OCTAVIO PAZ, DESTRUIR O CREAR UN ALTRE LLENGUATGE

El proper 31 de març es celebra el centenari del naixament d'Octavio Paz

HERMANDAD

Soy hombre: duro poco
y es enorme la noche.
Pero miro hacia arriba:
las estrellas escriben.
Sin entender comprendo:
también soy escritura
y en este mismo instante
alguien me deletrea

(Octavio Paz)

BIOGRAFIA

Octavio Paz va néixer a Ciutat de Mèxic el 31 de març de 1914 enmig de la Revolució Mexicana. Criat a Mixcoac, una població propera (i que ara forma part de Ciutat de Mèxic) per la seva mare, Josefina Lozano, una dona religiosa, així com per una tia i el seu avi patern, un soldat retirat de les forces de Porfirio Díaz, intel·lectual liberal i novel·lista. El seu pare, també anomenat Octavio Paz, treballava com escrivà i advocat per Emiliano Zapata, i va estar involucrat en la reforma agrària que va seguir a la revolució, activitats que van provocar que s'absentés durant llargs períodes de casa.
Paz va ser influenciat des de petit per la literatura a través del seu avi que cobria tant la literatura clàssica com el modernisme mexicà. Va descobrir els poetes europeus Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado durant la dècada del 1920, que van influenciar granment els seus escrits més primerencs. Va publicar el seu primer poema ja com a adolescent l'any 1931 Caballera. Dos anys després Paz va publicar Luna Silvestre, una col·lecció de poemes, i el 1939 va ser considerat un dels més prometedors joves poetes.
El 1937 Paz va acabar els seus estudis universitaris i va viatjar a Yucatán a la recerca de feina en una escola propera a Mérida. Allà va començar a treballar en el seu poema Entre la piedra y la flor (1941, revisat en 1976), el qual descriu la situació i la fe del camperol mexicà com a resultat d'una societat capitalista.
Aquell mateix any 1937 visita Espanya durant la Guerra Civil Espanyola, i mostra la seva solidaritat amb els Republicans. Al seu retorn a Mèxic, participa com a cofundador de la revista literària anomenada Taller (1938), i hi escriu fins al 1941. L'any 1943 rep la Beca Guggenheim i comença els seus estudis a la Universitat de Berkeley als Estats Units, i dos anys després comença a servir com a diplomàtic Mexicà, treballant a França fins al 1962. Durant la seva estada, el 1950, escriu i publica El laberinto de la solitud, un innovador estudi dels pensaments i la identitat Mexicana. El 1976 fundà la revista Vuelta, on col·laborà Ramon Xirau i Subias, bon amic seu.
El 1981 fou guardonat amb el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres castellanes. El 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, i el 1993 la seva revista Vuelta fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Octavio Paz morí el 19 d'abril de 1998 a la seva ciutat natal, Ciutat de Mèxic.

Acabar con todo de Octavio Paz

Dame, llama invisible, espada fría,

tu persistente cólera,

para acabar con todo, 

oh mundo seco,

oh mundo desangrado,

para acabar con todo.

Arde, sombrío, arde sin llamas,

apagado y ardiente,

ceniza y piedra viva,

desierto sin orillas.

Arde en el vaso cielo, laja y nube,

bajo la ciega luz que se desploma 

entre estériles peñas.

Arde en la soledad que nos deshace,

tierra de piedra ardiente,

de raíces heladas y sedientas.

Arde, furor oculto,

ceniza que enloquece,

arde invisible, arde

como el mar impotente engendra nuebes,

olas como el rencor y espumas pétreas.

Entre mis huesos delirantes, arde;

arde dentro del aire hueco,

horno invisible y puro;

arde como arde el tiempo,

como camina el tiempo entre la muerte, 

con sus mismas pisadas y su aliento;

arde como la soledad que te devora,

arde en ti mismo, ardor sin llama,

soledad sin imagen, sed sin labios.

Para acabar con todo, 

oh mundo seco,

para acabar con todo.

“Escribo sin conocer el desenlace / De lo que escribo / Busco entre líneas / Mi imagen es la lámpara / Encendida / En mitad de la noche”. Esos versos tomados de un poema incluido en Ladera Este acaso resumen bien lo que Octavio Paz se dedicó a hacer todo el tiempo: buscar entre líneas.
En otro sitio, de Puertas al campo, escribió: “El sentido de una obra no reside en lo que dice la obra. En realidad, ninguna obra dice; cada una, cuadro o poema, es un decir en potencia, una inminencia de significados que sólo se despliegan y encarnan ante la mirada ajena”.

 

Las palabras

Dales la vuelta,
cógelas del rabo (chillen, putas),
azótalas,
dales azúcar en la boca a las rejegas,
ínflalas, globos, pínchalas,
sórbeles sangre y tuétanos,
sécalas,
cápalas,
písalas, gallo galante,
tuérceles el gaznate, cocinero,
desplúmalas,
destrípalas, toro,
buey, arrástralas,
hazlas, poeta,
haz que se traguen todas sus palabras.

 

Es grande el cielo
y arriba siembran mundos.
Imperturbable,
prosigue en tanta noche
el grillo berbiquí.

(Octavio Paz 1914-1998)