Carrer Vinyet, 1 baixos
Horari d'hivern 10 a 13 matins de dilluns a dijous i de 16-19 tardes de dilluns a dijous, divendres tancat. 977 651176 608589530 ALTAFULLA
AndrésRábago (Madrid, 1947), pintor, dibuixant, il.lustrador, i
conegut amb el pseudònim de "El Roto", firma cada
dia una vinyeta al diari El País. També ha il.lustrat nombrosos
llibres i ha estat protagonista de moltes exposicions a galeries
d'art de tot el món.
El
seu estil inconfundible, poètic i crític alhora, moltes vegades no
necessita de paraules per fer-se entenedor.
El
Roto és moltes vegades la veu del carrer, la denúncia i la lucidesa
davant els estralls a que ens tenen acostumats la classe política,
els banquers, etc.
El
Roto sempre ha defensat aferrissadament les llibertats de l'individu,
la solidaritat entre els pobles, la dignitat dels humils i el poder
que té la cultura i l'educació per remoure la conciència.
El 1978 va començar a col·laborar en revistes de còmic per a
adults, com “Tótem” o “El Jueves”. També treballa per a la
premsa, a mitjans com “Diario 16″, “Tiempo”, “El Periódico
de Catalunya” o “Pueblo”. Actualment, la seva visió crítica
es
pot veure a “El País”. L’últim llibre que ha publicat és “Camarón que se
duerme (se lo lleva la corriente de opinión)“, en què la
seva ploma fiscalitza els mitjans de comunicació.
La distinció se li ha atorgat per "la seva
visió crítica, poètica, aguda i intel·ligent que ens ajuda a
reflexionar sobre com som i com vivim; a més de per la seva defensa
del llibre en particular i de la cultura en general com a eines
imprescindibles per a la construcció d'una societat avançada".
El futur té molts noms. Pels dèbils és el que no es pot assolir. Pels temerosos, el desconegut. Pels valents, l'oportunitat.
L'escriptor Javier Marías ha decidit
rebutjar el Premi Nacional de Narrativa 2012, que el Ministeri de
Cultura li
ha concedit aquest mateix dijous per l'obra 'Los enamoramientos'. Marías sempre ha dit
que no accepta remuneracions que "procedeixin de l'erari públic"
o invitacions d'ambaixades o institucions públiques com
l'Institut Cervantes. Conseqüent amb els seus comentaris, ha
rebutjat el guardó, com ha avançat en un comunicat.
Entre altres raonaments,
també hi ha una crítica a les retallades de cultura:
«En aquest moment s'hi suma un altre
motiu més per mantenir-me en aquesta postura. No sé si aquests
diners el ministeri els destinarà als bancs. Tant de bo els dediqui
a les biblioteques públiques, que han comptat amb zero euros als
Pressupostos de l'any que ve, cosa que em sembla escandalosa».
LOS ENAMORAMIENTOS
"La
literatura no sirve para iluminar nada, sólo sirve para ver un poco
mejor cuánta oscuridad hay alrededor"Javier Marias
Los enamoramientos,una novel·la assaig de trama detectivesca amb una prosa
profunda i captivadora que s'endinsa en el sentiment universal de
l'enamorament i reflexiona sobre les misèries de l'ésser humà.
Javier Marías, un dels autors contemporanis amb més projecció
internacional, combina l'estratègia narrativa d'un jo femení amb la
mirada introspectiva dels personatges i dels seus conflictes
quotidians.
DIGNIDAD "Lo
que intento es escribir con recursos de buena ley, sin trampas.
Cualquier escritor, haga lo que haga, tiene que tener convicción. La
novela es ficción y hay un momento en que uno que ya es perro viejo
no se lo cree. Tener la capacidad de decir: no, esto no me lo creo,
ésa es la dignidad del escritor, exigirse a uno mismo".Javier Marias
Hem decidit penjar el següent article
d’opinió de Javier Marías sobre les retallades que estan
realitzant-se en el sector cultural, i molt especialment en les
biblioteques. La notícia és la següent: la
partida pressupostària per a comprar llibres i material en les
biblioteques públiques de l’estat per a l’any 2013 és de 0 €.
Això no és una retallada, això és destruir les biblioteques. Més
encara: és voler carregar-se la imaginació, menysprear la cultura,
abominar de les idees, les passions i els somnis. Estem en crisi i
l’evasió està retallada. Un dels pocs llocs que pots anar sense
pagar, que amb la crisi està augmentant d’usuaris, una de les
alternatives més poderoses que existeix a passejar per un centre
comercial, no compta amb la vènia del govern. Tan poderoses són les
biblioteques? Tan revolucionàries? O més bé, tan inútils les
consideren?...
Article
Javier Marías: “La imaginación, recortada”
“El dicho podría adaptarse así a los
políticos y a los tiempos que corren: “Dime de qué recortas y te
diré quién eres”. Al Gobierno del PP le ha llevado poco definirse
con exactitud y -como les encanta subrayar a sus miembros más memos-
“sin complejos”. Ya señalé en época de Aznar cuál era la
traducción fidedigna de esto: “sin escrúpulos”. Ahora, con los
presupuestos de 2013, inútiles para amortiguar la crisis pero
dañinos para la población, la
cultura se ha quedado a dos velas, con un tijeretazo del 30% que lo
mina todo, desde el Prado y el Reina
Sofía hasta el Teatro Real, la Biblioteca Nacional y el Liceo, por
mencionar instituciones principales. Sin embargo, lo que me ha
resultado más hiriente, quizá porque afecta a algo esencial y
modesto y que además pertenece a mi campo, es que las
cincuenta y dos bibliotecas públicas del Estado contarán el año
que viene con… cero euros. Esto
es, no habrá ni un penique para que compren un solo título antiguo
ni nuevo, en el momento -la austeridad obliga- en que los españoles
han decidido acudir a ellas más que nunca. Una bibliotecaria de
Guadalajara se lamentaba en
este periódico [El País,
14/10/2012]: en 2007 había contado con 150.000 euros del Gobierno
para adquirir ejemplares; en 2012 recibió 56.000. En 2013 no tendrá
ni uno. Nunca cambian las cosas. En periodos
difíciles, cuando escasea hasta lo básico, los políticos tienden a
considerar -pero unos más que otros, y ahí se retratan- que la
cultura en general y la literatura en particular son superfluas, un
lujo del que se debe prescindir. Ni siquiera desde una perspectiva
estrictamente monetaria esto es cierto: lo que se entiende por
“cultura” supone un 4% del PIB de nuestro país y genera 600.000
empleos, pese a lo cual, en los últimos cuatro años, el sector
ha sufrido un recorte acumulado del 70%. Y, como les digo a veces en
broma a Antonio y Alberto, de la Librería Méndez, los escritores,
en estos tiempos de precariedad, somos de los pocos que aún podemos
“acuñar moneda”, hacer que surja dinero de donde no había nada
-una página o pantalla en blanco-. Si un libro que cuesta 20 euros
vende 150.000 ejemplares, habrá “acuñado” 3 millones de euros,
que se repartirán entre el distribuidor, el librero, el editor, el
autor, su agente y Hacienda, y que ayudará a que todos mantengan sus
infraestructuras y paguen los sueldos de sus empleados. ¿No se
dedica este Gobierno -igual que el Tea Party- a ensalzar a los
“emprendedores” y “creadores de riqueza”, en detrimento de
los despreciables asalariados? Parece que haga distinciones según lo
que se cree, y la literatura es para él ornamento y entretenimiento,
a diferencia de los científicos y fundamentales casinos de Adelson. Incluso se suscita esta cuestión: en época
tan dura, ¿qué diablos hacen los literatos ocupándose de gente y
de mundos que no existen? ¿Cómo pueden abstraerse de lo que ocurre
a su alrededor? Siempre cabría responder con la cita de Burke en la
que siempre me insiste una mujer muy querida: “No desesperéis
jamás; y si desesperáis, seguid trabajando”. Pero no es sólo
eso: cuanto más ardua la cotidianidad, más se necesita evadirse…
durante un rato al día. Hora y media de una película, una hora de
lectura al final de la jornada. Si leemos de tiempos de guerra,
recordamos que los hubo peores y que acaso no debamos quejarnos
tanto; si de tiempos apacibles y prósperos, nos damos cuenta de que
también los hay y de que siempre han vuelto tras los aciagos. Nos
metemos en vidas y circunstancias que no son las nuestras,
descansamos de nosotros mismos con otros conflictos, y sí, merced a
eso nos evadimos un poco. La evasión estaba mal vista por los
marxistas más dogmáticos en mi juventud, porque según ellos había
que ser continuamente consciente de la situación dictatorial
en la que nos encontrábamos. Como si uno olvidara la realidad por
apartarla de los ojos brevemente. Los que escriben y hacen cine, los
que interpretan y componen música, todos ellos dan consuelo al
término de la jornada. Lo dan incluso a quienes no frecuentan sus
obras, porque el arte y las ficciones acaban por permear las
existencias de todos, aunque sea indirectamente. Son parte de
nuestra formación como personas y, si no otras cosas, nos enseñan a
pasar por la tierra con una dimensión imaginativa, a mi modo de ver
necesaria para comprender lo que nos pasa, y útil para aguantarlo.
Poco a poco aprendemos a vivir nuestras vidas contándonoslas. A la
vez que las vivimos, las imaginamos, y así les damos el carácter de
“historias”. Como tales, sabemos o creemos saber que todo puede
cambiar, que puede haber un giro de la fortuna, que tal vez haya
mejora. Dotar a lo que nos sucede de esa dimensión es una ayuda
enorme contra la realidad que nos apesadumbra. Por eso tantos
buscamos esos mundos imaginarios y leemos, para ejercitarnos en ello.
Lo dijo Isak Dinesen, y la he citado muchas veces: “Todas las
penas pueden soportarse si se convierten en una historia”. El
Gobierno de Rajoy, siguiendo una vez más el ejemplo de Franco, que
siempre despreció la cultura y trató de reducirla al mínimo, nos
priva ahora de las bibliotecas vivas, lo cual equivale a privar, a
los que las necesitan, de su descanso y su consuelo diarios, y a
mermar su imprescindible dimensión imaginativa.”
"no sé si este
dinero lo distinará el ministerio a los bancos. Ojalá lo dedique a
las bibliotecas públicas, que han contado con cero euros en los
Presupuestos del próximo año, lo cual me parece escandaloso". Javier Marias
Jordi Sierra i Fabra rep el Cervantes Chico a la
seva trajectòria
L'ALTRA BANDADEL MIRALL,JordiSierra iFabra "(...)La gentes miraenun mirallperò el queveuésel seu reflexpassat,mai elpresent.Encara quesigui unamilionèsimade milionèsimade segon,el tempsperínfimque sembli.Sila llum d'unaestrella alfirmament,és el queva emetrefamilionsd'anys,iensarribaa la Terraquanjal'estrellaés morta,lallumd'unrostrereflectida en unmirallsemprearribadesprésd'haverestatemesaiferel camíd'anadaitornada. Aixíque,en un mirall,ensveiemsemprecoméremfauna milionèsima demilionèsimade segon."
Més de 400 novel·les, en la seva majoria destinades a nens i
joves, publicades a més de 50 països i traduïdes a 25 llengües,
més de deu milions de llibres venuts, dues fundacions dedicades a
ajudar joves escriptors avalen la trajectòria literària de Sierra i
Fabra. La princesa Letícia ha explicat als escolars com el premiat
va escriure la seva primera novel·la als dotze anys, els ha revelat
que era tartamut, i que "contra tot pronòstic i armat només
amb el seu talent, la seva constància i el seu esforç" va
aconseguir complir el seu somni de ser escriptor.
Jordi Serra i Fabra, que suma aquest Cervantes Chico que
concedeixen l'Ajuntament d'Alcalá i l'Associació de Llibreters de
la ciutat, a molts altres reconeixements aconseguits al llarg de la
seva extensa carrera, s'ha dirigit als assistents en una entusiasta
al·locució creditora de la seva ben demostrada passió per les
lletres. També ha explicat que és tartamut "encara que no
ho sembli", que va arribar a odiar Cervantes quan era nen perquè
el van obligar a llegir 'El Quixot' durant quatre cursos seguits,
sense acabar-lo mai, i que mai no ha parat de llegir i escriure:
"Llegir em va salvar la vida", ha proclamat.
"Diu 'estimar la literatura més
que res en el món', es confessa amant de la música i del rock,
vincula la literatura juvenil a la música i declara i connecta tant
amb els seus personatges, que viu i mor amb ells", ha
destacat.
Nascut a Barcelona el 1946, Jordi Sierra i Fabra va
començar a escriure amb vuit anys, durant la convalescència després
de xocar amb una porta de vidre.
Va signar la seva primera
novel·la, 'Les memòries d'un gos', als 12 anys i, des d'aleshores,
no ha parat d'escriure.
A més de ser un dels més importants
autors de literatura infantil i juvenil, Jordi Sierra és conegut per
la seva faceta com a comentarista i crític musical.
Amb una
trentena de guardons, els últims anys ha rebut el Premi Nacional de
Literatura i Literatura Infantil i Juvenil 2007 per 'Kafka i la nina
viatgera' (2007), Premi El Vaixell de Vapor per 'Història d'un
segon' (2010) i el Premi Barcanova de Literatura Juvenil per
'L'estrany' (2011).
Recentment
ha creat una fundació que porta el seu nom i que té com a objectiu
promoure la creació literària entre els joves. La branca de la
fundació a Colòmbia treballa en el sector de l’educació.
Al 2007 va
rebre el Premi Nacional de literatura Infantil i Juvenil atorgat
pel Ministeri de Cultura espanyol per la seva
novel·la “Kafka
y la muñeca viajera”. Característiques
de la seva obra: La literatura de Sierra i Fabra es caracteritza
per un ús hàbil dels procediments narratius. El seu estil, directe,
està marcat pels diàlegs, el ritme, les frases curtes, la
intensitat i el suspens. La seva obra, marcada pel compromís, aborda
tots els gèneres, ciència ficció, novel · la policíaca,
història, poesia, assaig, realisme crític, etc. En molts dels seus
llibres incideix en temes durs, habitualment poc donats i, fins i
tot, censurats a la literatura per a joves.
L’any 2000 va
ser aprovada la Declaració del Mil·lenni per 189 països i signada
per 147 caps d’estat i de govern. Amb la crisi financera mundial,
aquets objectius corren el risc de no convertir-se en realitat.
Els Objectius de Desenvolupament del
Mil·lenni són unes fites pactades per tots els països per al 2015
que permetrien una major igualtat al món, acordades a les Nacions
Unides. El seu grau d’acompliment és encara insuficient. Els vuit objectius són: 1. Eradicar la pobresa extrema i la fam 2. Aconseguir l’educació primària
universal 3. Promoure la plena igualtat entre home i
dona 4. Reduir la mortalitat infantil 5. Millorar la salut materna 6. Combatre la sida, el paludisme i altres
malalties 7. Garantir un desenvolupament sostenible 8. Fomentar una associació mundial per al
desenvolupament Cadascun d’aquests objectius té una sèrie
d’indicadors objectius que permeten fer un seguiment en el progrés
cap al seu compliment La pàgina de les Nacions Unides pels
Objectius del Mil·leni és: http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/
La pobresa es dóna a entendre com la
situació que afecta a les persones que manquen del necessari pel
sustent de les seves vides, és a dir, que no poden satisfer les
seves necessitats bàsiques. Ens trobem davant un concepte
multidimensional; no contempla només aspectes econòmics sense que a
més inclou aspectes no materials i ambientals. En altres paraules, la pobresa implica no
tenir l’oportunitat de viure una vida llarga, sana, creativa i
gaudir de llibertat, dignitat, la crisi dels mercats financers, els
desastres naturals, o de la gestió inadequada del medi
ambientutilització incorrecta dels recursos naturals per part de
l’home. L’Organització de les Nacions Unides per
a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va publicar un informe
sobre l’estat de la
inseguretat alimentària en el món
(informe SOFI)
i n’extreu algun resultat optimista. Les dades sobre la població
que passa fam assenyalen una evolució positiva en el continent
asiàtic i el Pacífic (passa de 739 milions a 563 milions de
persones amb nivell de subnutrició), així com en Llatinoamèrica i
el Carib (passa de 65 milions a 49 milions de persones). A més a més, el conjunt de la població
mundial amb subnutrició també es redueix del 18,6 per cent al 12,5
per cent. És en aquest sentit que la
FAO dóna un missatge esperançador de cara a reduir l’índex de
persones que passen fam en l’any 2015 a la meitat del l’existent
al 1990, és a dir, a la
consecució d’un dels Objectius del Mil·lenni. Tot i que l’evolució dels indicadors és
a la baixa, en reduir-se la població víctima de la fam, sí que
se’n ha observat un alentiment d’aquesta tendència des del 2007
fins a l’actualitat. La
desacceleració del procés d’eradicació de la fam és preocupant,
donat que el context actual no afavoreix una millora del mateix,
ni a curt ni mig termini. La millora en les dades tampoc es veu
reflectida en el continent africà i augmenta durant els últims anys
en els països desenvolupats. Des de la FAO es parla de mantenir la
reducció mitja de la fam dels últims 20 anys per aproximar l’índex
de pobresa a l’objectiu establert per al 2015, però donada
l’evolució irregular i l’actual context de crisi mundial es
tracta d’una visió força optimista. Des del 2009 al 2011 són 45
països els que han augmentat el percentatge de població amb
desnutrició. Per tant, és important destacar que tot
i que el total de població mundial víctima de la fam ha disminuït
hi ha països on l’evolució és contrària. En el mateix informe de la FAO es recull la
volatilitat dels preus domèstics de cada regió, donant a conèixer
l’evolució fins al 2012. Per l’economia d’un país és
perjudicial tenir una volatilitat molt elevada dels seus preus, ja
que impedeix fer previsions i dificulta les inversions i també
afecta a la població més pobra, aquella que destina la major part
de la renda a la compra d’aliments. Durant el 2007 i el 2008 es
registra una crisi greu en els preus, que posa en alerta a la
Comunitat Internacional. Avui dia, les dades segueixen sent
preocupants pel desenvolupament dels diferents països en la lluita
contra la fam. Segons la informació presentada, la
volatilitat en els preus augmenta en tots els continents, excepte en
el conjunt de països més desenvolupats que es redueix lleument
respecte l’any anterior. Aquest informe es pot veure des d’una
òptica llunyana, però també podem prendre partida en el nostre dia
a dia amb actituds de rebuig cap aquest escenari. És difícil
entendre que persones es trobin en un estat de subnutrició quan es
produeix al món una quantitat d’aliments superior al que es
necessita per alimentar al total de la població mundial.
Per tant, sembla evident que en aquest sistema hi ha alguna cosa que
falla.
Fam,
també a casa nostra Aquesta
realitat s’estén també a Catalunya, on la taxa de risc de pobresa
ha crescut en els últims anys (al
2010 és del 19.9, segons l’Institut d’Estadística de
Catalunya). UNICEF ha publicat aquest any un
informe en el que es detecta que un de cada quatre nens a Espanya
viu sota el llindar de pobresa. Per tal d’intentar millorar la
situació immediata d’aquestes persones s’organitzen activitats
de les que podem formar part, com la iniciativa del Banc
dels Aliments. Aquest tipus d’iniciatives no són la solució
al problema real, però ajuden a persones que es troben actualment en
aquesta situació i contribueixen a conscienciar a la societat de que
hi ha persones que passen gana.
La
fam al món acabaria amb destinar tot just un 1% del aportat pels
governs a rescatar els bancs en l'actual crisi financera, que "no
pot servir d'excusa" per eradicar la pobresa. Aquesta és una de
les principals conclusions d'un manifest elaborat per uns 200
representants d'ONG d'arreu del món, que van concloure a Madrid la
Trobada Objectius del Mil · lenni i coherència de polítiques.
Exigències cap al 2015.