ACTIVITATS
BIBLIOTECA D'ALTAFULLA MAIG 2016
Cada
libro nos lleva a otras lecturas (ilustración de Magoz)
Club
Novel.la Negra
“CHOURMO”
D'EN JEAN CLAUDE IZZO
dia 3
DE MAIG 19'30 hores
lloc:
LA VIOLETA
Jean-ClaudeIzzo (Marsella,
20 de junio
de 1945-26
de enero del 2000).
Su
padre nació en Italia
y emigró a Marsella
en 1920; su madre
nació en Marsella
en el barrio de Panier y era hija de españoles. En 1964
es llamado a hacer el servicio
militar y le destinan en Toulon,
después entra en los comandos disciplinares en Yibuti,
donde será arrestado durante mes y medio y perderá más de 15
kilos.En 1970 Izzo publicará su primera recopilacón de poemas, Poèmes à haute voix. En 1978, rompe con el PCF y comienza a escribir en diferentes revistas (La vie mutualiste, Viva...). En 1995 comienza a cosechar sus mayorees éxitos gracias a la publicación de su serie de novela negra Total Khéops, impulsado por Michel Le Bris y por Patrick Raynal, y que sería el primer capítulo de la trilogía marsellesa con Fabio Montale.
En 1996,
publica Chourmo.
En 1997, publica una
recopilación de poesías Loin
de tous rivages y la
magnífica obra Les
Marins perdus, así
como numerosas novelas recopiladas en antologías. En 1998
Izzo publica Soleá,
la última novela de la trilogía marsellesa y se consagra como un
gran analista y documentalista de la mafia marsellesa, , la pègre.
En 1999 es publicada
su última novela, Le
soleil des mourants, ya
que el 26 de enero del 2000 muere.Fabio Montale
Es su personaje más famoso y protagonista de la trilogía de Marsella. Fabio Montale se mueve por Marsella y lucha contra el hampa marsellés. Destaca su gusto por la comida y el buen vino, una de las características de la novela policíaca mediterránea.CHOURMO
En
ocasiones, las personas son víctimas de sus propios actos. Otras,
simplemente lo son de la fatalidad. Como Guitou, cuya única culpa
fue amar a una bella joven de origen argelino. Un amor que le llevó
a estar en el sitio equivocado en el momento menos oportuno. Fabio
Montale abandonará su apacible retiro para averiguar el porqué de
su absurda muerte. Pero en el curso de la investigación se verá
inmerso en una compleja trama de mafias e integrismos que irán
dejando en el camino demasiados cadáveres.
Grup
de conversa i opinió
"
INICIATIVES, ACTUACIONS, RESPOSTES A LA CRISI DELS REFUGIATS”
a
càrrec de MEI FRANCISCO.
dia 11
DE MAIG 19 hores
lloc:
Biblioteca
Tant
la UE com l’Estat espanyol disposen de legislació i mecanismes per
fer front a crisis humanitàries i a l’acollida de persones
refugiades. Aquests mecanismes no estan funcionant per manca de
voluntat política dels diferents governs europeus. Gràcies a la
pressió històrica de les ONG, Catalunya també disposa
d’instruments per donar suport tant a les persones refugiades a
Catalunya, com a les que sobreviuen a camps de refugiats d’arreu.
Fins ara els circuits d’assistència i coordinació per a uns i
altres havien estat diferents. L’actual crisi humanitària ha
generat una nova situació i nous espais de coordinació.Què estan fent les ONG per les persones refugiades?
Llistat d’ONG federades, inclosos
números de compte, que treballen en l’atenció directa i
l’acompanyament a les persones refugiades, així com en
sensibilització10 maneres d’ajudar a les persones refugiadesLlistat d’idees per ajudar les persones refugiades
Crisi dels refugiats: com estem donant respostaActors que estan treballant en la crisi dels refugiats i espais on s’estan coordinant.
Qui s’està coordinant per donar-hi resposta? Crisi dels refugiats: educar la solidaritat és part de la solucióGuia per abordar des de l’educació la crisi dels refugiats. Article publicat al Diari de l’Educació
PER SABER MÉS
ORGANISMES
CAPSA DELS CONTES
XERRADA “CURAR PETITES
FERIDES” I CONTE
a càrrec de Judith Gràcia i d'Angels Gutierrez
DIJOUS 12 MAIG HORA 17,30 h.
LLOC: CENTRE
D’ENTITATS
TEMA : lectura de
contes I tallers.
Rascades,
talls superficials, cremades… són ferides que, en la majoria dels
casos, no necessitaran una cura especialitzada, sinó que poden
resoldre’s amb unes simples cures. Totes les llars han de disposar
d’una farmaciola amb el material bàsic per oferir primers auxilis.
Però, sabem com s’han de curar aquestes petites ferides?
L’objectiu
més important és evitar la infecció i l’aparició de pus.Tenint
en compte això, realitzarem els passos següents:
❤NETEGEU-VOS
LES MANS AMB AIGUA I SABÓ o, si no en disposeu, desinfecteu-vos amb
una SOLUCIÓ HIDROALCOHÒLICA abans de procedir a curar la ferida.
❤NETEGEU
LA FERIDA AMB AIGUA FREDA sempre des del centre cap a l’exterior.
Podem utilitzar sabó per netejar les restes que queden al voltant de
la ferida, però no la ferida en si, ja que el sabó pot produir un
efecte irritant.
❤Pressioneu
per FRENAR L’HEMORRÀGIA amb un drap net, un apòsit o una gasa. No
convé utilitzar cotó fluix ja que pot deixar restes a la ferida.
❤APLIQUEU
UN ANTISÈPTIC a base de iode o aigua oxigenada mitjançant una gasa
estèril.
❤Si
la ferida es troba en una zona on es pugui embrutar o fregar amb la
roba convé COBRIR-LA AMB UN APÒSIT TRADICIONAL per evitar
infeccions o amb un APÒSIT HIDROCOL.LOIDE si volem
accelerar-ne la cicatrització.
TALLER DE
CRISTALLS DE QUARS a càrrec de Josep Batlle
DIVENDRES DIA 13
DE MAIG DE 16-20 H.
PREU: 25 €
LLOC: CENTRE
D'ENTITATS
ORGANITZA: COL·LECTU
D'ARTESANS S'ALTAFULLA I BIBLIOTECA*
*Cal confirmar
assistència T. 977651176
El
quars és un mineral compost de diòxid de silici, que cristalitza i
que donada la seva duresa, pot ratllar els acers comuns. Les
cristalitzacions es poden donar de manera aïllada en macles o be en
agrupacions formant druses o geodes. Te moltes propietats físiques
curioses, Tot això fa que s'empri per fabricar encenedors,
micròfons, rellotges, llimes...El que no es coneix tant, son les
seves propietats a nivell energètic, vibratori. El quars és un
mineral abundant (el 12% del volum de la Terra és quars) que te una
gran capacitat d'equilibrar la vibració de qui l'utilitza. Al entrar
en contacte amb el nostre cos, és sotmès a una pressió i calor que
fa que emeti certes vibracions que influeixen sobre el nostre cos
etèric (la nostra part energètica). Així doncs, pot netejar,
equilibrar, protegir o potenciar el nostre camp energètic...
Les
pedres (gemmes) han estat admirades en totes les cultures no tan sols
per la seva bellesa sinó també pels seus poders curatius. Son part
de la nostra mare terra. Ens protegeixen, ens enforteixen, ens
nodreixen i ens transmeten energia.
XERRADA
ASTROLOGIA
DIJOUS 19 MAIG
Hora: 19 h.
“LA CARTA
ASTRAL: UNA EINA D'AUTOCONEIXEMENT” a càrrec de
Lloc: Biblioteca
d'Altafulla
La
carta astral es la
instanània exacta
de les posicions planetaries en el moment i lloc del naixement. Es el
mapa
del nostre territori interior.
L’Astrologia
es remunta a milers d’anys enrera. Aquesta disciplina mil·lenària
ens ajuda a comprendre d’una manera psicològica i espiritual com
és una persona, tot a través dels moviments cíclics del Sol, la
Lluna i els planetes del Sistema solar.
L’Astròleg, d’unes
dates concretes de la persona construeix la Carta
Astral és com una
fotografia de la persona on depenent de la situació dels planetes
respecte la terra i la influència d’aquests en la persona, marca
els camins que ha de seguir amb les oportunitats i habilitats i també
amb les dificultats i proves que ha d’assumir i aprendre a superar
per avançar a la vida i poguer evolucionar.
A través de la Carta
Astral es pot esbrinar la manera de ser d’una persona, com es
mostra i com actua en determinades àrees de la seva vida com pot ser
la feina (la vocació), l’amor, la família, l’ economia,
l’amistat, els estudis, la salut, etc… i veure quines són
aquelles habilitats que es tenen i no es saben aprofitar i quins són
els punts febles i les trabes que tenim per saber
enfrontar-nos-hi. I també es pot fer una predicció del que pot anar
passant en la vida de la persona i així intentar millorar i
superar-nos dia a dia.
PRESENTACIÓ
OPUSCLE PEDAGOGIA
LLIBERTARIA
a càrrec del seu
autor GIANNI SARNO
DIVENDRES 20 DE
MAIG
19 hores
lloc:
Biblioteca
La pedagogia llibertària és una manera diferent de la que estem
acostumats a concebre sobre l’educació. Per educació entenem
l’assimilació per part de les persones d’una societat, dels
valors i comportaments que regeixen el seu funcionament. Per tant les
societats i els seus models de funcionament depenen de l’educació
per perpetuar-se en el temps.
L’anarquisme
pretén crear una societat justa, solidària i participativa i és
per això que les seves idees pedagògiques intenten ser coherents
amb aquestes màximes. La pedagogia llibertària cal entendre-la
unida a tot un moviment social. L’educació està per reproduir les
relacions socials i culturals generades pel sistema capitalista.
Basant-se en els principis de disciplina i autoritat, fent que les
persones des de petites s’habituïn a pensar i actuar com li convé
al sistema establert. Els principis, que en major o menor mesura,
segueix l’educació llibertària són:
Llibertat
de l’individu. Llibertat de l’individu però col·lectiva
és a dir tenint en compte als altres i des de la responsabilitat de
viure en grup.
- En contra de
l’autoritat.
Ningú mana a ningú tot es fa per compromisos assumits i des de la
decisió col·lectiva, oberta i sincera.
- Autonomia de
l’individu, en
contra de les dependències jerarquitzades i assumides, cada
individu té drets i obligacions assumides voluntàriament,
responsabilitat col·lectiva i respecte. Les persones afronten els
seus propis problemes, creen les seves pròpies conviccions i
raonaments.
- El joc com a accés
en el saber. Des
del joc és més fàcil desenvolupar la solidaritat i el treball
col·lectiu, la socialització i l’ambient positiu, alegre i
sincer.
- Coeducació de sexes i social. L’educació és igual i conjunta, sense discriminació de cap tipus per raons de genero o econòmico socials. Però concretant encara més explicarem algunes de les formes de funcionament concret per aconseguir que aquestes idees es vagin desenvolupant dia a dia en una cosa estable i assumida per totes les persones.
Club
Lectura adults
“UN
AMOR DE SWANN”
MARCEL PROUST
dia
26 DE MAIG 19 hores
lloc: Biblioteca
Marcel Proust (París, 1871- 1922).
Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge
diletant i superficial (només en aparença), estimat de l'alta
societat, que freqüentà assíduament i que féu objecte del seu
estudi. Fruit d'aquesta primera època són Les plaisirs et les jours
(1896), recull d'articles i assaigs. Cap al 1895 començà una llarga
novel·la autobiogràfica, Jean Santeuil, que no el satisféu i que
abandonà anys després (fou publicada el 1952). Però el seu estil
peculiar es revelaria, primer, a través de les seves lectures
(Sainte-Beuve, Saint-Simon) i sobretot gràcies a les traduccions de
Ruskin que publicà a començament de segle. Ruskin li ensenyà de
circumscriure la realitat metafòricament i també d'abordar-la a
través del filtre de la sensibilitat (la metàfora és fonamental en
l'estil proustià, i es forneix tant d'imatges sensorials com de
plantes o animals, o de política o ciències, o de les belles arts,
com la pintura i sobretot la música). El 1905, morts ja els seus
pares, s'aïllà completament de la societat i començà la
composició d'À la recherche du temps perdu. Agreujada la seva
malaltia. Proust es dedicà, en una desesperada cursa contra la mort,
al treball de preparació i correcció de les últimes parts (l'obra
era ja totalment acabada).
En busca del tiempo perdido
pretende reproducir los recuerdos de un joven escritor francés de
comienzos del siglo XX, y retrata la vida de la clase alta parisina,
sus vivencias e inconsistencias. Posee un claro contenido
autobiográfico, pues la gran mayoría de sus personajes son
inspirados en la propia familia, amigos y conocidos de Proust.
En busca del tiempo perdido, una de
las más grandes creaciones literarias de todas las épocas, en la
que la trasposición en el relato de la vida de Marcel Proust
(1871-1922), así como de personajes y ambientes sociales de su
tiempo, dio forma a un nuevo camino en el campo de la novela.Por el
camino de Swann es el primer volumen de la serie.
En busca del tiempo perdido
no es una novela editada en un solo volumen, sino que se compone de
siete partes, publicadas en forma sucesiva a lo largo de 14 años,
tres de ellas luego de la muerte de su autor. Marcel Proust
prácticamente se recluyó en su casa para escribirlas entre 1908 y
1922, el año de su fallecimiento. La primera parte, llamada Por
el camino de Swann, tuvo que ser costeada por el propio Proust,
ante el poco interés de las editoriales.
Sin embargo, su éxito fue
inmediato, y la segunda parte ( A la sombra de las muchachas en
flor) fué publicada por Galimard y ganó el prestigioso premio
Goncourt en 1919.
Un amor de Swann,
largo relato que forma parte de En busca del tiempo perdido (tomo I.
Del lado de Swann, 1913), pero que puede leerse de forma
independiente, narra la pasión turbadora del exquisito Charles Swann
por una cocotte, Odette de Crécy, a la que había cortejado en un
ambiente ajeno a él, el de los Verdurin, burgueses ricos y
vanidosos.Swann sufrirá por Odette el invasor tormento de los celos, y su posterior arrepentimiento: 'íPensar que he malgastado años de mi vida, que he querido morirme, que he tenido el amor más grande de mi existencia por una mujer que no me gustaba, que no era mi tipo!'. Breve tratado sobre la función del arte, la irrealidad del amor -nacimiento, desarrollo y muerte de la pasión- y la realidad de los celos, Un amor de Swann resulta la mejor introducción al deslumbrante universo proustiano.
Charles Swann, un home
faldiller i ben relacionat amb l’alta societat parisenca, coneix un
dia al teatre la bella Odette deCrecy, una demi-mondaine amb la qual
coincideix despres regularment al salo de la senyora Verdurin. Al
principi, enSwann no se sent particularment atret per ella;
tanmateix, a casa dels Verdurin, el so de la sonata de Vinteuil li
desvetllaun sentiment amoros que fins aquell moment no havia conegut
mai. Despres duna nit en que ell la busca per tots els restaurants i
bars de Paris, en Swann i lOdette esdevenen, finalment, amants.
Tanmateix, a partir de llavors la gelosia es convertira en el motor
de la seva relacio, especialment quan en Swann descobreix que lOdette
duu una vida que ell ignora. …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada