Llibrèfils és el nom de la campanya de sensibilització del nou Pla de Lectura 2020 impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb punts de llibre, imatges animades i cartells per compartir amb tothom la passió per la lectura.
El
Departament de Cultura ha presentat un nou pla de foment de la lectura, que
s’executarà des d’una nova Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment
de la Lectura. Amb un pressupost de 19 milions d’euros, té com a punts forts la
resurrecció del programa municipi lector, la creació d’un comissionat i d’un
Consell Nacional de la Lectura, l’impuls de nous equipaments bibliotecaris i la
unificació de totes les xarxes de biblioteques en un catàleg, carnet i portal
únics.
“El Pla de Lectura 2020 és el més rellevant que haurem fet en aquesta
legislatura”, diu Santi Vila, conseller de Cultura. “Hem procurat definir
quines aportacions calia fer per prestigiar l’hàbit de la lectura. Aquest és
l’objectiu angular de tot el pla que hem gestat fins avui”. L’equip de Vila va
dedicar bona part del 2016 a actualitzar les dades del sector i des de Nadal
s’ha treballat per ordenar totes les accions que fa el Departament en l’àmbit
del llibre en una arquitectura que el faci coherent i el doti de més
musculatura pressupostària. Si l’any 2016 la Generalitat dedicava entre 8 i 9
milions d’euros al foment del llibre i la lectura, el 2017 l’aportació serà de
19 milions, amb la voluntat d’anar-la incrementant gradualment fins a arribar
als 32 milions el 2020.
L’articulació d’aquest pla passa per la creació d’una nova Direcció General
del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura i de la figura d’un
Comissionat, que serà el responsable de coordinar totes aquestes accions amb
els diferents agents del sector. Aquests dos càrrecs, però, no es designaran
fins que estiguin jurídicament constituïts, que no serà fins al desembre. Vila
no vol nomenar ningú de manera provisional per no comprometre càrrecs de
confiança que potser s’hauran d’entendre amb un futur conseller. “No sé si
aquest Nadal em menjaré els turrons com a Conseller de Cultura”, ha afegit.
Un nou neologisme
El lema de la campanya és el hashtag #llibrèfils, terme que combina la
paraula llibre amb el concepte fília. Es crea així un neologisme
(llibrèfil o llibrèfila) que defineix i posa nom als “bojos pels
llibres”. El departament destinarà 300.000 € anuals a campanyes que ajudin a la
sensibilització de la lectura. Per arribar al públic més jove, el departament
apostarà per la creació de continguts audiovisuals que vinculin prescriptors de
prestigi amb els nous lectors. L’arqueòleg Eudald Carbonell, un dels artífexs
del jaciment d’Atapuerca, és la cara visible del primer vídeo promocional, que
en forma de teaser informa de la descoberta d’aquesta nova espècie
d’homínids que són els llibrèfils.
Municipi lector
No és el programa amb més pressupost del pla de la lectura, però
probablement és el més creïble i esperat, ja que els resultats que va donar
durant la seva primera etapa, entre el 2005 i el 2011, van ser molt positius.
El programa es va aplicar aleshores a quatre municipis, on es va poder
constatar un augment significatiu de les competències lingüístiques dels
alumnes, però es va interrompre per falta de recursos. Ara es reprèn amb nous
municipis i capitals de comarca. Coordinat a quatre bandes pel Consell Català
del Llibre Infantil i Juvenil, el Departament d’Ensenyament, el Departament de
Cultura i els ajuntaments, és un programa transversal que vincula tots els agents
implicats en el foment de la lectura, des de les biblioteques fins a les
escoles bressol, de primària, secundària i instituts.
Que el codi postal no pesi més que el codi genètic
Una de les voluntats del pla és l’equanimitat a l’hora de destinar recursos
a tot el territori. En aquest sentit, el programa municipi lector arribarà a
totes les comarques del país. Aquest reequilibri territorial també s’ha de fer
palès en l’impuls defintiu que Generalitat i Diputacions volen donar al catàleg
unificat de biblioteques, que ha de permetre l’accés als fons bibliogràfics des
de qualsevol punt del país. En aquest mateix sentit, el Departament de Cultura
impulsa una nova línia d’ajuts per a l’organització de fires i salons del
llibre arreu del territori. El suport explícit i contundent a Fira Litterarum,
que celebrarà la seva desena edició el darrer cap de setmana de maig a Móra
d’Ebre, és un altre indici d’aquesta obsessió del conseller perquè el codi
postal no pesi més que el codi genètic.
A l’abordatge dels primers lectors
Joaquim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals, explica que un dels
El Pla de lectura 2020 recull també accions que ja es duien a terme des
d’altres instàncies del govern, com el programa “Llegim i parlem en català”,
impulsat per la Direcció General de Política Lingüística o els programes de la
Institució de les Lletres Catalanes, titulats “Lletres a les aules” o “De
primera classe” (que fins ara s’anomenava ‘El meu clàssic’ i es trasllada a
biblioteques i escoles).
Bona part dels programes de la ILC s’integren en el Pla de lectura 2020,
però l’autonomia i objectius d’aquest òrgan del govern es mantenen intactes, va
assegurar Santi Vila, que en cap moment ha qüestionat les funcions de la
Institució que dirigeix Laura Borràs, com ara el suport a la creació literària
o la traducció.
Editorials i llibreries
El Pla de lectura 2020 també contempla un increment del suport al sector
editorial, amb ajuts que facilitin la producció editorial en llengua catalana i
occitana i aportacions reintegrables a projectes i plans editorials. També s’ha
previst una línia específica de subvencions per a empreses editorials de
música.
Les llibreries tenen un capítol a part. Se les ajudarà amb una línia de
subvencions destinada a la modernització estructural i tecnològica dels
establiments i a la formació del seu personal, amb un suport específic per a
l’Escola de Llibreria i el Postgrau en Prescripció Lectora.
Biblioteques
Les biblioteques seran les dipositàries de la partida més gran del
pressupost, ja que el Pla de lectura 2020 preveu la construcció de nous
equipaments bibliotecaris o la millora dels existents, amb un pressupost anual
que s’anirà incrementant fins a arribar als 6 milions d’euros l’any 2020.
L’esforç de la conselleria no s’esgotarà en les infraestuctures sinó que també
s’aplicarà en la millora i l’extensió dels serveis bibliotecaris al 100% de la
població i en un increment de la compra de llibres per a les biblioteques
públiques, que en els darrers anys han disposat de pocs recursos econòmics per
a l’adquisició bibliogràfica. Si l’any 2016 el pressupost per a l’adquisició de
llibres va ser de 2’3 d’euros, el nou pla preveu que el 2020 arribi als 8
milions d’euros.
Hi ha molta feina per fer. Per articular aquesta acció amb un consens en el
sector, Cultura proposa la constitució del Consell Nacional de la Lectura,
òrgan de participació i assessorament que tindrà una cara acadèmica i una altra
institucional.
FONT:
El Pla de Foment de Lectura, que compta amb un pressupost de 19,5 milions d’euros pel 2017, inclou també la consolidació del programa municipi lector, la creació d’un Consell Nacional de la Lectura o la creació d’un Comissionat de la Lectura de Catalunya. En el nostre àmbit, aquest pla també comprèn:
- Sistema Nacional de Biblioteques Públiques, amb la unificació del catàleg i el carnet de biblioteques.
- Pla d’impuls a la construcció d’equipaments bibliotecaris i millora dels existents, amb la creació d’una línia estable d’ajuts plurinacionals per a la redacció, construcció i millora dels equipaments bibliotecaris.
- Pla específic per a la millora i l’extensió dels serveis bibliotecaris al 100% de la població, en col·laboració amb els municipis, les diputacions provincials i els consells comarcals.
- Increment de la compra de llibres per a les biblioteques públiques per millorar la col·lecció i els serveis de plataforma de llibres electrònics.
Llibrèfils
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada