PREMIATS AMB EL NOBEL DE LITERATURA
PETER HANDKE i
OLGA TOKARCZUK
Peter Handke i Olga
Tokarczuk han estat proclamats guanyadors del premi Nobel de literatura 2019.
Després del parèntesi de l'any passat, quan no es va donar el guardó per la
crisi interna a dins de l'acadèmia, enguany s'han donat dos guardons.
Des que es va crear el 1901 el Nobel de
literatura ha distingit 114 autors, dels quals només 15 són dones, i en quatre
ocasions el guardó ha estat compartit, l'última vegada el 1974. La llengua
anglesa domina el palmarès amb 29 autors guardonats, per 14 autors en llengua
francesa, 14 en alemany i 11 en llengua castellana.
PETER HANDKE
“La meva prosa
sorgeix d’un somnabulisme diürn, amb l’ajuda de les experiències viscudes,
evidentment –deia fa quatre anys Peter Handke–. Amb el que visc, però, no en
tinc prou per escriure, em sento un mentider. Només quan la vivència es
transforma en alguna cosa experimentada en el passat i que, alhora, serà
viscuda més endavant (allò que abans se’n deia utopia), llavors em sento un
gran mentider, és a dir, un escriptor”
Peter Handke (Griffen, 6 de desembre de 1942)
és un escriptor de novel·la, assaig i teatre austríac. A
més, Handke tradueix de l'eslové i del francès a l'alemany. És guanyador del Premi Nobel de
literatura de l'any 2019.
El seu pare era austríac i la seva mare pertanyia a la minoria eslovena de
la regió. La mort prematura de la mare per suïcidi marca profundament la seva joventut (a
ella dedica la novel·la semi biogràfica Infelicitat sense desitjos).
Va estudiar Dret a la Universitat
de Graz, però sense arribar a graduar-se, perquè es va dedicar aviat
a la literatura de manera exclusiva, primer a través de peces teatrals, després
amb relat, assaig, poesies i diaris, als quals cal afegir algun guió
cinematogràfic.
Va destacar per l'esperit polèmic vers la generació d'autors com Alfred Andersch, Heinrich Böll, Ilse Aichinger o Ingeborg Bachmann.
Va tenir especial ressò Insults al públic, que el definí com a autor
experimental i «outsider», però aviat va derivar cap a una escriptura densa i
minimalista, altament descriptiva i rica de visions quasi cinematogràfiques que
van fer que el comparessin amb Alain Robbe-Grillet
i altres francesos de l'«école du regard».
Del seu llibre La por del porter davant del penalty (Die Angst
des Tormanns beim Elfmeter, 1970) el director Wim Wenders, en va fer una pel·lícula. Tots dos
van tornar a col·laborar amb El cel sobre Berín.
Amb el seu llibre La dona esquerrana (Die linkshändige Frau, 1976),
Handke mateix en va fer una pel·lícula el 1978.
Va dedicar tres llargs reportatges al conflicte de l'ex-Iugoslàvia i rebitjà el premi
Büchner en solidaritat contra els bombardejos civils a Sèrbia.
L'any 2009 rep el Premi
Franz Kafka. El 10 d'octubre de 2019 rep el Premi Nobel de
Literatura, per "l'obra
influent que, amb ingeni lingüístic, ha explorat les perifèries i les
especificitats de l'experiència humana".
OBRA
Peter Handke té una llarga trajectòria com a
escriptor i ha publicat diverses novel·les, assajos, obres de
teatre i poesia. També va escriure el guió de la pel·lícula de
Wim Wenders ‘Cel sobre Berlín’.
Quan el nen era nen (Peter
Handke)
L'escriptor austríac Peter Handke confessa
que llegeix per concentrar-se i purificar-se, per sentir-se a la vegada
transparent i fort, per desxifrar més que per consumir. Tenia la tendència a
devorar les pàgines en lloc de frenar, sedimentar, espaiar.
OLGA TOKARCZUK
Nascuda a Suléchow el 1962, Olga Tocarczuk va
debutar el 1989 amb un llibre de poemes, Miasta w lustrach (Ciutats en
miralls), tot i que va ser amb Podróż ludzi księgi (El viatge del poble del
Llibre, 1993) que la seva força com a narradora es va començar a desplegar.
Entre les novel·les que el jurat del Nobel va destacar durant el discurs de
concessió del premi hi ha Prawiek i inne czasy (Un lloc anomenat Antany, del
1996, traduïda al català per Anna Rubió, i publicada a Proa el 2001), “capaç de
crear un lloc mític i alhora intrínsecament polonès, repassant la història del
país des del 1914 fins al 1989”. “A partir de l’interès per la vida local,
Tokarczuk omple els seus llibres de pensaments especulatius, en què la migració
i les transicions culturals abunden”, afegia el jurat abans de citar algunes de
les obres de referència obligada de l’autora: Anna w grobowcach świata (Anna a
les tombes del món, 2006), Księgi Jakubowe (Els llibres de Jacob, 2013) i
Bieguni, que publicaran en català i castellà Rata i Anagrama, respectivament,
d’aquí a unes setmanes. En català portarà per títol Cos, i la en castellà, Los
errantes.
