Carrer Vinyet, 1 baixos
Horari d'hivern 10 a 13 matins de dilluns a dijous i de 16-19 tardes de dilluns a dijous, divendres tancat. 977 651176 608589530 ALTAFULLA
Els Castellers d'Altafulla són una colla castellera d'Altafulla, al Tarragonès, fundada el 1973 i refundada l'any 1995. El seu color de camisa és el lila. Els millors castells que han assolit són el 5 de 7, el 3 de 7 amb l'agulla i el 4 de 7 amb l'agulla. Altafulla ja havia estat, durant l'època d'or dels castells, una plaça molt castellera.Es creu que els Xiquets de Valls hi van aixecar el pilar de vuit el 1878.
La millor temporada de la història va ser el 2011 en què es van assolir
el major nombre de castells de set i es repeteix la millor actuació de
la història
Regalamos libros, leemos en Navidad
(ilustración de Chuck Groenink)
Per què regalar
llibres?
Perquè, si
l’encertem, recordaran per sempre més tant el llibre com a nosaltres.
Perquè els
llibres només es regalen a les persones en qui confiem.
Perquè són
senzills d’embolicar i sempre queden bonics.
Perquè qui
pugui llegir un llibre pot llegir el cel, un toll d’aigua, un arbre o un
somriure.
Per
regalar un moment de silenci.
Perquè
coneguin éssers i llocs que no coneixeran en persona.
Perquè una
casa sense llibres és com una casa sense finestres.
Perquè els
llibres proven que allò invisible existeix.
Perquè un
llibre de vegades és lleuger com l’aire, encara que pesi.
Perquè
volem fer un regal meravellós i no tenin tants diners.
DEU RAONS PER REGALAR UN
LLIBRE AQUEST NADAL !!! 1.
Regalar un llibre és PENSAR en el regal i en la persona a qui el regala. 2.
Regalar un llibre és regalar paraules d'alè, és regalar una filosofia, una
història d'amor, un pensament. 3.
Regalar un llibre és voler estar amb l'altre perquè alguna cosa de qui el dóna
queda adherit al llibre. Difícilment
ens oblidem de qui ens va regalar un llibre. 4.
Regalar un llibre és regalar la possibilitat d'una segona vida, perquè la
literatura finalment és això: una segona vida, portes molt endins. 5.
Regalar un llibre és oferir un refugi per al dolor. 6.
Regalar un llibre és acompanyar perquè el que llegeix mai està sol. 7.
Regalar un llibre és obrir una porta a l'infinit, perquè els llibres són inesgotables
i sense parar renovats. 8.
Regalar un llibre és regalar un moment de detenció i d'inquietud, d'imaginació
i de silenci. 9.
Regalar un llibre és regalar una proposta de llibertat que només la lectura fa
possible. 10.
Finalment, regalar un llibre ha de ser una de les maneres més cordials de
formar part de la vida de l'ésser estimat.
·Per què regalar llibres als nens?
Un article escrit per Yolanda Reyes
Perquè als nens els agraden les històries. Perquè en el fons, cada vida és una
història. I a apuntar-se a les pàgines d'un llibre, els nens treuen el cap a la
infinitat d'històries de la vida de la gent.
Perquè no tots els nens ni les nenes són iguals i per això hi ha llibres tan
diferents. Hi ha sobre mòmies, dinosaures i regnes llunyans, sobre monstres i
sobre fades, sobre la vida real i sobre la vida imaginària. Uns són per plorar
i altres són per riure, uns canten i altres compten i altres són com museus:
oberts a totes hores i durant tots els dies de la setmana. Hi ha alguns per
llegir amb el tacte, amb les orelles i amb les dents -com llegeixen els nadons-
i hi ha altres per llegir amb la imaginació, amb el cor, amb la sorpresa.
• Perquè els nens no tenen tants anys d'experiència. I els llibres els
"presten" l'experiència aliena dels que han viscut més, per a
"llegir-se" en ella.
• Perquè els nens saben que, darrere d'un conte, vindran pare o mare a
llegir-los cada nit. I saben també que es quedaran a la riba del llit i no se
n'aniran a atendre els seus assumptes adults ni apagaran la llum, almenys, fins
que aquest conte s'acabi. I per això sempre demanen que els expliquin una altra
i una altra i una altra ...
• Perquè un llibre és com una barca que connecta dues ribes: dia i nit, son i
vigília, llum i ombra. I, en aquesta barca, els nens llisquen lentament des del
món real cap al món dels somnis.
• Per una infinitat de raons pràctiques que als nens els tenen sense cura, però
que a les mares sí els importen. Per exemple, els llibres no es desbaraten en
milers de piecitas plàstiques que cal recollir per tota la casa, quan s'acaba
la festa d'aniversari. Tampoc necessiten piles ni tenen complicats mecanismes
ni requereixen manuals d'instruccions per armar quan se'n van els convidats.
Perquè els nens són curiosos com qualsevol de nosaltres. I volen saber què
pensen altres persones, com se senten, com resolen els seus problemes, com
s'enamoren, per què ploren i riuen, què somien i quins són els seus malsons.
I perquè molts llibres -i això ho sabem els més grans- romanen en la memòria,
molt de temps després d'acabades les festes d'aniversari. Perquè la seva garantia
no expira amb el temps, sinó tot el contrari. Perquè la remor de les històries
que vam llegir quan érem petits es queda amb nosaltres, com una música, com una
veu, com un encanteri ... I ens arma per dins i ens ajuda a construir cases
imaginàries per refugiar-nos i passar algunes temporades de la vida, jugant al
regne del "hi havia una vegada, fa molts però moltíssims anys" ...
jugant al regne de la possibilitat, que no s'acaba mai.
Considerat el "Nobel de la
literatura en castellà", el jurat del premi ha valorat el conjunt de la
seva obra i la seva contribució al llegat literari en llengua castellana. També
ha destacat la seva primera novel·la La verdad sobre el caso Savolta, publicada l'any 1975, una apassionant obra que participa de les tècniques
de diferents gèneres com la novel·la negra, la novel·la històrica i la
romàntica. Aquesta novel·la va inaugurar una nova etapa a la narrativa
espanyola, retornant al lector el plaer pel relat i l'interès per la història.
Eduardo Mendoza és el guanyador del Premi Cervantes 2016, el màxim
guardó de les lletres espanyoles; El Nobel de les lletres en castellà, ha
seguit, un any més, la tradició no escrita d’alternar entre un escriptor
espanyol i un de llatinoamericà. El 2015 va recaure en l’escriptor mexicà
Fernando del Paso. El Cervantes, creat el 1975 pel Ministeri de Cultura,
reconeix la trajectòria d’un escriptor que amb el conjunt de la seva obra hagi
contribuït a enriquir el llegat literari hispà.
Mendoza (Barcelona, 1943) va
iniciar la seva carrera literària el 1975, amb la publicació de La verdad
sobre el caso Savolta, que va rebre el Premi de la Crítica. Des d’aleshores
ha publicat 15 novel·les, dos llibres de relats, dues obres de teatre i quatre
assajos. El jurat, segons recull l’acta, li ha atorgat el premi “perquè, amb la
publicació el 1975 de La verdad sobre el caso Savolta, inaugura una nova
etapa de la narrativa espanyola en la qual es va tornar al lector el plaer pel
relat i l’interès per la història que s’hi explica, que ha mantingut al llarg
de la seva brillant carrera com a novel·lista”. Eduardo Mendoza, continua el
comunicat “en la línia de la millor tradició cervantina, té una llengua
literària plena de subtileses i ironia, una cosa que el gran públic i la
crítica sempre han sabut reconèixer, a més de la seva extraordinària projecció
internacional”.
Los que escriben van encontrando
su voz, van descubriendo su manera de estar en el mundo.
En relació a les
fonts de documentació:
Per escriure s'ha de treballar
molt, fer molta feina de documentació a la biblioteca, res d'internet, s'ha
d'anar a caminant d'una biblioteca a una altra, d'un arxiu a un
altre i s'han de prendre notes a
mà, res d'ordinadors. És un procés on cal digerir-ho tot bé. La feina de
documentació és una de les parts més interessants de l'escriptura. El lloc on
documentar-se, les biblioteques, principalment, són espais molt agradables. Per
l'última novel.la he llegir moltes memòries, molts diaris de l'època - sobretot
de Madrid -, molts discursos del personatge protagonista...
Un toc d'humor
Fer humor s'ha de fer en sèrio,
amb un cert nivell d'intel.ligència - per part de l'escriptor i, per
descomptat, del lector - sino es converteix en grolleria. Tots sabem que el
riure gratuït pot acabar en ximpleria.
Quan costa escriure
un llibre?
La dificultat d'un llibre és
proporcional a les pàgines que ter. Tot s'ha de dur al cap mentre s'està
escribint. És un gran esforç el que s'ha de fer. Estàs continuament amb totes i
cadascuna de les paraules i el lloc que ocupen al cap. Quan més llarg és un
llibre més difícil és el procés, tot i que un llibre llarg sempre permet
meandres, desviar-se en algun moment de la història principal.
Es lector de la
seva pròpia obra?
Yo tengo mucho desapego a mi
obra. Nunca leo un libro escrito por mí. Cuando lo acabo, nunca quiero saber
nada más de él. Entonces llegan las entrevistas... y ya se sabe. Si ahora
volviera a leer los primeros que escribí pueden pasar dos cosas: que llegue
pensar que no merecen la pena o que nunca llegaré a escribir tan bien y que
ahora estoy oxidado. Sería incapaz de revisar mi obra, como hacen otros escritores.
¿Cuál es la
relación con su obra?
A mi obra le tengo cariño, a mis
novelas les he dado todo lo que tenía, me han permitido vivir haciendo una cosa
que me gusta y me divierte. Se lo debo a los libros y se lo debo a los
lectores. Font:
![Should You Give Someone A Book? [traducido español]](https://i1.wp.com/s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/e2/ac/9f/e2ac9fd1dc95c38f537212695a6ed6bc.jpg?resize=625%2C2915&ssl=1)
