Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 31 de gener del 2015

ACTIVITATS FEBRER 2015. CARNAVAL DE LLIBRES

Libros desfile en el Sambódromo, en el centro de Río de Janeiro el 11 de febrero, durante el carnaval de 2013.

Aquest mes de FEBRER la Biblioteca d'Altafulla, ofereix un ventall d'activitats per foment de la cultura, adreçades a tots els públics.
Us animem a participar!

TOTES LES ACTIVITATS ES DURAN A TERME A LA BIBLIOTECA

C/ ESCOLES s/n, ALTAFULLA
 
Club Novel.la Negra
 
ASESINATO EN EL KIBBUTZ
BATYA GUR
dia  2 de FEBRER  19 hores
lloc: Biblioteca

Batya Gur (בתיה גור) (Tel Aviv, 20 de gener de 1947 - 19 de maig de 2005) escriptora israeliana coneguda sobretot per les seves novel.les policíaques.

Nascuda en Tel Aviv en 1947 i descendent de supervivents de l'Holocaust, es va doctorar en Literatura Comparada a la Universitat Hebrea de Jerusalem, ciutat en la qual va viure fins a la seva mort. Allà, durant més de vint anys, va exercir la docència en la seva especialitat i va col·laborar com a crítica literària i assagista en el periòdic Ha' aretz.

La van anomenar "la Agatha Christie d'Israel", però abans de trobar el seu veritable camí literari es va dedicar a activitats acadèmiques i va arribar a publicar dos assajos, un sobre els nous assentaments jueus en el sud d'Israel i un altre sobre Jerusalem. Va començar tard a escriure ficció, amb 41 anys, i alguns dels seus personatges es basen en personalitats dels mitjans acadèmics del seu país. Per això, per a molts dels lectors israelians, part de l'entreteniment consisteix a especular sobre qui són les persones reals que inspiren els personatges de cada novel·la.

Batya Gur no va deixar de banda el coneixement que tenia de la societat israeliana quan va començar a escriure. Per això la trama de les seves novel·les transcendeix la mera anècdota criminal o el pur joc deductiu —per força reiteratiu— i es veu enriquida per la seva competent erudició. D'aquí la intel·ligència i l'habilitat amb què planteja els conflictes que ha d'enfrontar el seu álter ego en la ficció, Michael Ohayon, un detectiu modern amb estudis universitaris d’ Història.
 A finals de maig de l'any 2005 Batya Gur va morir a Jerusalem amb 57 anys víctima d'un càncer que va acabar amb una brillant carrera com a escriptora traduïda a diversos idiomes i fins i tot aclamada per la New York Times Review.

L'obra
En 1988 va començar a escriure la sèrie de sis novel·les basades en Ohayon, l'educat, pensatiu i intel·lectual detectiu que va captivar als lectors en hebreu. En cada llibre de la sèrie, el detectiu Ohayon ingressa a un món tancat, una societat aïllada, amb regles pròpies (psicoanalistes o membres d'un kibbutz, per exemple). Amb el seu íntim coneixement de la naturalesa humana i un peculiar estil per apropar-se al nus del problema, Ohayon trenca els pactes de silenci i resol reeixidament misteriosos homicidis.
És autora de novel·les en què apareixen personalitats reals del seu país, sota noms i aspectes diferents. Entre les seves obres destaquen noms com 'No ho imaginava així' (2007), 'Assassinat en directe, un cas a la televisió' (2007), 'Assassinat al cor de Jerusalem. Un cas passional '(2003),' Assassinat al kibbutz '(2000),' Espiant a un amic '(2000),' Un assassinat a un amic '(2000),' Un assassinat literari '(1999) o' Pedra sobre pedra '(2005).


Després de l'èxit obtingut amb Un assassinat literari i L'assassinat del dissabte al matí, Batya Gur torna a presentar-nos al comissari israelià Michael Ohayon, ara decidit a resoldre un crim que ha tingut lloc en una societat complexa i tancada: el kibbutz. Informat repetidament que «qui no hagi viscut en un kibbutz no pot comprendre com és la vida allà», Ohayon penetra amb major determinació l'esperit del món que ha d'investigar. De manera gradual, revelant a poc a poc els secrets del kibbutz, desemmascarant totes les contradiccions d'aquest estil de vida tan idealitzat, Batya Gur aconsegueix crear una enginyosa i original novel·la policíaca que examina la crisi de fe política i ideològica de la societat israeliana a través del fascinant món del kibbutz.
 
Club d'Assaig

ÈTICA GLOBAL”
dia  4 de FEBRER 19 hores
lloc: Biblioteca 

¿Para qué sirve realmente la ética? ADELA CORTINA

Premi Nacional d'assaig 2014

Aquest breu manual es presenta com un conjunt de reflexions de l’autora per tal que ens adonem que l’ètica és útil a nivell individual, social i, fins i tot, econòmic. Està escrit amb rigor intel•lectual i exemplifica les situacions tot recorrent a situacions dels temps actuals, és a dir, extretes de la crisi econòmico-financera, casos de corrupció política, dilemes ètics, entre d’altres. Com no podria ser d’altra manera en una autora de la talla acadèmica d’Adela Cortina (és catedràtica d’Ètica i Filosofia Política a la Universitat de Barcelona) l’obra recolza els seus arguments en treballs d’altres pensadors i és el reflex d’una llarga i profunda trajectòria personal.
Una primera idea que destacaria és quan proposa trencar el binomi drets-deures amb el que anomena l’”ètica del tenir cura”. Aquest nou paradigma de vinculació amb els altres implica introduir una ètica basada en actituds i obligacions. Així l’”ésser cuidador” substituiria l’”ésser dominador”, canvi que serà força natural perquè entre els trets que identifiquen els humans figura el del tenir cura dels altres. Ara bé, caldrà un treball per desenvolupar aquest aspecte del nostre caràcter. Cortina sosté que el caràcter sí que es pot educar i, per aquest motiu, té sentit parlar d’ètica: cal però tenir fites a llarg termini perquè sinó només estarem maquillant persones.
En el llibre també es defensa la cooperació com a estratègia per a la millora. Una “cooperació intel•ligent” que es basa en la reciprocitat. Ataca durament la racionalitat com a única explicació del comportament humà perquè la vinculació amb els altres és molt important.
Com no podia ser d’altra manera, l’educació mereix un capítol propi a més de múltiples referències al llarg del text. Defensa el concepte d’excel•lència més enllà de l’objectiu dels bons tècnics. Al seu parer calen bons professionals, els quals es caracteritzaran per un domini de la pròpia tècnica però també per unes qualitats humanes vinculades a les virtuts (prudència i justícia) i els sentiments (confiança, compassió i respecte a la dignitat).

Club Lectura adults

DONES DE VIDRE” DE MONTSE MEDALLA.
 Assistirà l’autora a la tertúlia literària.
dia 26 de FEBRER 19 hores
lloc: Biblioteca

Montserrat Medalla Cufí va néixer a Barcelona, l'any 1953. Mestra, psicopedagoga i logopeda. Llicenciada en Història de l'Art. Dedicada al món de l'educació des dels divuit anys, s'ha retrobat amb l'escriptura gràcies a la xarxa. En veure que allò que escriu agrada a una bona part dels que la llegeixen, comença a publicar en obres conjuntes: Hojas de otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365 contes, Històries veïnals i d'altres. Col·laboradora setmanal en una columna d'opinió al Diari de Girona, des de 2004 fins a 2007. L'any 2007 guanya el certamen literari Dona més dona. El mateix any guanya el certamen de Relatsencatala.com dedicat a les noves tecnologies i el segon premi al certamen Peregrinas en la red, amb el relat d'una experiència viscuda, el Camí de Sant Jaume. L'any 2008 queda finalista al premi Joaquim Ruyra de narrativa, dels Premis Recull de Blanes, amb Dones de vidre i altres relats. Participa també en l'elaboració de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses, amb gent de les terres de l'Ebre, així com a L'arbreda ebrenca i al recull de relats de gènere negre Un riu de crims, publicats tots ells entre 2009 i 2010.

Animada, s'associa a l'ARC (Associació de Relataires en Català) i participa en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t'estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Des de l'octubre de 2012 fins a octubre del 2013, n'és presidenta, col·laborant en l'editorial de la revista literària Lo Càntich.
Montserrat Medalla ha triat dones de vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què de vidre? Hi té alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i trencadissa, transparent o translúcida, i resistent a la majoria d'agents químics ordinaris? Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d'esforços externs, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que, sovint, li passa a una dona?

Des d'èpoques remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L'acció del foc ha aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també, d'esplèndida bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna de les dones dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de sentiments, de passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar l'existència. En aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils; mal·leables o amb tremp indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques; però, gairebé sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.

En el recull de relats que Montse Medalla ens posa a les mans, l'element més comú és el seu anticonvencionalisme i la voluntat decidida de cercar la complicitat del lector.
Joan Adell

 

CONTACONTES

LA DISFRESSA ENCANTADA”
A càrrec de Pepi Miró  i els nens/es del Centre Obert “Les Bruixes”.
Lloc: Biblioteca.
Dia 11 de FEBRER a les 17,30 h.
Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades…
L’Origen de la FestaAquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).



Nova activitat “LA CAPSA DELS CONTES”, lectura de contes per a nens/es de 3 a 6 anys. A càrrec de Pepi Miró i de La Biblioteca d’Altafulla. Més informació Biblioteca C/Escoles s/n. 977651176