dimecres, 25 de febrer del 2015
dilluns, 9 de febrer del 2015
2015 l'Any de les Biblioteques
El Govern declara l'any 2015 com a l'Any de les Biblioteques
2015: Any de les Biblioteques, coincidint
amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de
la Mancomunitat de Catalunya.
Segons el Mapa de lectura pública, aprovat pel Govern, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi.
Es realitzarà un catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques, un carnet unificat per a tot Catalunya i s’oferirà el préstec interbibliotecari a totes les biblioteques.
El Departament de Cultura donarà suport a 160 biblioteques públiques municipals que encara no reben el seu ajut, en municipis de menys de 5.000 habitants.
2015: Any de les Biblioteques
El Govern ha aprovat declarar l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya.
Per això, impulsa diverses mesures de suport i cooperació interadministrativa a les biblioteques del país.
És un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un element clau per al desenvolupament del país.
Segons el Mapa de lectura pública, aprovat pel Govern, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi. El nombre d'equipaments ha passat de 333 el 2008 a 378 el 2014; la superfície mitjana per biblioteca ha passat de 774 m2 a 921 m2, i la mitjana de volums bibliotecaris per habitant ha passat d'1,78 a 1,86.
El Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona signen un conveni de col·laboració per enfortir les Biblioteques Públiques de Catalunya.
Aquest protocol de col·laboració aposta pel treball conjunt i la millora del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, el conjunt organitzat de serveis de biblioteques del país, tot establint un calendari de compliment per assolir els compromisos establerts:
Cultura potenciarà el seu suport a les biblioteques públiques de municipis de menys de 5.000 habitants.
A més, el Departament de Cultura farà extensiu el seu suport a 160 biblioteques públiques municipals que encara no reben el seu ajut. La mesura es basa en l‘article 26 de la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya, que determina que l’accés als serveis de suport a la lectura pública és un dret inherent a totes les biblioteques públiques.
Dels equipaments candidats, 11 són biblioteques situades en municipis de més de 5.000 habitants, 29 estan ubicades en municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, i fins a unes 120 més són punts de lectura existents en municipis de menys de 3.000 habitants, municipis on la llei no disposa que obligatòriament ha d’haver un servei de biblioteca.
Amb la incorporació a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya, gestionada pel Departament de Cultura, aquests centres podran accedir al catàleg conjunt de les biblioteques públiques.
Més informació:
biblioteques@gencat.cat
Es realitzarà un catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques, un carnet unificat per a tot Catalunya i s’oferirà el préstec interbibliotecari a totes les biblioteques.
El Departament de Cultura donarà suport a 160 biblioteques públiques municipals que encara no reben el seu ajut, en municipis de menys de 5.000 habitants.
2015: Any de les Biblioteques
El Govern ha aprovat declarar l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya.
Per això, impulsa diverses mesures de suport i cooperació interadministrativa a les biblioteques del país.
És un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un element clau per al desenvolupament del país.
Segons el Mapa de lectura pública, aprovat pel Govern, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi. El nombre d'equipaments ha passat de 333 el 2008 a 378 el 2014; la superfície mitjana per biblioteca ha passat de 774 m2 a 921 m2, i la mitjana de volums bibliotecaris per habitant ha passat d'1,78 a 1,86.
El Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona signen un conveni de col·laboració per enfortir les Biblioteques Públiques de Catalunya.
Aquest protocol de col·laboració aposta pel treball conjunt i la millora del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, el conjunt organitzat de serveis de biblioteques del país, tot establint un calendari de compliment per assolir els compromisos establerts:
- Creació d’un únic Catàleg col·lectiu de biblioteques públiques durant el 2015 perquè pugui ser disponible a partir del primer semestre de 2016.
- S’establirà una política de carnet unificat per a tot Catalunya i així es facilitarà la utilització de les biblioteques públiques sigui quin sigui el municipi on estigui donat d’alta un usuari.
