"El mejor libro es
el que voy a hacer, porque si no ya no escribiría".
Elena Poniatowska
Elena Poniatowska, Premi Cervantes 2013
L'escriptora mexicana Elena Poniatowska ha guanyat el premi Cervantes 2013, considerat el guardó més important de les lletres hispanes.Narradora i
assagista mexicana d’origen francès creadora d’un ric món de
ficció, relacionat sempre amb els esdeveniments, moviments socials i
personatges del Mèxic contemporani; en la seva labor periodística
va intentar aplicar les tècniques del nou periodisme nord-americà.
Elena Poniatowska va néixer a París el 1932.Integrant d’una antiga família de la noblesa polonesa (i neboda de la llegendària poeta Pita Amor), va néixer a França, va arribar a Mèxic amb deu anys d’edat i va obtenir la ciutadania molts anys després, en 1969. Després d’estudiar al seu país d’adopció i a Estats Units, en 1953 va iniciar la seva carrera com a periodista, professió que va exercir sempre i li va servir de punt de partida per diverses de les seves obres testimonials. Per aquesta època es va unir a la causa feminista i a l’esquerra política.
Al llarg de la seva trajectòria va conrear variats gèneres: novel·la, assaig, testimoniatge, crònica, entrevista i poesia. Tots els seus llibres guarden una constant temàtica i configuren un entramat que adona del present mexicà: se centren en la societat, les relacions entre homes i dones, el treball i la desocupació, el prevalecent racisme, els costums i tradicions del país, les tragèdies nacionals (com el terratrèmol de 1985) o el paper de la dona.
Lilus Kikus (1954) va ser la seva obra inaugural,
escrita sota la tutela de J. J. Arreola. En 1963, amb il·lustracions
d’Alberto Beltrán, va publicar Tot va començar el diumenge,
reunió de relats-cròniques sobre la vida dominical dels habitants
de la ciutat. Fins a no veure’t Jesús meu (1969) és el divertit
relat costumista de les peripècies d’una empleada domèstica.
La nit de Tlatelolco (1971) ofereix un brillant exercici
periodístic sobre la matança d’estudiants ocorreguda el 2
d’octubre de 1968 a la ciutat de Mèxic. En Volgut Diego, t’abraça
Quiela (1978), recrea la relació entre els pintors Diego Rivera i
Angelina Beloff. De nit véns (1979) és una amena rondalla sobre una
dona polígama. Amb Tinísima (1992) va retre homenatge a la
fotògrafa d’origen italià Tina Modotti. També va dedicar assajos
a Gabriel Figueroa, Juan Soriano i Octavio Paz.
La seva obra té un caràcter actiu, que incita al canvi i
convida a una presa de consciència sobre els desposseïts, els nens
del carrer i les dones, entre múltiples i significatius grups humans
de la realitat contemporània mexicana. Amb La pell del cel (2001) va
obtenir a Espanya el premi Alfaguara de Novel·la. En 2005 es va
publicar El tren passa primer; amb aquesta novel·la, que té com a
protagonista a un líder sindical ferroviari, Elena Poniatowska es va
fer mereixedora del XV Premi Internacional Ròmul Gallecs (2007). En
2011, l’escriptora va obtenir el premi Biblioteca Breu de
l’editorial Seix Barral per la seva novel·la Leonora, sobre la
vida de la pintora Leonora Carrington.Autora de més de 40 llibres, destaquen 'Hasta no verte Jesús mío', sobre la vida d'una soldat mexicana, Premi Mazatlán de novel·la 1970 o 'La piel del cielo', guanyadora del Premi Alfaguara de novel·la 2001 i del premi que atorga la Xina a la millor novel·la de parla hispana el 2002.
CITES
- "No escribo sobre mis estados de
ánimo o sobre si mi alma está en estado de zozobra o no, sino más
bien sobre la realidad mexicana, porque creo que en
México hay muchísimas cosas por descubrir todavía,
muchos territorios por descubrir, y además porque también creo que
es importante documentar lo que sucede en mi país".- "Yo siempre he escrito sobre la gente más alejada a mí porque es la que más me interesa, es de la que no sé nada y la que me ofrece cosas que me sorprenden, me deslumbran".
- "El deber de un intelectual es escribir lo mejor que pueda y hacer su tarea lo mejor que pueda y adquirir un compromiso con lo que se ha propuesto".
- "La moral es dejar en paz a los demás, hacer lo que ellos quieran y como puedan. Ayudarlos, sí, pero no imponer una serie de principios o de reglas. La moral es nada más no hacerle daño al otro".
- "Yo creo que se puede hacer ficción a partir de una realidad social, creo que no hay ficción, salvo la ciencia ficción, que no esté basada en la realidad".
- "La escritura viene en la vida, de la observación de todos los días, de estar escuchando a los demás y de estar tirando mucho al cesto de la basura las cosas que no salen bien. Pero es un trabajo, una disciplina".
- "Los libros son parte de la vida interior de cada ser humano. Tener un libro al lado de la cama es tener un amigo, un consejo y un apoyo seguros".
- "Creo que escribir es una especie de psicoanálisis. Porque, quiérase o no, se escribe lo que le sucede a uno, entonces en la mañana puede uno escribir lo que le sucedió en la noche o el día anterior. Y vaciarse de rencores, vaciarse de odios, decepciones y de traiciones también".
"Yo he puesto
mucho de mí en las novelas, entonces creo que puedo seguir
haciéndolo en novelas. Uno va poniendo cachitos de lo que uno vive.
De lo que uno experimenta".
"El éxito es un
ratito. Uno nunca consigue nada".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada