La
Biblioteca d'Altafulla, repren les lectures amb els Clubs de Lectura
de narrativa, Club de Lectura de novel·la negra i Club de Lectura
d'assaig.
Què és un club de lectura?
Són
activitats obertes i gratuïtes, adreçada a totes les persones que
gaudeixen llegint i volen compartir la seva experiència i les seves
impressions amb altres.
Es
formen amb un grup de persones que
llegeixen un mateix llibre en un
mateix espai de temps, i en acabar, es reuneixen per comentar-lo i
posar idees en comú.
Els clubs de lectura són
plataformes fonamentals de les biblioteques per al foment de la
lectura i el diàleg entre els propis lectors. Els integrants del
club, coordinats per un conductor del grup, de forma periòdica
llegeixen un llibre i es reuneixen a la biblioteca per fer-ne el
comentari. De vegades, hi pot participar el propi autor de l’obra
comentada.
Quins Clubs de lectura oferim?
La Biblioteca d'Altafulla organitza 3 Clubs de lectura: Club de lectura de Narrativa, Club de lectura de novel·la negra i Club de lectutra d'assaig.
Com funcionen?
La Biblioteca facilita el llibre que s'ha de llegir. De cada lectura es realitzarà una tertúlia amb el suport d’un coordinador, i en finalitzar, es farà la recollida dels llibres llegits i la presentació de la lectura següent.
Cal inscriures en la mateixa Biblioteca a partir del mes d'Octubre
Qui pot participar?
Qualsevol
persona que vulgui compartir la lectura en grup.La participació als
clubs de lectura és lliure i oberta a tothom qui ho desitgi. Només
es demana la correcció i l’educació que tothom espera trobar
envers als altres membres del club i respecte als documents prestats.
ESTEM LLEGINT
CLUB
LECTURA NOVEL·LA NEGRA
Qiu Xiaolong nació en 1953 en
Shanghai, ciudad que dejó para trasladarse a Estados Unidos en 1988.
En la actualidad vive en St. Louis, Missouri, en cuya universidad
imparte clases. Poeta y traductor al inglés de poesía china, es
sobre todo conocido por la serie de novelas policiacas protagonizadas
por el inspector jefe Chen Cao, en las que traslada a los lectores a
la realidad social y cultural de la China moderna en una época de
difícil transición. Tusquets Editores ha publicado cinco títulos
de la serie: Muerte de una heroína roja (Anthony Award 2001
a la Mejor Primera Novela), Visado para Shanghai, Seda
roja, El caso Mao y El crimen del lago. En El
enigma de China, la novela más reciente de la serie, el
inspector jefe Chen Cao se enfrenta a un caso comprometido, que le
obligará a plantearse sus lealtades al Partido, con la especulación
inmobiliaria y las tensas relaciones entre internet y las autoridades
chinas como telón de fondo. 
Un viernes de mayo de 1990, Gao
Ziling, capitán de la patrullera Vanguardia, sale a pescar
con un amigo al que no veía desde la época del instituto. De
regreso, en el canal Baili, a unos treinta kilómetros al oeste de
Shanghai, algo impide el avance de la patrullera. Cuando Gao se lanza
al agua para ver qué le ocurre a la hélice, descubre una gran bolsa
de plástico negra y, en su interior, el cadáver de una joven
desnuda. El capitán Gao avisa de inmediato a la policía y,
casualmente, atiende su llamada el subinspector Yu, quien trabaja a
las órdenes del inspector jefe Chen. Éste, recién ascendido y tras
estrenar piso, no tardará en descubrir que la joven, empleada de los
grandes almacenes Número Uno de Shanghai, era una trabajadora
modélica cuya entrega a la causa del Partido la convirtió en una
celebridad. Ahora debe investigar qué se oculta detrás de la muerte
de esa «heroína roja».
CLUB LECTURA NARRATIVA
Alexis Jenni
(Lió, 1963)
és un escriptor francès guanyador del prestigiós Premi
Goncourt el 2011. Exerceix el càrrec de professor de biologia a
l'institut "Saint Marc". La seva primera novel·la, L'Art
français de la guerre
("L'art francès de la guerra") va ser publicada a l'agost
2011 i va rebre el Premi Goncourt el 2 de novembre 2011. La novela
trata de la història colonial de França en la Indoxina
francesa i l'Algèria
francesa, i va ser parcialment inspirada pel debat sobre la
identitat francesa que es va desenvolupar sota el govern del Nicolas
Sarkozy. Més que expressar la seva opinió sobre el debat, Jenni
volia que els lectors reflexionessin sobre ells mateixos. A més de
guanyar el Goncourt, la novela estava nominada pel Prix
Médicis i el Prix
Femina.L'Art français de la guerre és tecnícament la tercera novel·la de l'Alexis Jenni, però la primera publicada. Anteriorment, va escriure una novel·la que no va sotmetre mai a un editor, i una altra que no va ser acceptada.
"No es pot ensenyar
impunement la llibertat, la igualtat i la fraternitat a persones a
les quals se'ls neguen." Els puntals de la
democràcia des de la revolució francesa sota sospita: Una novel·la
que explica l'amistat entre un jove desvagat, el narrador, i el seu
mestre de dibuix, Victorien Salangon un oficial militar ja jubilat
que ha trobat en el llapis i el paper la seva salvació. A través de
l'encontre amb Salangon, el narrador descobreix cinquanta anys de
guerres i s'interroga sobre el món contemporani. L'art francès de
la guerra és una reflexió lúcida sobre la violència, la
identitat, la brutalitat i la banalitat del present. Una interrogació
sobre les mentides amb què s'escriu la història, una porta oberta a
examinar a fons el nostre confús present per mirar de trobar petites
escletxes de veritat. L'amor, el desig, l'art, són, de
moment, les úniques alternatives.
CLUB DE LECTURA ASSAIG
La història dels drets d'autor s'inicia amb l'aparició dels els drets i els monopolis sobre la impressió de llibres. La “Llei per al foment de l'aprenentatge”, en permetre les còpies de llibres impresos pels autors o dels compradors d'aquests còpies, durant els temps esmentats a la mateixa", estatut de 1709 d'origen britànic de l'època la Reina Anna, fou el primer reglament que va concebre de manera legal els drets d'autor.
En un principi els drets d'autor només s'aplicaven a la còpia de llibres. Amb el temps es van contemplar altres usos, com ara traduccions i obres derivades, que van ser subjectes a drets d'autor a més d'abastar actualment una àmplia gamma d'obres, incloent mapes, obres teatrals, pintures, fotografies, enregistraments sonors, pel·lícules i programes d'ordinador. Avui en dia, les lleis nacionals de drets d'autor s'han normalitzat en certa mesura a través d'acords internacionals i regionals, com el Conveni de Berna per a la protecció de les obres literàries i artístiques i la Llei de drets d'autor de la Unió Europea. Encara que hi ha consistència entre les lleis de propietat intel·lectual de les nacions, cada jurisdicció té lleis diferents i separades, i diversos reglaments sobre drets d'autor. Algunes jurisdiccions també reconeixen drets morals dels creadors, com ara el dret a ser acreditat per la feina.
El copyright, denominació anglesa actualment molt estesa, són drets exclusius que concedeix l'autor o creador d'una obra original, inclòs el dret a copiar, distribuir i adaptar el seu treball. Els drets d'autor no protegeixen les idees, només la seva expressió o fixació. En la majoria de les jurisdiccions dels drets d'autor sorgeixen de la fixació i no cal estar registrat. Els propietaris de drets d'autor tenen el dret exclusiu legal per exercir el control sobre la còpia i tot tipus d'explotació de les obres durant un període específic de temps, després del qual es diu que el treball passa a entrar en el domini públic. Els usos que estan coberts per les limitacions i excepcions al dret d'autor –com, per exemple, l'ús just–, no requereixen de permís del propietari del copyright. Qualsevol altre ús requereix el permís i els propietaris de drets d'autor poden llicenciar o transferir de forma permanent als altres, o cedir-ne els seus drets exclusius.
La propietat intel·lectual és un tipus de propietat que pertany a l'autor pel sol fet de la creació original d'una obra literària, artística o científica (art. 1 LPI), i que li confereix drets de caràcter personal i patrimonial, consistents en la plena disposició i el dret exclusiu a l'explotació de l'obra, sense més limitacions que les establertes a la llei. Això implica que l'obra no pot ser utilitzada o usada sense la prèvia autorització, onerosa o gratuïta, de l'autor.
L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu per fruir de la propietat intel·lectual de la seva obra. Per tant, la inscripció en el Registre de la Propietat Intel·lectual és sempre un tràmit voluntari. Tanmateix la inscripció serveix com a mitjà de prova que acredita qui és l'autor i a qui corresponen els drets d'explotació. Es considera que el dret existeix tal com es declara en el Registre llevat que es provi el contrari.
La propietat intel·lectual té la seva manifestació en dos tipus de drets: els morals i els d'explotació.
Si voleu consultar la Llei de propietat intel·lectual clikeu aqui
Què és la propietat intel·lectual?
Copiar no és robar
Si voleu participar en algun dels Clubs de lectura de la Biblioteca d'Altafulla cal que us adreceu al carrer Escoles s/n (Biblioteca) per les inscripcions a partir del mes d'octubre.
altafullallegeix@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada