Carrer Vinyet, 1 baixos
Horari d'hivern 10 a 13 matins de dilluns a dijous i de 16-19 tardes de dilluns a dijous, divendres tancat. 977 651176 608589530 ALTAFULLA
Un bon regal per
aquestes festes de nadal, ja tan properes: Un llibre.
Amb aquest tipus de
regals, no només li estàs lliurant a la persona que el rep, un simple present. Li
dónes curs a la seva imaginació, la possibilitat de viure històries quina d'una
altra manera, possiblement, no podrien ser. El converteixes en un cercador de
tresors, en un astronauta, en una nimfa del bosc, en un detectiu astut, en una
damisel·la enamorada, en un nàufrag, en una heroïna que salva el món. Un llibre té poders màgics.
La vida quotidiana
cada vegada és més accelerada, el que provoca viure en un constant estrès que a
poc a poc va fent malbé la salut. No obstant això, hi ha activitats que ajuden
a disminuir la tensió, les preocupacions i per descomptat l'estrès.
Segons experts
psicòlegs, llegir és una forma d'aprenentatge accelerat i magnífic, ajuda a
estalviar anys de prova i error, aprenent dels altres. Et distreu i et fa
sentir millor en un moment intens. Estimula la imaginació. Podem conèixer
altres cultures sense moure'ns de casa. Incrementa el teu capital intel·lectual i
millora l'ortografia.
Ajuda a prevenir l'Alzheimer i
la demència. Augmenta l'empatia i la sensibilitat. Et fa conèixer-te millor i
animar-te perquè siguis capaç de fer coses increïbles. Hi ha llibres que
contribueixen a millorar la depressió, els anomenats d'autoajuda. Faciliten la
comunicació entre pares i fills i, un milió de coses més, que només depenen de
qui s'atreveix a llegir i a obrir la seva ment i el seu cor.
"El temps per llegir, igual que el temps per
estimar, dilata el temps de viure" (D. Pennac)
Un
any més, l’1 de desembre commemorem el Dia Mundial de la Sida recordant i
donant suport a totes les persones que d’una manera o d’una altra s’han vist
afectades pel VIH.
Fa
més de quaranta anys que es van diagnosticar els primers casos d’una pandèmia
que ha provocat fins ara la infecció de 84 milions de persones arreu del món. A
Catalunya, actualment hi ha al voltant de 33.000 persones que viuen amb el VIH.
La
comunitat internacional ha assumit el compromís de posar fi a l’epidèmia del
VIH com a amenaça per a la salut pública l’any 2030. Catalunya està alineada
plenament amb aquest objectiu, que forma part de l’Agenda 2030 per al
desenvolupament sostenible, aprovada per l’Assemblea de les Nacions Unides, i
treballa fermament per aconseguir-ho després d’haver assolit i superat els
objectius 90-90-90 fixats per ONUSIDA per a l’any 2020.
Els
avenços científics i socials han millorat la qualitat i l’esperança de vida de
les persones amb VIH i la implementació de noves eines com la profilaxi
pre-exposició està contribuint a reduir el nombre de casos diagnosticats. Tot i
això, hem de continuar treballant per aconseguir eliminar la transmissió del
virus.
Les
pandèmies, com la del VIH o la COVID-19, evidencien les desigualtats en els
determinants socials i agreugen les fragilitats, la qual cosa provoca una major
probabilitat de patir problemes de salut. Eliminar l’estigma i la discriminació
és indispensable per tal de poder gaudir d’una salut plena. Només el foment del
respecte a la diversitat, d’una educació integral i de la inclusió de totes les
persones en una societat lliure de prejudicis ens farà avançar cap al futur que
tots i totes desitgem, un futur sense VIH.
Cada
any, la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis
Víriques es suma a aquesta diada per fomentar la conscienciació
de la societat i implicar-la en la resposta enfront del VIH, fent difusió de
les estratègies que estan a l’abast de la població i també elaborant un
comunicat conjunt (posar enllaç) al qual s’adhereixen més de 130 entitats
públiques i privades que adquireixen un compromís laboral i professional per
fomentar i mantenir el respecte i la no discriminació de les persones que viuen
amb el VIH/sida.
En
el camí cap a la construcció d’una societat més igualitària, justa i
respectuosa amb els drets humans com a única via per eliminar el VIH, aprofitem
el dia d’avui per reflexionar-hi i reivindicar un esforç conjunt perquè el lema
“Zero estigma, zero VIH” sigui una realitat.
