Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 22 d’octubre del 2016

Dia de les biblioteques, 24 d’octubre

MURS DE PARAULES

Des de l’any 1997, el 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Biblioteca, en record de l’incendi de la biblioteca de Sarajevo durant el conflicte dels Balcans. Després d’aquest atac, l’incendi va ser qualificat de memoricidi, per la destrucció de la memòria i del tresor cultural que albergava aquest espai.
Aquesta commemoració es fa amb la intenció de ressaltar la importància de les biblioteques. L’objectiu és donar a conèixer-les: els seu fons, els seus serveis i les seves activitats, però també remarcar la funció de la biblioteca com a espai de trobada entre persones de totes les edats amb la cultura, i com a lloc de formació i de convivència.
Biblioteques públiques, privades, universitàries, especialitzades, escolars, nacionals, mòbils ... Totes elles alberguen grans tresors, i destruir-les o no protegir-les, que ve a ser el mateix, és un memoricidi a petita o gran escala.

I una de les millors maneres de protegir-les és donar-les a conèixer, obrir les portes, mostrar els seus racons més amagats, extreure les seves documents dels freds prestatges i posar-los en mans dels lectors. I, sobretot, parlar i fer que es parli d'elles.
Cada any s’encarrega a un escriptor i a un il·lustrador la redacció d’un pregó i el disseny d’un cartell per aquest dia. Aquest any han estat escollides dues dones: la escriptora Ledicia Costas i la il·lustradora Elena Odriozola que han creat el següent:



Una luciérnaga es una isla perdida en la noche más densa. Cien luciérnagas, una constelación misteriosa que marca el rumbo hacia otros universos. Así, con esa estrategia de luz, se organizan los libros que moran en las bibliotecas. Son caricias fosforescentes que incendian los sueños y recomponen los corazones grises hasta hacerlos recobrar su color rojo brillante. Cualquier individuo que padezca el síndrome del corazón gris, debería ponerse en manos de un experto y visitar una biblioteca.
Para escribir un libro, además de hacer malabarismos con las palabras hay que ser una desvergonzada o un loco. Un atrevido, una excéntrica descontrolada. Llevar un calcetín de lunares, otro de rayas y los pelos de punta. Una cresta como las que lucen las cacatúas sería un peinado muy interesante para un escritor. Solo las mentes más disparatadas son aptas para escribir libros. Pero para custodiarlas no es suficiente con tener un desajuste en los cables cerebrales. Es indispensable ser de fuera. Un extraterrestre. Las bibliotecas albergan seres con antenas giratorias, cerebros millométricos que memorizan títulos rebuscados, rimbombantes, campanudos. Las personas que custodian libros siempre me han parecido criaturas singulares. Están dotadas de extremidades retráctiles que estiran y estiran hasta alcanzar aquel volumen al que parecía imposible acceder. A continuación, como si nada, se recomponen y todo vuelve a su posición natural. Parecen seres humanos, pero a poco que les observes percibirás que no son de aquí. Una de las cosas que más me fascina de los bibliotecarios es su cerebro. ¡Me parecen tan listos! Los libros fabrican pensamientos. Pasar tantas horas dentro de una factoría de ideas es bueno para tener un corazón rojo y brillante y una cabeza repleta de planes fantásticos.
Alguien me han contado que el 24 de octubre es el Día de la Biblioteca. Sería genial organizar una fiesta con confeti y pompas de jabón. Celebrarla por todo lo alto. Me encantaría vestirme para tal ocasión como el personaje de algún libro, sentarme en la mesa de una biblioteca de la ciudad donde vivo y esperar a que fueran a visitarme. En las bibliotecas puedes ser quien tú quieras. Desde Mary Poppins hasta Matilda, Atreyu, Drácula o incluso Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump. Puedes ponerte botas de pelo, plumas, zancos y sombreros. ¡Sombreros! ¡Eso es! Imagino a una pequeña lectora acercándose a mí discretamente, atraída por los colores y formas de mi sombrero:
—Sombrerera loca, ¡qué fiesta más maravillosa! ¿Sería tan amable de servirme una taza de té?
Yo se la serviría con mucho gusto, poniendo cara de mujer refinada, y luego ambas haríamos ruido al tragar. Sonaría algo parecido a glup glup glup. Y antes de que nos diese tiempo de romper a reír de forma desenfrenada, aparecería el bibliotecario, como surgido de la nada, que para eso poseen la facultad de materializarse delante de ti en el momento más inoportuno, y nos advertiría de que las bibliotecas no son merenderos. Hay que reconocer que son únicos custodiando tesoros. Extraterrestres con el corazón rojo y brillante. Qué cosa tan extraordinaria. ¡Feliz Día de la Biblioteca!
Texto: Ledicia Costas / Ilustración: Elena Odriozola


'Més que un club': les biblioteques al Tria33 EXTRA 

Sense biblioteques, què tenim? Ni passat ni futur. Ray Bradbury 

dissabte, 15 d’octubre del 2016

"La sàtira és l'arma més eficaç contra el poder", Dario Fo mor als 90 anys

(1926-2016)

Dario Fo, guardonat amb el Premi Nobel l’any 1997, ha mort a l’edat de 90 anys. El dramaturg era conegut a nivell internacional pels seus textos de sàtira política i social i per la seva ideologia i militància a l’esquerra. Practicant d’un teatre compromès que empra els recursos de la commedia dell’arte del teatre tradicional italià, d’entre la seva producció teatral destaca Mort accidental d’un anarquista (la seva obra més representada), Pum, Pum! Qui és? La policia!, Misteri buffo i Tengamos el sexo en paz

Fo va néixer el 24 de març del 1926 al petit municipi de Sangiano, a la Llombardia, fill d'un ferroviari socialista i d'una mestressa de casa. Va descriure la seva infantesa i adolescència, l'impacte de la Guerra i com es va conformar la seva concepció del món i de l'art i el seu posicionament cívic al biogràfic 'País de faula' (Bromera). La seva primera vocació va ser la pintura, i va cursar estudis d'arquitectura a l'acadèmia de belles arts de Milà, però durant la Segona Guerra Mundial va aturar els seus estudis per donar suport a la resistència antifeixista. Tot i que ha mantingut la faceta d'artista plàstic tota la vida, aviat es va interessar pel teatre, i el 1950 es va iniciar com a actor. Al llarg d'una extensa carrera, ha arribat a escriure un centenar d'obres, algunes de les quals també ha interpretat.

"La sàtira és l'arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l'humor, ni tan sols els governants que s'anomenen democràtics, perquè el riure allibera l'home de les seves pors". Aquesta era la màxima de Dario Fo i aquesta va ser l'aposta vital d'una de les grans personalitats de la cultura italiana: un implacable compromís polític a través de la cultura, a través d'un teatre irònic i mordaç que exposava els problemes i les contradiccions de la societat de cada època i sempre s'alineava amb els desvalguts. L'escriptor, que va rebre el premi Nobel el 1997, ha mort aquest dijous en un hospital de Milà, on estava ingressat a causa de problemes pulmonars. . "Itàlia perd un dels grans protagonistes del teatre, de la cultura i de la vida civil", ha afirmat el president del govern italià, Matteo Renzi. 

Dario Fo: "Los políticos no me inspiran ninguna piedad"

 CITES DARIO FO 

1. El riure és sagrat. Quan un nen riu per primera vegada és una festa.
2. La comèdia és la forma d'expressió més elevada que conec.
3. No es pot tenir cultura si no es coneix la pròpia història.
4. La humanitat només canvia en aparença.
5. El meu pare, abans de l'arribada del nazisme, es va adonar que portaven el mal perquè quan un poble no riu, es torna perillós.
6. La sàtira és l'arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l'humor, ni tan sols els governants que s'anomenen democràtics, perquè riure allibera l'home de les seves pors.
7. Mai de la vida he escrit res simplement per diversió. Sempre he procurat posar a les meves lletres aquella esquerda capaç de colpejar les certeses, de fer dubtar les opinions, de despertar la indignació, d'obrir una mica els caps. Tota la resta, la bellesa per la bellesa, no m'interessa.
8. Així com existeixen oradors tartamuts, humoristes tristos o perruquers calbs, podria haver-hi polítics honestos.
9. Encara sóc ateu, però m'agrada cultivar el dubte.
10. Al teatre s'ha de provocar el públic, i que el públic celebri que se'l provoca.
11. La nostra pàtria és el món sencer. La nostra llei, la llibertat. Només tenim un pensament: la revolució dels nostres cors.
12. El teatre mai ha d'escapar-se de la realitat. Fins i tot quan representes un clàssic, Shakespeare, per exemple, que parla de coses antigues, estàs parlant del teu temps.
13. Un poble que no té cultura, que no té tradicions, que no té història, és un poble buit.
14. Necessitem bojos urgentment.

divendres, 14 d’octubre del 2016

No ho pensi més Està bé - Bob Dylan Premi Nobel de Literatura 2016



Bob Dylan The Times They Are A Changin' 1964 

Los tiempos cambian

Vengan a reunirse aqui gente
Donde quiera que esten vagando
Y admitan que las aguas
A sus lados han crecido
Y acepten que pronto
Seran empapados hasta los huesos
Si tu tiempo para ti
Vale la pena salvar
Entonces empiezen a nadar
O se hundiran como una piedra
Porque los tiempos estan cambiando

Vengan escritores y criticos
Quienes profetizan con sus plumas
Y mantengan sus ojos abiertos
Las oportunidades no vendran otra vez
Y no hablen muy rapido
Porque la rueda sigue en movimiento
Y no hay forma de decir quien
Para nombrarlo
Porque los perdedores ahora
Seran los ganadores despues
Porque los tiempos estan cambiando

Vengan senadores y congresistas
Contesten las llamadas
No se queden parados en la puerta
No bloqueen los pasillos
Porque el que sea dañado
Sera el que se quede parado
Hay una batalla afuera
Y esta empeorando
Pronto movera tus ventanas
Y hara vibrar tus paredes
Porque los tiempos estan cambiando

Vengan madres y padres
Entre todas las tierras
Y no critiquen
Lo que no pueden entender
Sus hijos e hijas
Estan sobre sus comandos
Su viejo camino esta
Rapidamente envejeciendo
Por favor salganse del nuevo
Si no pueden dar una mano
Porque los tiempos estan cambiando

La linea esta trazada
La maldicion esta hecha
Los lentos ahora
Seran rapidos despues
Y el presente ahora
Sera pasado despues
El orden esta
Rapidamente desapareciendo
Y los primeros ahora
Seran los ultimos despues
Porque los tiempos estan cambiando

Don't Think Twice It's All Right - Bob Dylan
No lo pienses dos veces, está bien
De nada sirve sentarse
y preguntarse por qué, nena
además no importa
y de nada sirve sentarse
y preguntarse por qué, nena
incluso si no lo has hecho nunca;
cuando el gallo cante al despuntar el alba
mira por la ventana, y me habré ido
tú eres la razón de que siga mi viaje
pero no lo pienses dos veces, está bien

Y de nada sirve que enciendas tu luz, nena
esa luz que nunca conocí
y de nada sirve que enciendas tu luz, nena,
estoy en el lado oscuro del camino;
pero deseo que hubiera algo
que dijeras o hicieras
para intentar que cambiara de idea y me quedara,
de todas formas nunca hablamos demasiado,
pero no lo pienses dos veces, está bien

Así que de nada sirve
que grites mi nombre, nena,
como nunca antes lo hiciste,
de nada sirve que grites mi nombre, nena
no puedo oírte más;
voy pensando y preguntándome
carretera abajo,
que una vez amé a una mujer,
una niña me dijeron,
yo le di mi corazón, pero ella quería mi alma,
pero no lo pienses dos veces, está bien.
Estoy caminando camino abajo, solo, nena,
a dónde me dirijo, no puedo decirlo,
pero adiós es una palabra demasiado buena,
así que sólo diré que te vaya bien;
no estoy diciendo que me trataras mal
podías haberlo hecho mejor, pero no me importa,
digamos que malgastaste mi precioso tiempo,
pero no lo pienses dos veces, está bien