L’amor a la naturalesa i als animals impregna
tota la seva literatura, marcada per l’activisme mediambiental, no en va milita
al partit dels Verds des del 2004. Aquest és un ingredient important en les
seves novel·les al qual també cal afegir el tema primordial de la mobilitat,
molt present a ‘Cos’, que publicada originalment el 2008 la va donar a conèixer
internacionalment al rebre una dècada després el Booker Internacional. «És una
novel·la que parla del viatge en diversos conceptes –explica la traductora al
castellà–, el físic i el temporal, així com un descens a les profunditats de
l’ànima, tot i que la seva no sigui exactament una prosa poètica. Es val d’una
gran imaginació i recull moltes de les inquietuds que mouen el segle XXI,
com la preocupació
mediambiental, l’eutanàsia i els refugiats». I si calgués
definir-la amb només una paraula, Orzeszek accepta l’adjectiu «inquietant», que
és el que la seva fantasia desbordant provoca al lector.
Tokarczuk és un cas poc freqüent d'una escriptora valorada tant per la
crítica com pel públic
OBRA
'Els corredors', d'Olga Tokarczuk En esta novel·la, l'autora descriu el món dels
viatgers moderns, persones en constant moviment que guarden els seus propis
articles cosmètics en xicotets paquetitos i porten en tot moment sabatilles
d'un sol ús per a estar sempre preparats per al pròxim viatge.
'Sobre els ossos dels morts', d'Olga Tokarczuk Ella mateixa ha definit com un
"thriller moral", on l'heroïna principal és una enginyera
ficada a professora d'anglés i cuidadora de cases d'estiu, astròloga en el seu
temps lliure que acudeix horroritzada a una trama de maltractament animal.
'En un lloc anomenat antany', d'Olga Tokarczuk Esta preciosa faula dels nostres
temps explica la història des de la Primera Guerra Mundial fins als nostres
dies de tres generacions de camperols en un xicotet poble anomenat
Prawiek, un lloc situat en el centre de l'univers, com resa la primera frase de
la novel·la.
'Els errantes', d'Olga Tokarczuk Este és un llibre inquiet i inquietant, fet de
«històries incompletes, contes onírics» subsumidos en un libérrimo quadern de
viatge a força d'excursos, anotacions, narracions i records que moltes vegades
tenen com tema el viatge mateix.
Escena en
la Biblioteca de El cielo sobre Berlin
Secuencia
en la Biblioteca Estatal de Berlin, de la película El cielo sobre Berlín, de
Win Wenders, guión de Peter Handke que muestra a diferentes
usuarios, sus intereses y motivaciones al usar la biblioteca.
"A mí me parece que
después de morir debería tener lugar la
desmaterialización de la materia. Sería la solución más adecuada. Los cuerpos
desmaterializados volverían así directamente a los agujeros negros de los que
salieron. Las almas viajarían a la velocidad de la luz hasta la luz. Si es que
existe el alma, claro está". (Sobre los huesos de los muertos, editorial
Siruela). OLGA TOKARCZUK
"Vivo de aquello que los
otros no saben de mí". PETER HANDKE
Quan el nen era nen (Peter Handke)
Quan
el nen era nen, caminava relaxat. Volia que el rierol fos riu,
i el riu torrent.
I que el bassal fos mar.
Quan el nen era nen,
per ell tot era divertit
i les ànimes eren una.
Quan el nen era nen,
no tenia opinions ni costums.
S’asseia a la gatzoneta i s’escapolia del seu lloc.
Tenia un remolí al cabell
i no posava cares rares
quan el fotografiaven.
Quan el nen era nen preguntava coses com:
Per què jo sóc jo i no tu?
Per què estic aquí i no allà?
Quan comença el temps? I a on acaba l’espai?
Que potser la vida sota el sol no és només un somni?
El que jo veig, sento i ensumo,
no és només l’aparença d’un món davant el món?
Existeix realment el mal i la gent dolenta?
Com pot ser que jo, el que sóc,
no existís abans de ser, i que un dia
jo, el que sóc, ja no sigui més aquest jo?
Quan el nen era nen se li ennuegaven els espinacs,
els pesols, l’arròs amb llet i la col-i-flor.
Ara s’ho menja tot i no només per obligació.
Quan el nen era nen,
va despertar una vegada en un altre llit.
I ara, una i altra vegada.
Molta gent li semblava bella,
i ara, només, per casualitat.
Imaginava clarament un paradís,
i ara, ni tan sols arriba a intuir-lo.
No pensava res del no-res,
i ara, aquesta idea l’esgarrifa.
Quan el nen era nen,
jugava amb entusiasme.
I ara només s’entrega com abans a alguna cosa,
quan aquesta cosa és el treball.
Quan el nen era nen
les pomes i el pa li bastaven com aliment,
i encara és així.
Quan el nen era nen
les fruites salvatges
li queien de la mà,
i encara és així.
Les nous fresques li posaven aspre
la llengua,
i encara és així.
Sentia al cim de cada muntanya
l’anhel d’una muntanya encara més alta,
i a cada ciutat l’anhel d’una ciutat més gran.
I encara és així.
A la copa d’un arbre collia cireres,
amb igual delit com avui encara.
Sentia timidesa davant els estranys,
i encara la sent.
Esperava la primera neu, i encara l’espera.
Quan el nen era nen va llançar un pal,
com una llança, contra un arbre.
I avui encara vibra.
Peter Handke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada