"És
curiós, però viure consisteix a construir futurs records; ara
mateix, aquí davant del mar, sé que estic preparant records
minuciosos, que alguna vegada em portaran la malenconia i la
desesperança. "
Ernesto Sabato
La memòria es descriu com la capacitat o poder mental que permet
retenir i recordar, mitjançant processos associatius inconscients,
sensacions, impressions, idees i conceptes prèviament experimentats,
així com tota la informació que s'ha après conscientment.
Què
seríem sense memòria ni records?.
Una
aroma, una frase, un color, una textura, una sensació, un so, una
imatge es queden gravades en la nostra memòria durant anys però,
els nostres records són reals o ficticis? Podem fiar-nos d'ells? o
per contra, són invent de la nostra ment? Per què recordem certes
coses i altres no? Per què no podem recordar més esdeveniments? Diu Martin Conway, director del Departament de Psicologia de City
University de Londres, en una entrevista a Eduard Punset que "si haguéssim de recordar-ho tot,
no podríem fer res". Llavors ... Com fabriquem allò que
recordem? Com és possible que puguem anar construint a poc a poc la
memòria, els records de coses que ens han passat, de coses que hem
vist amb prou feines? Potser ho inventem? Conway sosté que la
realitat i la ficció es barregen en la nostra ment per construir els
nostres records i de pas la nostra identitat. Els records són alhora
falsos i hiperrealistes però es corresponen amb l'experiència del
que som.La Maison en Petits Cubes
La Maison en Petits Cubes (つみきのいえ, Tsumiki no ie) es un cortometraje animado japonés creado por Kunio Katō. Fue ganador del Premio Cristal del Festival Internacional de Películas Animadas de Annecy en 2008 y de un Premio Oscar al mejor cortometraje animado en 2009.
Molt
més que una biblioteca
Durant molt de temps, científics que investigaven el cervell i la memòria van assumir que els records eren com volums emmagatzemats en una biblioteca. I quan el cervell recordava alguna cosa, es tractava simplement de cercar en els arxius d'aquesta biblioteca per poder llegir / recuperar la informació requerida.
No obstant això, molts investigadors suposen ara que els records es reescriuen o recreen cada vegada que són activats gràcies a un procés anomenat "reconsolidació".
Qualsevol activitat cerebral requereix la sinapsi de neurones i el record no és l'excepció. Per crear una connexió sinàptica entre dues neurones es necessita sintetitzar determinades proteïnes.
Estudis recents en ratolins suggereixen que si es bloqueja la síntesi de proteïnes durant l'execució d'un comportament-per exemple, empènyer una palanca per obtenir menjar-el comportament no es converteix en aprenentatge, en altres paraules, no queda consolidat com a record. Llavors la rata no accionarà la palanca per obtenir aliment perquè senzillament no ho recorda.
En teoria, si es pogués bloquejar la síntesi de proteïnes en el cervell humà durant el moment en què s'està evocant un record, es podrien realitzar esborrats "dirigits". Hi hauria records "target o blancs" sobre els quals aplicar el bloqueig de síntesi de proteïnes.
Per construir records, viu el present, viu, imagina el futur, crea la teva realitat i llegeix, llegeix, llegeix...
