Semilla lectora (ilustración de Isadora Zeferino)
ACTIVITATS BIBLIOTECA FEBRER 2019
Club Novel.la Negra
“COSECHA ROJA” de DASHIELL
HAMMETT
DILLUNS dia 4 de febrer
19hores
lloc: BIBLIOTECA (c/
VINYET, 1)
Collita Roja és una novel·la negra de Dashiell Hammett,
recordada per ser la primera que va imposar una mirada moderna i complexa de la
societat nord-americana. Un èxit literari que va fixar les claus del gènere on
la corrupció i la violència s'expressen amb una atmosfera, uns personatges i un
estil ben durs i realistes.
COLLITA ROJA va ser la seva primera novel·la després
d'alguns relats curts. Publicada el 1929. Hammett narra la violenta
història d'un detectiu privat, protagonista sense nom, que es proposa netejar
de gànsters Personville, una petita ciutat minera de l'estat de Montana, amb
les seves mateixes armes. I es capbussa en un violent bany de sang a les
poques hores d'arribar-hi.
Hi trobem els elements
característics: desenvolupament d'una complexa trama argumental en un
context social descrit amb mirada crítica, la denúncia de la corrupció de la
societat capitalista, la rigorosa objectivitat descriptiva i uns diàlegs
marcadament càustics i incisius.
Ell, que despreciava la
violència, va ser el que la va introduir explícitament a la literatura
criminal, on fins aquell moment apareixia només suggerida.
Hammett
està considerat el creador de la novel·la negra nord-americana. Un gènere que a
través d'un detectiu pragmàtic, una trama complexa i un estil alié a la
retòrica, analitza amb gran lucidesa les estructures de la societat
contemporània. I en el cas de la societat de Hammet parlem de dues
guerres mundials i un crack bursatil en el mig.
PRESENTACIÓ LLIBRE “INCERT
CAMÍ” de EDUARD PRATS
DIMARTS 12 de febrer
a les 18,30 h.
lloc: BIBLIOTECA (c/
VINYET, 1)
L’Agustí i l’Elvira
són dos vells aclaparats per l’edat i per les greus malalties que els afecten.
Arribat un determinat moment han decidit, de mutu acord, llevar-se la vida per
tal d’acabar amb les penalitats que pateixen. Saben que el final és a prop i
que tot anirà de mal en pitjor en el temps a venir. Els protagonistes intueixen que no trobaran l’aprovació de la família —ni la dels amics— per portar a terme el seu propòsit. Per això decideixen suïcidar-se lluny de tothom, a la caseta que tenen a la Sierra de Gredos, malgrat ser conscients del trasbals que causaran a la seva única filla, Flora, al seu gendre, Daniel, i als seus néts, Pau (estudiant de Medicina) i Mònica (que viu a Londres).
Altres personatges com don Eladi (el metge del poble), la cosina Àgueda, mossèn Venanci i Maties, viuran també uns dies feixucs que sacsejaran les seves consciències.
Cadascun dels onze capítols relata el punt de vista d’un dels personatges.
Es tracta d’una novel·la coral que vol enaltir la llibertat de consciència i el dret a decidir sobre la pròpia vida; sabent que no tothom té el mateix parer sobre aquesta espinosa qüestió.
EDUARD
PRATS ALONSO (Barcelona, 1942) és llicenciat en Medicina (UB), especialista en
l'aparell digestiu, màster en Bioètica (UAB-IBB), cap de medicina interna de
l'Hospital Universitari de Sant Joan (1980-1995), professior associat en
medicina (URV, 1983-2007), director de docència i bioètica del Grup Sagessa i
membre de sis comitès d'ètica assistencial (1998-2012). Ha publicat 40 treballs
en revistes estatals i internacionals. És secretari de la comissió deontològica
del Col·legi de Metges de Tarragona. És coautor, amb Pere López Bruno, del
llibre «Medicina, metges i malalts. Converses amb 11 metges de Reus».
TALLER LITERARI
“ESCRIU LA TEVA HISTÒRIA”
a càrrec de NELLA
YANES
DIJOUS 7,14 i 21 de febrer
a les 17,30 h.
lloc: BIBLIOTECA (c/
VINYET, 1)
EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA
projecció i lectura“El Sur” de Víctor Erice /relat “El sur” d’Adelaida García.
DIVENDRES 22 de FEBRER 18 hores
Lloc: BIBLIOTECA (c/
VINYET, 1)
El sur és una pel·lícula franco-espanyola dirigida per Víctor Erice i produïda per Elías Querejeta Gárate
basada en una novel·la homònima d'Adelaida García
Morales. Es va estrenar a Madrid, l'any 1983
i acapara diversos premis en certàmens espanyols i estrangers.
ARGUMENT En la
"Gavina", una casa dels afores d'una ciutat del nord, viuen Agustín
Arenas, home del sud, metge i zahorí; Julia, la seva dona, mestra represaliada
després de la Guerra Civil Espanyola;
i Estel, la filla de tots dos. Estrella va creixent i es troba fascinada
pel seu pare, a qui observa en tot moment, però al que no comprèn en
absolut. Ella creix i viu feliç, aliena als problemes de la seva mare, una
persona eternament amargada que va ser castigada pel règim franquista després
de la Guerra Civil. Una tarda, Estrella es troba al seu pare assegut en
un cafè i és llavors quan descobreix el secret que aquest guardava: una relació
amorosa amb una altra dona.
Cada
pel·lícula de Víctor Erice ha estat un autèntic esdeveniment universal. Erice
estudia a l'Escuela Oficial de Cine de Madrid, on es diploma amb Los días perdidos (1963).
Juntament amb José Luis Egea i Claudio Guerin, codirigeix el film episòdic Los desafíos (1969). Amb
el seu primer llarg metratge en solitari, El
espíritu de la colmena (1973), Conxa d'Or al Festival de Sant
Sebastià, mostra una nova manera de narrar la història d'un país a través dels
ulls estranyats d'una nena. Al seu següent film, El Sur (1983), Erice amplia a l'adolescència
aquesta mirada inquietant. Amb
El sol del membrillo (1992), revoluciona les fronteres tradicionals
del cinema de la realitat, reflectint la força de la contemplació. Aquest film
guanya el Premi del Jurat al Festival de Canes i és escollit com a millor
pel·lícula dels anys noranta amb les votacions de representants de filmoteques
i de festivals de tot el món. El 2001 roda Alumbramiento,
un dels episodis del llarg metratge col·lectiu Ten Minutes Older. En aquesta mateixa data
publica el guió La promesa
de Shanghai. El 1994, Erice rep el Premio Nacional de
Cinematografía i el 1995, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes
CAPSA DELS
CONTES a càrrec de Pepi Miró
DIMARTS 26 de
FEBRER 17 hores
CONTACONTES i XERRADA a càrrec del Centre
Psicopedagògic “Creixem” d’Altafulla
Lloc: BIBLIOTECA (c/ VINYET, 1)
CREIXEM neix amb la intenció de donar resposta
a les dificultats d'aprenentatge mitjançant l'atenció personalitzada de cada
alumne, en coordinació amb les famílies i els professionals dels centres
educatius.
Molts nens
són brillants encara que les seves notes diguin el contrari. Transformar la
seva percepció i la dels altres, la seva manera de veure i que els vegin, donar-los
seguretat i confiança per aconseguir els seus objectius, aquest és el camí que
junts farem a Creixem.
TALLER DE MÀSCARES
DIJOUS 28 de febrer de 17 a 18 hores. Vine a pintar el teu antifaç
de Carnaval!. Places limitades.
EL 7è llibre, CLUB DE LECTURA I CINEMA
Debat “El Sur” de Víctor Erice
/relat “El sur” d’Adelaida García.
DIVENDRES 1 de març 18 hores
Lloc: BIBLIOTECA (c/
VINYET, 1)
Adelaida García Morales (Badajoz, 1945
- Dos Hermanas, 22 de setembre de 2014)
va ser una escriptora espanyola
A tretze anys es va traslladar a
Sevilla, d'on eren els seus pares i on va viure una gran part de la seva
joventut. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres el 1970 a Madrid, on també va
estudiar escriptura de guions a l'Escola Oficial de Cinematografia.
Va treballar com a professora de
Llengua Espanyola i de Filosofia a Secundària, va ser model, actriu, dins del
grup de teatre Esperpento, i també traductora a Algèria.
Va debutar el 1985
amb un aclamat volum que reunia dos relats: El Sur i Bene. El
primer relat va ser portat al cinema per Víctor Erice, que llavors era la seva parella,
amb el mateix títol, El Sur.
