Dades personals

Biblioteca Municipal creada per oferir l'accés al coneixement de forma lliure i gratuita

dissabte, 1 de febrer del 2014

Jaume Plensa, El desig de mirar i veure

 " Una paraula pot contenir l'Univers, i així també l'escultura , que no pot descriure, sinó que necessàriament ha de ser, com la paraula, abstracta "  Jaume Plensa
Jaume Plensa està a punt d'inaugurar, el proper 3 de febrer al Palau de Velázquez de Madrid l'exposició Caos-saliva, una mostra d'especial càrrega emotiva per l'escultor, que no exposava a Madrid des de 1994. Aquesta exposició, que l'artista ha preparat acuradament, resumeix els últims deu anys de la seva producció.

Jaume Plensa és un dels autors catalans més valorats en el panorama internacional . Apassionat per la relació entre el cos humà i el llenguatge escrit , les seves obres es componen sovint de lletres i paraules que volen ser metàfores de les cèl · lules que conformen l'individu , que s'integra al seu torn en la societat .
Dibuix , obra gràfica , escultura , videoinstal · lació ... Pràcticament cap tècnica li és aliena i amb totes ha triomfat en les innombrables exposicions que van passejar la seva obra pels cinc continents . Tot i això , Jaume Plensa manté una inusual independència dels condicionaments comercials que tant importen en el món de l'Art contemporani .

Plensa va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona , encara que moltes de les tècniques que aplicava a les seves escultures van sorgir del treball diari en un taller mecànic . Les obres d'aquella primera etapa reflecteixen un extraordinari interès pel volum , la tensió i l'espai , evolucionant després al modelatge de formes animals mitjançant el tall i duplicitat de peces de ferro tractades amb material de fosa .

No va ser fins a 1986 que Jaume Plensa comença a treballar amb vidre , resines , aigua , llums i sons . La seva intenció és modular cada idea mitjançant formes espacials diferenciades . Es tracta d'obres molt personals i elaborades en les quals l'espectador se sent convidat a interactuar amb elles . Totes tenen com a eix central la dimensió humana i la seva relació amb l'entorn , qüestionant sovint el paper de l'Art a la societat i la posició de l'artista .
La dualitat és un altra de les constants en el seu procés creatiu , tractant de generar emocions mitjançant conceptes antagònics com a presència i absència , o material i immaterial . Es tracta de transformar l'espai físic en una extensió dels conceptes mentals i apel · lar a la memòria de l'espectador mitjançant les seves escultures i instal · lacions . El resultat és sempre lluminós i volumètric , amb al · lusions constants a la literatura , que és una de les seves principals fonts d'inspiració .
" Tinc la sensació que les paraules suren , ens van tatuant com una tinta invisible i , de sobte , algú llegeix en la teva pell i passa a convertir-se en el teu cos , en la teva amant" , ha dit en alguna ocasió Jaume Plensa . És per això que repeteix una i altra vegada les construccions antropomorfes a base de lletres , un assumpte recurrent que també es pot veure en els seus excel · lents dibuixos i gravats
Ha estat guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, dels quals cal destacar: Medaille des Chevaliers des Arts et Lettres, Ministeri de Cultura, París, 1993; Premi de la Fondation Atelier Calder, Saché, França, 1996; Premi Nacional de Cultura d 'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1997; Doctor Honoris Causa per la School of the Art Intitute de la Universitat de Chicago, Chicago, 2005; Mash Award for Public Sculpture, Londres, 2009; Premi Nacional d'Arts Plàstiques, Madrid , 2012; Premi Nacional d'Art Gràfic,Madrid, 2013; Premi Velázquez d'Arts plàstiques, Madrid, 2013.
ENTREVISTA 
 
Paraules de Jaume Plensa

- M'interessa més l'absència de l'objecte que la seva presència- Una de les meves grans obsessions és el silenci , el silenci com a necessitat fonamental . I en un món molt sorollós , el silenci s'ha de produir , s'ha de "fabricar ", perquè no existeix; un silenci interior perquè la gent torni estar amb ella mateixa .- Em sorprèn que es parli tan poc de bellesa , un artista té l'obligació de crear bellesa . Després podem discutir en què consisteix aquesta bellesa , però crear és el punt de partida- És que necessitem educar-nos en la carícia . El primer petó mai és el bo, perquè aprens estimant . L'art és igual , has d'anar acostumant .Sempre convido al somni , a aquest món paral · lel a la realitat que pot explicar la vida millor .- Les paraules són una eina de comunicació i no són les culpables del conflicte semàntic . Som nosaltres els que les fem servir malament. Una lletra , que sola no és res, en combinació amb una altra pot produir textos . És una metàfora del món cel · lular, però també de la societat : una persona sola pot ser res , però amb altres , forma una societat .
VÍDEO 
" Una persona és com un espai en moviment i li dono aquest valor, perquè cada vegada que un ésser humà desapareix és com si desaparegués una biblioteca per tota la informació que es porta. És com la metàfora de l'aigua en moviment , que corre però no és la mateixa "
 Jaume Plensa