(1926-2016)
Dario
Fo, guardonat amb el Premi Nobel l’any 1997, ha mort a
l’edat de 90 anys. El dramaturg era conegut a nivell internacional
pels seus textos de sàtira política i social i per la seva
ideologia i militància a l’esquerra. Practicant d’un teatre
compromès que empra els recursos de la commedia dell’arte
del teatre tradicional italià, d’entre la seva producció teatral
destaca Mort accidental d’un anarquista (la seva obra més
representada), Pum, Pum! Qui és? La policia!, Misteri
buffo i Tengamos el sexo en paz.
Fo va néixer el 24 de març del 1926
al petit municipi de Sangiano, a la Llombardia, fill d'un ferroviari
socialista i d'una mestressa de casa. Va descriure la seva infantesa
i adolescència, l'impacte de la Guerra i com es va conformar la seva
concepció del món i de l'art i el seu posicionament cívic al
biogràfic 'País de faula' (Bromera). La seva primera vocació va
ser la pintura, i va cursar estudis d'arquitectura a l'acadèmia de
belles arts de Milà, però durant la Segona Guerra Mundial
va aturar els seus estudis per donar suport a la resistència
antifeixista. Tot i que ha mantingut la faceta d'artista
plàstic tota la vida, aviat es va interessar pel teatre, i el 1950
es va iniciar com a actor. Al llarg d'una extensa carrera, ha arribat
a escriure un centenar d'obres, algunes de les quals també ha
interpretat.
"La sàtira és l'arma més eficaç
contra el poder: el poder no suporta l'humor, ni tan sols els
governants que s'anomenen democràtics, perquè el riure allibera
l'home de les seves pors". Aquesta era la màxima de Dario
Fo i aquesta va ser l'aposta vital d'una de les grans
personalitats de la cultura italiana: un implacable compromís
polític a través de la cultura, a través d'un teatre
irònic i mordaç que exposava els problemes i les contradiccions de
la societat de cada època i sempre s'alineava amb els desvalguts.
L'escriptor, que va rebre el premi Nobel el 1997, ha mort aquest
dijous en un hospital de Milà, on estava ingressat a causa de
problemes pulmonars. . "Itàlia perd un dels grans
protagonistes del teatre, de la cultura i de la vida civil", ha
afirmat el president del govern italià, Matteo Renzi.
Dario Fo: "Los políticos no me inspiran ninguna piedad"
CITES DARIO FO
1. El riure és sagrat. Quan un nen
riu per primera vegada és una festa.
2. La comèdia és la forma d'expressió més elevada que conec.
3. No es pot tenir cultura si no es coneix la pròpia història.
4. La humanitat només canvia en aparença.
5. El meu pare, abans de l'arribada del nazisme, es va adonar que portaven el mal perquè quan un poble no riu, es torna perillós.
6. La sàtira és l'arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l'humor, ni tan sols els governants que s'anomenen democràtics, perquè riure allibera l'home de les seves pors.
7. Mai de la vida he escrit res simplement per diversió. Sempre he procurat posar a les meves lletres aquella esquerda capaç de colpejar les certeses, de fer dubtar les opinions, de despertar la indignació, d'obrir una mica els caps. Tota la resta, la bellesa per la bellesa, no m'interessa.
8. Així com existeixen oradors tartamuts, humoristes tristos o perruquers calbs, podria haver-hi polítics honestos.
9. Encara sóc ateu, però m'agrada cultivar el dubte.
10. Al teatre s'ha de provocar el públic, i que el públic celebri que se'l provoca.
11. La nostra pàtria és el món sencer. La nostra llei, la llibertat. Només tenim un pensament: la revolució dels nostres cors.
12. El teatre mai ha d'escapar-se de la realitat. Fins i tot quan representes un clàssic, Shakespeare, per exemple, que parla de coses antigues, estàs parlant del teu temps.
13. Un poble que no té cultura, que no té tradicions, que no té història, és un poble buit.
14. Necessitem bojos urgentment.
2. La comèdia és la forma d'expressió més elevada que conec.
3. No es pot tenir cultura si no es coneix la pròpia història.
4. La humanitat només canvia en aparença.
5. El meu pare, abans de l'arribada del nazisme, es va adonar que portaven el mal perquè quan un poble no riu, es torna perillós.
6. La sàtira és l'arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l'humor, ni tan sols els governants que s'anomenen democràtics, perquè riure allibera l'home de les seves pors.
7. Mai de la vida he escrit res simplement per diversió. Sempre he procurat posar a les meves lletres aquella esquerda capaç de colpejar les certeses, de fer dubtar les opinions, de despertar la indignació, d'obrir una mica els caps. Tota la resta, la bellesa per la bellesa, no m'interessa.
8. Així com existeixen oradors tartamuts, humoristes tristos o perruquers calbs, podria haver-hi polítics honestos.
9. Encara sóc ateu, però m'agrada cultivar el dubte.
10. Al teatre s'ha de provocar el públic, i que el públic celebri que se'l provoca.
11. La nostra pàtria és el món sencer. La nostra llei, la llibertat. Només tenim un pensament: la revolució dels nostres cors.
12. El teatre mai ha d'escapar-se de la realitat. Fins i tot quan representes un clàssic, Shakespeare, per exemple, que parla de coses antigues, estàs parlant del teu temps.
13. Un poble que no té cultura, que no té tradicions, que no té història, és un poble buit.
14. Necessitem bojos urgentment.
