Ara
mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si
el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense
memòria, sense records, sense passat, sense coneixements...amb el
cervell en blanc, ben buit?" La meva resposta és no, no em puc
imaginar una vida sense llibres, una vida sense el plaer que suposa
obrir un llibre nou, el tacte als dits... aquella història que se
t'emporta...
Emili Teixidor (La lectura i la vida).
EmiliTeixidor (Roda de Ter, Osona, 1933-2012) era escriptor, pedagog i
periodista, ha mort als 78 anys. Escrivia principalment narrativa infantil i juvenil, amb
una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults.
Inicià la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006), i Els convidats (2010).
També escrivia guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
Té obra traduïda al castellà, al francès, a l'italià i al portuguès.
Inicià la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006), i Els convidats (2010).
També escrivia guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
Té obra traduïda al castellà, al francès, a l'italià i al portuguès.
"I
per què escric, em demanen. Hi ha moltes raons. I, a més a més,
suposo que la resposta seria diferent si aquesta pregunta me
l'haguessin fet en diferents etapes de la meva vida. En un primer
moment, el de la primera joventut, per exemple, suposo que hi ha el
repte de conèixer i explorar les pròpies habilitats i de donar-se a
conèixer per contrastar la imatge que et fas de tu mateix amb la
imatge que es fan els altres de tu. Exactament el contrari del que
busco a aquestes altures de la vida. Ara, diria que llegeixo i escric
per seleccionar i acumular una antologia personal d'imatges tretes de
llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que
d'alguna manera exerceixen un poder de fascinació i tenen un
significat especial per a nosaltres (...) Són les imatges a les
quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les
nostres vides".
Emili Teixidor, Qui sóc i per què escric, Lletra, 1998
Emili Teixidor, Qui sóc i per què escric, Lletra, 1998
Del títol en podem treure la conclusió que es
tracta d’un llibre sobre la lectura i sí, ho és, però amb una
particularitat: és un recull de textos (articles, conferències,
etc.) que l’Emili Teixidor ha fet, però no tots tenen la lectura
com a tema principal. El segon però és conseqüència d’aquest
fet: en tractar-se materials diversos aplegats en un mateix llibre,
hi ha força repeticions, algunes literals, al llarg del llibre.
Tanmateix, pel que fa al tema de la lectura, és un
llibre força interessant amb bones idees per totes aquelles persones
que s’hagin d’enfrontar al dubte de com fer que els infants i els
adolescents llegeixin, ja que presenta els encerts i les fallades que
es habitualment es fan i suggeriments per aconseguir que es llegeixi.
Per què és tan important que el jovent, que tothom, llegeixi?
Segons Teixidor, «el llibre és l’altre
nom del gran procés d’humanització d’aquests animals racionals
que som» (p. 61); la lectura té com a dos objectius elementals
«l’obtenció de plaer i l’avanç en el coneixement moral» (p.
81); el llibre és la veu del passat, «conté una part important del
pensament, d’una experiència més àmplia i de la vida oberta per
on circulen els vius i els morts, on tornen aquells que ja no hi són
i on prenen forma aquells que mai no han existit» (p. 125), i, per
acabar aquest mini resum
La lectura és la condició imprescindible per a la competència dels mitjans i la capacitat de judici que influeixen directament sobre la participació activa en el sistema democràtic [p. 130]
Aquest últim argument no és nou, són nombrosos
els autors que mantenen que sense la capacitat de judici crític que
s’hauria d’obtenir a l’escola i mantenir mitjançant la
lectura, no hi ha ciutadans. Tanmateix, hi ha condicions per a
assolir aquestes finalitats de la lectura: que els llibres que es
llegeixen estiguin ben escrits i que els autors siguin honestos, és
a dir, «que la posició de l’autor respecte al tema que tracta la
seva obra refusi l’engany, la propaganda, el proselitisme, els
llocs comuns, la informació esbiaixada o deficient, etcètera» (p.
90). Aquestes afirmacions les fa en relació amb els clàssics
infantils i juvenils, però crec que es poden extrapolar a qualsevol
lectura i a qualsevol lector.
Dels aspectes més interessants que podem trobar en
el llibre hi ha la caracterització de les etapes de la lectura i
dels tipus de lectura. En resum, Teixidor parla de dos tipus de
lectura: la personal, que és aquella que ens fa somiar, la lectura
voluntària «que ens parla del sentit de la nostra vida»; i la
instrumental, que és la que ens ha de permetre reeixir en el món
laboral. Quant als lectors, Teixidor exposa les diferents etapes per
les que passem: abans dels sis anys, el lector més que llegir juga;
el lector infantil, del set als dotze anys, que es veu com l’heroi
de les seves lectures i la narració comença a ser inseparable del
desig; el lector juvenil, dels tretze als disset anys, que comença a
buscar en la literatura respostes i models que expliquin quin lloc
ocupen al món; i el lector adult. En aquest punt, trobem el lector
que es manté en l’etapa juvenil, que busca textos transparents
sense cap dificultat (lector habitual de best-sellers, que no
han de ser necessàriament dolents si tenen les característiques que
ja hem esmentat sobre els bons llibres: que estiguin ben escrits i
que sigui honest quant a la informació que conté), i un altre tipus
de lector que davant d’un text complex no es dóna i intenta
comprendre’l, s’esforça a superar-se i a superar els obstacles
que troba en la lectura. Aquest lector evoluciona a l’últim
estadi, el de lector pragmàtic:
El lector pragmàtic és el que després d’haver-se esforçat per comprendre la problemàtica literària i fins i tot després d’haver adoptat una o diverses teories per interpretar textos, llegeix el que li interessa amb plena consciència del que llegeix. I els principals motius pels quals llegeix un lector pragmàtic són essencialment tres.
Primer: el lector llegeix per evadir-se, no només dels problemes sinó del tractament problemàtic dels problemes. [...] Segon: el lector cerca la veritat. [...] I tercer: el lector cerca unes imatges útils que puguin tenir un significat i un poder especial per a ell. [p. 70]
I no conté cap crítica, el llibre? Sí, i tant.
Contra determinats continguts que ofereixen els mitjans de
comunicació, «dedicats a distreure els ciutadans amb les
trivialitats de personatges que no han fet cap mèrit per merèixer
cap mena d’interès social i molt menys cultural, transformant la
vida de tot un país en una ronda contínua de xafarderies de veïnat,
i rebaixant el que hauria de ser un diàleg públic seriós sobre les
coses públiques en un vodevil repetitiu de mal gust.» (p. 166);
contra l’excessiva confiança en els mitjans tecnològics; contra
determinats best-sellers que intenten passar per reals
fabulacions de fets històrics, conspiracions, etc.; i fins i tot
contra les biblioteques.
Un dels trets del llibre que m’ha semblat més
curiós és que dediqui tan poc espai a les biblioteques, tenint en
compte que el mateix autor defensa la importància que tenen en la
promoció de la lectura. Tanmateix, els fa algunes crítiques: una,
que caldria que dediquessin més esforços a aconseguir que els
lectors llegeixin bé que no pas a que llegeixin molt; una altra, que
amb l’excusa d’atraure lectors les biblioteques ofereixen molts
productes que no tenen res a veure amb la qualitat i l’exigència
necessàries per formar bons lectors (ell no ho diu amb aquestes
paraules, però es refereix a les revistes del cor i semblants).
També, i aquí no hi estic gens d’acord, exhorta les biblioteques
a abandonar les enciclopèdies en paper, perquè tenint Internet no
fan falta: no hi estic d’acord perquè com bé sabem els que
treballem a Internet habitualment, ni a Internet hi és tot ni tot el
que hi ha té la mateixa qualitat. En tot cas, les biblioteques, ha
que segon ell han de mantenir un nivell d’exigència (i això es
tradueix o s’hauria de traduir en nivell de qualitat) poden oferir
accés a enciclopèdies en línia. Per altra banda diu que les
biblioteques han de tenir diccionaris… i no esmenta que la majoria
de diccionaris de llengua s’han pogut consultar a Internet
gratuïtament molt abans que algunes enciclopèdies. Aquest apartat,
dedicat a les biblioteques, no m’era del tot nou, tanmateix, ja que
és el text que va llegir Teixidor el novembre del 2005 a les
Jornades
Biblioteca Pública i Lectures.
Els lectors van desesperats per trobar històries que els proporcionin materials imaginatius per crear nous mons en els quals es puguin perdre o puguin comprendre millor el funcionament del món en què viuen. Els lectors busquen passar una bona estona perduts en altres mons, o en el costat més salvatge o sorprenent d’aquest món.
Encara que sàpiguen que el tresor dels llibres no és mai real i no és essencial per sobreviure, tots els lectors busquen en els llibres una metàfora de la felicitat. [p. 19]
El llibre:
- Emili Teixidor. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2007. 189 p. ISBN 978-84-664-0805-9.
- http://ferranmoreno.cat/bloc/2008/03/26/sala-de-lectura-lxxii-la-lectura-i-la-vida-demili-teixidor/
LA LECTURA A CASA“…les paraules són el material amb què els lectors ordenaran la seva vida interior…” Emili TeixidorDediquem aquest conte a la memòria de l'Emili TeixidorEL INCREÍBLE NIÑO COMELIBROS
Curtmetratge basat en el llibre homònim de l'escriptor Oliver Jeffers."L'interrogant que hi ha després de la mort no em preocupa, segur que serem feliços"E. Teixidor
1 comentari:
Gràcies per enllaçar el meu blog, però millor que canvieu l'enllaç per aquest altre:
http://ferranmoreno.cat/bloc/?p=1004
El que heu posat dóna error, vaig moure una mica les url...
Publica un comentari a l'entrada