El 19 d’agost es compleixen 75 anys de l'assassinat de Federico García Lorca, un dels grans de les lletres universals. A internet hi podem trobar tota mena d'informació sobre el poeta i quant al fet del seu assassinat.
Els franquistes van assassinar l'home... Millan Astray ja ho va dir: Viva la muerte, muera la inteligencia. No van assassinar la seva obra, el genocidi cultural no el van poder portar a terme. Recordem un dels grans de les lletres de tots els temps...
BIOGRAFIA
Federico García Lorca fou un poeta espanyol nascut a Fuente Vaqueros (província de Granada), el 5 de juny de 1898. Va dedicar la seva vida a la literatura, especialment a la poesia amb llibres com “Cante Jondo”, “Romancero Gitano”, emmarcats a la seva Granada natal i amb temes de la cultura popular, escrits entre 1921 i 1932. Posteriorment se trasllada als Estats Units on escriu “Poeta en Nueva York”, una obra més avantguardista.
Torna després a Espanya, on continua al món de les arts, fins i tot es dedica a la pintura. Es dedica també al teatre, escrivint obres cabdals de la literatura espanyola com “La casa de Bernarda Alba”.
Poeta avantguardista, va morir assassinat a mans d’elements franquistes durant la Guerra Civil espanyola, el 19 d’agost de 1936, quan només tenia 38 anys,per la seva afinitat al Frente Popular i per ser obertament homosexual. Adscrit a la Generació del 27 és el poeta de major influència en la literatura espanyola del segle XX.
Entre les seves amistats hi figuren Manuel de Falla (amic i mestre), Salvador Dalí i Luis Buñuel.
Webs d'interès:
ALMA AUSENTE
No te conoce el toro ni la higuera,
ni caballos ni hormigas de tu casa.
No te conoce tu recuerdo mudo
porque te has muerto para siempre.
No te conoce el lomo de la piedra,
ni el raso negro donde te destrozas.
No te conoce tu recuerdo mudo
porque te has muerto para siempre.
El otoño vendrá con caracolas,
uva de niebla y montes agrupados,
pero nadie querrá mirar tus ojos
porque te has muerto para siempre.
Porque te has muerto para siempre,
como todos los muertos de la Tierra,
como todos los muertos que se olvidan
en un montón de perros apagados.
No te conoce nadie. No. Pero yo te canto.
Yo canto para luego tu perfil y tu gracia.
La madurez insigne de tu conocimiento.
Tu apetencia de muerte y el gusto de su boca.
La tristeza que tuvo tu valiente alegría.
Tardará mucho tiempo en nacer, si es que nace,
un andaluz tan claro, tan rico de aventura.
Yo canto su elegancia con palabras que gimen
y recuerdo una brisa triste por los olivos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada