Carrer Vinyet, 1 baixos
Horari d'hivern 10 a 13 matins de dilluns a dijous i de 16-19 tardes de dilluns a dijous, divendres tancat. 977 651176 608589530 ALTAFULLA
El
clima mundial ha evolucionat sempre de manera natural, però proves
convincents obtingudes arreu del món revelen que en l’actualitat
hi ha en marxa un nou tipus de canvi climàtic, que posa en perill la
composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels
ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la
salut i benestar de la humanitat.
Canvi Climàtic:
Una responsabilitat del món
A tots ens preocupa el medi
ambient, però en veritat sabem Què és el canvi climàtic? Com ens
afecta? Què passa si no fem alguna cosa per aturar-lo? El
Canvi Climàtic és l'alteració del clima i les temperatures de la
terra, principalment
afecta els ecosistemes, tots els canvis directament o indirectament
són produits per activitat humana. Les conseqüències immediates
són repercussions nocives per al medi ambient i els sistemes
productius. El canvi climàtic ens afecta a
tots. L'impacte potencial és enorme, principalment repercuteix en la
manca d'aigua potable, canvis en les condicions per a la producció
d'aliments i l'augment de fenòmens naturals com inundacions,
tempestes, sequeres i onades de calor. El canvi climàtic és
un fenomen ambiental de profundes conseqüències
econòmiques i socials, però, els països més pobres estan pitjor
preparats per enfrontar canvis ràpids, seran els que patiran les
pitjors conseqüències.
La COP21,
cimera sobre el canvi climàtic que te lloc a París del 30 de
novembre a l'11 de desembre, preveu assolir un acord global per
combatre el principal repte que afronta la humanitat: l'escalfament
del planeta.
Hi ha moltes preguntes a l'entorn del canvi
climàtic, però n'hi ha 10 que són les fonamentals i que cal saber:
-1. Què és el canvi climàtic?
El canvi climàtic és la variació del clima de tot
el planeta. El clima no és una cosa estàtica, sinó que varia al
llarg del temps per causes naturals. Els 15 ºC de temperatura
mitjana del planeta d'ara han variat al llarg de la història del
nostre planeta. La diferència entre el canvi climàtic actual
respecte als anteriors és la velocitat amb què s'està
produint. Hi ha consens entre els científics a assenyalar l'home
com a responsable d'aquesta acceleració del canvi climàtic per la
crema de combustibles fòssils des d'inici de l'era industrial.
- 2. Per què l'home és el responsable del
canvi climàtic actual?
Si l'augment del l'escalfament del planeta fos per
acció del sol, com defensen alguns escèptics, s'escalfaria la part
exterior de l'atmosfera. En canvi, la ciència sosté que s'escalfa
la part baixa pels gasos emesos per l'home, mentre que la part
externa de l'atmosfera es va refredant.
- 3. Quin són els gasos d'efecte
hivernacle?
Els gasos d'efecte hivernacle són els que acumulen
calor. Els tres principals són: el diòxid de carboni (CO2), el metà
(CH4) i l'òxid nitrós (N2O). Altres gasos de menor importància
serien el hidrofluorocarbons (HFC), perfluorocarbons (PHC) i
hexafluorur de sofre (SF6).
- 4. Per què la temperatura del planeta no
pot superar els dos graus a finals de segle?
L'atmosfera funciona a partir de reaccions químiques
i moltes depenen de la temperatura. Canviar la temperatura de
l'atmosfera significa trencar l'equilibri del planeta. S'estima que
els dos graus d'increment de la temperatura del planeta és la xifra
crítica. Un increment superior ens duria al desastre.
- 5. Quines activitats contribueixen al
canvi climàtic?
Les activitats que més hi contribueixen són el
consum d'energia, que representa un 72,1%; l'agricultura, un
11,1%; la indústria, un 5,8%; el canvi d'ús del sòl i la
desforestació, un 5,7%, i els residus un 3,1%.
- 6. Quant s'ha escalfat fins ara el
planeta?
L'Agència Meteorològica britànica (Met Office) fa
poc va anunciar que la temperatura del planeta ha augmentat 1,02
graus des de l'època preindustrial. La concentració de CO2 l'any
2013 va superar per primera vegada les 400 part per milió i no ha
parat d'augmentar fins avui.
- 7. Com s'ha comprovat l'efecte del canvi
climàtic?
L'últim informe del Panell Intergovernamental sobre
el Canvi Climàtic (IPCC) anuncia que l'impacte ha arribat a tots els
continents. El nivell del mar puja 3 mil·límetres l'any, les
glaceres retrocedeixen, el gel als pols es fon, la vegetació i la
fauna canvia, els esculls coral·lins estan seriosament amenaçats,
la productivitat d'algunes collites ha minvat, han augmentat les
morts per onades de calor, etc.
-8. Com afecta l'home, el canvi climàtic?
L'home s'enfronta a escassetat d'aigua, inseguretat
alimentària, danys i pèrdues de vides per fenòmens meteorològics
extrems de més intensitat i més freqüents, com: inundacions,
tempestes, sequeres o onades de calor. L'Organització Mundial de la
Salut (OMS) preveu que augmenti la propagació de malalties,
empitjori la qualitat de l'aire i augmenti el nombre de persones
desnodrides per la manca d'aigua.
- 9. Quins són els 10 països del món més
contaminants?
La Xina ocupa el primer lloc amb un 25,3%,
seguida dels Estats Units (14,4%), la Unió Europea
(10,2%), l'Índia (7%), Rússia (5,4%), el Japó (3,1%), el
Brasil (2,3%), Indonèsia (1,8%), Mèxic (1,7%) i l'Iran (1,6%).
- 10. Què hem de fer per mitigar les
conseqüències del canvi climàtic i que no arribi a ser
catastròfic?
L'IPCC proposa una reducció de les emissions entre
un 40 i 70% per al 2050 i una disminució a zero a finals de segle.
Com podeu veure, la COP21 arriba en un moment clau.
Cal que tots els països s'impliquin i prenguin decisions amb
determinació. L'actuació política és vital perquè la població
posi també el seu granet de sorra per combatre l'increment de gasos
d'efecte hivernacle.
Això ho canvia tot, el capitalisme vs. el clima, Noemi Klein
Naomi Klein (Montreal, 1970) és la premiada autora dels best-sellers La doctrina del xoc (Empúries, 2007), No logo (labutxaca, 2008) i Barreres i finestres: notes des de la trinxera contra la globalització (Empúries, 2003) i coautora del documental The Take. Els seus llibres s'han traduït a vint-i-vuit llengües i han rebut nombrosos guardons. Les columnes que escriu per als diaris The Guardiani The Nationes publiquen arreu del món.
Oblida tot el que creies saber sobre l'escalfament global. La veritat,
la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de
carboni, sinó en el nostre sistema. Però l'altra veritat és que podem
combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema
esgotat en una cosa diferent i radicalment millor. En el seu llibre
punyent i provocador, potser el més provocador de tots, Naomi Klein
s'enfronta a un dels problemes més greus que amenacen la humanitat: la
guerra que el nostre model econòmic fa contra la vida a la terra.
“La
salvación del medio ambiente está siendo el más brillante negocio
de las mismas empresas que lo aniquilan.”. Eduardo Galeano
"Todo
lo que le ocurra a la tierra, le ocurrirá a los hijos de la
tierra"Jefe indio Seattle
"El gran libro, siempre
abierto y que tenemos que hacer un esfuerzo para leer, es el de la
Naturaleza y los otros libros se toman a partir de él, y en ellos se
encuentran los errores y malas interpretaciones de los hombre."
LA
BIBLIOTECA D'ALTAFULLA OFEREIX AQUEST MES DE DESEMBRE LES SEGÜENTS
ACTIVITATS
CLUB LECTURA NOVEL·LA NEGRA
DIMARTS 1 DESEMBRE
HORA 19,30 h.
LLOC: ESCOLA D’ADULTS
LECTURA: “ALTA TENSIÓN”
de HARLAN COBEN
Alta tensión (el
títol original és Live Wire), la desena novel·la protagonitzada
per Myron Bolitar, guanyadora del IV
Premi Internacional de Novel·la Negra RBA,
acaba de publicar-se, amb un llançament simultani a tot el món. El seu autor, Harlan
Coben, un dels grans
escriptors internacionals d’aquest gènere, va néixer a Newark
(New Jersey, Estats Units) el 4 de gener de 1962. D’origen jueu, es
va titular en ciències polítiques al Amherst College. Després de llicenciar-se va
treballar per una agència de viatges, publicant el seu primer llibre
en 1990. Més tard va iniciar la sèrie de thrillers
protagonitzats per Myron Bolitar que el farien famós. Després va
començar a escriure altres llibres amb protagonistes diferents, tot
i que les novel·les mantenien les mateixes característiques
d’intriga i context. En Alta
tensión,
Bolitar haurà d’esbrinar on s’ha ficat Lex, una estrella del
rock que s’ha casat amb una de les seves millors clientes, Suzzie
T, tennista professional i molt, molt embarassada, per decepció de
Myron Bolitar que sempre havia somniat amb una voluptuosa femme
fatale entrant a la seva
oficina per demanar-li ajuda. L’antiga estrella del tennis
Suzzie i el seu marit estrella del rock, Lex, són clients, i al
llarg dels anys Myron ha negociat part dels seus contractes. Però
ara Lex ha desaparegut i Suzzie trenca a plorar, tement que els
rumors en línia que qüestionen la paternitat del nadó hagin fet
fugir l’home que ella jura, és el seu pare. En la seva recerca, Bolitar
tindrà una curiosa trobada: la seva pròpia cunyada, que juntament
amb el seu germà, feia anys que no veia. Alta tensión promet
revitalitzar el personatge de Bolitar amb noves claus sobre el seu
passat i alhora oferir-nos una intriga capaç de pegar-nos a les
seves pàgines mentre llegim. Amb el palmarès de Coben
i Bolitar,
estem segurs que ho aconseguirà. Harlan Coben creu que les
novel·les sempre sorgeixen arran de fets quotidians, i ha explicat
que la trama d’Alta
tensión se li va
ocórrer un dia després de veure que uns amics havien publicat en el
seu Facebook una foto de l’ecografia del seu futur nadó. “Em
va semblar estrany i fascinant. Em vaig preguntar: què passaria si
algú escrivís sota l’ecografia que el nen no és seu? Quin grau
de sinceritat pots tenir amb la teva dona?”. http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=2287
GRUP DE CONVERSA I
OPINIÓ
DIMECRES 9 DE DESEMBRE
HORA 19 h.
LLOC BIBLIOTECA D’ALTAFULLA
TEMA: COM EDUQUEM EL NOSTRE COS?
Sempre s’ha dit que el nostre
cos és el reflex exterior de la nostra vida interior. El ser humà
ha d’aspirar a conservar la seva vertadera naturalesa i estat
natural que consisteix en l’equilibri entre les tres esferes que el
formen: 1) Cos o soma. 2) Psique. 3) Energia. El cos
humà és el nostre
mitjà de relació amb el món exterior. Ens permet viure i es regula
segons les activitats que ha de fer. Des del moment en què naixem,
eduquem el nostre cos per perfeccionar-lo i modelar-lo. D’aquesta
manera, podem aprofitar al màxim les possibilitats de moviment que
ens ofereix. Però aquesta màquina tan
precisa no és inalterable; l’hem de vigilar i protegir si la volem
fer servir durant molts anys mantenint una forma física òptima. És
molt diferent viure fins als vuitanta anys amb bona salut, que
arribar als vuitanta havent patit diferents malalties i molèsties
durant molts anys. Hem de moure el cos per aprofitar
totes les possibilitats que ens ofereix i tenir cura de la nostra
salut. La millor manera de fer-ho és mitjançant la pràctica
regular d’activitat
física. · Eduquem en aspects de salut i
qualitat de vida, potenciant la conciència del cos i la seva cura
(alimentació, esport…) ?
CAPSA DELS CONTES
DIJOUS 10 DESEMBRE
HORA 17,30 h.
LLOC: CENTRE
D’ENTITATS
TEMA : NO ENS
AVORRIM, ON ANEM AMB NENS? A Càrrec de Gemma Maymó
CONTE A càrrec de Pepi Miró.
Famílies amb nens menors de 5 anys. Taller a càrrec de María Garcia
Idees per gaudir del temps lliure
amb els nens
Ara que arriba el Nadal, de
vegades ens preguntem què podem fer o a on podem anar per
passar-nos-ho bé. Sobretot quan anem amb nens, volem buscar
activitats que ells també puguin gaudir, que aprenguin coses, que es
diverteixin i comparteixin tot aquest temps amb nosaltres. http://noensavorrim.blogspot.com.es/2015_11_01_archive.html
Avions de paperés
el primer cas de Sergi
Swing Vila i Paloma
Hernández, una parella de ball que, després d’haver plegat de
l’agència de publicitat en la qual treballaven, es troben dirigint
una agència de detectius en ruïna. La nova situació, agreujada per
l’edat i la crisi social, provoca ansietat, inseguretat i els fa
replantejar la vida. Uns nens i uns avions de paper estiraran els
detectius fins a una xarxa pederasta amb connexions polítiques per
resoldre el cas de la desaparició de diversos nens i una falsa
acusació. A ritme de
swing. ALEIX CORT ha escrit narrativa
per a adults: El lladre
d’ombres, El nen que volia tenir les mans transparents, El lleó i
el far, Camaleotròpiques, Déus menors, Aubam-ba-buluba
balam-bam-bú; narrativa
infantil: El secret de la
nina d’ivori, Tonet i la bruixa que no sabia riure, Els caçanúvols,
El llenyataire boig, La fada poca-traça;
poesia: És de nit que
comença el dia, Arrel de boig, Vora la ciutat dels àngels;
assaig i terminologia: Història
de Reus a través del ball, Art fugitiu, Discursos sobre arte
digital, Les TIC i la didàctica de l’art, Diccionari del ball.
Guanyador de diversos premis literaris, ha col·laborat amb
espectacles de dansa i de teatre i és responsable del Videolit. http://www.cossetania.com/avions-de-paper-1711
CELEBREM EL NADAL A LA
BIBLIOTECA CONTACONTES, NADALES I CAGA EL
TIÓ A càrrec de Pepi Miró i nens/es
del Centre Obert “Les Bruixes” DIVENDRES 18 DESEMBRE HORA 17,30H. LLOC : CENTRE OBERT “LES
BRUIXES” (Escoles Teresa Manero)
CLUB
LECTURA NARRATIVA DIJOUS 17 DE DESEMBRE HORA 19 H. LLOC BIBLIOTECA D’ALTAFULLA LECTURA: L'ELEGÀNCIA DE L'ERIÇÓ,
MURIEL BARBERY
Sinopsis:Madame Michèle, de nom
Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc
de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta,
el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música..., una
àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist
que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma,
dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix
immoble, també dissimula a la família i als amics la seva
intel•ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi
a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida
com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou
bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia,
el senyor Kakuro Ozu s’instal•la a l’apartament del quart pis
i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia. Animal
crepuscular i nocturn, l’eriçó és discret per natura i, com la
Renée, és punxegut a l’exterior i refinat a l’interior. Comèdia
polifònica, sovint impertinent, L’elegància de l’eriçó ha
merescut el Premi dels llibreters francesos 2007. “L’elegància
de l’eriçó és una comèdia a dues veus, un llibre seductor i ple
d’humor, que explica com sobreviure en un món estereotipat gràcies
a l’amistat, la sensibilitat i l’anticonformisme. Tota una
declaració d’amor a la vida.”
Muriel Barbery (Casablanca, 1969)
és professora de filosofia i actualment viu al Japó. Amb
L'elegància de l'eriçó (Edicions 62, 2007) va fer una entrada
esclatant en el món de la literatura internacional gràcies
essencialment al boca-orella dels lectors. Ha estat guardonada amb el
Premi dels Llibreters Francesos, ha obtingut el reconeixement de la
crítica i del públic i ja està prevista la seva pròxima adaptació
al cinema.Una llaminadura (2000), la seva primera novel·la, ha estat
traduïda amb gran èxit a setze llengües i premiada amb el Millor
Llibre del Món de Literatura Gastronòmica pel Salon Internacional
du Livre Gourmand.
El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra laviolència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer
Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà
(Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència
de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament
sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos
que patien moltes presoneres polítiques. Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de
les germanes Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, tres
activistes polítiques, el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a
Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, a mans de la
policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República
Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons
d'un barranc. Adela (Dedé) Miraval és l’única germana que
va sobreviure, i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al
moviment popular i feminista de la República Dominicana,
històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la
resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta
data.
El 35% de las mujeres y las niñas
sufren alguna forma de violencia física o sexual a lo largo de sus
vidas. En algunos países esta cifra asciende al 70%
Se calcula que 133 millones de
niñas y mujeres han sufrido alguna forma de mutilación/ablación
genital en los 29 países de África y Oriente Medio donde esta
práctica perniciosa es más frecuente.
En el mundo, en la actualidad, más
de 700 millones de mujeres se casaron cuando eran niñas, de las
cuales 250 millones eran menores de 15 años. Las niñas que
contraen matrimonio antes de cumplir los 18 tienen menos
probabilidades de terminar su educación y más de sufrir violencia
doméstica y complicaciones en el parto
Las consecuencias de la violencia de género perduran
generacione.
