Nelson Mandela...també es pot ensenyar a estimar

Ha mort el lluitador contra la injusticia i el lluitador pels drets humans, Nelson Mandela.

"Tot sembla impossible fins que es fa". Nelson Mandela

Amb la mort de Nelson Mandela el món perd l'últim gran home del segle XX, una figura d'una altura i transcendència política, moral, mítica, pública i mediàtica només comparable a líders universals com Martin Luther King i Mahatma Gandhi. 

No ha existit en la política del nostre temps una figura més popular , admirada i universalment respectada que el sudafricà NelsonMandela , icona de la lluita contra l'apartheid , a qui va derrotar , antic líder del Congrés Nacional Africà , primer president negre del seu país i premi Nobel de la Pau .

El seu alliberament el 1990 després de 27 anys de captiveri va donar inici , treballant estretament amb el president reformista Frederik de Klerk , a una complicada però finalment reeixida transició des de la dictadura segregacionista blanca fins a la democràcia multiracial , que van il · luminar unes eleccions lliures guanyades per l'ANC , un Govern d'unitat i una nova Constitució. Malgrat el rancor acumulat després de tants anys de repressió i als esclats de violència que van marcar el delicat procés , Mandela , paradigma d'integritat , mai es va cansar d'instar la pau civil i la reconciliació dels sud-africans . La seva obsessió va ser aconseguir i preservar la unitat de la nació arc de Sant Martí.
Durant el seu mandat presidencial , entre 1994 i 1999 , Mandela , amb el seu extraordinari carisma , el seu rebuig a les mesures radicals i el seu elevat sentit de la responsabilitat , va fixar els pilars polítics i econòmics de la nova Sudàfrica, i va intervenir en els conflictes del continent , però va deixar sense resoldre greus dèficits socials . Després de jubilar-se de la política i malgrat la seva avançada edat, el mitificat dirigent , anomenat Madiba pels seus paisans , va continuar actiu en una sèrie de causes humanitàries fins que el seu progressiu apagament físic el va apartar de la vida pública , encara que no dels pensaments i els cors del seu agraït poble .
Al juny de 2013 , una greu infecció respiratòria col · locar a Mandela a les portes de la mort . Sumit des de llavors en un estat crític , el 5 de desembre de 2013 el històric estadista va morir a la seva casa de Johannesburg a l'avançada edat de 95 anys .

Va Escriure:

"El que compta en la vida no és el simple fet d'haver viscut. Són els canvis que hem provocat en les vides dels altres el que determina el significat de la nostra".

 

"Ningú neix odiant a una altra persones pel seu color de pell, pel seu origen, per la seva religió ... Si la gent pot aprendre a odiar també es pot ensenyar a estimar, perquè l'amor arriba al cor humà de forma més natural que l'odi ".

“No és valent aquell que no té por, sinó aquell que sap conquerir-la”
“Una nació no ha de jutjar-se per com tracta els ciutadans amb millor posició, sinó per com tracta els qui tenen poc o res”
“No hi ha res com tornar a un lloc que es manté sense canvis per descobrir com has canviat tu”
“L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”
“El meu ideal més desitjat és el d'una societat lliure i democràtica en què tots puguem viure en harmonia i amb les mateixes possibilitats”
“Sóc l'amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”
“Després d'escalar una muntanya molt alta, descobrim que hi ha moltes altres muntanyes per escalar”

 

Proposem una sèrie de lectures per capbussar-se en profunditat en la personalitat de Nelson Mandela

 

 ' El largo camino hacia la libertad' (1994) es va convertir en un llibre de referència a nivell mundial. És una autobiografia escrita el 1994 en què es basa la pel·lícula 'Long Walk to Freedom' i ocupa un lloc destacat entre les memòries de les figures més importants del segle XX.

A 'Converses amb mi mateix', el polític expressa els seus pensaments, les seves reflexions personals, i hi inclou esborranys de cartes a caps d'estat. Els seus diaris i calendaris de la presó són documents fins llavors mai vistos i d'un valor incalculable. 

A 'Un ideal pel qual visc' (2005) hi narra 50 anys de la seva vida entrelligats amb la història del seu país, que e s fonen en una trajectòria comuna que finalment desemboca en la denúncia internacional del règim segregacionista i racista de l'apartheid, i la posterior caiguda d'aquest. És un compendi de textos contra la desigualtat i a favor dels drets dels presos polítics i les comunitats minoritzades.

A Factor humà , John Carlin destaca el moment que  Mandela va aconseguir que el seu país superés l’odi racial i adquirís un orgull compartit gràcies al rugby.A Sud-àfrica, el rugbi era l’esport dels blancs, els promotors de l’apartheid. Però aquell home que havia passat vint-i-tres anys a la presó va saber veure l’oportunitat: la Copa del Món de Rugbi que s’havia de celebrar al seu país. Gràcies al carisma irresistible de Mandela, per primer cop un negre va aconseguir formar part de l’equip de l’enemic, els blancs.

John Carlin acaba de publicar un nou volum sobre Madiba, 'El somriure de Mandela. Un retrat personal', també a La Campana, on explica el seu testimoni directe de l'excarceració de Mandela.
A partir de les seves converses en exclusiva amb Mandela i d’incomptables entrevistes amb persones que van estar a prop seu, Carlin ha construït el retrat d’un home que no ha sigut ni un sant ni un superhome. Les transcendentals victòries polítiques de Mandela van tenir el preu d’una gran infelicitat i decepció personals.

 Llibres per infants i joves

'Els meus contes africans', publicat el 2008, és una antologia supervisada per Mandela amb els contes més bonics i antics d'Àfrica, i que alhora destaquen valors com la llibertat.  La vida i l'obra de Mandela ha inspirat també molts escriptors. Un dels més coneguts és el periodista John Carlin, autor d''El factor humà', llibre que va inspirar 'Invictus'.   

EM DIC... NELSON MANDELA /Isabel Muntané/Àfrica Fanlo 
"Em dic Nelson Mandela i vaig nèixer el 1918 a Sud-àfrica el país més meridional del continent africà. He vist i he fet moltes coses durant la meva llarga vida, però tothom em coneix per haver passat més de vint-i-set anys a la presó per defensar la igualtat entre negres i blancs al meu país. A aquesta reivindicació se li va donar un nom, la lluita contra l'apartheid."

Mandela : el rebelde que dirigió a su nación a la libertad / Ann Kramer.
Des que era petit, Mandela va impressionar a tots. El nen que pasturava bestiar i estimava les lluites amb pals, va créixer per dirigir a la seva nació cap a la llibertat. Al seu país, la gent estava dividida en funció del color de la pell. Al llarg de la seva joventut com a activista polític i durant els seus 27 anys com a presoner, Mandela sempre va tenir una meta: la igualtat per a tothom.

 

I, en deixar que la nostra pròpia llum brilli,
inconscientment, els donem permís a altres
perquè facin el mateix.

Al alliberar-nos de la nostra propia por,
la nostra presència, automàticament,
allibera a altres.Nelson Mandela

Joana Raspall, "Tindré temps d'enyorar-vos; l'eternitat és llarga".

Mor la poeta Joana Raspall als 100 anys

 

 Marxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d'enyorar-vos;

l'eternitat és llarga.

Joana Raspall

 La poeta Joana Raspall ha mort aquest dimecres a Sant Feliu de Llobregat als 100 anys. Precisament en motiu del seu centenari, al llarg d'aquest 2013 s'ha celebrat l'Any Raspall.

JoanaRaspall (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris –de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims–, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.

A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La sevapoesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur. Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. A més de poesia, teatre infantil i diccionaris, també ha publicat narrativa per a adults i joves. 

Entrevistes –I que hi troba vostè a la natura? –Ui!, molt, hi trobo la vida. De tot. Jo la natura, la respecto molt i l'admiro. La natura..., és que nosaltres en formem part, de la natura. La gent mira la natura com si fos fora nostre; si nosaltres formem part de la natura! En som una part. Per a mi, això que som els reis de la creació, que hi ha un déu que ens ha creat, i és superior a tot lo altre...? Crec més que hi ha una causa; digues-li causa, digues-li el que sigui!, amb empenta, capaç de fer el que som. És clar!, i ha de ser fet per una cosa o altra el món en què vivim. O una norma. Bé creix, bé canvia, i es va desenvolupant. Parlem d'unes edats llarguíssimes que no podem entendre. Per què? quants milions d'anys podem suposar que el cosmos porta formant-se? És un secret! O, tot és, mínimament, extraordinàriament infinit i petit que les distàncies són més grosses del que sembla? –Els conceptes de temps i espai ens canviaran… –És clar!, ens canviaran en funció de la nostra mentalitat. Nosaltres tenim una perfecció que passa una mica més enllà de la que tenen els altres animals. No gaire, no... Però una mica sí. Perquè jo em quedo paradíssima mirant els animals el que fan. Quantes coses s'assemblen amb el que fem nosaltres? Si no que no ho saben enraonar. No tenen un pla d'ordenació, no tenen un pla de conseqüències, no tenen un pla de preveure l'endemà. Però tenen memòria, tenen intencions, tenen afectes, tenen moltes coses que no ens afigurem. Quan veiem les femelles que cuiden els petitons, els ocells que fan el niu..., què en sap un ocell que ha de fer ous? Que ha de fer niu? I que li han de néixer els nens? Per carambola no pot ser! És que hi ha una roda que porta les coses a seguir el seu ritme. Doncs jo, amb això, hi crec molt; i, nosaltres som un esglaó en aquesta roda. […] –Tota aquesta natura que vostè viu tan intensament la porta a la lletra. Per què la mostra al lector? –Perquè jo veig que la natura és una qualitat que destaca, és més enllà..., és un pas més. No ho podem viure tot només d'instint. Hi ha l'instint de viure, hi ha l'instint de defensa, hi ha l'instint de menjar. Tot això són instints, però hi ha coses que les hem de projectar des del començament. És la idea que no ens la dóna ningú. (Jaume Rius: "Joana Raspall, la poesia i les flors", Revista de la Festa Major de Gelida 2012, juliol de 2012, p. 106-107)    Núvol negre, núvol blanc, les cabòries se me’n van. amb vosaltres, cel enllà. Joana Raspall

Estimo les lletres

que formen els mots,

els llavis que els diuen,

i el cor que els entén...

perquè als mots hi ha l’anima

de tota la gent!

 Joana Raspall

La bona escriptura no té sexe, és simplement bona. Elena Poniatowska

"El mejor libro es el que voy a hacer, porque si no ya no escribiría".

 Elena Poniatowska

Elena Poniatowska, Premi Cervantes 2013

 

L'escriptora mexicana Elena Poniatowska ha guanyat el premi Cervantes 2013, considerat el guardó més important de les lletres hispanes.Narradora i assagista mexicana d’origen francès creadora d’un ric món de ficció, relacionat sempre amb els esdeveniments, moviments socials i personatges del Mèxic contemporani; en la seva labor periodística va intentar aplicar les tècniques del nou periodisme nord-americà.

Elena Poniatowska va néixer a París el 1932.Integrant d’una antiga família de la noblesa polonesa (i neboda de la llegendària poeta Pita Amor), va néixer a França, va arribar a Mèxic amb deu anys d’edat i va obtenir la ciutadania molts anys després, en 1969. Després d’estudiar al seu país d’adopció i a Estats Units, en 1953 va iniciar la seva carrera com a periodista, professió que va exercir sempre i li va servir de punt de partida per diverses de les seves obres testimonials. Per aquesta època es va unir a la causa feminista i a l’esquerra política.
Al llarg de la seva trajectòria va conrear variats gèneres: novel·la, assaig, testimoniatge, crònica, entrevista i poesia. Tots els seus llibres guarden una constant temàtica i configuren un entramat que adona del present mexicà: se centren en la societat, les relacions entre homes i dones, el treball i la desocupació, el prevalecent racisme, els costums i tradicions del país, les tragèdies nacionals (com el terratrèmol de 1985) o el paper de la dona.

Lilus Kikus (1954) va ser la seva obra inaugural, escrita sota la tutela de J. J. Arreola. En 1963, amb il·lustracions d’Alberto Beltrán, va publicar Tot va començar el diumenge, reunió de relats-cròniques sobre la vida dominical dels habitants de la ciutat. Fins a no veure’t Jesús meu (1969) és el divertit relat costumista de les peripècies d’una empleada domèstica.

La nit de Tlatelolco (1971) ofereix un brillant exercici periodístic sobre la matança d’estudiants ocorreguda el 2 d’octubre de 1968 a la ciutat de Mèxic. En Volgut Diego, t’abraça Quiela (1978), recrea la relació entre els pintors Diego Rivera i Angelina Beloff. De nit véns (1979) és una amena rondalla sobre una dona polígama. Amb Tinísima (1992) va retre homenatge a la fotògrafa d’origen italià Tina Modotti. També va dedicar assajos a Gabriel Figueroa, Juan Soriano i Octavio Paz.
La seva obra té un  caràcter actiu, que incita al canvi i convida a una presa de consciència sobre els desposseïts, els nens del carrer i les dones, entre múltiples i significatius grups humans de la realitat contemporània mexicana. Amb La pell del cel (2001) va obtenir a Espanya el premi Alfaguara de Novel·la. En 2005 es va publicar El tren passa primer; amb aquesta novel·la, que té com a protagonista a un líder sindical ferroviari, Elena Poniatowska es va fer mereixedora del XV Premi Internacional Ròmul Gallecs (2007). En 2011, l’escriptora va obtenir el premi Biblioteca Breu de l’editorial Seix Barral per la seva novel·la Leonora, sobre la vida de la pintora Leonora Carrington.

Autora de més de 40 llibres, destaquen 'Hasta no verte Jesús mío', sobre la vida d'una soldat mexicana, Premi Mazatlán de novel·la 1970 o 'La piel del cielo', guanyadora del Premi Alfaguara de novel·la 2001 i del premi que atorga la Xina a la millor novel·la de parla hispana el 2002.

CITES 

- "No escribo sobre mis estados de ánimo o sobre si mi alma está en estado de zozobra o no, sino más bien sobre la realidad mexicana, porque creo que en México hay muchísimas cosas por descubrir todavía, muchos territorios por descubrir, y además porque también creo que es importante documentar lo que sucede en mi país".

- "Yo siempre he escrito sobre la gente más alejada a mí porque es la que más me interesa, es de la que no sé nada y la que me ofrece cosas que me sorprenden, me deslumbran".

- "El deber de un intelectual es escribir lo mejor que pueda y hacer su tarea lo mejor que pueda y adquirir un compromiso con lo que se ha propuesto".

- "La moral es dejar en paz a los demás, hacer lo que ellos quieran y como puedan. Ayudarlos, sí, pero no imponer una serie de principios o de reglas. La moral es nada más no hacerle daño al otro".

- "Yo creo que se puede hacer ficción a partir de una realidad social, creo que no hay ficción, salvo la ciencia ficción, que no esté basada en la realidad".

- "La escritura viene en la vida, de la observación de todos los días, de estar escuchando a los demás y de estar tirando mucho al cesto de la basura las cosas que no salen bien. Pero es un trabajo, una disciplina".

- "Los libros son parte de la vida interior de cada ser humano. Tener un libro al lado de la cama es tener un amigo, un consejo y un apoyo seguros".

- "Creo que escribir es una especie de psicoanálisis. Porque, quiérase o no, se escribe lo que le sucede a uno, entonces en la mañana puede uno escribir lo que le sucedió en la noche o el día anterior. Y vaciarse de rencores, vaciarse de odios, decepciones y de traiciones también". 

"Yo he puesto mucho de mí en las novelas, entonces creo que puedo seguir haciéndolo en novelas. Uno va poniendo cachitos de lo que uno vive. De lo que uno experimenta".

 

"El éxito es un ratito. Uno nunca consigue nada". 

LECTURES CLUBS

CLUB NARRATIVA

El llibre: Que ningú no et salvi la vida, FLÀVIA COMPANY 2012. Proa 217 pàgines.

Flàvia Company és escriptora, periodista, traductora, crítica literària i gestora cultural.. Viu a Barcelona des del 1973. És llicenciada en Filologia Hispanica i professora de l’escola d’Escriptura de l’Arteneu barcelonès i professora de Creació Narrativa a la Pompeu Fabra.

Enzo, sentenciat prematurament per una malaltia, rep del seu millor amic Víctor la petició d'un favor. Víctor de jove havia salvat fortuïtament la vida d'Enzo, i creu que ara pot demanar-li que elimini una dona que li pot arruïnar la vida. S'han de tornar, els favors? Es pot prendre la decisió de matar quan ja no tens res a perdre? Poc abans del desenllaç clínic, Enzo sent la necessitat d'escriure una llarga carta confessant un secret a una persona especial i demanar-li al seu torn un favor pòstum.

Dia 28 novembre a les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla.

CLUB ASSAIG

El llibre: Vigilancia líquida | Zygmunt Bauman & David Lyon, Paidos (2013)

Sociòleg polonès, Zygmunt Bauman és un dels grans pensadors europeus de l'actualitat. Resident a Anglaterra, Bauman exerceix la docència a la Universitat de Leeds i el seu treball assagístic abasta nombrosos subjectes, entre els quals caldria destacar el seu personal tractament de l'enfrontament entre modernitat i postmodernitat, així com la seva obra dedicada als moviments obrers o la globalització.

Segons Bauman, la modernitat en la seva forma més consolidada requereix l'abolició d'interrogants i incerteses. Necessita d'un control sobre la naturalesa, d'una jerarquia burocràtica i de més regles i regulacions per fer aparèixer els aspectes caòtics de la vida humana com organitzats i familiars. No obstant això, aquests esforços no acaben d'aconseguir l'efecte desitjat, i quan la vida sembla que comença a circular per carrils predeterminats, hi haurà sempre algun grup social que no encaixi en els plans previstos i que no pugui ser controlat. 
Un llibre que ens adverteix dels riscos de contínua vigilància i control a què estem sotmesos, moltes vegades sense ser conscients.

El llibre examina en quina mesura la noció de vigilància líquida és útil per entreveure el que està passant en el món del control per monitors, el seguiment, el rastreig, la classificació, la comprovació i l'observació sistemàtica que anomenem vigilància. Aquest és l'eix que s'inicia amb dos debats històrics: el primer tracta del model del panòptic com a mitjà de vigilància, el segon versa sobre l'evolució contemporània de la vigilància des d'una perspectiva global, fins al punt que no sembla quedar enlloc on amagar-se, i de com aquest fet es considera positiu. Però aquestes consideracions ens porten cap a qüestions més àmplies que no solen tractar els debats sobre vigilància. Aquesta és una conversa en la qual cada un dels participants contribueix més o menys en la mateixa mesura.

 

Dia 4 desembre a les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla

 

CLUB NOVEL·LA NEGRA

   
El llibre: Societat negra, Andreu Matin, Editorial La Magrana (2013).

Andreu Martín (Barcelona, 1949) escriptor prolífic, té publicades més d'un centenar d'obres en català i castellà, principalment novel·la policíaca per a adults i joves. També ha escrit còmic, teatre i guions de televisió i cinema. 

Al carrer Güell de Barcelona, sobre un Lexus, troben un cap de dona tallat. I la resta del cadàver no triga a aparèixer, arrossegat per un Seat Toledo. L’han lligat amb una corda al cotxe mentre estava aparcat, i el cos ha quedat ocult sota el camió de repartiment que tenia al darrere. Les primeres investigacions dels Mossos d’Esquadra apunten a un cas relacionat amb les bandes llatines, una prova macabra o una manera brutal de passar comptes. Però al voltant de la botiga de roba a l’engròs del senyor Soong, al carrer Trafalgar, passen moltes coses, i se senten rumors d’un robatori recent a una central de diner negre. Ben aviat comença a haver-hi veus que assenyalen les tríades xineses.

 

Novel·la guanyadora del V Premi Crims de Tinta.

Dia 2 desembre a les 19 hores, comentari obra, Biblioteca Altafulla

ALICE MUNRO, primera narradora breu que rep el premi Nobel de literatura 2013

"La felicidad constante es la curiosidad". Alice Munro

L'escriptora canadenca Alice Munro, de vuitanta-dos anys, ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura d'enguany, el comitè del Nobel l'ha qualificada de 'mestra del relat curt'.
Nascuda a Ontario el 1931, és coneguda sobretot per la narrativa curta i és considerada una de les escriptores més destacades de la llengua anglesa. El jurat del guardó ha destacat la seua contribució a la narrativa breu, un fet que, sens dubte, contribueix al reconeixement d’un gènere que no sempre rep l’atenció que mereix, a pesar de comptar amb alguns dels autors més rellevants de la literatura contemporània. De fet, no són pocs els qui han comparat els contes de Munro amb el d’un dels màxims referents del gènere, Anton Txèkhov.
Una de les obres més reconegudes de Munro és 'Estimada vida', publicada en català per Club Editor. També en català s'han publicat 'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni' i 'Massa felicitat'.
Munro va estudiar periodisme i anglès, però va deixar la universitat quan es va casar el 1951. Va començar a escriure històries quan era ben jove, però no va publicar res fins al 1968, un recull de relats titulat 'Dance of the happy shades'. En va publicar més aplegats a 'Lives of girls and women', el 1971. A més de les obres traduïdes al català, entre els seus llibres destaquen 'Who do you think you are' (1978), 'The moons of Jupiter' (1982), 'Runaway' (2004) i 'The View from Castle Rock' (2006).

Alice Munro va néixer el 1931, els anys de la depressió, en un petit poble d’Ontari, en una família d’origen escocès i creences presbiterianes, un paisatge moral i natural que ha marcat tota la seva obra. El seu pare va muntar un ruïnós viver de guineus i la seva mare, una mestra adusta, va morir aviat. El seu primer matrimoni la va portar a Vancouver i li va donar el cognom Munro. Van muntar una llibreria i ella, de seguida amb tres nenes, només podia escriure mentre les seves filles dormien la migdiada. “Així em vaig acostumar al relat breu”. I no a la novel·la. Va tornar, per no moure-s’en, a Ontario el 1973, amb el seu segon marit. “En un poble t’assabentes de les històries de tothom. En una ciutat, només les del teu entorn o les que llegeixes als diaris. Viure en un poble és més ric per a un escriptor”. Més encara si, amb l’agudesa psicològica de Munro, l’escriptor sap fer-los universals i que, malgrat que explica sempre la mateixa història, la sap fer infinita amb mil variants. Ho diu Jonathan Franzen: noia brillant, sexualment voraç, que creix en un ambient rural amb mare morta i madrastra problemàtica. La noia s’escapa via matrimoni, és infidel, té fills i somnis de ser actriu, escriptora o protagonitzar aventures romàntiques. Quan torna al seu lloc d’origen, la modernitat adquirida xoca amb la tradició anquilosada i fa el recompte amb dolor i culpa de tot el perdut i de totes les seves transgressions. En un conte hi ha una noia que busca l’amor, en el següent, és mare i jutja els seus pares, i al tercer conte, és la seva filla la que la jutja a ella. La moral presbiteriana: “Solem dir que hi ha coses que no es poden perdonar i tanmateix les fem i les fem cada dia”, diu un dels seus personatges. Una nena contempla impassible com s’ofega la seva germana en un llac mentre els seus pares fan l’amor. La majoria són dones, rutinàries, abnegades, invisibles, valents, fràgils, insubmises, que depenen d’un marit o d’un pare, crien o abandonen fills, i han de pagar un alt preu per deixar de ser com va titular un dels seus llibres. Un preu que les rosega perquè han fet mal o s’han mentit a si mateixes a la recerca d’un llampec de felicitat que mai no dura. Hi ha desig d’amor, que “no és més que el desig de veure’t reflectida. L’amor sempre es torna egoisme. No els estimen a ells, estimen allò que en poden obtenir. Obsessió i engany d’una mateixa”, diu un altre personatge. La seva escriptura és perillosa perquè sembla que no passa res i va ocultant mines de sentit que van deixant una cadència d’intensitat i emoció, de vegades aspra, a la història. Com la vida –diu Munro–, un puzle de peces separades que no acaben d’encaixar entre si. Després del seu llibre Escapada, va publicar La vista desde Castle Rock, un recorregut als orígens escocesos de la seva família que havia de ser el llibre que posés fi a la seva carrera literària. No ho va ser. Va tornar amb Massa felicitat i després amb Estimada vida. A Espanya, Alice Munro va ser publicada en els anys noranta pel Versal de Joan Riambau ( Las lunas de Júpiter i Amistad de juventud), després per RBA i ara per Lumen. El Club Editor ha publicat Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni, Massa felicitat i Estimada vida, amb traducció de Dolors Udina.
 
El Nobel de Literatura a Alice Munro premia moltes coses alhora. El reconeixement per primera vegada al relat curt que no van tenir Txékhov, Borges, Calvino o Cheever i la reinvenció d’un realisme subtil, d’escriptura neta, clara, però amb tèrbol fons d’emocions i contradiccions morals que esclataran en algun moment, com en la vida quotidiana. 

Recomanem la lectura dels seus llibres, breus relats, reculls de contes densos i alhora naturals:

"Cada vegada que es llegeix a Munro s'aprèn alguna cosa sobre la que un mai havia pensat abans" (de l'acta del premi Man Booker International).

Bibliografía de Alice Munro:

- «Las vidas de las mujeres» (Lumen, 2011).

- «Las lunas de Júpiter» (De Bolsillo, 2010).

- «El progreso del amor» (RBA, 2009).

- «Amistad de juventud» (De Bolsillo, 2010).

- «Secretos a voces» (RBA, 2008).

- «El amor de una mujer generosa» (RBA, 2009).

- «Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio» (RBA, 2007).

-  "Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni (Club Editor)

- «Escapada» (RBA, 2005).

- «La vista desde Castle Rock» (RBA, 2008).

- «Demasiada felicidad» (Lumen, 2010).

- " Massa felicitat" (Club Editor)

- «Mi vida querida» (Lumen, 2013).

- " Estimada vida" (Club Editor).

FRASES D'ALICE MUNRO

"Las barreras que separaban el interior y el exterior de la cabeza caerían".

"La memoria es la forma en que seguimos contándonos a nosotros mismos nuestras historias".

“Quiero que el lector sienta que las cosas son sorprendentes . No el 'qué pasa', sino la forma en que todo sucede".

" Cuando un hombre sale de una habitación deja todo detrás, cuando una mujer lo hace lleva todo lo ocurrido en esa habitación con ella".

"Me parece tan ridículo que se pretenda que una persona quede atrapada en un traje... O sea, el traje de ingeniero, de médico, de geólogo, y luego crece la piel por encima de la ropa, o sea, que esa persona ya no se lo puede quitar."

" En la vida tienes unos cuantos sitios, o quizá uno solo, donde ocurrió algo; y después están todos los demás sitios".

Cuenta que ha sido “muy pobre” pero cuenta que nunca le faltaron los libros. 

“La complejidad de las cosas, las cosas dentro de las cosas, parece sencillamente inagotable. Quiero decir que nada es fácil, nada es simple”.
“Ya no sirvo para una vida normal: he escrito tantos años que no sé hacer nada más”.


“Siempre pensé que iba a ser novelista. Me decía que cuando mis chicos fuesen grandes y yo tuviese más tiempo para escribir novelas, iba a hacerlo. El cuento estaba puramente determinado por el largo de las siestas de mis hijos Pero después resultó que ésa fue la manera en la que aprendí a escribir y ya no pude hacer otra cosa”.

“Una idea sólo me interesa si tiene alguna complejidad moral, si tiene varias aristas.”

• Nunca hay que menospreciar la mezquindad en las almas de la gente...Incluso cuando están siendo amables...especialmente cuando están siendo amables.
• A veces me sale el inicio de una historia de una memoria, una anécdota, pero que se pierde y es generalmente irreconocible en la historia final.
  
  
   “La vida de la gente es suficientemente interesante si tú consigues captarla tal cual es, monótona, sencilla, increíble, insondable”. 
  Alice Munro

ELS CLUBS DE LECTURA

CLUBS DE LECTURA BIBLIOTECA D'ALTAFULLA

Des de 2006, la Biblioteca d'Altafulla organitza mensualment uns Clubs de Lectura, adreçats tant a adults com a joves.
Aquesta activitat serveix per promoure la lectura a partir d’un llibre de narrativa en general que ha estat escollit per la mateixa biblioteca i que, un dia al mes, es comenta entre tots els inscrits.
El dia de la tertúlia s’aprofita per entregar als usuaris del club el proper llibre del mes i hi afegim una guia de lectura que resumeix la biografia i la bibliografia de l’autor/a i una breu descripció de la novel·la i temàtiques relacionades amb aquesta.

Els nostres clubs de lectura, Club de lectura narrativa, Club de lectura novel·la negra, Club de lectura assaig, són una eina dinàmica, oberta al públic en general, que té com a eix vertebrador el llibre a partir del qual és crea un ambient agradable i enriquidor, aglutinador de comentaris, opinions i diferents visions del llibre per part dels assistents.

Des d’aquesta Biblioteca us convidem a gaudir de la lectura i de la companyia de persones que atretes per la lectura fan d’aquest espai un lloc propi.
Aquesta tardor tornen els clubs de lectura a la biblioteca d'Altafulla. Ja són molts els lectors que han decidit compartir el plaer de la lectura amb altres lectors.
Què són els clubs de lectura?
Són grups de persones interessades a compartir la lectura i el comentari d'obres diverses. Cada club, es reuneix en sessions mensuals d'una durada aproximada d'una hora i mitja. Els lectors disposen de diversos materials de suport. Les sessions s'inicien el mes d'octubre i finalitzen el mes de juny.
A qui van adreçats?
Estan especialment pensats per a persones amb ganes de llegir, fer amics i xerrar amb l'excusa d'una lectura interessant.
 

 

Objectius
Fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg.
Oferir noves possibilitats per al temps lliure.
Promoure l'ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com a equipament cultural.
Crear un punt de trobada per a persones interessades en la lectura.
Donar a conèixer entorns socials i culturals diferents del nostre.
Proposar una guia bàsica de lectures.
Afavorir un apropament crític als diferents gèneres literaris.
Com hi puc participar?
Per ser membre d'un club de lectura, cal que t'apuntis a la biblioteca durant el mes d'octubre i ens posarem en contacte amb tu per a la primera trobada.

SI ESTEU INTERESSATS EN PARTICIPAR EN ALGUN D'AQUESTS CLUBS DE LECTURA A PARTIR DE L'1 D'OCTUBRE US PODEU ADREÇAR A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL D'ALTAFULLA

C/ ESCOLES s/n

43893 ALTAFULLA

T. 977651176

HORARI: De dilluns a divendres 16-20 h.

E-Mail altafullallegeix@gmail.com

CLUBS DE LECTURA -OCTUBRE-JUNY 

Club de lectura narrativa-novel·la

Novel·la: la novel·la és una narració de prosa, d'una extensió considerable, en què es relaten les vivències d'un o més personatges. Normalment, consta de tres parts: el punt d'arrencada, que sol ser una situació conflictiva a partir del qual se sol fer el desenvolupament dels fets; i el desenllaç de la història, que pot acabar bé o malament. 
Aquest club de lectura vol ser una proposta de debat sobre la literatura clàssica i actual. Un viatge que abraci tot el món literari. Llegirem tres autors clàssics, tres autors contemporanis i tres autors catalans. que recorreran tots els paisatges i que escoltaran els personatges mitjançant els quals es construeixen ficcions.
La biblioteca facilita a tots els inscrits un exemplar del llibre que s'ha de llegir. El termini de lectura de cada llibre varia en funció del calendari. De cada lectura es farà una tertúlia amb el suport d'un coordinador, i en finalitzar es farà la recollida dels llibres llegits i la presentació de la propera lectura.
 

 Club de lectura novel·la negra

Les novel·les clàssiques i contemporànies del gènere negre són la base d'aquest club. Aquest any el Club de novel·la negra es centrarà en la novel·la negra contemporània del nostre país, revisant els autors més representatius d'aquest gènere. Aquestes lectures es complementen amb activitats diverses, com ara xerrades amb especialistes, autors i projeccions de pel·lícules basades en obres d'aquest gènere.

 Club de lectura assaig

El Club de lectura d'assaig, és un espai d'intercanvi i reflexió distesa que vol ajudar-nos a entendre millor la societat en que vivim. Us proposem una lectura mensual, sobre temes tan universals com l'amor, l'ètica, l'economia, l'art, la ciència, etc. Si t'agrada dir la teva i t'enriqueix escoltar els altres, fes un pensament i vine!

SÍRIA, uns quants llibres

RESUM CONFLICTE

Al gener de 2011 es van iniciar les protestes contra el president Baixar al-Assad, la família governa Síria des de 1963. Al-Assad és acusat d'autoritarisme, corrupció i violació dels Drets Humans.

Al juny i juliol de 2011 van morir centenars de manifestants a Hama, a mans de l'exèrcit sirià. Al setembre es va produir una batalla a Al Rastan. A gener de 2012 els rebels (de majoria islàmica) van formar l'Exèrcit Lliure de Síria, que es va concentrar a Homs.

Al juliol de 2012 els rebels van atacar Damasc, però van ser repel · lits. El mateix mes van prendre Alep i malgrat el contraatac del govern, bona part d'aquesta ciutat segueix sota control rebel. Des de llavors ocorren sagnants combats gairebé tots els dies, sobretot a Homs, Damasc, i Aleppo.

Al gener de 2013 Bashar Al-Assad va fer una crida a negociacions i l'alto el foc, però va ser rebutjat pels rebels. Al març els rebels van prendre la ciutat de Raqqa. El 21 d'agost va ocórrer la Massacre de Ghouta, on van morir 1400 persones per armament químic. Poc després Estats Units i França van assegurar que el crim va ser comès per les forces d'Al-Asaad i va anunciar un contundent càstig. Mentrestant Rússia i l'Iran s'oposen a la intervenció.

Amb una complexa estructura social i ètnica i una geografia que situa Síria enmig d’un dels punts més calents del món, la fèrria dictadura dels Assad, pare i fill, mai ha obert gaire la porta a la curiositat exterior. Volem  reclamar l’atenció dels lectors, amb uns quants llibres per suplir el desconeixement.

ASSAIG

 Ignacio Álvarez-Ossorio: Siria contemporánea. Madrid: Síntesis, 2009.


Ignacio Álvarez-Ossorio és professor d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d’Alacant i autor de Siria contemporánea (Síntesis), un assaig sobre el país  bressol de l’arabisme i que ha estat una força fonamental en l’enfrontament amb Israel.
 Este libro analiza la evolución de Siria en el último siglo. Siria fue la cuna del arabismo y, por ello, el país más golpeado por la repartición colonial europea (1920). Una vez alcanzada la independencia fue testigo del primer golpe militar en la historia contemporánea árabe (1949), pero también de las primeras elecciones verdaderamente libres y competitivas cuando se restauró el parlamentarismo (1954). Fue el primer país en embarcarse en el proyecto unionista árabe de Naser (1958-1961) y donde el Partido Baaz conquistó el poder (1963). Fue uno de los puntales del frente de confrontación contra Israel, lo que le costó la pérdida de los Altos del Golán en la guerra de los Seis Días (1967). Fue también el primer estado donde un miembro de una minoría confesional –el alawí Hafez al-Asad– alcanzó la presidencia (1970), el primero donde los islamistas estuvieron a punto de derribar al gobierno (1979-1982) y el primero donde se instauró una república hereditaria en manos de la dinastía Asad (2000).

Siria. Más allá de Bab Al-Salam Antonio Pampliega (coordinador)

Historias desconocidas sobre Siria que ayudarán a comprender la realidad de un país que vive en conflicto Un grupo de reporteros españoles lanza un proyecto en forma de libro para contar lo que está ocurriendo en Siria.
Los reporteros españoles Ethel Bonet, Manu Brabo, Ricardo García Vilanova, Alberto Prieto, Maysun y Antonio Pampliega, han lanzado un proyecto en forma de libro para contar lo que está ocurriendo en SIRIA. Llevan cubriendo el conflicto desde hace un año y este libro quiere recoger ese otro lado de la guerra que no tiene cabida en los medios de comunicación.

Catorce historias que muestran cómo es la vida cotidiana en Siria mientras en cada esquina silban las balas y cruzar a la siguiente calle puede suponer el fin de tu vida. La parte más humana del conflicto, a través de los testimonios de personas comunes, sencillas, cuyas vivencias aportan un valor extraordinario para poder entender lo que realmente ocurre.

‘Dicen que el periodismo está en crisis, que no hay presupuesto para cubrir las guerras, las crisis humanitarias y las injusticias sociales, pero todavía quedamos periodistas que con pocos medios y mucho entusiasmo queremos seguir contando historias mínimas para que no se apaguen las voces del conflicto, para que un redactor jefe no te diga que “Siria es ya una guerra olvidada”.’ - See more at: http://blog.periodistasporelmundo.com/siria-mas-alla-de-bab-al-salam/#sthash.6HLO6BPP.dpuf

   

Syria Stories ('Historias de Siria')

 

Syria Stories ('Historias de Siria') es un proyecto documental online que quiere contar la guerra civil siria evitando las lógicas cuantitativas y geoestratégicas para poner en el centro la dimensión humana. Es la iniciativa de un grupo de periodistas de Middle East Broadcasting Networks (MBN), movidos por el convencimiento de que es necesaria una nueva aproximación informativa al conflicto, una que permita al espectador conectar con la situación de los ciudadanos sirios que intentan sobrevivir en el conflicto. Para ello se han centrado en seis personas reales que cuentan su historia en sendos blogs, a modo de diario. Para salvaguardar su seguridad, lo hacen bajo nombres falsos, y sus textos van acompañados por ilustraciones en las que se convierten en personajes dibujados. Además, la página ofrecce un "diario de invitados" en el que cualquier ciudadano sirio puede compartir también su historia, de cara a continuar ampliando el proyecto.

NOVEL·LES

ELOGIO DEL ODIO, de Khaled Khalifa, Lumen (2012)

Elogio del odio està narrada per la veu d’una dona anònima vinculada a una nombrosa i tradicional família d’Alepo. Ens explica la seva evolució vital que és, també, una metàfora de la joventut siriana dels anys vuitanta. La manera d’afrontar la vida, el seu ideari religiós i la seva visió política es van modificant a mesura que van passant els anys i la noia acumula experiències.

Alimentada en tot moment per un odi extrem, la novel·la situa aquesta jove davant la repressió militar, la tirania de l’estat i la brutalitat dels esquadrons de la mort. Formarà part d’un grup armat yihadista, passarà anys com a reclusa a la presó, i finalment trobarà un cert alliberament en l’exili britànic.

Khaled Khalifa ha escrit una novel·la boníssima. És un gran retrat on explica perfectament la dictadura siriana entre ela anys setanta i vuitanta. Elogio del odio és també una bona manera d’entendre les raons del procés individual fanatitzador de les ideologies religioses radicals. Un lloc on van anar a parar molts joves i que  junt als militants marxistes van ser durant molt temps els representants d’una oposició clandestina al règim totalitari. 
  
ELS INCENDIS DE DAMASC, de Zakaria Tàmer, Lleonard Muntaner (2008)

‘Dicen que el periodismo está en crisis, que no hay presupuesto para cubrir las guerras, las crisis humanitarias y las injusticias sociales, pero todavía quedamos periodistas que con pocos medios y mucho entusiasmo queremos seguir contando historias mínimas para que no se apaguen las voces del conflicto, para que un redactor jefe no te diga que “Siria es ya una guerra olvidada”.’ - See more at: http://blog.periodistasporelmundo.com/siria-mas-alla-de-bab-al-salam/#sthash.6HLO6BPP.dpuf

Són històries quotidianes ambientades en el barri de Saadi a Damasc. Un barri imaginari que segons l’autor “és una barreja de tots els barris de Damasc”  i que l’escriptor usa per ambientar els diferents contes amb un marcat accent d’allò quotidià.

Les històries estan narrades dins de la tradició oral àrab, amb referències a les llegendes populars i amb reminiscències dels rondallaires (hakawatis).

Sorprèn la presència d’una violència explícita en  molts dels relats que es concreta en violacions, pallisses i assassinats.

Zakaria Tàmer va néixer a Damasc el 1931. Està considerat un dels grans mestres de narracions breus de literatura àrab així com de la literatura infantil.

Tàmer, de família molt humil i autodidacta, va estar afiliat al Partit Comunista Sirià. Va estar a la presó entre 1949 i 1954 a causa de les seves idees polítiques. Amb l’arribada al poder del partit socialista Baat esdevé durant els anys seixanta funcionari del Ministeri de Cultura i  redactor de la revista Al-Ma’rifa. L’any 1981 un dels seus articles el fa incloure a la llista negra del règim i emigra a Gran Bretanya on encara hi viu.

EL LADO OSCURO DEL AMOR, de Rafik Schami, Salamandra (2008)

La novel·la de Rafik Schami només ha rebut excel·lents crítiques des que es publiqués l’any 2004 a Alemanya  i es fes la traducció al castellà el 2008.

El lado oscuro del amor és un llibre impressionant. Té en l’argument dues grans virtuts. Per una banda una història d’amor boníssima. Una amor difícil, potser impossible. És el de Farid i Rana. Dos joves que pertanyen a famílies cristianes enfrontades religiosament. Una és catòlica i l’altre és de tradició greco-ortodoxa.

Per altra banda, Shami contextualitza la trama en la ciutat de Damasc. Com si la capital fos un altre protagonista amb els seus barris, la seva gent i les seves històries creuades.

Una impressionant col·lecció de personatges ens són presentats en la novel·la, per la qual cosa el llibre incorpora una guia escrita genealògica per fer el seu seguiment.

El llibre fa un repàs de la història de Síria des de la caiguda de l’imperi otomàfins a la dècada dels 70.

Rafik Schami va néixer a Damasc el 1946. Des de 1971 està exiliat a Alemanya on ha publicat nombrosos llibres. El lado oscuro del amor, escrit en alemany,  ha estat un èxit literari i també comercial. De Schami podem llegir també El secreto del calígrafo (Salamandra, 2009) i nombroses llibres per a nens i joves com Una mà plenad’estels (La Magrana), El mentider honest (La Magrana) i No és cap papagai (Cruïlla).

 DOS TRAYECTOS, de Salim Barakat, Ediciones Oriente y Mediterráneo (2010)

Salim Barakat, d’origen kurd, va néixer el 1951 a Qamishli (Síria). El 1971 es va establir a Beirut fins la invasió israelí del Líban el 1982. Va passar a Xipre on va treballar en la revista palestina Al-Karmel. El 1993 es va traslladar a Suècia, que és on actualment viu.

Dos trayectos reuneix les novel·les autobiogràfiques de Salim Barakat: El saltamontes de hierro i Toca, toca fuerte la trompeta hasta reventar. El primer té edició independent en català, La llagosta de ferro (Límits).

Barakat ens parla d’una infància duríssima en la província de Jazira. La infància i la joventut  de l’autor tenen les mateixes motivacions i realitats que qualsevol de nosaltres:  trobar un lloc al món, l’amistat, la família, el  descobriment del sexe…, però la seva manera d’escriure no dóna gaires concessions. Violència i cruesa com a pa de cada dia.

Dos trayectos és un llibre molt bo. Humà, irònic i amb una important presència de la natura salvatge i rude dels kurds.

Els kurds representen el 12% de la població siriana i habiten sobre tot la regió deQamishli en el nord-est del país i la zona al nord d’Alepo. La pàginamediterraneosur.es, ens informa que els kurds de Síria rarament han provocat conflictes sagnants, a diferència de Turquia, Iraq o Iran. L’ús de l’idioma kurd en públic no està perseguit, però si la publicació de llibres en kurd. El 1962 es va treure la nacionalitat Síria el 20% de la població kurda i van rebre targetes de residència com “estrangers”. Els seus fills no van poder ser registrats per cap instància i pràcticament no existeixen per l’Estat.

Aquests kurds apàtrides es coneixen com maktumín i segons el Govern sirià són 75.000. El nombre de kurds considerats “estrangers” sobrepassa els 200.000 segons fonts kurdes. De 1973 a 1976, el règim sirià va promoure, a més, una política d’ “arabització”, traslladant sirians del sud del país fins la regió de Qamishli, on van rebre terrenys, cases i ajudes per assentar-se.

EL SABOR DE LA MIEL, de Salwa al Neimi, Booket (2009)

 Sota el títol de El sabor de la miel s’amaga una combinació literària formada per la novel·la, l’autobiografia i l’assaig.

La protagonista del llibre, la mateixa Salwa Al Neimi, rep l’encàrrec de redactar un informe sobre el sexe en el món àrab. Un recurs que l’autora utilitza per reflexionar sobre els diferents temes que el configuren i el determinen: el joc de la simulació, el llenguatge, l’educació i les camàndules. Tot això ens ho presenta cuinat amb les seves experiències personals. Les reflexions de l’autora es recolzen en les cites de molts erudits àrabs clàssics que tenen un paper destacat en el llibre.

Salwa Al Neimi va néixer a Damasc el 1950. Des de mitjans dels anys setanta viu a París. El llibre va ser prohibit l’any 2007 a la Fira del Llibre de Damasc i a la majoria de països àrabs.

POESIA 

EL LIBRO DEL AMOR, de Nizar Kabbani, Hiperión (2001)

El libro del amor és un recull de versos que el poeta va dedicar a Balquís al-Rawi, la seva segona dona. Una poesia extraordinària. Cada vers hauria d’estar escrit a les parets dels carrers per recordar-nos així l’alegria de l’amor.

Nizar Kabbani està considerat un dels millors poetes àrabs del segle XX. Un poeta popular i del poble. Llibertat és la paraula que millor defineix aquest magnífic poeta sirià. Literàriament va trencar amb la manera tradicional d’escriure poesia àrab. Kabbani va formar part als anys quaranta del moviment renovador anomenat “vers lliure”.

Per altra banda, la seva vida, apassionant i tràgica, va estar marcada per una plenitud llibertària. Va esdevenir l’eterna veu de l’amor i la bellesa femenina, i va fer una poesia d’alliberament sexual i polític.

Kabbani va néixer a Damasc el 1923 i va morir a Londres el 1998 deixant un llegat de més de cinquanta llibres de poesia.

LIBRO DE LAS HUIDAS Y MUDANZAS POR LOS CLIMAS DEL DÍA Y LA NOCHE, d’Adonis, Ediciones Oriente y mediterráneo (2012)

Ali Ahmad Said Esber, més conegut amb el pseudònim d’Adonis, va néixer el 1930 a Qasabín (nord de Síria). Com a conseqüència de la seva militància al Partit Social Nacionalista de Síria va estar tancat a la presó. A la sortida, l’any 1956, es va establir a Beirut. L’any 1962 va adoptar la nacionalitat libanesa i va renunciar a la seva nacionalitat síria.

Adonis està considerat un dels més grans poetes àrabs contemporanis i és un permanent candidat a obtenir el Premi Nobel de Literatura.

El libro de las huidas… va se publicat per primer cop el 1965 per l’editorialDar al-Adab de Beirut i reuneix els poemes que Adonis va escriure entre 1962 i 1964. Ediciones del oriente y del mediterráneo ja va publicar el 1988 l’edició definitiva i bilingüe àrab-castellà. Ha estat al març de  2012  que l’editorial ha fet una segona edició d’aquest gran poemari.

A la poesia d’Adonis no és fàcil d’entra-hi. Està basada en el viatge personal que el poeta fa en comunió amb la natura i el seu cos. És una poesia gairebé automàtica, plena d’imatges personals de difícil interpretació. En tot cas, arriba el que arriba, i aquí està la manera de gaudir la seva poesia. Cal llegir obertament com si d’una aventura literària es tractés.

Profundament humanista, Adonis és una persona “de marcado carácter no solo laico sino también àcrata” segons el pròleg de  Federico Arbós. En paraules del mateix Adonis: “El hombre escribe y lee para liberarse, para destruir el poder –celeste o terrestre- no en nombre de otro Dios Padre, sino en nombre de hombre mismo”.

ET MIRO, de Maram al-Masri, Pagés (2010)

Et miro està formada per cent poesies en edició bilingüe català-àrab. Breus i directes. Sorprenents i colpidores. L’erotisme, el desig, el dolor i la soledat s’enllacen per construir uns versos que ens parlen, al cap i a la fi, dels misteris de l’amor.

Maram al-Masri escriu una poesia senzilla, entenedora i a la vegada molt treballada. Cada paraula al seu lloc.  La seva poesia és com un xiuxiuejar plàcid.

Maram al-Masri va néixer a Lataquia (Síria) al 1962. Resideix a París des de 1982, tot i que la seva veu poètica es pot sentir en els nombrosos festivals europeus i de la riba del Mediterrani en els quals participa. Entre ells també algun d’espanyol on ha recitat amb espectacles on combina l’àrab i el castellà. Forma part de la nova generació de poetesses sirianes.
Font: 
http://totesunamentida.wordpress.com/2012/09/28/siria-revolucio-i-literatura-10-autors-10-llibres/

NO a la guerra a Siria, campanya per la pau mundial.

La Unesco pide salvaguardar el patrimonio cultural en Siria  

Para la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, "proteger el patrimonio es inseparable de la protección de nuestras vidas, tiene que ser parte del esfuerzo de la humanidad".

El invierno es soledad,

el verano migración.

Entre ambos la primavera es un puente.

Sólo el otoño se adentra en todas las estaciones.

La luz sólo actúa despierta.

La oscuridad sólo actua dormida.

Los sueños de la noche son hilos con los que tejemos

los trajes del día”

Adonis