Freud defineix el dol com la reacció emocional davant la pèrdua d'una persona estimada o una abstracció equivalent. Tanmateix, el dol no és conseqüència sempre la desaparició, si més no física, d'una persona estimada. També es produeix un buit emocional davant situacions de pèrdua com la desocupació, separacions o divorcis, o bé com a conseqüència d'una malaltia neurodegenerativa tipus Alzheimer que ens toca de prop.
El dol consisteix en el procés inevitable, alhora que necessari, per adaptar-nos a la situació de pèrdua. En tot cas, no tothom reacciona de la mateixa manera: hi ha persones a qui el dol atrapa de per vida; i altres s'afanyen a vèncer-lo mitjançant mecanismes psicològics d'adaptació. Què cal fer davant un dol? Elaborar-lo. Tapar, negar un dol pot suposar arrossegar-lo de per vida. Un dol no o mal elaborat pot significar pèrdua d’autoestima, malalties, addiccions i un incomptable número més de impediments per gaudir de la vida. Cal normalitzar el dol, allò que sentim, pensem o fem és totalment normal en aquestes circumstàncies. Hi ha tants tipus de dol com persones que el passen, per tant qualsevol sentiment o manifestació d’aquest dol és “lícita”. Hi ha dol sense dolor? No i a més per elaborar-lo cal entrar en el dolor, ser-ne conscient, el que si que es pot és minvar les conseqüències. Disminuir els símptomes d’aquest dolor reelaborant-lo a diferents nivells fins a la seva desaparició. Cada dol és únic i per tant cal donar-se permís per sentir el que es vulgui sentir i quan es vulgui sentir. El dol significa tristor i ens cal aquesta tristor per sortir-ne. Ens deixi l’entorn estar tristos o no, és necessari. Per tant deixeu brollar els vostres sentiments, fugiu d’aquells que en lloc d’escoltar-vos us impedeixen la llibertat del sentiment, mireu de expressar les vostres emocions (és indispensable per créixer). Estem immersos en una cultura en la que l’expressió de les emocions no està ben vista i això no és un avenç, tot el contrari... i hi ha molta gent que reprimeix les emocions fins a l’extrem de que ni en son conscients de que les tenen. Aquesta repressió emmalalteix. Quan sabré que he processat un dol? Quan allò que produïa dolor es transforma en un sentiment de serenitat, pau interior i podem passar pàgina. Passar pàgina no significa oblidar, significa que ja no estem contínuament ocupats mentalment, en siguem conscients o no, en el tema que el produïa.
Per sortir del dol és fonamental recuperar forces, energia, saber “deixar marxar” allò que ha suposat el motiu de dol, perdonar i perdonar-se, acceptar la pèrdua i construir una nova vida. Es sap quan una persona ha fet camí en aquest treball de dol quan comença a parlar de si mateixa i no només d’allò que ha perdut.
Per a persones que estiguin visquent o hagin passat pel procés del dol. També per a metges, infermeres i personal sanitari que treballin en l'àmbit de la tanatologia. Y també per a tots els damés, doncs en certa manera la vida consisteix en una successió de trobades i despedides.
El procés de dol te 5 fases o estats: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l'acceptació. Sobre el dol i el dolor analitza cada una d'aquestes fases a través de les experiències professionals i personals d'Elisabeth Kübler-Ross i David Kessler.
Inclou històries curtes i il·lustratives sobre temes diversos i capítols sobre la tristesa, els records, els somnis, el procés d'acceptació, l'aïllament i, fins i tot, sobre el sexe durant el procés de dol.
“Elisabeth Kübler-Ross ens ha deixat un últim regal, i és una obra mestra. Després d'haver-nos il·luminat sobre el tema de la mort, ara ens il·lumina sobre el tema del dol.
Un bonic testimoni i record d'aquesta dona excepcional. Ben redactat i ben estructurat, aquest és el testimoni vital d'una persona que va dedicar la seva vida a humanitzar i 'aixamplar' la concepció del procés de la pèrdua.
Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismes de consol davant de la mort d'un ésser estimat.
Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui dia continua sent un tabú en la nostra cultura. Quan una persona tñe clar que aquest petó pot ser l'últim petó, que aquesta carícia pot ser l'última, besa com mai, acaricia com si la pell de l'altre fos el tresor més preuat.
Com escriu Ciceró, "morir fugint és lleig; morir vencent, gloriós", però per vèncer, cal plantar cara a la mort.
El nen i la mort: acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada / Montse Esquerda; Anna M. Agustí. Barcelona: Pagès, 2010
El nen o el jove que ha estat educat sense tenir en compte la mort, quan li arriba la pèrdua, es troba com nàufrag enmig del dolor i de la incertesa. La mort d’un ésser estimat, el dolor que provoca als qui es queden, el dol que se’n deriva, ens qüestionen i ens interpel·len. La nostra societat viu d’esquena a la mort, la nega i l’amaga, especialment als nens i als adolescents. Ells, en canvi, en senten una gran curiositat i freqüentment formulen preguntes, encara que ben aviat aprenen a callar en veure que això incomoda els adults. Aquest llibre pretén explorar l’univers del nen en relació amb la mort i les seves reaccions davant de la pèrdua d’una persona estimada. Alhora, ofereix eines per poder acompanyar-lo i ajudar-lo a elaborar el dolor i les emocions que en aquests moments difícils està vivint. Està adreçat als pares, als educadors, als pediatres i a totes aquelles persones que conviuen amb nens i adolescents.
.
“Un recorregut per la pèrdua, tremenda sempre, i pels nens brutalment inexplicable, d’aquelles persones que estimem”. Aquesta ha estat la valoració que ha fet el jurat del llibre escrit per Nahir Gutiérrez i l’il·lustrat per Álex Omist que ha obtingut el XXX Premi Destino Infantil Apel·les Mestres valorat amb 4.500 euros.El llibre duu per títol “¿Dónde está güelita Queta”. La seva autora explica que es va decidir a escriure’l ”en sentir fabular” els seus fills “sobre on havia anat a parar la seva besàvia, i sobretot com ho havia fet, ja que caminava molt malament”. “En aquell moment va ser quan em vaig adonar que compartir el record de la meva àvia podia ser sa, enriquidor i fins a divertit”.
TARRAGONA:
Grupo de Ayuda Mutua para el Duelo.
Telf. 977384924
BARCELONA:
TORNAR A SOMRIURE (VOLVER A SONREIR).
Grupo de duelo de Vilafranca del Penedès, Barcelona.
Teléfono: 699-64-65-19
Email: tornarasomriure@yahoo.com
Contacto: Roser Marigó.
S.N.U.A. Shanti Nilaya; Unitat Acompanyament.
Hospital General de Catalunya.
C/Pedro i Pons, 1
08195 Sant Cugat del Vallès, Barcelona.
Teléfonos i direcciones de contacto:
Teléfono: 93.565.60.00 (teléfono Hospital General de Catalunya, donde estamos situados), extensión 5132, lunes, martes, jueves y viernes de 9.00 a 14.00.
Fax: 93.565.60.42
Email: jdomingo@hgc.es
Associació Un Nou Horitzó.
C/ La Salut 1. 08291 Ripollet. Barcelona. Teléfono (34)935046007. Fax (34)935809936.
E-mail: associacio@unnouhoritzo.org.
(Información en formato pdf 115 Kb, castellano y català)
(Proyecto de actuación, formato pdf 105 Kb)
Asociación DMD CATALUÑA.
Puerta del Angel Nº 7, 4º B. 08002 Barcelona. Teléfono (34)934123203. Fax (34)934121454.
El dia de Tots Sants el programa Singulars va fer una edició especial sobre el dol. Amb tres convidats que ens ajudaran a entendre millor què és el dol i com superar-lo: el neuròleg de Harvard i col·laborador del programa Álvaro Pascual-Leone; la doctora en metafísica i autora de diversos llibres sobre el dol i la mort Anji Carmelo, i el doctor Jordi Trelis, director de l'Institut Català d'Oncologia, l'ICO.
"Qui accepta sofrir, sofrirà la meitat de la vida; qui no accepta sofrir, sofrirà la resta de la seva vida" Confuci
El primer títol Joc de trons es publicarà el 23 de novembre i el segon Xoc de reis el 21 de desembre. Tempesta d’espases i Festí de corbs es publicarà abans del mes de març de 2012. I l’esperat cinquè volum, Dansa de dracs, ja comercialitzat a Estats Units, serà publicat per Alfaguara en català al llarg del proper any.
A Joc de trons, George R. R. Martin ha creat una autèntica obra mestra, combinant el millor del gènere. Misteri, intriga, romanticisme i aventura omplen les pàgines d'aquest primer volum en una sèrie èpica que fascinarà els amants de la fantasia d'arreu del món. En una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de esencadenar-se el conflicte. El fred s'acosta, i en les laçades estepes del nord, a ivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme. Al centre del conflicte es troben els Stark d'Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d'una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d'abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d'assassins i bastards, que s'ajunten en un temps de lúgubres presagis. Entre els complots i els ontracomplots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d'uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.
El llibre tanca la sèrie que Carbonell va començar amb ‘Planeta humà’ i que també inclou els títols ‘Encara no som humans’ i ‘El naixement d’una nova consciència’. En aquests llibres hi examina l’evolució dels homínids i de l’home fins als nostres dies. En canvi, a ‘La consciència que crema’ projecta, sobretot, la mirada al futur. Partint del coneixement científic acumulat, Carbonell fa una projecció del futur pròxim i remot de la nostra espècie, comenta la crisi de la família nuclear i apunta que el masclisme pot perjudicar l’evolució futura de l’espècie.Per Carbonell, cal avançar cap a una societat del pensament, que superi la societat del coneixement. Ara, per a arribar-hi cal que, aquest mateix segle, tota la humanitat sigui alfabetitzada. Si no se socialitza ràpidament el coneixement adquirit per la humanitat, si continuen augmentant les desigualtats socials i el consum de manera exponencial, la humanitat pot caure, diu, en un col·lapse, agreujat per factors com el canvi climàtic. Aquest col·lapse, que podria escaure’s d’ací a vint anys o vint-i-cinc, pot traduir-se en una davallada demogràfica molt important. Carbonell en parla com d’un canvi de fase que va començar amb la revolució industrial i que, amb les dues guerres mundials, va donar algunes pistes de fins on pot arribar. Per evitar el col·lapse, o per superar-lo, si fos el cas, Eudald Carbonell creu que l’home ha de prendre consciència de formar una sola espècie i ha d’actuar en conseqüència, organitzant-se amb lògica i solidaritat, socialitzant el coneixement.
