Declaració Universal dels Drets Humans
"La
construcció d'un món solidari, sense injustícies ni violència, només és
possible si totes les nacions i tots els individus ens esforcem a promoure,
arreu del món, els drets i les llibertats d'aquesta Declaració".
(Adaptació del Preàmbul de la Declaració)
(Adaptació del Preàmbul de la Declaració)
Article 1: Tots els
éssers humans naixem lliures, amb els mateixos drets i amb la mateixa dignitat.
Com que tenim raó i consciència, ens hem de tractar sempre amb respecte.
Article 2: Els drets que
proclama aquesta Declaració són per a tothom. Encara que parlem una altra
llengua, encara que tinguem el color de la pell diferent, encara que pensem
d'una altra manera, encara que sigui una altra la nostra religió, tant si som
pobres com si som rics com si som d'un altre país.
Article 3: Tots tenim
dret a viure. A viure lliurement i amb seguretat.
Article 4: Ningú no ens
pot esclavitzar. L'esclavitud està prohibida en tots els casos.
Article 5: Ningú no té
dret a torturar-nos ni a tractar-nos de forma cruel, inhumana o degradant.
Article 6: Tots els
nostres drets han de ser reconeguts a tot arreu.
Article 7: La llei és la
mateixa per a tothom. No se'ns pot aplicar de forma diferent.
Article 8: Quan algú no
respecta els nostres drets podem demanar la protecció de la justícia.
Article 9: Ningú no té
dret, arbitràriament, a detenir-nos, a mantenir-nos a la presó ni a
expulsar-nos del país on vivim.
Article 10: Si hem de ser
jutjats ha de ser públicament. I aquells que ens jutgin han de ser completament
imparcials.
Article 11: Si som
acusats, sempre tenim dret a defensar-nos. S'ha d'admetre que som innocents
mentre no es pugui provar que som culpables. Ningú no té dret a condemnar-nos
ni a castigar-nos per coses que no hem fet.
Article 12: Ningú no pot
ficar-se arbitràriament en la nostra vida privada, en la nostra família, la
nostra casa o la nostra correspondència.
Article 13: Tenim dret a
entrar i sortir del nostre país quan vulguem.
Article 14: Si ens
persegueixen, tenim dret a anar a un altre país i demanar que ens protegeixin.
Però perdem aquest dret si no respectem els articles d'aquesta Declaració.
Article 15: Tenim dret a
pertànyer a un país. I, si desitgem pertànyer a un altre país, ningú no pot,
arbitràriament, impedir-nos-ho.
Article 16: Quan tenim
edat de casar-nos, tenim dret a fer-ho sigui quina sigui la nostra raça, el
nostre país d'origen o la nostra religió. Les dones i
els homes tenim els mateixos drets quan som casats i quan ens separem. No hi ha ningú
que ens pugui obligar a casar-nos i, si ho fem, el govern del nostre país ha de
protegir la nostra família.
Article 17: Com tothom,
tenim dret a tenir les nostres coses, i ningú no té dret a prendre'ns-les.
Article 18: Tenim dret a
pensar el que volem i a canviar de manera de pensar. També tenim dret a triar
lliurement la religió que volem, a canviar de religió i a practicar-la com ens
sembli, sols o amb d'altres persones.
Article 19: Tots tenim
dret a la llibertat d'opinió i d'expressió. Tenim dret a intercanviar idees
amb les persones d'altres països sense que les fronteres ens ho impedeixin.
Article 20: Tots tenim
dret a organitzar grups i reunions, i a participar-hi de manera pacífica. Ningú
no ens pot obligar a formar part d'un grup.
Article 21: Tenim dret a
participar activament en les decisions del nostre país, directament o escollint
representants que tinguin les nostres idees i votant lliurement per indicar la
nostra elecció.
Per poder escollir els nostres governants, periòdicament s'han de fer eleccions no manipulades en les que tothom pugui votar lliurement.
Per poder escollir els nostres governants, periòdicament s'han de fer eleccions no manipulades en les que tothom pugui votar lliurement.
Article 22: Cadascú de
nosaltres tenim dret a beneficiar-nos de tots els avantatges socials, culturals
i econòmics per poder viure dignament.
Article 23: Tenim dret a
treballar, a triar lliurement una feina i a rebre un sou que ens permeti viure
dignament, a nosaltres i a la nostra família. Totes les persones que facin el
mateix treball, tenen dret, sense cap discriminació, al mateix sou.
Si treballem, tenim dret a agrupar-nos per defensar els nostres interessos.
Si treballem, tenim dret a agrupar-nos per defensar els nostres interessos.
Article 24: Tots tenim
dret a descansar. Per tant, la jornada laboral no ha de ser excessivament
llarga i, periòdicament, hem de poder tenir vacances pagades.
Article 25: Tant nosaltres
com la nostra família tenim dret a un nivell de vida que ens asseguri
l'alimentació, el vestit, l'habitatge i l'assistència en cas de malaltia.
Tenim dret a ser ajudats si no podem treballar, ja sigui perquè no hi ha feina, perquè estem malalts, perquè som massa grans o per qualsevol altra raó independent de la nostra voluntat.
Tots els nens i nenes tenen els mateixos drets, encara que els seus pares no estiguin casats.
Tenim dret a ser ajudats si no podem treballar, ja sigui perquè no hi ha feina, perquè estem malalts, perquè som massa grans o per qualsevol altra raó independent de la nostra voluntat.
Tots els nens i nenes tenen els mateixos drets, encara que els seus pares no estiguin casats.
Article 26: Tenim dret a
anar a l'escola, i a beneficiar-nos de l'escola obligatòria sense haver de
pagar res.
L'escola ha de fomentar la convivència i el desenvolupament dels talents de cadascú.
Els pares tenen dret a triar el tipus d'educació dels seus fills.
L'escola ha de fomentar la convivència i el desenvolupament dels talents de cadascú.
Els pares tenen dret a triar el tipus d'educació dels seus fills.
Article 27: Tots tenim
dret a participar i beneficiar-nos tant de la vida cultural com del progrés
científic de la societat en què vivim.
Article 28: Per tal que
tots els drets i les llibertats de què hem parlat fins ara puguin ser protegits
adequadament, cal que existeixi un ordre social i internacional que ho faci
possible.
Article 29: Tots tenim
deures en relació amb les persones que ens envolten, a les quals, d'altra
banda, necessitem per desenvolupar-nos plenament.
La nostra llibertat i els nostres drets només estan limitats pel reconeixement i el respecte necessari a la llibertat i els drets dels altres.
La nostra llibertat i els nostres drets només estan limitats pel reconeixement i el respecte necessari a la llibertat i els drets dels altres.
Article 30: Cap Estat, cap
grup, cap ésser humà, pot utilitzar cap principi d'aquesta Declaració per
suprimir el drets i llibertats que s'hi proclamen.
La Biblioteca d'Altafulla inicia un cicle de pel·lícules i debats en torn als Drets Humans.
DIVENDRES 15 DE FEBRER
HORA: 17 h.
LLOC: BIBLIOTECA (Carrer Vinyet, 1 baixos)
PROJECCIÓ PEL·LÍCULA "AMERICAN HISTORY X" de Tony Kaye
TEMA: NEONAZISME
Un neonazi, penedit després del seu pas per la presó, està decidit a canviar de vida i a treure el seu jove germà de l'espiral de l'odi i de la violència.
Per venjar la mort del seu pare, abatut per un traficant negre, Derek combrega amb les tesis racistes d'un grupuscle neonazi. Després d'haver purgat una pena de presó per a un doble homicidi, el seu únic desig és de salvar la seva família de la violència que ha engendrat, sobretot el seu germà segon Danniel, que l'idolatra per a les seves accions passades.
La pel·lícula ha tingut grans problemes al muntatge. En efecte, aquest va enfrontar el realitzador Tony Kaye amb el director de l'estudi New Line, Michael Luca. Els dos homes no es van entendre i una primera versió de la pel·lícula va ser retornada al muntatge per a una nova versió. Tony Kaye no es va beneficiar del dret al muntatge final i va ser Edward Norton que va ser enviat pels productors per assegurar una versió més propera al guió inicial. Tony Kaye va expressar el seu descontentament a la premsa. Després de diverses setmanes de conflicte, es va trobar una entesa i la pel·lícula es va estrenar finalment el 1999
Fonamentalment, American
History X, una història sobre la redempció, és un al·legat contra el racisme,
les pràctiques violentes i el fanatisme ideològic, tres dels trets que defineixen
els grups neonazis. El neonazisme és un rebrot urbà i contemporani del nazisme
(neo, és a dir, nou), doctrina ideològica que sorgí a Alemanya a mitjan de la
dècada dels 20, a l'ombra del lideratge incontestable d'Adolf Hitler. Després
d'un cop d'estat frustrat deu anys abans, Hitler arriba al poder el 1933, es
nomena dictador i guia d'Alemanya (führer) i bateja el nou ordre com el Tercer
Reich.
AMERICAN HISTORY X
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada