...escric perquè no sé qui sóc
Enric Casasses
El poeta Enric Casasses, autor d'una vintena de llibres –entre els quals destaquen
'Calç', 'No hi érem' i 'Bes Nagana'–, és el nou Premi Nacional de literatura, segons acaba de fer públic el CoNCA. Nascut a
Barcelona l'any 1951, Casasses és un dels rapsodes més populars i
ha col·laborat també amb Pascal Comelade en discos com 'La manera
més salvatge' i 'N'ix'. També ha traduït William Blake i Max Jacob.
El jurat dels Premis
Nacionals de Cultura han destacat la figura d'Enric
Casasses en aquests termes: 'Poeta, rapsode, prosista, dramaturg,
articulista i estudiós de la literatura catalana del segle XIX i XX.
Des dels anys 70 i 80, Enric Casasses ha contribuït decisivament a
renovar i a enriquir el panorama de la lírica catalana
contemporània. Fonamentalment la seva aportació s’ha plasmat en
una vasta obra creativa, en les seves nombroses propostes escèniques
i musicals per revifar la presència social de la poesia i en el seu
mestratge innegable que ha servit per orientar i impulsar poetes
joves de les generacions més recents. El seu darrer poemari, Bes
nagana (vídeo)
(que en rus col·loquial vol dir sense pistola), és una baula més
en la sòlida i indiscutible trajectòria de l'autor, que aposta per
la força de la paraula.'
És
un poeta, rapsode i traductor. Ha viscut a diferents indrets:
Barcelona, l’Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llumessanes
( prop de Maó, a Menorca), Berlín i finalment, el 1997, tornant a
Barcelona. També ha treballat com a traductor per editorials. Els
seus primers llibres van ser escrits a principis dels anys 70 i, amb
el temps, ha aconseguit assolir un reconeixement dins l’àmbit
poètic català.
Gràcies
als seus espectaculars recitals ha aconseguit que es pogués viure la
poesia fora dels llibres. Utilitza una poesia molt sonora, jugant amb
els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea
concreta per transformar-la i donar-li una visió particular. Se l'ha
qualificat de poeta underground i de psicodèlic populista.
La
seva obra mostra influències molt heterogènies; de la poesia
medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc.
PERTANYO A LA LLIBERTAT
Sóc esclau de lo que fuig.
RUSIÑOL, El pati blau
RUSIÑOL, El pati blau
Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”.
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”.
d'equivocar-se així
Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.
I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.
Clac
Si tots els mons que es toquen i s'ignoren
a banda i banda de mur es veiessin
farien la gran volta de campana
pobles petits ciutats grans cases soles
i els teus crits de dolor serien danses
regals joia alegria dels infants,
que si no em moro.
Si
t'han agradat els poemes d'Enric Casasses en pots llegir més a:
Qui sóc i per què escric...
No admeto els vostres judicis
ni les vostres opinions,
jo no sóc de cap manera.
ni les vostres opinions,
jo no sóc de cap manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada