Ursula K. Le Guin, el viatge irreversible

Ursula K. Le Guin, gran mestra de la ciència ficció, ha mort als 88 anys 

 ·La ciència ficció és una immensa metàfora".

Ursula K. Le Guin -morta dilluns a Portland als 88 anys- ha estat un dels referents de la ciència-ficció de les últimes cinc dècades per diversos motius: per la força i enginy de les històries que plantejava, per la humanitat dels seus personatges i també per la qualitat de la seva prosa. Rere aquests tres elements, que es poden localitzar fàcilment en alguna de les més de vint novel·les, assajos, llibres de poemes i el centenar llarg de relats que va escriure, hi batega una consciència feminista que va singularitzar la seva producció en un gènere, el de la ciència-ficció, on abundaven els homes.

“Quan era adolescent vaig perdre l’interès per la ciència-ficció perquè només hi sortien homes blancs que lluitaven per conquerir l’Univers”, recordava el 2005. Als llibres de Le Guin, la violència és arraconada sovint per problemàtiques socials. En comptes de rabejar-se en batalles en galàxies remotes, la seva literatura aprofundeix en els camins per trobar l’equilibri i en la denúncia de l’explotació. “ El nombre del mundo es bosque [1976, publicada en castellà a Minotauro el 1998] és una crítica ferotge al colonialisme -explica Miquel Barceló, autor de llibres com Ciencia-ficción. Nueva guía de lectura (Nova, 2015)-. Un destacament militar terrestre arriba a un planeta ple de gent tranquil·la amb l’objectiu de dominar-los, i els nadius hauran de decidir com plantar-los cara”.

Ursula Kroeber Le Guin (Berkeley, Califòrnia, 21 d'octubre de 1929 - Portland, Oregon, 22 de gener de 2018) fou una escriptora de ciència-ficció i fantasia però també de poesia, llibres infantils i assajos; també ha traduït obres d'altres autors.
La seva fama es deu als nombrosos llibres i contes de ciència-ficció i fantasia publicats al llarg de la seva dilatada carrera -amb diversos premis Hugo,Nébula i finalista al Premi Pulitzer

d'Obres de Ficció -, d'entre els quals destaquen les obres que formen les sèries Terramar i Ekumen.
Va néixer a Berkeley (Califòrnia). El seu pare fou l'eminent antropòleg Alfred Kroeber i la seva mare l'escriptora Theodora Kroeber. Des de petita s'educà en una atmosfera d'interès acadèmic pels mites i llegendes d'arreu del món. El seu interès per la literatura es forja ben aviat: amb 11 anys envià la seva primera narració a la reputada revista Astounding Science Fiction, que va rebutjar-la.
Anà a l'escola Radcliffe de la Universitat Harvard, on es graduà el 1951, i després passà un any a la Universitat de Colúmbia, on féu el seu postgrau en llengües romàniques. La seva tesi de mestria relacionava diversos aspectes de la literatura romànica de l'edat mitjana i el Renaixement. Després de finalitzar el curs de postgrau obtingué una beca Fulbright per estudiar a França, on va conèixer el seu futur marit: Charles Le Guin, amb qui es casà el 1953.
Quan tornà als Estats Units ensenyà francès a diverses universitats abans de dedicar-se per complet a la literatura. Ha publicat sis llibres de poesia, vint novel·les i més d'una centena d'històries, quatre col·leccions d'assaigs, onze llibres per a nens i algunes traduccions (entre les quals destaquen el Tao Te Ching de Lao Tse i una selecció de poemes de Gabriela Mistral). A partir del 1958 va viure a Portland, Oregon, on van néixer els seus tres fills. Avui dia se la considera una de les millors autores del gènere, l'any 2003 fou premiada com a Gran Mestra de l'Associació d'Escriptors de Ciència-Ficció i Fantasia dels Estats Units, i esdevé així la primera dona que obté aquesta distinció.

Traduïda a més de 40 llengües, l’obra de Le Guin va aconseguir en diverses ocasions el Nebula i l’Hugo, dos dels premis més importants de la ciència-ficció, però també el National Book Award el 1972 -per un llibre infantil- i la Medalla d’Or de les Lletres Nord-americanes (2014). L’any passat, una selecció de les seves novel·les i relats va ser editada en dos volums a la prestigiosa col·lecció de la Library of America.

OBRA

• 1962 Ekumen I: El món de Rocannon
• 1968 Terramar I: Un mag de Terramar
• 1969 Ekumen II: La mà esquerra de la foscor
• 1971 Terramar II: Les tombes d'Atuan
• 1972 Terramar III: La costa més llunyana
• 1990 Terramar IV: Tehanu
• 1997 Conte sobre Terramar: Dragonfly, un post scriptum a La costa més llunyana
• 2001 Col·lecció d'històries curtes sobre Terramar: Tales from Earthsea
• 2001 Terramar V: L'altre vent (The Other Wind)
• 2004 Prosa The Wave in the Mind
• 2006 Poesia Incredible Good Fortune
• 2007 Powers

   CITES

La llum és la mà esquerra de la foscor, i la foscor és la mà dreta de la llum; les dues són una, vida i mort, juntes com amants.
 

Entre el pensament i la paraula parlada hi ha una fissura en la qual pot penetrar la intenció, el símbol pot ser abstret i la mentida admesa en l'existència.
 

Crec que la imaginació és la principal facultat de la ment humana. La fantasia, l'habilitat, l'art d'usar i controlar la imaginació en narrativa és el millor i el més feliç exercici en l'ús d'aquesta facultat, juntament amb la ciència, que la fa servir per connectar fets que semblen no relacionats.

M'he identificat com a feminista molts anys. En l'actualitat, la paraula s'interpreta en tantes maneres conflictives, moltes d'elles ignorants o hostils, que rarament en faig ús. Si una feminista és algú que pensa que el gènere és en gran mesura una construcció social, i que res no justifica el domini social d'un gènere sobre un altre, llavors sóc feminista.

 

Ursula K. LeGuin en el 65° National Book Awards (Sub. Español)

"Encendre una espelma és projectar una ombra ..." (Terramar)