UN
LLIBRE QUE NO ES LLEGEIX ÉS UN LLIBRE MORT. Carme Riera
L'escriptora Carme Riera ha sigut
guardonada amb el Premio
Nacional de las Letras Españolas 2015, premi concedit pel
Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per distingir el conjunt de
la tasca literària d'un autor espanyol, en qualsevol de les llengües
espanyoles. El jurat ha reconegut Carme Riera, per "l'altíssima
qualitat de la seva obra en català i castellà en què es combina la
creació literària amb la investigació i divulgació", en una
obra "polifacètica de repercussió universal". L'escriptora mallorquina resident
a Barcelona és membre de la Real Academia de la Lengua, catedràtica
de literatura espanyola a la UAB, directora de la càtedra José
Agustín Goytisolo i especialista en el segle d'or i la generació
d'autors barcelonins dels 50. L'any 1995 va rebre el Premio Nacional
de Narrativa per 'Dins el darrer blau'. El 1988 va ser premi Anagrama
per 'La escuela de Barcelona' i el 1898 el premi Ramon Llull per 'Joc
de miralls'.
Carme
Riera (Palma, Mallorca, 1948) és acadèmica de la Reial Acadèmia
Espanyola, on ocupa el seient 'n'. És especialista en el Segle d'Or
i una reconeguda escriptora en llengua catalana amb obres com 'Te
deix, amor, la mar com a penyora', 'Dins el darrer blau', 'La
meitat de l'ànima' i el llibre de memòries 'Temps d'innocència'
entre d'altres. Ha rebut, entre altres premis, el Prudenci
Bertrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Lletra d'Or, el Joan
Crexells, el de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o el
Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles. El 2001, va ser
distingida amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la
Generalitat de Catalunya; i, el 2003, li va ser atorgat el Premi Sant
Jordi de novel·la per 'La meitat de l'ànima'. L'any 2000, a més,
se li va concedir la Creu de Sant Jordi i, el 2005, la Medalla d'Or
del Consell de Mallorca.
Entre
les seves novel·les, destaquen Una
primavera per a Domenico Guarini,
Qüestió d’amor propi,
Dins el darrer blau,
Cap al cel obert,
Natura quasi morta
i Temps d’innocència.
També és autora d’assajos i antologies sobre la generació de
Carlos Barral, Ángel González i Jaime Gil de Biedma. És directora
de la càtedra José Agustín Goytisolo i coordinadora de l’obra
completa de l’autor, del qual va publicar l’antologia Los
poemas son mi orgullo el
2003. El 1995, el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi
Nacional de Narrativa per l’obra Dins
el darrer blau. També
va ser distingida amb el Premi Anagrama d’Assaig el 1988, per La
escuela de Barcelona i,
el 1989, amb el Premi Ramon Llull, per Joc
de miralls.
OBRA
Novel·la Una primavera per a Domenico Guarini. Qüestió
d’amor propi. Joc de miralls.Llamaradas de luz.
Dins el darrer blau. Cap al cel obert. La meitat de
l'ànima. L’estiu de l’anglès. Amb ulls
americans. Natura quasi morta. Temps d’innocència. Prosa Els cementiris de Barcelona. Temps d’una espera, Narrativa breu Te deix, amor, la mar com a penyora. Jo pos per
testimoni les gavines.Contra l'amor en companyia i altres
relats. Llengües mortes. El Hotel de los Cuentos y
otros relatos de neuróticos. Assaig La obra poètica de José Agustín Goytisolo. La
Escuela de Barcelona: la obra poètica Barral, Gil de Biedma,
Goytisolo. Hay veneno y jazmín en su tinta: aproximación a
la poesía de J.A. Goytisolo. Escenarios para la felicidad:
estampas de Mallorca. Poesía completa de Carlos Barral.
Mallorca, imágenes para la felicidad. Partidarios de la
felicidad, antología poética del grupo catalán de los 50.Los
poemas sin mi orgullo: antología poética de José Agustín
Goytisolo.El Quijote desde el nacionalismo catalán. Literatura infantil Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull. Epitelis
tendríssims. La molt exemplar història del gos màgic i de
la seva cua. Petita història de Carlos Barral. El gos
màgic. El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes.
El matí - Carme Riera: "Un
llibre que no es llegeix és un llibre mort"
LA
BIBLIOTECA D'ALTAFULLA OFEREIX AQUEST MES DE NOVEMBRE LES SEGÜENTS
ACTIVITATS
Dimarts
3 novembre 19,30h
club
lectura novel·la negra
“On
mai creix l'herba” Sebastià Benassar
Lloc:
Escola d'adults (Era de l'Esteve)
L’escriptor mallorquí Sebastià Bennasar (Palma, 1976) ha publicat gairebé una trentena de
llibres de tots els gèneres literaris, però destaca la seva
dedicació a la novel•la negra, en qualitat d’autor, però també
com a estudiós. On mai no creix l’herbaés
la seva vuitena novel•la negra i la segona que publica a la
col•lecció «crims.cat» després de El país dels crepuscles.
Sinopsi:
L’Ariadna i els seus companys
del barri de la Verneda reben l’encàrrec de cometre un robatori a
la Vila Olímpica. Paral•lelament, el comissari Jaume Fuster està
investigant un doble assassinat que ha tingut com a objectiu l’equip
de meteoròlegs de TV3. I, alhora, un grup de neonazis mira de
robar... la Moreneta! Tot plegat, un retrat sòrdid i esbojarrat de
la societat en la que vivim.
Dimecres
4 novembre 19 h.
Grup
de conversa i opinió
“Veure
per creure”
Loc:
Biblioteca
Pel
que sembla, no veiem amb els ulls, sinó amb el cervell. La qual cosa
implica que el que veiem no és en realitat el que existeix, sinó el
que pensem que existeix. Vull dir, l'herba no és verda, sinó que la
veiem verda. I això ho canvia tot.
La
conclusió insòlita i màgica de tot això és que nosaltres
mateixos creem la realitat en què vivim amb la nostra actitud i les
nostres decisions.
Tenim
el poder de crear la realitat que volem?
Dijous
5 novembre 18 h.
Presentació
llibre
“Les paraules són punys” a càrrec de l'autor Jordi Martí
i Font
Lloc:
Biblioteca
Jordi Martí Font, de
Marçà, al Priorat, des de 1969, anarquista i independentista, es
reivindica de la nació insubmisa dels Països Catalans. Doctor en
Filologia Catalana per la URV, és conseller de l'Ajuntament de
Tarragona per la CUP des del 2015 i fa classes de Llengua i
Literatura i Arts Escèniques. Ha fet d'home de fer feines, cuidador,
manobre i pagès; i durant 15 anys, de corrector i periodista. Canta
i toca la guitarra amb el grup Llunàtics, va coordinar la revista
Catalunya i és membre de Deixa de ser una illa-CGT.
Autor de La poesia obrerista de Josep Llunas (2015), ha
recollit els seus articles en els llibres Ni Nadal ni Setmana
Santa (2008) i Visions perifèriques de combat (2012),
i ha participat en llibres col·lectius com Anarquisme i
alliberament nacional (2007), Infectació (2007) o
Hasta luego, Pablo (2015), així com aplecs poètics com la
Bouesia. En aquesta gran època... les
paraules són punys és una reflexió imprescindible al voltant
de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de
Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora
de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que
hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta
sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del
pensament, és a dir els mots, als quals se’ls subverteix del seu
significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei
del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota
dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el
sentiment generalitzat enfront la injustícia política. En aquest sentit, la dimensió
intel·lectual i acadèmica de l’autor, prou familiaritzat amb els
grans debats d’idees del moment, consisteix a abordar dues parts
clarament diferenciades. Una primera, el segon capítol del llibre,
on s’exhibeix una panoràmica filosòfica al voltant de la
dialèctica entre paraula i pensament, on el Jordi Martí Font
filòleg i professor de català exhibeix els seus coneixements més
científics. I una segona part, el tercer capítol del llibre, amb un
caràcter més heterogeni, en combinació d’estils i registres, on
no li reca barrejar poesia, prosa, teatre i cançó; on combina
formalitat i informalitat; on construeix, sota l’aparença de caos,
una enciclopèdia de mots apropiats i privatitzats pels diversos
poders que frisen per bastir mordasses invisibles, alhora que
efectives.[Text
extret del pròleg de Xavier Díez]
Dissabte
7 novembre 19 h.
IV
Jornada de novel·la Negra
Amb la
participació de l'escriptor Sebastià Benassar
Lloc:
Sala de Plens Ajuntament
Dilluns
9 novembre 17,15 h.
Contacontes
“La llegenda de Sant Martí” i el “Pepitu Capgròs”
A
càrrec de Pepi Miró amb la colaboració dels nens i nenes del
Centre Obert.
Lloc:
Biblioteca
Dimecres
10 novembre 17,30 h.
Contacontes
“A Altafulla els gegants ja no ens fan por” A càrrec de Gemma
Maymó. En acabar hi haurà, xocolata desfeta preparada per l'esplai
de jubilats.
Lloc:
Era del Senyor
Dijous
19 novembre 17,15 h.
Capsa
dels contes
Lectura
de contes per infants de més de 3 anys a càrrec de Pepi Miró
Lloc:
Biblioteca
Dijous
26 novembre 19 h.
Club
de lectura Narrativa
Lectura
del llibre “ El reflejo de las palabras” de Kader Abdolah
Lloc:
Biblioteca
Kader
Abdolah (Irán, 1954) estudió Física en la Universidad de
Teherán. Participó en la resistencia estudiantil contra el sha y,
más tarde, contra el régimen del ayatolá Jomeini. Redactor de un
periódico clandestino, tuvo que huir de su país en 1988 y encontró
asilo político en Holanda, donde vive desde
entonces. Si bien su verdadero nombre es Hossein Sadjadi Ghaemmadami
Farahani, adoptó el de Kader Abdolah en homenaje a un amigo de la
resistencia que fue asesinado. Autor de dos novelas y dos libros de
relatos, escritos en holandés y ganadores de distintos premios, El
reflejo de las palabras es su quinta obra publicada. Colaborador
regular del diario más
importante
de Holanda, De Volkskrant, y galardonado con el Dutch
Media Prize por sus columnas periodísticas, Abdolah es uno
de los autores más destacados de los Países Bajos, y su obra se
está traduciendo a varios idiomas.
Los
lazos profundos e indestructibles entre un padre y un hijo, capaces
de perdurar a través del tiempo y del espacio. Ismail recibe por
correo el diario de su padre fallecido, escrito utilizando los
símbolos de una antigua inscripción cuneiforme grabada en una cueva
del monte sagrado del Azafrán hace tres mil años, un hermoso
lenguaje que nadie ha conseguido aún descifrar.
Aga Akbar había nacido cerca del monte del Azafrán, en una aldea
del norte de Irán, hijo de Hayar, una mujer humilde, y de un
príncipe, del que no heredó nada más que un largo apellido. Aga
Akbar era sordomudo, pero también poeta y reparador de alfombras,
cuando todavía las alfombras persas eran voladoras.
El reflejo de las palabras narra la historia de Aga Akbar
y de su familia, una historia privada zarandeada por el devenir de
Irán a lo largo del siglo XX. El despotismo del militar nacionalista
Mirza Reza Pahlevi, que impuso sus ideas modernizadoras por la
fuerza, la continuidad de la autocracia en la figura de su sucesor,
su hijo Muhammad Reza Pahlevi, y a partir de los años ochenta el
régimen teocrático de "los clérigos", liderados por
Jomeini, son más que un telón de fondo. Ismail, hijo primogénito
del sordomudo Aga Akbar, además de su intérprete y confidente,
asumirá la tarea de descifrar las notas legadas por su padre en una
escritura cuneiforme de miles de años de antigüedad, menos
incomprensible que sugerente. Desde su exilio político en Holanda,
Ismail reinventa la memoria de su padre y reivindica un significado
para su existencia individual y para la existencia colectiva de un
país, de un paisaje, que precede a los hombres que lo habitan.
Dos voces hablarán al lector: la del narrador omnisciente y la de
Ismail. Pero a éstas habría que añadir las voces poéticas de la
tradición iraní, o persa , basamento de la formación de los
protagonistas, y las voces de la literatura holandesa, patria de
adopción de Ismail, que las incorpora para desarrollar esa identidad
mestiza y rica propia de los exiliados. Sólo en las primeras páginas
sentirá el lector cierta confusión, desbordado por una riqueza
fabuladora a la que ya no estamos muy acostumbrados. Poco a poco,
esta historia de tintes legendarios en algunas fases, con otros
momentos de narración directa, siempre lírica, acaba por imponerse
y por conquistar.
El reflejo de las palabras es un canto de alabanza a la capacidad
del ser humano para comunicarse y para trascender, para redimirse,
mediante la memoria: memoria individual, memoria política. La única
verdadera derrota es el olvido. Con este libro, imprescindible para
comprender la literatura del exilio y de la resistencia de Oriente
Medio, Kader Abdolah ha entregado un significado de futuro que hunde
sus raíces enel pasado.
El 24 d'octubre es
celebra el Dia de la Biblioteca per iniciativa de l'AssociacióEspanyola d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil, des de 1997, en
col·laboració amb el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, amb
l'objectiu de conscienciar la societat de la importància de la
lectura i com a homenatge i reconeixement a la tasca dels
biblitoecaris / es.
Cada
any s'encarrega a un escriptor i a un il·lustrador, tots dos de
reconegut prestigi, la redacció del pregó i el disseny del cartell
que es difon entre totes les biblioteques d'Espanya, associats i
interessats. Aquest any els autors seleccionats són Diego Arboleda,
Premi Nacional de Literatura Infantil 2014 i la il·lustradora
Leticia Ruiz Fernández, respectivament.
Aquest és el text
del pregó:
Con motivo del Día de la Biblioteca, quiero
compartir con vosotros un secreto: el Conejo Blanco casi siempre
tiene prisa.
