La pintura de l'atzar

Miquel Barceló, Premi Nacional d'Art Gràfic 2014

'No tinc més opció que reinventar-me cada dia'

L'artista Miquel Barceló ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'art gràfic 2014, concedit per la Calcografia Nacional (Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando) i que l'any passat va ser atorgat a Jaume Plensa.

El guardó ha reconegut "la dedicació i trajectòria" de Miquel Barceló al "món de l'estampa i l'art gràfic durant més de 30 anys". 

 

"Cal saber reconèixer en la vida diària les troballes inesperades, cal tenir l'ull entrenat. Les coses ocorren quan un està atent. És com reconèixer en un quadre una taca desencadenant de sentit, però si un no hi és pintant no passa res . Jo vull pensar que les coses segueixen succeint fins i tot quan no hi sóc, el meu problema és no tenir diversos jos, un que visqui a Mali, un altre a París, un altre aquí: tinc la sensació que quan arribi a Mali trobaré que els meus quadres s'han anat pintant. Aquesta és la meva il · lusió, encara que és una mica esquizofrènia. Sempre he admirat Pessoa, em sembla temptador tenir heterònims. ara associo aquests jos amb els meus tallers ". Miquel Barceló

Miquel Barceló 
"Cap gran artista veu les coses com són en realitat, si ho fes, deixaria de ser artista".  Oscar Wilde

					La missió de l'art no és copiar la naturalesa sinó expressar-la!

 H. de Balzac

Jaume Plensa, El desig de mirar i veure

 " Una paraula pot contenir l'Univers, i així també l'escultura , que no pot descriure, sinó que necessàriament ha de ser, com la paraula, abstracta "  Jaume Plensa

Jaume Plensa està a punt d'inaugurar, el proper 3 de febrer al Palau de Velázquez de Madrid l'exposició Caos-saliva, una mostra d'especial càrrega emotiva per l'escultor, que no exposava a Madrid des de 1994. Aquesta exposició, que l'artista ha preparat acuradament, resumeix els últims deu anys de la seva producció.

Jaume Plensa és un dels autors catalans més valorats en el panorama internacional . Apassionat per la relació entre el cos humà i el llenguatge escrit , les seves obres es componen sovint de lletres i paraules que volen ser metàfores de les cèl · lules que conformen l'individu , que s'integra al seu torn en la societat .

Dibuix , obra gràfica , escultura , videoinstal · lació ... Pràcticament cap tècnica li és aliena i amb totes ha triomfat en les innombrables exposicions que van passejar la seva obra pels cinc continents . Tot i això , Jaume Plensa manté una inusual independència dels condicionaments comercials que tant importen en el món de l'Art contemporani .

Plensa va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona , encara que moltes de les tècniques que aplicava a les seves escultures van sorgir del treball diari en un taller mecànic . Les obres d'aquella primera etapa reflecteixen un extraordinari interès pel volum , la tensió i l'espai , evolucionant després al modelatge de formes animals mitjançant el tall i duplicitat de peces de ferro tractades amb material de fosa .

No va ser fins a 1986 que Jaume Plensa comença a treballar amb vidre , resines , aigua , llums i sons . La seva intenció és modular cada idea mitjançant formes espacials diferenciades . Es tracta d'obres molt personals i elaborades en les quals l'espectador se sent convidat a interactuar amb elles . Totes tenen com a eix central la dimensió humana i la seva relació amb l'entorn , qüestionant sovint el paper de l'Art a la societat i la posició de l'artista .

La dualitat és un altra de les constants en el seu procés creatiu , tractant de generar emocions mitjançant conceptes antagònics com a presència i absència , o material i immaterial . Es tracta de transformar l'espai físic en una extensió dels conceptes mentals i apel · lar a la memòria de l'espectador mitjançant les seves escultures i instal · lacions . El resultat és sempre lluminós i volumètric , amb al · lusions constants a la literatura , que és una de les seves principals fonts d'inspiració .

" Tinc la sensació que les paraules suren , ens van tatuant com una tinta invisible i , de sobte , algú llegeix en la teva pell i passa a convertir-se en el teu cos , en la teva amant" , ha dit en alguna ocasió Jaume Plensa . És per això que repeteix una i altra vegada les construccions antropomorfes a base de lletres , un assumpte recurrent que també es pot veure en els seus excel · lents dibuixos i gravats

Ha estat guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, dels quals cal destacar: Medaille des Chevaliers des Arts et Lettres, Ministeri de Cultura, París, 1993; Premi de la Fondation Atelier Calder, Saché, França, 1996; Premi Nacional de Cultura d 'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1997; Doctor Honoris Causa per la School of the Art Intitute de la Universitat de Chicago, Chicago, 2005; Mash Award for Public Sculpture, Londres, 2009; Premi Nacional d'Arts Plàstiques, Madrid , 2012; Premi Nacional d'Art Gràfic,Madrid, 2013; Premi Velázquez d'Arts plàstiques, Madrid, 2013.

ENTREVISTA 

 

Paraules de Jaume Plensa

- M'interessa més l'absència de l'objecte que la seva presència- Una de les meves grans obsessions és el silenci , el silenci com a necessitat fonamental . I en un món molt sorollós , el silenci s'ha de produir , s'ha de "fabricar ", perquè no existeix; un silenci interior perquè la gent torni estar amb ella mateixa .- Em sorprèn que es parli tan poc de bellesa , un artista té l'obligació de crear bellesa . Després podem discutir en què consisteix aquesta bellesa , però crear és el punt de partida- És que necessitem educar-nos en la carícia . El primer petó mai és el bo, perquè aprens estimant . L'art és igual , has d'anar acostumant .Sempre convido al somni , a aquest món paral · lel a la realitat que pot explicar la vida millor .- Les paraules són una eina de comunicació i no són les culpables del conflicte semàntic . Som nosaltres els que les fem servir malament. Una lletra , que sola no és res, en combinació amb una altra pot produir textos . És una metàfora del món cel · lular, però també de la societat : una persona sola pot ser res , però amb altres , forma una societat .

VÍDEO 

" Una persona és com un espai en moviment i li dono aquest valor, perquè cada vegada que un ésser humà desapareix és com si desaparegués una biblioteca per tota la informació que es porta. És com la metàfora de l'aigua en moviment , que corre però no és la mateixa "

 Jaume Plensa

 

 

BCNegra 14

Recomanacions Literàries

Entre el 30 de gener i el 8 de febrer, Barcelona acull la novena edició de BCNegra, una trobada multidisciplinària al voltant de la novel·la negra que, aquest any, ofereix més de 60 activitats gratuïtes entre taules rodones, converses, clubs de lectura, exposicions, intercanvis de llibres, trobades amb escriptors i un cicle de cinema negre.

La majoria dels actes es desenvolupen a La Capella, tot i que també es reparteixen en altres espais com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi de Periodistes, la Facultat de Comunicació Blanquerna o diverses biblioteques de la ciutat. Unes jornades on hi participen més de 50 autors i especialistes en novel·la negra d’arreu d’Europa.

Entre els nombrosos actes, destaca especialment l’entrega del IX Premi Pepe Carvalho a l’autor sicilià AndreaCamilleri, creador de la saga de llibres del comissari Montalbano i un dels representants més genuïns de la novel·la negra mediterrània. L’acte es durà a terme el 6 de febrer a les 19 h al Saló del Cent de l’Ajuntament de Barcelona. 

Camilleri serà el protagonista de dues actvitats més en la programació d'enguany. Per una banda, se li retrà un homenatge amb la peça teatral Sis personatges en cerca de Camilleri, on l'actor Jordi Boixaderas es posarà en la pell del comissari Montalbano. Per altra banda, el mateix Camilleri participarà el dia 7 de febrer en una conversa a la sala Barts.

Pel que fa a converses i taules rodones, es tractaran temes tan diversos com: les intrigues vaticanes, la corrupció, el periodisme de successos, els mètodes detectivescos, les falsificacions en l’art, l’urbanisme i la seva relació amb el crim o, entre altres, la violència masclista. La taula dels debutants (amb autors que han escrit la seva primera novel·la negrocriminal) i la xerrada en relació a les prospectives de futur d’aquest tipus de literatura són alguns dels actes més esperats.