- Es treballarà per oferir a tots els municipis del Servei de Lectura Pública de Catalunya un servei de préstec interbibliotecari unificat que està previst que entri en funcionament en el segon semestre de 2015. Aquest servei de préstec l’oferiran totes les biblioteques del país i també la Central de Préstec i Serveis Especials del Departament de Cultura (Cepse).
Cultura potenciarà el seu suport a les biblioteques públiques de municipis de menys de 5.000 habitants.
A més, el Departament de Cultura farà extensiu el seu suport a 160 biblioteques públiques municipals que encara no reben el seu ajut. La mesura es basa en l‘article 26 de la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya, que determina que l’accés als serveis de suport a la lectura pública és un dret inherent a totes les biblioteques públiques.
Dels equipaments candidats, 11 són biblioteques situades en municipis de més de 5.000 habitants, 29 estan ubicades en municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, i fins a unes 120 més són punts de lectura existents en municipis de menys de 3.000 habitants, municipis on la llei no disposa que obligatòriament ha d’haver un servei de biblioteca.
Amb la incorporació a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya, gestionada pel Departament de Cultura, aquests centres podran accedir al catàleg conjunt de les biblioteques públiques.
Més informació:
biblioteques@gencat.cat
dissabte, 31 de gener del 2015
MÉS LECTURES, MÉS REVISTES
NOVES
PUBLICACIONS PERIODIQUES A LA BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
La
Biblioteca d’Altafulla inicia l’any 2015 amb una millora de
la secció de publicacions periòdiques i revistes. La Biblioteca ha
estat seleccionada per rebre una subvenció del Servei de
Biblioteques de la Generalitat de Catalunya per la subscripció a 20
títols nous de revistes, durant l’any 2015.
Així
ara la biblioteca compta amb una variada selecció de títols per
tots els interessos informatius: El Jueves, Vogue, Geo viatges,
Sapiens, Integral, Fotogramas, Investigación y Ciencia, SoloBici,
¿Como funciona?, Nuevo Estilo, Que Leer, Cucafera, Cavall Fort, Muy
interesante, Computer Hoy, Actualidad econòmica...
Totes
les publicacions es poden consultar en la mateixa Biblioteca i portar
en préstec sempre i quant no sigui la del mes en curs.
Volem
agrair les gestions a la Central de Biblioteques de Tarragona i el
Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
La
Biblioteca continua amb el seu compromís d’oferir als seus usuaris
informació en suport imprès, àudio-visual i electrònic sobre les
disciplines del coneixement humà i ara incrementant la secció de
publicacions periòdiques.
Us
convidem a gaudir de la Cultura!
ACTIVITATS FEBRER 2015. CARNAVAL DE LLIBRES
Libros desfile en el Sambódromo, en el centro de Río de Janeiro el 11 de febrero, durante el carnaval de 2013.
Aquest
mes de FEBRER la Biblioteca d'Altafulla, ofereix un ventall
d'activitats per foment de la cultura, adreçades a tots els públics.
Us
animem a participar!
TOTES
LES ACTIVITATS ES DURAN A TERME A LA BIBLIOTECA
C/
ESCOLES s/n, ALTAFULLA
Club
Novel.la Negra
ASESINATO EN EL KIBBUTZ
BATYA GUR
dia 2 de
FEBRER 19 hores
lloc: Biblioteca
Batya Gur (בתיה
גור)
(Tel Aviv, 20 de gener de 1947 - 19 de maig de 2005) escriptora
israeliana coneguda sobretot per les seves novel.les policíaques.
Nascuda
en Tel Aviv en 1947 i descendent de supervivents de l'Holocaust, es
va doctorar en Literatura Comparada a la Universitat Hebrea de
Jerusalem, ciutat en la qual va viure fins a la seva mort. Allà,
durant més de vint anys, va exercir la docència en la seva
especialitat i va col·laborar com a crítica literària i assagista
en el periòdic Ha' aretz.
La
van anomenar "la Agatha Christie d'Israel", però abans de
trobar el seu veritable camí literari es va dedicar a activitats
acadèmiques i va arribar a publicar dos assajos, un sobre els nous
assentaments jueus en el sud d'Israel i un altre sobre Jerusalem. Va
començar tard a escriure ficció, amb 41 anys, i alguns dels seus
personatges es basen en personalitats dels mitjans acadèmics del seu
país. Per això, per a molts dels lectors israelians, part de
l'entreteniment consisteix a especular sobre qui són les persones
reals que inspiren els personatges de cada novel·la.
Batya
Gur no va deixar de banda el coneixement que tenia de la societat
israeliana quan va començar a escriure. Per això la trama de les
seves novel·les transcendeix la mera anècdota criminal o el pur joc
deductiu —per força reiteratiu— i es veu enriquida per la seva
competent erudició. D'aquí la intel·ligència i l'habilitat amb
què planteja els conflictes que ha d'enfrontar el seu álter
ego en la ficció, Michael Ohayon, un
detectiu modern amb estudis universitaris d’ Història.
A finals de maig de l'any 2005 Batya Gur va morir a Jerusalem amb 57 anys víctima d'un càncer que va acabar amb una brillant carrera com a escriptora traduïda a diversos idiomes i fins i tot aclamada per la New York Times Review.
L'obra
En
1988 va començar a escriure la sèrie de sis novel·les basades en
Ohayon, l'educat, pensatiu i intel·lectual detectiu que va captivar
als lectors en hebreu. En cada llibre de la sèrie, el detectiu
Ohayon ingressa a un món tancat, una societat aïllada, amb regles
pròpies (psicoanalistes o membres d'un kibbutz, per exemple). Amb el
seu íntim coneixement de la naturalesa humana i un peculiar estil
per apropar-se al nus del problema, Ohayon trenca els pactes de
silenci i resol reeixidament misteriosos homicidis.
És autora de novel·les en què apareixen personalitats reals del seu país, sota noms i aspectes diferents. Entre les seves obres destaquen noms com 'No ho imaginava així' (2007), 'Assassinat en directe, un cas a la televisió' (2007), 'Assassinat al cor de Jerusalem. Un cas passional '(2003),' Assassinat al kibbutz '(2000),' Espiant a un amic '(2000),' Un assassinat a un amic '(2000),' Un assassinat literari '(1999) o' Pedra sobre pedra '(2005).
Després de
l'èxit obtingut amb Un assassinat literari i L'assassinat del
dissabte al matí, Batya Gur torna a presentar-nos al comissari
israelià Michael Ohayon, ara decidit a resoldre un crim que ha
tingut lloc en una societat complexa i tancada: el kibbutz. Informat
repetidament que «qui no hagi viscut en un kibbutz no pot comprendre
com és la vida allà», Ohayon penetra amb major determinació
l'esperit del món que ha d'investigar. De manera gradual, revelant a
poc a poc els secrets del kibbutz, desemmascarant totes les
contradiccions d'aquest estil de vida tan idealitzat, Batya Gur
aconsegueix crear una enginyosa i original novel·la policíaca que
examina la crisi de fe política i ideològica de la societat
israeliana a través del fascinant món del kibbutz.
Club
d'Assaig
“ÈTICA
GLOBAL”
Aquest breu manual es presenta com un conjunt de reflexions de
l’autora per tal que ens adonem que l’ètica és útil a nivell
individual, social i, fins i tot, econòmic. Està escrit amb rigor
intel•lectual i exemplifica les situacions tot recorrent a
situacions dels temps actuals, és a dir, extretes de la crisi
econòmico-financera, casos de corrupció política, dilemes ètics,
entre d’altres. Com no podria ser d’altra manera en una autora de
la talla acadèmica d’Adela Cortina (és catedràtica d’Ètica i
Filosofia Política a la Universitat de Barcelona) l’obra recolza
els seus arguments en treballs d’altres pensadors i és el reflex
d’una llarga i profunda trajectòria personal.
Una primera idea que destacaria és quan proposa trencar el binomi drets-deures amb el que anomena l’”ètica del tenir cura”. Aquest nou paradigma de vinculació amb els altres implica introduir una ètica basada en actituds i obligacions. Així l’”ésser cuidador” substituiria l’”ésser dominador”, canvi que serà força natural perquè entre els trets que identifiquen els humans figura el del tenir cura dels altres. Ara bé, caldrà un treball per desenvolupar aquest aspecte del nostre caràcter. Cortina sosté que el caràcter sí que es pot educar i, per aquest motiu, té sentit parlar d’ètica: cal però tenir fites a llarg termini perquè sinó només estarem maquillant persones.
En el llibre també es defensa la cooperació com a estratègia per a la millora. Una “cooperació intel•ligent” que es basa en la reciprocitat. Ataca durament la racionalitat com a única explicació del comportament humà perquè la vinculació amb els altres és molt important.
Com no podia ser d’altra manera, l’educació mereix un capítol propi a més de múltiples referències al llarg del text. Defensa el concepte d’excel•lència més enllà de l’objectiu dels bons tècnics. Al seu parer calen bons professionals, els quals es caracteritzaran per un domini de la pròpia tècnica però també per unes qualitats humanes vinculades a les virtuts (prudència i justícia) i els sentiments (confiança, compassió i respecte a la dignitat).
Assistirà l’autora a la tertúlia literària.
Montserrat Medalla ha triat dones de
vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què de vidre? Hi té
alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i trencadissa,
transparent o translúcida, i resistent a la majoria d'agents químics
ordinaris? Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar
un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d'esforços
externs, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el
que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que,
sovint, li passa a una dona?
Des d'èpoques remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L'acció del foc ha aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també, d'esplèndida bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna de les dones dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de sentiments, de passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar l'existència. En aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils; mal·leables o amb tremp indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques; però, gairebé sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.
En el recull de relats que Montse Medalla ens posa a les mans, l'element més comú és el seu anticonvencionalisme i la voluntat decidida de cercar la complicitat del lector.
Joan Adell
”LA DISFRESSA ENCANTADA”
L’Origen
de la FestaAquesta
festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i
romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any,
en honor als Déus.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
dia 4 de
FEBRER 19 hores
lloc: Biblioteca
¿Para qué sirve realmente la ética? ADELA CORTINA
Premi Nacional d'assaig 2014
Aquest breu manual es presenta com un conjunt de reflexions de
l’autora per tal que ens adonem que l’ètica és útil a nivell
individual, social i, fins i tot, econòmic. Està escrit amb rigor
intel•lectual i exemplifica les situacions tot recorrent a
situacions dels temps actuals, és a dir, extretes de la crisi
econòmico-financera, casos de corrupció política, dilemes ètics,
entre d’altres. Com no podria ser d’altra manera en una autora de
la talla acadèmica d’Adela Cortina (és catedràtica d’Ètica i
Filosofia Política a la Universitat de Barcelona) l’obra recolza
els seus arguments en treballs d’altres pensadors i és el reflex
d’una llarga i profunda trajectòria personal.Una primera idea que destacaria és quan proposa trencar el binomi drets-deures amb el que anomena l’”ètica del tenir cura”. Aquest nou paradigma de vinculació amb els altres implica introduir una ètica basada en actituds i obligacions. Així l’”ésser cuidador” substituiria l’”ésser dominador”, canvi que serà força natural perquè entre els trets que identifiquen els humans figura el del tenir cura dels altres. Ara bé, caldrà un treball per desenvolupar aquest aspecte del nostre caràcter. Cortina sosté que el caràcter sí que es pot educar i, per aquest motiu, té sentit parlar d’ètica: cal però tenir fites a llarg termini perquè sinó només estarem maquillant persones.
En el llibre també es defensa la cooperació com a estratègia per a la millora. Una “cooperació intel•ligent” que es basa en la reciprocitat. Ataca durament la racionalitat com a única explicació del comportament humà perquè la vinculació amb els altres és molt important.