Quizá algunos penséis que esto no tiene mucho que
ver con las bibliotecas y que, además, como secreto, deja bastante
que desear.
Alicia en el País de las Maravillas se publicó hace
150 años, y desde entonces los lectores de todo el mundo han
sabido que el conejo llega tarde, demasiado tarde, y por tanto
tiene prisa.
Reconoceréis, eso sí, que no es un conejo
cualquiera. Que sepamos, este es el único conejo que usa chaleco y
reloj de bolsillo, lo cual plantea una incógnita: si tiene reloj,
¿por qué siempre llega tarde? ¿Quién es culpable de la tardanza?
¿El conejo o su reloj? Los expertos no se han puesto de acuerdo
sobre este punto, que ha provocado graves discusiones entre
veterinarios y relojeros. Y si se alude al chaleco, es aún peor.
Solo hay una cosa más peligrosa que una discusión entre un
veterinario y un relojero, y es una discusión entre un veterinario,
un relojero y un sastre. Es mencionar el asunto y se desenvainan todo
tipo de agujas (hipodérmicas, de coser y de reloj).
Así que mejor volvamos al secreto. El Conejo Blanco
casi siempre tiene prisa. Corre porque tiene miedo de que la
Duquesa y, sobre todo, la Reina de Corazones ordenen que le corten la
cabeza. Pero vosotros, que aún conserváis la vuestra, concentraos
en ese casi. Es la clave, el secreto mejor guardado del País
de las Maravillas.
Casi siempre. ¿Cuándo no tiene prisa el Conejo
Blanco? Solo cuando visita un pequeño edificio escondido tras los
árboles del bosque: la biblioteca.
El conejo se toma su tiempo para curiosear entre las
abarrotadas estanterías. Tiene un libro en mente pero, cuando se
acerca a cogerlo, no puede evitar fijarse en el tomo que lo precede,
y en el de más allá (y, como ya sabéis, en una biblioteca, el
libro de más allá es al mismo tiempo el libro de más acá de otro
libro que está a su lado…). Demasiadas opciones. Lleva tiempo
elegir un libro. El conejo sabe que se encuentra en el hogar de la
lectura, y la lectura es un placer que se disfruta sin prisa.
Aunque nadie haya mencionado antes esta biblioteca
secreta, no lo dudéis, hay una en ese extraño mundo que visitó
Alicia. No puede ser de otra forma. Pues a pesar de contar con el
Sombrerero Loco, el Gato de Cheshire y la Oruga Azul, a pesar de
todos los animales fantásticos y las extraordinarias cosas que allí
suceden, todo eso no es suficiente para ganarse el nombre que ese
mundo tiene. Un lugar nunca podría llamarse País de las Maravillas
si entre sus maravillas no se contara una biblioteca.
Diego Arboleda
En
un dia com aquest els professionals hem de reivindicar la importància
del servei públic que prestem. Les biblioteques són el primer
recurs cultural que els ajuntaments es veuen obligats, perquè així
ho estableix la Llei de Bases del Règim Local, a posar a disposició
dels seus veïns i ciutadans, a partir de poblacions de més de 5.000
habitants. Són per descomptat, la cèl·lula bàsica per al
desenvolupament sociocultural de les poblacions, són el servei de
proximitat per a les poblacions que no poden accedir a altres. Si
la lectura en el nostre temps d'oci ens transporta a altres mons, a
altres moments a altres realitats o a altres somnis, la informació
rebuda a través dels llibres omplen els espais reservats per al
coneixement i per a la superació personal i professional.
La
utilització plena de les noves tecnologies de la informació
permetrà alguna vegada eliminar la bretxa digital a generacions i a
classes socials. Avui han de ser fomentades les exposicions
bibliogràfiques, les sessions de contacontes, els clubs de lectura,
la utilització de les xarxes socials en i per la biblioteca;
qualsevol activitat o faceta que ajudi a eliminar les barreres
interposades amb artificis entre la biblioteca i la societat. Un
servei públic de primer ordre; una activitat pública de primera
necessitat, això han de ser i continuar sent les biblioteques
públiques d'avui dia
Al segle XXI la
biblioteca ha de ser un veritable centre de gestió cultural, i ha de
ser, sens dubte un centre de difusió de tota la informació que
pugui considerar-se d'interès de la comunitat a la qual serveix i ho
ha de fer de manera presencial en locals i instal·lacions apropiades
o de qualsevol de les maneres que les tecnologies de la informació
permeten fer-ho fins i tot d'alguna de les maneres que no estant
encara inventades les podem imaginar.
Tot això sense
professionals formats i reconeguts no serà possible.