El programa també inclou exposicions i actuacions musicals. A la Biblioteca Pública Arús se’n podrà veure una de les mostres més destacables: Les elementalment malvades del món de Sherlock Holmes, sobre algunes de les presències femenines de les novel·les del mític detectiu creat per Arthur Conan Doyle. Pel que fa a la música, la Barcelona Big Blues Band & Dani Nel·lo actuaran al Jamboree el 2 de febrer. Per primera vegada, s’ha programat un cicle de cinema negre i policíac amb la projecció de les pel·lícules El ojo de la tormenta i Las huellas imborrables i la minisèrie El Danés Serbio.

 

  "Ell es va commoure com fan els vells, amb la barbeta tremolant i sense llàgrimes als ulls." Andrea Camilleri

REGALEM LLIBRES

ÉS TEMPS DE REGALAR LLIBRES

Regalar llibres és un bon regal de Reis, tot i que nosaltres sempre insistim que el millor regal és regalar temps.

Diuen els experts que els pares han d’estar amb els seus fills, parlar amb ells, escoltar-los, explicar-los les coses i deixar-los que preguntin. I sembla que aquesta és la millor de les inversions possibles a fer.
A l’hora de fer la carta als Reis els demanem que no s’oblidin d’incloure, per exemple, un val per passejar amb el pare o la mare un dia a la setmana. O un val per anar al cine, o per jugar una partida de parxís, o per anar a la biblioteca, etc. Així de fàcil i barat.
I tot això, és clar, necessita temps!…
Si voleu veure el tríptic podeu anar a Recomanacions.

TRIA DE LLIBRES RECOMANATS PER REGALAR  

 

 ‘perquè ens agraden els llibres
i perquè som el que llegim’

 Us oferim una selecció  amb les novel·les més destacades de l’any 2013.

  

Com triar llibres per a nens i nenes

Fins a 4 anys hem de triar llibres en què la imatge és predominant i que desenvolupen la imaginació dels petits gràcies a la capacitat de resseguir la història amb els dibuixos.
Durant el primer any. Són importants les cançons i els jocs de falda. Els llibres de cartó, de tela i de bany
permeten als nadons manipular els contes i adquirir la idea de què és un llibre.
D’1 a 3 anys. Contes amb històries curtes i estructura repetitiva. Els dibuixos han de ser expressius i les narracions, pròximes al seu món. Llibres de coneixements de colors, conceptes, etc.
De 3 a 4 anys. Llibres de coneixements sobre animals, vehicles, nombres, etc. Contes amb històries més llargues, però amb trama argumental fàcil. Llibres manipulables amb solapes i desplegables. Diccionaris visuals o llibres d’imatges que permetin l’expressió oral.
De 4 a 7 anys s’inicia el procés lector i els llibres s’han d’adaptar a la capacitat lectora dels nens.
De 4 a 5 anys. Llibres amb lletra majúscula o manuscrita (d’acord amb l’escola) i poc text en cada pàgina. Poemes amb rima. Continua sent important el predomini dels dibuixos. Llibres de coneixements amb fotografies.
De 5 a 7 anys. Llibres amb lletra gran i d’impremta i dibuixos en color en gairebé totes les pàgines. Narracions que tinguin nens com a protagonistes. Adaptacions de contes tradicionals.
De 7 a 10 anys. Contes meravellosos de fades i de personatges extraordinaris. Narracions en què hi hagi molta acció. Llibres amb lletra gran i il·lustracions en blanc i negre. Còmics amb històries senzilles. Àlbums il·lustrats amb narracions singulars i sorprenents. Llibres de poemes amb argument.
De 10 a 12 anys. Llibres d’aventures, reals o fantàstiques. Narracions amb diàlegs abundants i amb algun toc d’humor. Llibres de coneixements sobre esports, personatges o etapes històriques, animals, dinosaures, etc.
A partir de 12 anys. Novel·les de fets reals amb personatges de la mateixa edat que el lector. Llibres de literatura fantàstica. Llibres informatius sobre els problemes que els preocupen: les relacions, les drogues
Extret:  http://www.animallibres.cat/

La Institució de les Lletres Catalanes des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han presentat el portal lletrescatalanes.cat  amb l’objectiu de veure i visibilitzar la literatura catalana.

El nou portal incorpora la base de dades d’escriptors clàssics i contemporanis en llengua catalana, així com noves funcions i serveis.
Per crear el nou portal s’han catalogat 3.930 autors (2.260 autors publicats i 1670 no publicats). La base de dades inclou 22.187 llibres, 1.487 obres dramàtiques, 773 guions de ficció, 1.951 obres en altres llengües, 303 llibreries, 99 il·lustradors i 1.735 editorials. S’han creat fitxes dinàmiques dels autors comptenamb fotografies, galeries de  cobertes dels llibres, etc.

Bon any 2014

La Biblioteca d'Altafulla us desitja
UN ANY PLE DE LLIBRES !

Poema de tot l'any

(Martí i Pol)

Aquest poema de tot l'any

és una endevinalla,

ningú no sap de quin any és

i, si algú ho sap, s'ho calla.

És d'aquest any?, de l'any passat?,

de l'any vinent tal volta?,

és d'un any digne i assenyat

o d'un any poca-solta?

Potser no cal saber-ne res,

o no saber-ne massa,

i vigilar on au el pes

quan fem alguna passa,

perquè del temps, el que se'n sap

és que no té mesura

i que jugar-hi és com jugar

amb una criatura

que, tant si plora com si riu,

segur que no ens enganya

i que, per més que fem el viu,

al capdavall ens guanya.

Aquest poema de tot l'any

és un poema lliure,

si ens el prenem amb prou afany

ens pot ajudar a viure.

Feliç any a tots i totes!!!!

 MIRA EL QUE NO ES MIRA

Per viure sense por (Eduardo Galeano)

"La veritat és que el nostre poder, com a lectors, és universal, i és universalment temut, perquè se sap que la lectura pot, en el millor dels casos, convertir dòcils ciutadans en éssers racionals, capaços d'oposar-se a la injustícia, a la misèria, l'abús dels que ens governen. Quan aquests éssers es rebel · len, les nostres societats en diuen bojos o neuròtics (com al Quixot o Madame Bovary), bruixots o misantrops, subversius o intel · lectuals, ja que aquest últim terme ha adquirit avui dia la qualitat d'un insult ".

Alberto Manguel
(Argentina, 1948)

Nelson Mandela...també es pot ensenyar a estimar

Ha mort el lluitador contra la injusticia i el lluitador pels drets humans, Nelson Mandela.

"Tot sembla impossible fins que es fa". Nelson Mandela

Amb la mort de Nelson Mandela el món perd l'últim gran home del segle XX, una figura d'una altura i transcendència política, moral, mítica, pública i mediàtica només comparable a líders universals com Martin Luther King i Mahatma Gandhi. 

No ha existit en la política del nostre temps una figura més popular , admirada i universalment respectada que el sudafricà NelsonMandela , icona de la lluita contra l'apartheid , a qui va derrotar , antic líder del Congrés Nacional Africà , primer president negre del seu país i premi Nobel de la Pau .

El seu alliberament el 1990 després de 27 anys de captiveri va donar inici , treballant estretament amb el president reformista Frederik de Klerk , a una complicada però finalment reeixida transició des de la dictadura segregacionista blanca fins a la democràcia multiracial , que van il · luminar unes eleccions lliures guanyades per l'ANC , un Govern d'unitat i una nova Constitució. Malgrat el rancor acumulat després de tants anys de repressió i als esclats de violència que van marcar el delicat procés , Mandela , paradigma d'integritat , mai es va cansar d'instar la pau civil i la reconciliació dels sud-africans . La seva obsessió va ser aconseguir i preservar la unitat de la nació arc de Sant Martí.
Durant el seu mandat presidencial , entre 1994 i 1999 , Mandela , amb el seu extraordinari carisma , el seu rebuig a les mesures radicals i el seu elevat sentit de la responsabilitat , va fixar els pilars polítics i econòmics de la nova Sudàfrica, i va intervenir en els conflictes del continent , però va deixar sense resoldre greus dèficits socials . Després de jubilar-se de la política i malgrat la seva avançada edat, el mitificat dirigent , anomenat Madiba pels seus paisans , va continuar actiu en una sèrie de causes humanitàries fins que el seu progressiu apagament físic el va apartar de la vida pública , encara que no dels pensaments i els cors del seu agraït poble .
Al juny de 2013 , una greu infecció respiratòria col · locar a Mandela a les portes de la mort . Sumit des de llavors en un estat crític , el 5 de desembre de 2013 el històric estadista va morir a la seva casa de Johannesburg a l'avançada edat de 95 anys .

Va Escriure:

"El que compta en la vida no és el simple fet d'haver viscut. Són els canvis que hem provocat en les vides dels altres el que determina el significat de la nostra".

 

"Ningú neix odiant a una altra persones pel seu color de pell, pel seu origen, per la seva religió ... Si la gent pot aprendre a odiar també es pot ensenyar a estimar, perquè l'amor arriba al cor humà de forma més natural que l'odi ".

“No és valent aquell que no té por, sinó aquell que sap conquerir-la”
“Una nació no ha de jutjar-se per com tracta els ciutadans amb millor posició, sinó per com tracta els qui tenen poc o res”
“No hi ha res com tornar a un lloc que es manté sense canvis per descobrir com has canviat tu”
“L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”
“El meu ideal més desitjat és el d'una societat lliure i democràtica en què tots puguem viure en harmonia i amb les mateixes possibilitats”
“Sóc l'amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”
“Després d'escalar una muntanya molt alta, descobrim que hi ha moltes altres muntanyes per escalar”

 

Proposem una sèrie de lectures per capbussar-se en profunditat en la personalitat de Nelson Mandela

 

 ' El largo camino hacia la libertad' (1994) es va convertir en un llibre de referència a nivell mundial. És una autobiografia escrita el 1994 en què es basa la pel·lícula 'Long Walk to Freedom' i ocupa un lloc destacat entre les memòries de les figures més importants del segle XX.

A 'Converses amb mi mateix', el polític expressa els seus pensaments, les seves reflexions personals, i hi inclou esborranys de cartes a caps d'estat. Els seus diaris i calendaris de la presó són documents fins llavors mai vistos i d'un valor incalculable. 

A 'Un ideal pel qual visc' (2005) hi narra 50 anys de la seva vida entrelligats amb la història del seu país, que e s fonen en una trajectòria comuna que finalment desemboca en la denúncia internacional del règim segregacionista i racista de l'apartheid, i la posterior caiguda d'aquest. És un compendi de textos contra la desigualtat i a favor dels drets dels presos polítics i les comunitats minoritzades.

A Factor humà , John Carlin destaca el moment que  Mandela va aconseguir que el seu país superés l’odi racial i adquirís un orgull compartit gràcies al rugby.A Sud-àfrica, el rugbi era l’esport dels blancs, els promotors de l’apartheid. Però aquell home que havia passat vint-i-tres anys a la presó va saber veure l’oportunitat: la Copa del Món de Rugbi que s’havia de celebrar al seu país. Gràcies al carisma irresistible de Mandela, per primer cop un negre va aconseguir formar part de l’equip de l’enemic, els blancs.

John Carlin acaba de publicar un nou volum sobre Madiba, 'El somriure de Mandela. Un retrat personal', també a La Campana, on explica el seu testimoni directe de l'excarceració de Mandela.
A partir de les seves converses en exclusiva amb Mandela i d’incomptables entrevistes amb persones que van estar a prop seu, Carlin ha construït el retrat d’un home que no ha sigut ni un sant ni un superhome. Les transcendentals victòries polítiques de Mandela van tenir el preu d’una gran infelicitat i decepció personals.

 Llibres per infants i joves

'Els meus contes africans', publicat el 2008, és una antologia supervisada per Mandela amb els contes més bonics i antics d'Àfrica, i que alhora destaquen valors com la llibertat.  La vida i l'obra de Mandela ha inspirat també molts escriptors. Un dels més coneguts és el periodista John Carlin, autor d''El factor humà', llibre que va inspirar 'Invictus'.   

EM DIC... NELSON MANDELA /Isabel Muntané/Àfrica Fanlo 
"Em dic Nelson Mandela i vaig nèixer el 1918 a Sud-àfrica el país més meridional del continent africà. He vist i he fet moltes coses durant la meva llarga vida, però tothom em coneix per haver passat més de vint-i-set anys a la presó per defensar la igualtat entre negres i blancs al meu país. A aquesta reivindicació se li va donar un nom, la lluita contra l'apartheid."

Mandela : el rebelde que dirigió a su nación a la libertad / Ann Kramer.
Des que era petit, Mandela va impressionar a tots. El nen que pasturava bestiar i estimava les lluites amb pals, va créixer per dirigir a la seva nació cap a la llibertat. Al seu país, la gent estava dividida en funció del color de la pell. Al llarg de la seva joventut com a activista polític i durant els seus 27 anys com a presoner, Mandela sempre va tenir una meta: la igualtat per a tothom.

 

I, en deixar que la nostra pròpia llum brilli,
inconscientment, els donem permís a altres
perquè facin el mateix.

Al alliberar-nos de la nostra propia por,
la nostra presència, automàticament,
allibera a altres.Nelson Mandela

Joana Raspall, "Tindré temps d'enyorar-vos; l'eternitat és llarga".

Mor la poeta Joana Raspall als 100 anys

 

 Marxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d'enyorar-vos;

l'eternitat és llarga.

Joana Raspall

 La poeta Joana Raspall ha mort aquest dimecres a Sant Feliu de Llobregat als 100 anys. Precisament en motiu del seu centenari, al llarg d'aquest 2013 s'ha celebrat l'Any Raspall.

JoanaRaspall (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris –de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims–, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.

A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La sevapoesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur. Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. A més de poesia, teatre infantil i diccionaris, també ha publicat narrativa per a adults i joves. 

Entrevistes –I que hi troba vostè a la natura? –Ui!, molt, hi trobo la vida. De tot. Jo la natura, la respecto molt i l'admiro. La natura..., és que nosaltres en formem part, de la natura. La gent mira la natura com si fos fora nostre; si nosaltres formem part de la natura! En som una part. Per a mi, això que som els reis de la creació, que hi ha un déu que ens ha creat, i és superior a tot lo altre...? Crec més que hi ha una causa; digues-li causa, digues-li el que sigui!, amb empenta, capaç de fer el que som. És clar!, i ha de ser fet per una cosa o altra el món en què vivim. O una norma. Bé creix, bé canvia, i es va desenvolupant. Parlem d'unes edats llarguíssimes que no podem entendre. Per què? quants milions d'anys podem suposar que el cosmos porta formant-se? És un secret! O, tot és, mínimament, extraordinàriament infinit i petit que les distàncies són més grosses del que sembla? –Els conceptes de temps i espai ens canviaran… –És clar!, ens canviaran en funció de la nostra mentalitat. Nosaltres tenim una perfecció que passa una mica més enllà de la que tenen els altres animals. No gaire, no... Però una mica sí. Perquè jo em quedo paradíssima mirant els animals el que fan. Quantes coses s'assemblen amb el que fem nosaltres? Si no que no ho saben enraonar. No tenen un pla d'ordenació, no tenen un pla de conseqüències, no tenen un pla de preveure l'endemà. Però tenen memòria, tenen intencions, tenen afectes, tenen moltes coses que no ens afigurem. Quan veiem les femelles que cuiden els petitons, els ocells que fan el niu..., què en sap un ocell que ha de fer ous? Que ha de fer niu? I que li han de néixer els nens? Per carambola no pot ser! És que hi ha una roda que porta les coses a seguir el seu ritme. Doncs jo, amb això, hi crec molt; i, nosaltres som un esglaó en aquesta roda. […] –Tota aquesta natura que vostè viu tan intensament la porta a la lletra. Per què la mostra al lector? –Perquè jo veig que la natura és una qualitat que destaca, és més enllà..., és un pas més. No ho podem viure tot només d'instint. Hi ha l'instint de viure, hi ha l'instint de defensa, hi ha l'instint de menjar. Tot això són instints, però hi ha coses que les hem de projectar des del començament. És la idea que no ens la dóna ningú. (Jaume Rius: "Joana Raspall, la poesia i les flors", Revista de la Festa Major de Gelida 2012, juliol de 2012, p. 106-107)    Núvol negre, núvol blanc, les cabòries se me’n van. amb vosaltres, cel enllà. Joana Raspall

Estimo les lletres

que formen els mots,

els llavis que els diuen,

i el cor que els entén...

perquè als mots hi ha l’anima

de tota la gent!

 Joana Raspall