La Biblioteca Municipal d'Altafulla rep una subvenció de 5.000 euros per a l’adquisició
de llibres
Es tracta de les
ajudes que el Departament de Cultura de la Generalitat destina a les
biblioteques que formen part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya
La Biblioteca Municipal d'Altafulla ha rebut una subvenció de 5.000 € per a l'ampliació del seu fons bibliogràfic. Aquesta ajuda s'emmarca en la convocatòria de subvencions per a l’adquisició de llibres i diaris destinats a biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, que convoca el Departament de Cultura de la Generalitat, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.
Aquesta concessió ha estat destinada a l'adquisició de llibres de temàtica com les Belles Arts, el còmic, la narrativa, la història i la geografia, els llibres de coneixements per infants i joves, literatura infantil i juvenil i llibres de gènere.
La dotació d'aquesta convocatòria ha estat de 2.900.000 euros, amb càrrec a les partides pressupostàries de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural per a l'exercici 2022, que corresponen a les "subvencions per a l'adquisició de diferents fons bibliogràfics destinats a biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya".
GUIES DE NOVETATS
Properament informarem de més novetats que estem incorporant al fons.
Any Fuster: 100
anys del naixement de Joan Fuster i Ortells
(Sueca, Novembre
1922- Juny 1992)
Les efemèrides són una modalitat
singular de registrar el pas del temps. En la dimensió cultural, aquestes
agafen una dimensió d'homenatge, commemoració i celebració. L'iniciativa ja fa
temps que es du a terme: cada any es tria un escriptor de l'any i se celebren
tot un seguit d'actes, conferències i activitats per tal de difondre'n l'obra,
aprofundir en el seu coneixement i fer palés l'interés que susciten. A més a
més, durant tot l'any també s'editen diverses publicacions i es reediten alguns
títols de l'autor.
Aquest
any, junt amb Gabriel Ferrater i Guillem Viladot, celebrem el centenari del
naixement de Joan Fuster, declarat Escriptor de l’Any 2022 per l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Sintomàticament, l'Any Fuster se celebra
simultàniament al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears; el seu
compromís ferm en la defensa de la llengua i la cultura que compartim el van
convertir en un referent en qüestions de llengua, història i identitat
nacional.
Com
en tots els casos "d'escriptor de l'any", l'avinentesa, al meu
entendre, consisteix bàsicament en una invitació a la lectura. Això mateix és
el que aquesta ressenya vol ser, una invitació a la lectura dels textos
fusterians.
És
sabut que Fuster té una obra extensa, diseminada en molts papers. Com diu el
titular d'un article aparegut al diari Ara, la nova edició de l'obra completa de Joan Fuster ja pesa més de sis quilos....
De ben segur que algun mig somriure dibuixaria l'escriptor de Sueca davant de
tal afirmació; al remat, ací no estem parlant de tomates ni de cebes... A la
pregunta de per on començar, quin llibre agafar, donaré, tot seguit, la meua
humil resposta: o bé, Diccionari per a ociosos, o bé, l'antologia Ser
Joan Fuster, editada per Bromera, o bé, com no podia ser d'una altra
manera, per qualsevol llibre escrit per Joan Fuster que sortosament acabi a les
mans del lector.
Tot
i tenir una un estil ben definit, fóra just reconèixer que l'obra de Fuster és
polifacètica en un primer sentit, a saber, va escriure distints tipus de
textos: poesia (Joan Fuster. Poesia completa 1945-1987, publicat tot
just l'abril passat), assaig històrico-polític (Nosaltres, els valencians,
Qüestió de noms, Un país sense política…), sociologia de la llengua (Ara
o mai...), dietaris i diaris, articles, estudis literaris, pròlegs i
edicions d'autors clàsics, traduccions, història cultural, literatura de
viatges o paisatgisme (Viatge
al País Valencià, Combustible per a falles…) i, finalment, assaigs en l'estela dels moralistes
francesos, amb Michel de Montaigne com a referent principal, així com Voltaire,
Diderot, Pascal, La Rochefoucauld...
El
mateix Fuster, en una entrevista amb Montserrat Roig, comentava com les obres
histórico-polítiques, al ser enormement influents en el debat identitari -tan
necessari al País Valencià-, sovint van eclipsar la seua tasca com a assagista
en altres terrenys on també va tractar de desenvolupar un pensament
original utilitzant un altre format.
Al
contrari que en obres com Nosaltres, els valencians, El descrèdit de
la realitat, Les originalitats, Exploració de l'ombra o L'albufera
de València, llibres, aquests, que segueixen de manera perllongada un fil
temàtic, molts dels seus llibres són en realitat un conjunt d'assaigs
heterogenis aplegats amb distintes fórmules, o bé reculls d'articles
periodístics. És el cas de Notes d'un desficiós, L'home, mesura de totes les coses, Sagitari o
Babels i babilònies. En aquest últim, per exemple,trobem textos
al voltant dels conflictes entre generecions, tan vells com nous. És aquí, sota
l'etiqueta d'assaigs, on recau també el Diccionari per a ociosos, on a
l'inici diu:
„Ja des d'aquesta primera línia, vull desenganyar el lector
respecte a l'abast del títol del llibre que
té entre mans. La meva pretensió no ha estat —¿calia que ho digués?— de
confeccionar un «diccionari». Com en
altres ocasions, em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d'escrits, diversos en el tema i d'extensió
desigual, catalogables dins el gènere elàstic i modest de l'«assaig»“
Si considerem l'aforisme com a forma
brevíssima de l'assaig, tenim títols destacats com Judicis finals o Consells,
proverbis i insolències. També el dietari podria ser caracteritzat com un
tipus d'assaig, en aquest cas de format més íntim: Causar-se d'esperar i
Diari 1952-1960. En efecte, podríem dir que l'assaig és un tipus
d'escrit que té límits difusos. La nota comuna és la voluntat reflexiva, i és
per això que ha estat considerat literatura d'idees. Contràriament als assaigs
acadèmics o monogràfics, la tradició francesa de què Fuster és hereu pretén
enfocar la reflexió als temes més diversos de la vida quotidiana. Així, res que
sigui humà li és alié. Des de la societat de consum als hàbits conductuals,
passant per tot tipus de qüestions morals, l'orgull, la mentida, les
conviccions... Per la profusa varietat de temes abordats podem qualificar de
nou a Fuster com a polifacètic. La curiositat és la que mena les observacions,
que sempre són atentes i curoses. O dit d'una altra manera: lúcides i
escèptiques. Perquè l'objectiu no és sentar càtedra, sinó provocar la reflexió
en el lector, fer-lo conscient de punts de vista que tal vegada no coneixia, o
no compartia, però, ah!, ara té al davant i l'interroguen...
Hi
ha en Fuster un equilibri magistral entre l'amenitat, el to planer, i el
comentari erudit, rigorós. En els seus assaigs és capaç d'aglutinar referències
històriques, filosòfiques, que il·luminen qüestions com l'ecologisme, la
guerra, la bellessa, l'amor, la novel·la, l'economia, els modes de consum, la
política internacional, el caràcter... Si a això sumem el to de tertúlia, la
ironia acre, fina, grossa, i l'humor,
estem davant d'una lectura que no només és àgil sinó a més a més plaent.
Hi
haurà lectors que irremeiablement van conèixer Fuster en la seua efervescència
com a escriptor i ja s'hi van adreçar a les seues pàgines. Hi haurà lectors que
el recordin com l'autor de Nosaltres els Valencians, lectors que s'hagin
delectat amb els seus aforismes o lectors que hagin fet una digestió més
completa dels seus assaigs o diaris; hi ha també qui el recordarà com la figura
d'intel·lectual públic que va exercir, i, finalment, -convé no oblidar-ho-, hi
ha els lectors més joves, aquells per als quals Fuster pot aparèixer com una
mena d'autor del passat que potser calgui repassar de cara a un examen...
Per
a tots ells i per a tants d'altres, no citaré cap de les perles de Fuster;
d'això, avui dia, en diuen spoiler...
Només un recordatori sobre allò de l'escepticisme: una cosa és no ser
dogmàtic, i una molt distinta és mamar-se el dit. Tertium non datur.
“La forma de la meva
vida és la forma de la meva escriptura”.Annie Ernaux
L’escriptora francesa Annie Ernaux (Lillebonne, Normandia, 1940) ha guanyat el premi Nobel
de Literatura d’enguany, atorgat per l’Acadèmia Sueca. El jurat li ha reconegut
“el coratge i l’agudesa clínica amb què descobreix les arrels, el distanciament
i la restricció col·lectiva de la memòria personal”.
Annie
Ernaux va néixer el 1r de setembre de 1940 a Lillebone,
(Seine-Maritime),
però va passar els seus primers anys a Yvetot a
la Normandia, on els seus pares tenien
un cafè i botiga de comestibles. Va fer els primers estudis en una escola
privada religiosa de Yvetot i el 1960 després d'abandonar els estudis a
l'Escola Normal d'Institutrius de Ruoen, va passar un mesos a Londres i més
tard va estudiar Literatura Moderna i filosofia a Rouen, Va ser
professora a Annecy i
a Pontoise.[6]
En
la seva primera novel·la "Les Armoires vides" (1964) ja
anunciava el caràcter autobiografic d'una part important de la seva obra, on
s'aborden temes com l'ascensió social dels seus pares (La Place, La
Honte), el seu matrimoni (La Femme gelée), les seves relacions
amoroses (Passion simple, Se perdre) o la malaltia i la mort de la
seva mare (Je ne suis pas sortie de ma nuit, Une femme).
La
seva popularitat es va iniciar l'abril de 1984 gràcies a la participació en el
programa literari "Apostrophes" del canal francès Antenne 2,
dirigit per Bernard Pivot, on va presentar el seu llibre
"La Place".
Algunes
de les seves obres s'han adaptat al cinema:
·1981: Droit de réponse:
l'esprit de contradiction (sèrie de televisió).
·2008: L'autre,
adaptació de L'occupation,dirigida per Patrick-Mario Bernard i Pierre
Trividic.
·2014: Mon Week-end au
centre commercial, dirigida per Naruna Kaplan de Macedo.
El
2022 amb l'ajut del seu fill David Ernaux-Briot va recuperar les cintes de
super-8 que el seu marit Philippe va gravar durant els anys setanta i va
produir (Les Films Pelléas) un documental amb el títol original de "Les
années super 8"
Obres més
destacades
·Les armoires vides (1974)
·Ce qu’ils disent ou rien (1977)
·La femme gelée (1981)
·La place (1983) (Edició
especial 2021)
·Une femme (1988)
·Passion simple (1991).
Traduïda al català per Xavier Pamies.
"Pura Passió", Llibres de l'ïndex .Barcelona 1992.
Amb absolut
desvergonyiment i sense miraments de cap mena, Ernaux parla del sexe i de com
el desig i la passió amorosa poden fer perdre el cap a qualsevol, home o dona.
En aquesta novel·la d’autoficció, es posa a la pell d’una mare amb fills ja més
grans, divorciada, culta i intel·ligent i econòmicament independent que acaba
idiotitzada per la relació que manté amb un diplomàtic de l’Est.
Perderse Narrado en forma de diario íntimo, Ernaux nos cuenta en Perderse la
relación sentimental que mantuvo en secreto durante varios años con un
diplomático ruso. «Nunca supe nada de sus actividades que, oficialmente, eran
de orden cultural. Me sorprende hoy que no le hiciera más preguntas. Nunca
sabré tampoco qué fui para él. Su deseo de mí es lo único de lo que estoy
segura. Era, en todos los sentidos del término, la amante en la sombra. Soy
consciente de que publico este diario por una especie de prescripción interior,
sin preocuparme por lo que él, S., pueda sentir. A buen derecho, podrá estimar
que se trata de un abuso de poder literario, incluso de una traición. Concibo
que se defienda mediante la risa o el desprecio, "no me veía con ella más
que para echar un polvo". Preferiría que aceptara, aunque no lo entienda,
haber sido durante meses, sin que él lo supiera, ese principio, maravilloso y
terrorífico, de deseo, de muerte y de escritura.»
L'esdeveniment
Quan Annie Ernaux va
quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a
França desfer-se'n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les
experiencies mes trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un
esdeveniment que transcendeix el seu cos: l'avortament en una societat que el
castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Amb la seva prosa lúcida
Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi:
com va haver d'ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant
la indolencia dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la
hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els
metges. Un testimoni minuciós i estremidor narrat amb sinceritat, concisió i
honestedat sobre com la societat pot negar la capacitat de decidir d'una dona i
la violencia física i emocional que aixo comporta.
Els anys
A Els anys, Annie Ernaux construeix una narració personalíssima de sis
dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o
anuncis de cada moment històric, intercalant-hi textos del seu diari o la
descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular
d'autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva,
amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. De fet, el fluir del
temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i
fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió. Considerat un
clàssic contemporani des de la seva publicació.
Una descoberta, aquesta
autora francesa, que explora un gènere basat essencialment en l’autobiografia.
La reflexió sobre l’escriptura autobiogràfica és un camp vast i explorat des de
diverses òptiques, des de la literatura de ficció basada en la pròpia vida fins
als assajos que versen sobre l’autobiografia mateixa o l’escriptura del diari
personal.
"La seva
prosa és aparentment senzilla, i és a través d'ella que l'autora arriba a la
profunditat, excavant en la vergonya, la humiliació i la gelosia –recordaven
aquest dijous des de l'Acadèmia Sueca–. Posant en dansa tots aquests
sentiments, sovint contradictoris, Ernaux ha aconseguit una obra admirable i
que perviurà en el temps".
