..la literatura no és altra cosa que un somni dirigit. J.L. Borges

26 anys de la mort de J. L. Borges

Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986), (OBE), va ser un escriptor argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en espanyol en general. És conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seva obra poètica. 

  Soy

Soy el que sabe que no es menos vano
que el vano observador que en el espejo
de silencio y cristal sigue el reflejo
o el cuerpo (da lo mismo) del hermano.

Soy, tácitos amigos, el que sabe
que no hay otra venganza que el olvido
ni otro perdón. Un dios ha concedido
al odio humano esta curiosa llave.

Soy el que pese a tan ilustres modos
de errar, no ha descifrado el laberinto
singular y plural, arduo y distinto,

del tiempo, que es de uno y es de todos.
Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.
Jorge Luis Borges

Negar la successió temporal, negar el jo, negar l'univers astronòmic, són desesperacions aparents i consols secrets. El nostre destí no és espantós per irreal: és espantós perquè és irreversible i de ferro. El temps és la substància de la que estic fet. El temps és un riu que em pren, però jo sóc el riu; és un tigre que em destrossa, però jo sóc el tigre; és un foc que em consumeix, però jo sóc el foc. El món, desgraciadament, és real; jo, desgraciadament, sóc Borges.

Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d'imaginar un món sense llibres. Al llarg de la història l'home ha somiat i forjat innumerables instruments. Ha creat la clau, una barreta de metall que permet que algú penetri en un gran palau. Ha creat l'espasa i l'arada, prolongacions dels braços de qui les fa servir. Ha creat el llibre, que és una extensió secular de la seva imaginació i, de la seva memòria.

Abans no es parlava d'economistes, però el país prosperava. Ara gairebé no es parla d'una altra cosa, i el resultat d'aquests experts ha estat la ruïna del país, però això no importa, segueix parlant, segueix insistint en aquesta ciència, possiblement no menys imaginària que l'alquímia.

Retrobament, Diàlegs inèdits, 1984-1985. —Jorge Luis Borges, Osvaldo Ferrari

 

Borges logró sintetizar lo absurdo de los nacionalismos y de las guerras en su poema Juan López y John Ward.

"Les tocó en suerte una época extraña.

El planeta había sido parcelado en distintos países,

cada uno provisto de lealtades,

de queridas memorias,

de un pasado sin duda heroico,

de derechos,

de agravios,

de una mitología peculiar,

de próceres de bronce,

de aniversarios,

de demagogos y de símbolos.

Esa división, cara a los cartógrafos, auspiciaba las guerras.

López había nacido en la ciudad junto al río inmóvil;

Ward, en las afueras de la ciudad por la que caminó Father Brown.

Había estudiado castellano para leer el Quijote.

El otro profesaba el amor de Conrad,

que le había sido revelado en una aula de la calle Viamonte.

Hubieran sido amigos, pero se vieron una sola vez cara a cara,

en unas islas demasiado famosas,

y cada uno de los dos fue Caín,

y cada uno, Abel.

Los enterraron juntos.

La nieve y la corrupción los conocen.

El hecho que refiero pasó en un tiempo que no podemos entender."

Cualquier destino, por largo y complicado que sea, consta en realidad de un solo momento: el momento en el que el hombre sabe para siempre quién es.

Jorge Luis Borges