Com no podia ser d’altra manera, l’educació mereix un capítol propi a més de múltiples referències al llarg del text. Defensa el concepte d’excel•lència més enllà de l’objectiu dels bons tècnics. Al seu parer calen bons professionals, els quals es caracteritzaran per un domini de la pròpia tècnica però també per unes qualitats humanes vinculades a les virtuts (prudència i justícia) i els sentiments (confiança, compassió i respecte a la dignitat).
Club
Lectura adults
“DONES DE VIDRE” DE MONTSE MEDALLA.
Assistirà l’autora a la tertúlia literària.
dia 26 de FEBRER 19
hores
lloc: Biblioteca
Montserrat Medalla Cufí va néixer
a Barcelona, l'any 1953. Mestra, psicopedagoga i logopeda.
Llicenciada en Història de l'Art. Dedicada al món de l'educació
des dels divuit anys, s'ha retrobat amb l'escriptura gràcies a la
xarxa. En veure que allò que escriu agrada a una bona part dels que
la llegeixen, comença a publicar en obres conjuntes: Hojas de
otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365
contes, Històries veïnals i d'altres. Col·laboradora
setmanal en una columna d'opinió al Diari de Girona, des de
2004 fins a 2007. L'any 2007 guanya el certamen literari Dona més
dona. El mateix any guanya el certamen de Relatsencatala.com
dedicat a les noves tecnologies i el segon premi al certamen
Peregrinas en la red, amb el relat d'una experiència
viscuda, el Camí de Sant Jaume. L'any 2008 queda finalista al premi
Joaquim Ruyra de narrativa, dels Premis Recull de
Blanes, amb Dones de vidre i altres relats. Participa també
en l'elaboració de la novel·la col·lectiva Il·lusions i
incerteses, amb gent de les terres de l'Ebre, així com a
L'arbreda ebrenca i al recull de relats de gènere negre Un
riu de crims, publicats tots ells entre 2009 i 2010.
Animada, s'associa a l'ARC (Associació de Relataires en Català) i participa en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t'estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Des de l'octubre de 2012 fins a octubre del 2013, n'és presidenta, col·laborant en l'editorial de la revista literària Lo Càntich.
Animada, s'associa a l'ARC (Associació de Relataires en Català) i participa en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t'estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Des de l'octubre de 2012 fins a octubre del 2013, n'és presidenta, col·laborant en l'editorial de la revista literària Lo Càntich.
Montserrat Medalla ha triat dones de
vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què de vidre? Hi té
alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i trencadissa,
transparent o translúcida, i resistent a la majoria d'agents químics
ordinaris? Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar
un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d'esforços
externs, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el
que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que,
sovint, li passa a una dona? Des d'èpoques remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L'acció del foc ha aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també, d'esplèndida bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna de les dones dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de sentiments, de passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar l'existència. En aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils; mal·leables o amb tremp indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques; però, gairebé sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.
En el recull de relats que Montse Medalla ens posa a les mans, l'element més comú és el seu anticonvencionalisme i la voluntat decidida de cercar la complicitat del lector.
CONTACONTES
”LA DISFRESSA ENCANTADA”
A càrrec de
Pepi Miró i els nens/es del Centre Obert “Les Bruixes”.
Lloc:
Biblioteca.
Dia 11 de FEBRER
a les 17,30 h.
Les
festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i
acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies
en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares
i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la
protagonista de balls, rues i desfilades…
L’Origen
de la FestaAquesta
festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i
romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any,
en honor als Déus. Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
Nova activitat
“LA CAPSA DELS CONTES”, lectura de contes per a nens/es de 3 a 6
anys. A càrrec de Pepi Miró i de La Biblioteca d’Altafulla. Més
informació Biblioteca C/Escoles s/n. 977651176
dissabte, 3 de gener del 2015
ANY NOU, NOVES ACTIVITATS
AQUEST HIVERN, A LLEGIR!
Aquest
mes de gener la Biblioteca d'Altafulla, ofereix un ventall
d'activitats per foment de la cultura, adreçades a tots els públics.
Us
animem a participar!
TOTES
LES ACTIVITATS ES DURAN A TERME A LA BIBLIOTECA
C/
ESCOLES s/n, ALTAFULLA
Club
d'Assaig
“ PLASTICITAT
NEURONAL”
dia
7 DE GENER 19 hores
lloc:
Biblioteca
La plasticitat neuronal, neuroplasticitat, plasticitat neural
o plasticitat sinàptica descriu els mecanismes pels quals el
cervell és capaç
de canviar a través de l'experiència: és la propietat que emergeix
de la naturalesa i funcionament de les neurones quan aquestes
estableixen comunicació, i que modula la percepció dels estímuls
amb el mitjà, tant els que entren com els que surten. Aquest fenomen
se produeix en condicions de desenvolupament embrionari, infància,
edat adulta i patològiques (lesions i malalties). És el responsable
de la diversitat en l'organització dels cervells dels individus i
els mecanisme d'aprenentatge i memòria en nins i adults. La
plasticitat neuronal, com la neurogènesi
adulta, és un dels descobriments recents més importants de la
neurociència i demostra que el cervell és un sistema dinàmic, en
constant reconfiguració.
“Els
científics acostumaven a creure […] que les connexions entre les
cèl·lules nervioses del cervell eren fixades a una edat primerenca
i que no canviaven en l’edat adulta. Però aquesta hipòtesi va ser
refutada en l’última dècada amb l’ajuda dels avenços en les
imatges cerebrals. Els científics han adoptat el concepte de
“neuroplasticitat“. L’entrenament
mental a través de la meditació (i
presumiblement d’altres disciplines) pot canviar el funcionament
intern i els circuits del cervell“. (Podeu consultar la llista
d’articles i estudis de Davidson i el seu equip clickant
aquí).
Club
Novel.la Negra
“LADY
KILLER” MASAKO
TOGAWA
dia 12
DE GENER 19 hores
lloc:
Biblioteca
Masako
Togawa (1933),
mujer extrema y polifacética en su forma de ser y de actuar, es
considerada uno de los pilares de la cultura japonesa y es que no
solo cultiva la novela negra (de veinte novelas parece que solo han
traducido al castellano tres: La llave maestra, Lady Killer y Un beso
de fuego), sino que es guionista de televisión (la serie Playgirls),
actriz de cine y cantante (vean
aquí, en
youtube, uno de sus varios videoclips).
Masako
Togawa ha confeccionado esta novela negra como si bordara una
preciada ilustración sobre una seda: con delicadeza, femineidad y
sensualidad.
La
ha estructurado en forma de capas, con diversas voces, donde cada una
aporta elementos que explican la parte de los hechos que les
corresponde y enriquecen el conjunto al que van cambiando de
significado con cada nueva aportación.
Aparentemente
algo tan fácil como diseñar un jardín Zen. Pero tan complejo en su
significado y tan rico en las sensaciones despertadas como un jardín
Zen.
Club
Lectura adults
“EL
MÓN D'AHIR” STEFAN ZWEIG
dia
29 DE GENER 19 hores
lloc:
Biblioteca
Stefan Zweig va ser un dels escriptors més populars de l’Europa
d’entreguerres, especialment cèlebre per les seves biografies de Maria
Stuart i Maria Antonieta, de Fouché o d’Erasme. Amb Emil Lubwig i André
Maurois va conformar una tríada de prolífics retratistes de la vida
d’altri, però la seva pròpia autobiografia, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, ha acabat sent la més reeixida de les seves obres.
El món d´ahir és un dels testimonis més commovedors i atractius del
nostre passat recent, escrit a més amb el mestratge d´un europeu
amarat de civilització i nostàlgic d´un món que es desintegrava a
passos agegantats. Escriptor extraordinàriament popular i testimoni
d´excepció dels canvis que van trasbalsar l´Europa del segle XX
entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en
terra estranya -en unes circumstàncies personals d´insospitat
dramatisme-, els moments cabdals de la seva vida, paral.lela al
desmembrament d´aquella Europa central que es volia més lliure i
segura, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un
llibre fonamental, una de les millors obres de Zweig i referància
inexcusable per entendre els deliris d´un segle devastador.
El segle XIX, amb el
seu idealisme liberal, estava convençut d'anar pel camí dret i
infal·lible vers el millor dels mons. Hom mirava amb menyspreu les
èpoques anteriors, amb les seves guerres, fams i revoltes, com si
fossin temps en què la humanitat encara era menor d'edat i no prou
il·lustrada. Ara, en canvi, només era qüestió de dècades superar
definitivament les últimes restes de maldat i violència, i aquesta
fe en el "progrés" ininterromput i imparable tenia per a
aquell segle la força d'una veritable religió. (...) Es creia tan
poc en recaigudes en la barbàrie -per exemple guerres entre els
pobles d'Europa- com en bruixes i fantasmes; els nostres pares
estaven plenament imbuïts de la confiança en la força
infal·liblement aglutinadora de la tolerància i la conciliació.
XERRADES
Xerrada-Taller
“TALLER
DE GESTALT”
CUERPO, MENTE Y EMOCIÓN
a
càrrec de LUNA MESEGUER
dia
20 de gener 19 hores
lloc:
Biblioteca
Luna Meseguer Garrido,Terapeuta
Gestalt. Diplomada en Turismo. Master en Integración Social. Formada
en tipología de carácter y estructura de personalidad (Eneagrama).
Trabajé
durante más de diez años con niños, adolescentes y adultos en
reinserción social para diferentes Asociaciones y Fundaciones
públicas y privadas. Aquí me di cuenta que la salud y la enfermedad
son experiencias personales de vida, muy relacionadas a la vez con el
medio familiar y social donde se producen. Me interesé entonces por
el enfoque más social de la medicina, la prevención de la
enfermedad, la promoción de la salud y la educación.
Esta
inclinación me llevo a estudiar el master en integración social. Y
formarme como Terapeuta Gestalt y en Tipoñogía de carácter,
Eneagrama, paralelamente a mi labor profesional.
Este
trabajo lo integré con mi búsqueda personal y me formé en diversas
disciplinas como teatro, yoga, danza, canto y meditación.
Me
trasladé a Perú durante un año como alumna y colaboradora de
Alejandrina Escalante, una reconocida terapeuta de raíces
Chamanicas, donde fui iniciada en la tradición Andina.
Actualmente,
trabajo como terapeuta y facilitadora en sesiones individuales
y grupales para adultos y adolescentes. A su vez estoy coordinando un
grupo terapéutico de Apoyo a la maternidad.
Para
solicitar cita o cualquier información puedes hacerlo a través del
email: terapiagestalt@lunameseguer.es
o por teléfono: 680653735
dilluns, 22 de desembre del 2014
BONES FESTES I BONES LECTURES
CANÇO DE NADAL
SILVIO RODRIGUEZ
El fin de año huele a compras,
enhorabuenas y postales
con votos de renovación;
y yo que sé del otro mundo
que pide vida en los portales,
me doy a hacer una canción.
La gente luce estar de acuerdo,
maravillosamente todo
parece afín al celebrar.
Unos festejan sus millones,
otros la camisita limpia
y hay quien no sabe qué es brindar.
Mi canción no es del cielo,
las estrellas, la luna,
porque a ti te la entrego,
que no tienes ninguna.
Mi canción no es tan sólo
de quien pueda escucharla,
porque a veces el sordo
lleva más para amarla.
Tener no es signo de malvado
y no tener tampoco es prueba
de que acompañe la virtud;
pero el que nace bien parado,
en procurarse lo que anhela
no tiene que invertir salud.
Por eso canto a quien no escucha,
a quien no dejan escucharme,
a quien ya nunca me escuchó:
al que su cotidiana lucha
me da razones para amarle:
a aquel que nadie le cantó.
Mi canción no es del cielo,
las estrellas, la luna,
porque a ti te la entrego,
que no tienes ninguna.
Mi canción no es tan sólo
de quien pueda escucharla,
porque a veces el sordo
lleva más para amarla.
enhorabuenas y postales
con votos de renovación;
y yo que sé del otro mundo
que pide vida en los portales,
me doy a hacer una canción.
La gente luce estar de acuerdo,
maravillosamente todo
parece afín al celebrar.
Unos festejan sus millones,
otros la camisita limpia
y hay quien no sabe qué es brindar.
Mi canción no es del cielo,
las estrellas, la luna,
porque a ti te la entrego,
que no tienes ninguna.
Mi canción no es tan sólo
de quien pueda escucharla,
porque a veces el sordo
lleva más para amarla.
Tener no es signo de malvado
y no tener tampoco es prueba
de que acompañe la virtud;
pero el que nace bien parado,
en procurarse lo que anhela
no tiene que invertir salud.
Por eso canto a quien no escucha,
a quien no dejan escucharme,
a quien ya nunca me escuchó:
al que su cotidiana lucha
me da razones para amarle:
a aquel que nadie le cantó.
Mi canción no es del cielo,
las estrellas, la luna,
porque a ti te la entrego,
que no tienes ninguna.
Mi canción no es tan sólo
de quien pueda escucharla,
porque a veces el sordo
lleva más para amarla.
Silvio Rodriguez
diumenge, 14 de desembre del 2014
UN PLA PER PROMOURE L'HÀBIT LECTOR
Ensenyament presenta la Piràmide de la lectura per promoure l'hàbit lector dins i fora de l'aula entre els alumnes de primària i secundària.
- Tots els centres educatius catalans rebran cartells i propostes didàctiques per afavorir el desenvolupament de l’hàbit lector entre l’alumnat
- L’objectiu de la proposta, que forma part de
l’Impuls de la Lectura, és desenvolupar l’hàbit i l’autonomia
lectora entre infants i joves, dins i fora de
l’àmbit escolar
El Departament d'Ensenyament ha presentat als
centres docents un
pla per promoure l'hàbit de la lectura entre els alumnes. Aquest
pla emula iniciatives com la piràmide alimentària i proposa una
piràmide de lectura perquè els nens incorporin el gust per
la lectura.
La iniciativa proposa diferents nivells d'acció per
a alumnes de Primària i Secundària i les seves famílies.
En un primer nivell, a Primària, el pla proposa portar
un llibre a la motxilla, llegir una estona abans
d'anar a dormir o tenir el carnet de la biblioteca.
En un segon nivell s'inclouen
objectius com llegir en veu alta amb la família o
que l'alumne faci recomanacions de llibres en
l'àmbit educatiu, tant a l'aula, a la biblioteca com en un blog.
En el cas de la Secundària, es
posa com a exemple llegir la premsa escrita, llegir
a un germà petit o anar a la biblioteca a llegir. I a la
punta de la piràmide, amb una periodicitat mensual, es
parla d'intercanviar llibres amb amics, visitar
llibreries o anar a un club de lectura.
Finalment, i com a recomanacions anuals,
es proposa demanar llibres per Reis o per l'aniversari o visitar les
parades de llibres durant la diada de Sant Jordi.
El Departament d'Ensenyament assegura que l'objectiu
últim d'aquesta actuació és millorar la competència
lectora dels alumnes, que es considera la principal clau
de l'èxit a les aules.
Tots els centres educatius catalans disposaran del
pla en forma de cartells i d'altres propostes didàctiques.
També dirigit a les famílies
La piràmide no només es dirigeix a alumnes i
professors, sinó també a les famílies, que rebran informació
sobre les propostes, ja que elles són un actor important perquè
l'alumne desenvolupi el gust per la lectura.
La campanya també s'estendrà a les biblioteques de
Catalunya, que rebran els cartells de la piràmide.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)