va tenir forces per desplaçar-se fins al túmul. Va fer mitja volta només de trepitjar terra i les seves impressions estan recollides a ‘Viaje a Samoa’, que no s'inclou en aquest volum.

A París l'esperava Marguerite Moreno, l'actriu més respectada del moment, amb qui s'havia casat deu anys enrere i a qui en temps més efervescents havia escrit en un bitllet: "Estic completament a discreció de Marguerite Moreno i ella pot fer de mi el que li plagui, fins i tot matar-me". Tot un personatge, Schwob.

GRUP D’ESCRIPTURA “ESCRIU LA TEVA HISTORIA”

TOTS ELS DIJOUS DE 17’30-19,30 HORES

 

 

“Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por. Mercè Rodoreda