Amb la seva següent obra, El
silencio de las sirenas, que transcorre en una localitat de La Alpujarra, on ella va residir, va obtenir el Premi Herralde de
Novel·la. L'autora va ser, a més, guardonada amb el Premi Ícar per Diario
16.
Va morir el 22 de setembre de 2014
a Dos Hermanas.
CLUB LECTURA ADULTS
DIJOUS 7 de
MARÇ 19 hores
“EL SUEÑO DE
ALEJANDRIA” TERENCI MOIX
Lloc: BIBLIOTECA (c/
VINYET, 1)
Terenci Moix (Barcelona, 1943). Pseudònim de Ramon Moix. De
formació anàrquica i autodidàctica, treballà en tota mena d'oficis. Residí a
Londres. Es donà a conèixer com a narrador amb La torre dels Vicis Capitals
(1968), que representà una ruptura temàtica amb la tradició de postguerra i amb
el realisme històric. La seva obra s'ha centrat en gran part en la crítica i la
mitificació dels valors de la cultura, l'educació, el sexe, els mass-media, de
l'època franquista, temàtica desenvolupada a Onades sobre una roca deserta
(1969), El dia que va morir Marilyn (1969), Món mascle (1971) i Sadístic,
esperpèntic i àdhuc metafísic (1976). Professional de les lletres ha
col·laborat en mitjans de comunicació escrita com "Tele-Exprés",
"Tele-Estel", "El Correo Catalan", "Destino",
"Nuevos Fotogramas", en la qual pogué desenvolupar la seva passió pel
cinema, "Serra d'Or", i actualment a "El País". També ha
publicat llibres de viatges, Terenci del Nil o Viatge sentimental a
Egipte (1971) i Terenci als USA (1974); ha escrit assajos com Los
cómics, arte para consumo y formas "pop" (1968) o El sadismo
de nuestra infància (1970). Les entrevistes que li han estat fetes les ha
aplegat a Preguntar no és ofendre (1975). Ha conreat el teatre amb Tartan
dels micos contra l'estreta de l'Eixample (1974) i ha col·laborat junt amb
J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980). Ha fet una
notable versió de Hamlet, a més d'altres versions i guions per a la
televisió. S'ha decantat per la utilització del castellà en les seves últimes
obres Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986), El
sueño de Alejandria (1989) o la publicació dels tres volums de les seves
memòries, sota el títol genèric de El peso de la paja. L'any 2003 fou
guardonat amb el premia fernando Lara de novel·la per l'obra publicà El Arpista ciego (2002).
Morí a Barcelona la primera setmana del mes d'abril de 2003 d'un enfisema
pulmonar causat per la seva addició al tabac.
Terenci Moix construye
una nueva y subyugante novela histórica partiendo de personajes poco
divulgados: así, el rey Juba II de Mauritania (actual Marruecos) y la princesa
Cleopatra Selene, hija de Antonio y Cleopatra. Los destinos de uno y otro, tan
insólitos como fascinantes, sirven al autor para trazar un original fresco de
las tierras marroquíes durante la Era de Augusto.Pero el principal personaje de la novela es un humilde jardinero, Fedro, empeñado en una intensa búsqueda espiritual que sólo puede realizarse en el sorprendente final de la novela y en Alejandría, ciudad que se erige como la personificación última del ideal soñado. Así, la novela incide en el tema, tan caro al autor, de la búsqueda iniciática.
El sueño de Alejandría es una sorprendente historia que arranca de algunos personajes de la anterior novela de Terenci Moix No digas que fue un sueño, que al poco tiempo de su aparición se convirtió en uno de los mayores éxitos de la literatura española, sobrepasando la cifra la cifra del millón de ejemplares vendidos. Pero El sueño de Alejandría no es una simple segunda parte de un éxito establecido. Se trata, por el contrario, de una narración autónoma, que se desarrolla a partir de las jornadas que siguieron a la muerte de Antonio y Cleopatra y la caída de Alejandría en manos de las tropas romanas.
El choque de destinos, la turbulencia de las pasiones, la sorprendente franqueza con que están descritas, la búsqueda iniciática del protagonista, todo ello unido a la cuidadosa descripción de ambientes hacen de El sueño de Alejandría una novela de apasionante lectura que atrae la atención del lector por la constante tensión de su temática y la originalidad y vigor de su planteamiento, poco habitual en la novela histórica.
Si habito en tu memoria, no estaré solo.
Mario Benedetti
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada