BIBLIOTECA MUNICIPAL ALTAFULLA

CLUB D'ASSAIG: HAY ALTERNATIVAS

2012-01-14T15:02:00.005+01:00

En el Club de lectura d'assaig de la Biblioteca d'Altafulla estem llegint “Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar en España”,que han publicat Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón i prologat per Noam Chomsky.
Llibre que havia de publicar l'Editorial Aguilar (l'editorial forma part del Grupo Santillana, del holding PRISA), que ha decidit a última hora retardar la publicació. Per aquest motiu els autors han decidit oferir l'obra gratuïtament en forma de PDF. a través d'Internet: demanen la divulgació d'aquesta versió, a estudiar-la i difondre'n les seves propostes, demanant a tots/totes els/les lectors/lectores que es converteixin ells/elles mateixos/mateixes en distribuïdors/distribuïdores.

NOTA DELS AUTORS

Fa un parell de mesos, l’Editorial Aguilar, va mostrar el seu interès per publicar el nostre llibre "HAY ALTERNATIVAS. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España", que ens va prologar Noam Chomsky. Quan ja s’havia concretat com data de publicació el llibre el 19 d’octubre i s’havia començat la seva promoció en la web d’Aguilar i en llibreries, els editors ens van comunicar que l’empresa desitjava retardar-la sense altra explicació, el que ens va obligar lamentablement a desestimar la seva publicació en aquesta editorial.
Es confirmava així el difícil que resulta difondre a Espanya, en els moments que són més necessàries que mai -com ara en període pre-electoral-, idees alternatives al pensament únic que predomina en el debat polític i social.
Per a solucionar aquesta situació hem optat per oferir la nostra obra gratuïtament en format pdf a través de la xarxa i en una nova edició impresa a Edicions Sequitur que, amb la col•laboració de ATTAC Espanya, s’ha arriscat a publicar ràpidament aquest llibre que està en les llibreries al preu de 10 euros a partir del 31d’octubre.
Tenim la ferma convicció que solament fent que la ciutadania sàpiga el que de debò està succeint en la nostra economia i divulgant les alternatives que existeixen a aquesta aguda crisi del capitalisme podrem sortir d’ella amb més ocupació i benestar social, com demostrem en aquest llibre.
Per això cridem a divulgar aquesta versió en pdf, a estudiar-la i difondre les seves propostes i demanem a tots els lectors que es converteixin ells i elles mateixes en distribuïdors del llibre una vegada que es trobi imprès.

Contra la censura dels grans oligopolis i el pensament únic que imposen els poders econòmics, financers i mediàtics defensem la pluralitat i la llibertat de pensament coneixent i difonent el pensament crític.

Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón

dilluns, 7 de novembre de 2011

"Semanas antes que termináramos de escribir este libro el presidente de la Comisión Europea, José Manuel Durão Barroso, afirmaba referiéndose a la situación en la que se encontraba Grecia: “No hay alternativas ni plan B para Grecia. La alternativa es la catástrofe”.
Siempre dicen lo mismo: sólo se puede hacer lo que digan quienes están en el poder. Y cuando también insisten tanto en que la alternativa es el desastre, la catástrofe, como dice Barroso, ¿a quién puede estrañar que la gente normal y corriente, que se informa leyendo sus diarios o viendo los telediarios en sus televisores, termine sintiendo miedo y acepte sin rechistar esa “única” alternativa?"
Així comença el llibre “Hay alternativas”, escrit per Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa.
Tal com expliquen els autors en la introducció, s’ha procurat escriure’l amb un llenguatge senzill i clar, encara que de vegades es tractessin temes bastant complicats. L’objectiu del llibre és “divulgar la falsedad en que se basa la idea tan difundida de que no hay alternativas, para demostrar que sí las hay y que, además, son más eficaces para salir de la situación en la que nos encontramos, para crear empleo decente y estable y para generar bienestar social. Y, por supuesto, mucho más justas y humanamente satisfactorias”.

El llibre no pretén ser un programa polític o ensenyar les soluciones per sortir de l’estat actual, però sí que aporta propostes concretes, i esperem que la seva lectura ens pugui ajudar a no quedar-nos només amb un discurs: el que ens proporcionen cada dia els principals mitjans de comunicació quan ens ensenyen les declaracions dels polítics i dels economistes neoliberals.
El llibre es pot descarregar gratuïtament en els següents web:
web Hay alternativas llibre
web de Vicenç Navarro
web de Editorial Sequitur
web d'ATTAC Espanya

Los propios autores: Vicenç Navarro, Juan Torres y Alberto Garzón explican cuáles fueron las motivaciones para escribirlo:
•    “Los representantes de los grandes intereses financieros y económicos realizan un esfuerzo constante (a través de los medios de mayor difusión de España y sus comunidades autónomas) para intentar convencer a la ciudadanía de que no hay alternativas a tales políticas de recortes sociales!”.
•    “Su enorme poder impide que haya un auténtico debate”.
•    “Este libro cuestiona cada uno de los dogmas neoliberales”.

Vicenç Navarro declara: Tenim la ferma convicció que només fent que la ciutadania sàpiga el que de veritat està succeint en la nostra economia i divulgant les alternatives que existeixen a aquesta aguda crisi del capitalisme podrem sortir-ne amb més ocupació i benestar social.

Podeu descarregar el llibre aquí

VIDEO PRESENTACIÓ LLIBRE "HAY ALTERNATIVAS"

“Hay alternativas” completa la trilogia que s’inicià amb Indigneu-vos! i Reacciona.

Reacciona
“Reacciona. 10 razones por las que debes actuar frente a la crisis económica, política y social”, on defensen la dignitat, la democràcia i el bé comú, amb l’objectiu d’informar la ciutadania perquè, com diuen, només estant informats i informades podrem ser responsables i impedir que se’ns atropelli.
El podeu descarregar aqui

Indigneu-vos!
Un al•legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica!
Stéphane Hessel ens crida a indignar-nos davant de tot el que està passant, hores d’ara, arreu. Amb el llibre Indigneu-vos!, evidencia la imperiosa necessitat de canvis de profunditat en la societat actual.
El podeu descarregar aqui

EL GRAN CASINO EUROPEO

La propera reunió del Club de lectura d'assaig serà el dia 8 de febrer a les 19 hores a la Biblioteca per comentar el llibre,

"Hay alternativas Propuestas para crear empleo y bienestar social en España".

NOVETATS LITERÀRIES 2012

2012-01-13T13:26:00.002+01:00

Els tres primers mesos del 2012 arribaran a les llibreries una quantitat important de novel•les, memòries i assaigs d'autors catalans. Debuts, retorns i experiments que marcaran l'agenda lectora del nou any, entre els quals destaquen les novel•les de Valentí Puig, Jordi Coca, Lluís Llach i el tercer volum de memòries de Jordi Pujol. El debut literari de Lluís Llach al febrer amb Memòria d'uns ulls pintats, el tercer i últim volum de les memòries de Jordi Pujol i una radiografia sobre la "trama secreta" de l'espoliació del Palau de la Música són algunes de les novetats editorials en català que inauguren l'any.

Amb l'arribada del nou any es comencen a conèixer les novetats editorials que s'estrenaran durant els propers mesos. Entre les més esperades hi ha la primera novel·la de Lluís Llach i les noves propostes de Valentí Puig, Jordi Coca, Gabriel Janer Manila o Miquel de Palol.

'Memòria dels ulls pintats' serà sens dubte una de les novel·les del 2012. La primera novel·la de Lluís Llach ens explica la història d'amor entre dos homes lliures ambientada al barri de la Barceloneta a principis del segle XX. Entre els debuts literaris hi ha el de la periodista Marina Espasa amb 'La dona que es va perdre' i el també periodista Jordi Coca amb la novel·la 'El talent'. Però a banda de primeres novel·les, hi ha retorns molt esperats com el de Valentí Puig amb 'Barcelona cau', sobre els últims dies de la Guerra Civil. També torna Jordi Coca amb 'En caure la tarda' una novel·la sobre el desencant de l'home actual. Gabriel Janer Manila torna amb Amor captiu, en què aborda la relació entre una jove i el seu segrestador; En els propers dies torna també Rosa Regàs amb 'La desgràcia de ser dona', Albert Villaró donarà a conèixer L'escala del dolor, en què narra la investigació d'un assassinat durant la visita de Sarkozy a Andorra, i Jordi de Manuel ens relatarà La mort del corredor de fons, una història de conflictes relacionats amb la immigració i les noves màfies a Barcelona. I també podrem gaudir de la segona novel·la del periodista Xavier Bosch, Homes d'honor, que torna a protagonitzar l'exdirector del diari Crònica, Dani Santana. En l'apartat de poesia destaca el retorn després d'una dècada de Miquel de Palol, que al febrer presentarà Aire amb cel de fons. I finalment destaca el tercer i últim volum de les memòries de l'expresident Jordi Pujol, en què tracta tant sobre l'ascens al poder de José María Aznar com dels dos tripartits, i no oblida incloure-hi un epíleg amb la seva visió de l'evolució del país.

Pel que fa les traduccions o versions en català d'èxit: el darrer treball literari de Carlos Ruiz Zafón, "El presoner del cel", Donna Leon amb "Carn de canó" (Edicions 62), o Paul Auster i el seu "Diari d'hivern" (Edicions 62).

La novel·la negra tornarà a protagonitzar novetats destacades aquest primer trimestre amb Jo Nesbo, Mari Jungstedt, Mankell, i Assa Larsson entre d’altres publicaran novetats.

Les podeu consultar al següent enllaç

http://www.illadelsllibres.com/index.php/2012/01/09/un-2012-ben-negre-les-novetats-de-novella-negra/

PREMI NADAL 2012

2012-01-13T12:55:00.000+01:00

El Premi Nadal de novel·la en castellà és el premi literari més antic d'Espanya. Es concedeix des de l'any 1945, un any després de la seva institució, per Ediciones Destino. S'entrega la nit del dia de Reis, cada any, a l'Hotel Ritz de Barcelona. A la mateixa vetllada s'entrega, des de 1968, el Premi Josep Pla de narrativa en català.

L'escriptor Álvaro Pombo ha guanyat el LXVIII Premi Nadal de novel·la de l'editorial Destino, dotat amb 18.000 euros, amb la novel·la El temblor del héroe. Una història protagonitzada per un professor de filosofia a la universitat que, tot just jubilat, rep la visita d'un jove estudiant de periodisme, Héctor, que vol fer-li una entrevista per al seu diari digital, 'Los inactuales', cosa que el veterà professor interpreta com una humiliació, però que serà l'inici d'una peculiar relació.
El periodista Rafael Nadal ha guanyat el XLIV Premi Josep Pla amb Quan érem feliços. Una novel·la autobiogràfica, ambientada a Girona i basada en part en la seva pròpia vida, ja que es centra en les peripècies d'una família de 12 germans en la Catalunya de la postguerra i dels anys 60 i 70, un retrat 'gairebé cinematogràfic' pels paisatges infantils.

300 anys Biblioteca Nacional d'Espanya

2011-12-29T19:34:00.001+01:00

La Biblioteca nacional espanyola celebra aquests dies el seu tercer centenari. Va ser inaugurada el 1711 per Felip V de Castella i IV d’Aragó com a biblioteca reial.La BNE és un centre de referència per a la investigació de la cultura hispànica. Cataloga i conserva els fons bibliogràfics en qualsevol llengua espanyola o altres idiomes, al servei de la investigació, la cultura i la informació.

Què és la BNE?

La BNE va néixer al 1711, ara fa 300 anys. La seva seu actual és al Palau de Biblioteca i Museus de Madrid. Com a les altres biblioteques, s’hi poden consultar els seus fons. No obstant, es tracta de fons i col·leccions molt especials, com ara monografies del segle XIX, fons i documentació molt més antics amb manuscrits o incunables, revistes i publicacions periòdiques, a més de gravats, fotografies, mapes, dibuixos, i registres sonors i audiovisuals.

Quins objectius té la BNE?

Les biblioteques nacionals són institucions bàsiques per a qualsevol estat i país. La seva missió bàsica és la recopilació, conservació i difusió del coneixement i de tota la producció bibliogràfica d’un país. Per tant, les biblioteques nacionals conserven el nostre patrimoni literari, bibliogràfic i cultural. La BNE és, doncs, la principal biblioteca de l’estat espanyol i a més, la més important de tots els països de parla espanyola, convertint-se així en el primer centre informatiu i documental sobre cultura escrita hispana.

Exposició del Tricentenari

Per conmemorar aquest aniversari, la BNE comença amb l’exposició Biblioteca Nacional de España: 300 años haciendo historia. Aquesta exposició es basa en 3 eixos. El primer és l’origen, la història i la trajectòria de la BNE, mostrant part del seu fons i les seves col·leccions. La BNE és també museu bibliogràfic des del 1858. El segon és la tecnologia i la seva evolució, i com ha permès poder conservar i difondre els fons a la ciutadania. I per últim, el darrer eix de l’exposició mostra com es treballa diàriament a la BNE, ja sigui per ampliar i completar les col·leccions, els treballs més tècnicos així com les mesures i solucions per la bona conservació de la informació.

Des de la Biblioteca d'Altafulla volem Felicitar els 300 anys de la BNE.

us deixem el vídeo de conmemoració

Una bona ocasió per veure de prop incunables, llibres, dibuixos, mapes, fotografíes, partitures, ex libris, cartells… i peces úniques com manuscrits de Leonardo Da Vinci, Beat de Liébana o Petrarca, dibuixos de Velázquez, Goya o Fortuny, gravats de Goya, Dürer, Rembrandt o Picasso i llibres tan especials com l’edició príncep de El Quijote.

Club de lectura de novel•la negra a la biblioteca

2011-12-28T15:13:00.001+01:00

NOU CLUB DE LECTURA NOVEL·LA NEGRA

La biblioteca d’Altafulla inicia l’any amb un nou Club de Lectura de novel·la negra.

Si t'apassionen les novel·les plenes de misteris i delictes pendents de resoldre? De policíes, detectius i jutges que cerquen la resolució de crims impossibles?
Si vols compartir les lectures d'autors de novel·la negra, vine al CLUB DE LECTURA de GÈNERE NEGRE de la Biblioteca.

Què és el Club de lectura?

El Club de lectura vol reunir un grup de persones, interessades en la lectura, per tal de comentar el mateix llibre i d’intercanviar experiències.

Quan ens trobem i on?

Fem una trobada mensual a la biblioteca.

Com hi pots participar?

Et pots informar trucant a la biblioteca 977 651176 o per correu electrònic altafullallegeix@gmail.com

La novel·la negra és, com la va definir Raymond Chandler en el seu llibre El simple art de matar, la novel·la del món professional del crim. Deu el seu nom a dos factors: que originalment va ser publicada a la revista Black Mask d'Estats Units i en la col·lecció Série Noire francesa, així com als ambients 'foscos' que assoleix. El terme s'associa a un tipus de novel·la policíaca en la qual la resolució del misteri no és en si l'objectiu principal; que és habitualment molt violenta i les divisions entre el bé i el mal estan bastant difuminades. La major part dels seus protagonistes són individus derrotats, en decadència, que busquen trobar la veritat (o almenys algun indici de veritat)

BONES FESTES

2011-12-23T20:00:00.001+01:00

Des de la Biblioteca Municipal d’Altafulla

Volem fer-vos arribar el nostre desig: que durant tot l’any hi hagi pau; que durant tot l’any hi hagi amor; que durant tot l’any siguem solidaris; que durant tot l’any la gent sigui feliç…, que durant tot l’any sigui Nadal!

Torna Nadal

(Miquel Martí i Pol)

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

feliç any 2012

CLUB D'ASSAIG

2011-12-21T12:52:00.003+01:00

En el club d'assaig estem llegint:

JESÚS TUSÓN, MAL DE LLENGÜES, Editorial Empúries.

Jesús Tuson Valls (València, 1939) ha estat catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona durant quatre dècades, fins a la jubilació el 2009. La seva docència ha abastat matèries com la Història de la Lingüística, la Semàntica, la Lingüística i Poètica i la Teoria i Història de l'Escriptura. És autor de diversos manuals sobre Lingüística i ha publicat, amb gran èxit entre els lectors, llibres d'assaig sobre diversos aspectes del llenguatge i de la comunicació humana; entre els quals, El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988), Històries naturals de la paraula (1998), ¿Com és que ens entenem? (1999), Una imatge no val més que mil paraules (2001), Patrimoni Natural (2004), Lletres sobre lletres (2006), Això és (i no és) Allò (2008) i Paraules en la corda fluixa (2009).El darrer llibre publicat per l'autor és Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to)''.(Ara llibres) 2011.

Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d’alguns il•lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l’agressió i les preeminències. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.

Recomanem la lectura del seu darrer llibre, Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to)''.(Ara llibres) 2011

La lliçó magistral de Jesús Tuson. Un elogi del llenguatge. Un cant a la intel·ligència humana.

Després de tota una vida a la Universitat, Jesús Tuson es buida en un llibre imprescindible. Un assaig lliure i global sobre el llenguatge, aquest regal únic que la natura ens ha fet a nosaltres, els humans.

"La facultat del llenguatge és una dotació natural, exclusiva de l'espècie humana. Els sapiens, doncs, ni ens podem pensar, ni tan sols imaginar, sense el llenguatge, perquè aquest forma part inalienable de l'univers mental que ens fa ser com som. Sense el tresor lingüístic, ens trobariem de cop en un passat ben llunyà, potser a una distància de sis milions d'anys, contituint una espècie probablement paral·lela a la dels actuals ximpanzés. No és aquest, el cas."

Jesús Tusón.

Si voleu compartir la lectura d'aquest llibre, MAL DE LLENGÜES, ens trobareu a la biblioteca d'Altafulla el dia 11 de gener a les 19h.

CLUBS DE LECTURA

2011-12-21T12:22:00.002+01:00

En el Club de lectura de la Biblioteca d'Altafulla estem llegint:

desembre 2011

Nothomb, Amélie. Àcid sulfúric Barcelona: Empúries.

La narrativa d’Amélie Nothomb neix de la vocació d’enfrontar els éssers humans amb els més ocult dels processos interiors; neix, doncs, de la vocació de transgredir, de convocar els fantasmes per a conviure, en igualtat de condicions, dins d’un escenari hostil: la societat com a castradora de drets. Tant fa que sigui la xinesa o la belga, la dels adults o la dels infants. La fi última dels éssers és fer la vida impossible als altres i, per a defensar-se, hem de comptar amb una moral integra. Però la integritat moral, a pesar dels puristes, inclouria aspectes que s’han vingut considerant inconfessables.

Humorisme càustic

Aquest contrast de civilitzacions, remarcat fins a la sang per l’autora, és la base d’un humorisme càustic, molt agradable al lector, que pot transmetre la sensació de ser l’objectiu principal de la seva prosa. Lluny d’això, l’humor de Nothomb és generat per l’absurd de la condició humana, capaç de portar les seves obligacions, creences o plaers als límits del ridícul

Un reality show en un camp de concentració és el tema del nou llibre d'Ameli Nothomb "Àcid Sulfúric". Una crítica al sistema actual.

Àcid sulfúric, novel•la traduïda al català d'Amélie Nothomb (Kolbe, Japó, 1967), té una arrencada colpidora. Una empresa productora de televisió segresta arbitràriament un gran nombre de persones, els embarca en vagons de bestiar i els factura cap a un camp de concentració que ha construït, farcit de càmeres de televisió. Paral•lelament, munta un càsting per reclutar els kapos que exerciran de torturadors. I a partir d'aquí l'emissora comença a emetre en directe el xou d'impacte en què els teleespectadors podran assistir en viu i en temps real a la tortura i l'extermini d'una massa d'éssers humans, en un pendent degradador que culminarà amb l'oportunitat que el públic televident decidirà cada dia quins del presoners seran executats, entre tortures. D'entre aquesta massa anònima, aviat es destacaran dos personatges emblemàtics, dues dones de vint anys: Pannonique, la virginal i seductora heroïna dels deportats, i Zdena, la noia elemental i primària que se sent realitzada en el paper de kapo opressor.

La novel•la, breu no estalvia reflexions i afirmacions contundents entorn de la responsabilitat última i definitiva del poble, de cada individu, en la situació degradant en què viu; o sigui que avança a repèl del demagògic i autocomplaent corrent actual que intenta encolomar a un ens imprecís anomenat la societat, o a una casta diluïda anomenada els polítics, o a alguns pobles concrets odiats i envejats o a un personatge llunyà com el president d'alguna gran potència aquella responsabilitat que és pròpia i indelegable de cadascun de nosaltres.

Nothomb, que ha assegurat que no ha vist cap dels realitys que es fan de veritat, vol fer una denúncia del sistema. I els primers acusats són els espectadors, que atorguen audiència a l'espectacle més bèstia. La resta, és òbvia.

El relat de menys de 150 pàgines és cru i directe. No diu massa res de nou i la comparació amb els camps de concentració no ha agradat a tothom però el circ és el que és. I enganxa. Es llegeix amb molta facilitat i com en un d'aquests programes, el morbo de saber què els passa als presoners atrapa el lector.

La qüestió no és tan imaginar-se si aquesta possibilitat arribarà a ser real sinó què n'hem de fer de tot el que ja ho és.

Pot ser que ens quedi poc temps de vida. No l'hauríem de consagrar a vacuïtats mundanes, aquest temps.A. Nothomb

gener 2011

Miguel de Cervantes Saavedra, Don Quijote de la Mancha, Edición IV Centenario Real Academia Española

L'insigne escriptor, glòria de les lletres espanyoles, va néixer el 29 de setembre de 1547 en Alcalá de Henares (Madrid). Quart fill del cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortines. Quan tenia 4 anys d'edat es va traslladar amb la seva família a Valladolid, ciutat on estava establerta la cort del rei d'Espanya, Felip II. L'any 1561 la cort va ser traslladada a Madrid, on la família Cervantes es trasllada també. Poc se sap dels estudis que cursés Miquel en la seva infància i adolescència, però no sembla que fossin els que avui anomenem universitaris. Se sap que va assistir a una escola de jesuïtes però s'ignora la ciutat, encara que se sospita que va ser durant la seva estada a Valladolid. Ja a Madrid, sembla ser que va ser mestre seu Juan López de Hoyos, destacat literat de l'època. Amb poc més de vint anys es va anar a Roma al servei del cardenal Acquaviva. Va recórrer Itàlia, es va enrolar en l'Armada Espanyola i el 1571 va participar amb heroisme en la batalla de Lepant, "la més gran ocasió que van veure els segles". En la batalla de Lepant, que és on comença el declivi del poder turc a la Mediterrània, formaven el front cristià: la marina espanyola, l'estat del Vaticà, i l'estat de Venècia. Allí va ser on Cervantes, a conseqüència d'un tret d'arcabús rebut en el pit i al braç esquerre, va perdre gran part de la mobilitat d'aquest, pel que va ser cridat el Manco de Lepanto.
El 26 de setembre de 1575, quan tornava a Espanya, els corsaris van assaltar el seu vaixell a la desembocadura del riu Roine, el van capturar i van portar a Alger, on va patir cinc anys de captiveri. Cervantes va quedar lliure després que uns frares trinitaris paguessin per ell un rescat, el 19 de setembre de 1580. Al seu retorn a Madrid va trobar a la seva família a la ruïna. Quan tenia 37 anys d'edat es casa a Esquivias (Toledo) amb Catalina de Salazar i Palacios, de 19 anys; arruïnada també la seva carrera militar, intenta sobresortir en les lletres. I publica la novel "La Galatea" (1585) i lluita, sense èxit, per destacar en el teatre. Sense mitjans per viure, és destinat a Andalusia com comissari de proveïments i recaptador d'impostos per a l'Armada Invencible. Allà acaba a la presó, acusat d'irregularitats en els seus comptes. També va ser excomunicat per tres vegades davant l'intent de cobrar a l'església els impostos que aquesta estava obligada a satisfer.
En 1605 publica la primera part del Quixot, l'èxit dura poc. El 1606 torna a Madrid, on viu amb dificultats econòmiques i es lliura a la creació literària. En els seus últims anys publica les "Novel exemplars" (1613), el "Viatge del Parnàs" (1614), "Vuit comèdies i vuit entremesos" (1615) i la segona part del Quixot (1615). El triomf literari no ho va lliurar de les seves penúries econòmiques. Va dedicar els seus últims mesos de vida a "Els treballs de Persiles i Segismunda" (de publicació pòstuma, el 1617). Va morir a Madrid el 23 d'abril de 1616 i va ser enterrat de caritat.
Cervantes va centrar els seus primers afanys literaris en la poesia i el teatre, gèneres que mai abandonaria. La seva obra poètica comprèn sonets, cançons, èglogues, romanços, corrandes i altres poemes menors dispersos o inclosos en les seves comèdies i en les seves novel. També va escriure dos poemes majors: Cant de Calíope (inclòs a "La Galatea") i "Viatge del Parnàs" (1614). La valoració de la seva poesia s'ha vist perjudicada per anar inclosa dins de gairebé totes les seves novel, per la celebritat assolida com a novel.lista en prosa i fins i tot per la seva pròpia confessió en aquest famós tercet que figura a "Viatge del Parnàs":

Jo, que sempre treball i em desvetllo
per semblar que tinc de poeta
la gràcia que no va voler donar-me el cel.

Encara que en altres ocasions s'enorgulleix dels seus versos, en el seu temps no va aconseguir ser reconegut com a poeta.
Tampoc va tenir millor sort en el teatre, pel que es va sentir atret des de jove, al retorn de la captivitat va arribar a estrenar amb èxit diverses comèdies, però tampoc els seus contemporanis el van acceptar com a dramaturg. Cervantes, amb una concepció clàssica del teatre, va haver de suportar el triomf aclaparador de Lope de Vega (el seu etern rival) en l'escena espanyola.
De la primera època (1580-1587), anterior al triomf de Lope de Vega, es conserven dues tragèdies: "El tracte d'Alger" i "La destrucció de Numància". A la segona època pertanyen les "Vuit comèdies i vuit entremesos" (1615). Les comèdies són "El gallardo espanyol", "La casa de la gelosia i selves de Ardenia"; "Els banys d'Alger", "El rufián feliç", "La gran Sultana senyora Catalina de Oviedo", "El laberint d'amor" , "La entretinguda i Pedro de Urdemalas" .. I els entremesos: "El jutge dels divorcis"; "El rufián viudo", "L'elecció dels alcaldes de Daganzo", "La guarda cuidadosa", "El biscaí fingit", "El retaule de les meravelles", "La cova de Salamanca "," El vell gelós ".
En la prosa narrativa Cervantes va començar escrivint una novel la pastoril que va ser el seu primer llibre publicat, amb el títol de "Primera part de la Galatea" (1585) encara que mai hi va haver una segona part. Entre 1590 i 1612 Cervantes va ser escrivint una sèrie de novel curtes que, després del reconeixement obtingut amb la primera part del Quixot el 1605, acabaria reunint el 1613 a la col.lecció de "Novel exemplars".
És possible que Cervantes comencés a escriure el Quixot en algun dels seus diversos períodes d'empresonament a la fi del segle XVI, però gairebé res se sap amb certesa. L'estiu de 1604 estava acabada l'edició de la primera part, que es va publicar al començament de 1605 amb el títol de "L'enginyós gentilhome Don Quixot de la Manxa", l'èxit va ser immediat. Després a Tarragona, l'any 1614 apareixia la publicació apòcrifa escrita per algú ocult en el pseudònim d'Alonso Fernández de Avellaneda, que va acumular en el pròleg insults contra Cervantes. Algun dels seus biògrafs apunta al seu etern rival i enemic Lope de Vega, com la persona que s'amagava darrere el pseudònim d'Alonso Fernández de Avellaneda. Cervantes portava molt avançada la segona part de la seva immortal novel.la, però pressionat pel robatori literari i per les injúries rebudes, hi va haver de donar-se pressa per a la publicació de la seva segona part que va titular "L'enginyós cavaller don Quixot de la Manxa" i va aparèixer en 1615, per això, a partir del capítol LIX, no va perdre ocasió de ridiculitzar el fals Quixot i d'assegurar l'autenticitat dels veritables don Quixot i Sancho. En 1617 les dues parts es van publicar juntes a Barcelona. I des de llavors el Quixot es va convertir en un dels llibres més editats del món i, amb el temps, traduït a totes les llengües amb tradició literària.

Si voleu compartir les lectures ens trobareu el dia 26 de gener a les 19h. a la Biblioteca Municipal d'Altafulla.

Taller d'ORIGAMI

2011-12-11T16:29:00.001+01:00

El proper dia 12 de desembre la Biblioteca d’Altafulla us convida a un Taller d’Origami

El taller està adreçat a nens/es de 6 a 12 anys

Es durà a terme a les 17,30h. a la Biblioteca

El taller estarà a càrrec de kyoko Urakawa i la seva filla.

L'origami (折り紙) es l'art japonès del plegament del paper. És originari del Japó (en japonès significa, literalment, "plegar" (oru) "paper" (kami). En català, també es coneix com a papiroflèxia.La papiroflèxia pot definir-se com una art educativa en què es desenvolupa la creativitat, prenent-la com a passatemps o aplicant-la fins i tot en les matemàtiques.Partint d'una base inicial (quadrats generalment, rectangles, triangles o altres formes, a voltes) s'obtenen figures que poden anar des de senzills models fins a ninots de gran complexitat. Els subjectes preferits per modelar són animals, altres elements de la natura (flors, arbres, etc) i capses. Es poden fer figures diverses com vaixells, barrets, pingüins, ocellets, avions i gairebé qualsevol cosa que hom tingui traça de fer i imaginació de crear.

L'única norma és que tot s'ha de fer doblegant. No es permet ni trencar ni enganxar. Tot ha d'estar fet d'una sola peça, o es consideraran obres diferents.

Segons la filosofia oriental, l'origami aporta calma i paciència a qui el pràctica, característica comuna de bastants teràpies basades en l'exercici manual.

US ESPEREM EL DILLUNS 12 DE DESEMBRE

L'art d'amargar-se o no, la vida

2011-12-06T15:25:00.005+01:00

"No ens afecta el que ens passa sinó el que ens diem que ens passa".

Rafael Santandreu

Amb el temps de crisi que estem vivint la queixa està molt present cada dia allà on ens movem. Sembla que quan et lleves el món s’acaba i el pessimisme s’escampa com una taca d’oli, potser no sense raó, però la qüestió és: serveix d’alguna cosa queixar-se? I és que la nostra és una cultura molt procliu a la queixa, perquè donem per assentat que tenim molts drets i, malgrat l’abundància que imperava fins fa poc, sempre ens sentim un punt d’insatisfets.

I és per això, per canviar les creences irracionals i les necessitats fictícies que condicionen la felicitat i l’estabilitat emocional que us recomanem, llegiu les següents propostes:

Heu pensat mai que teniu un art per amargar-vos la vida? O preferiu pensar que tenir un art per ser feliços i gaudir del dia a dia?

Paul Watzlawick, El arte de amargarse la vida, Ed. Herder.

Paul Watzlawick, a “El arte de amargarse la vida”, ens presenta un seguit d’estils d’afrontament de determinades situacions i ens facilita la reflexió sobre la multitud de camins que podem emprar per malmetre’ns la vida i conrear la infelicitat.
En comptes d’aconsellar-nos per aconseguir la felicitat, ens convida a llaurar-nos la dissort, segurament amb l’objectiu de proporcionar-nos un mirall que ens ajudi a descobrir els paranys on acostumen caure i d’alimentar-nos la vessant rebel.

El llibre ens ajuda a reconèixer el nostre estil personal davant de determinades situacions.

A més a més, ens ofereix una oportunitat per a reflexionar sobre els procediments pels quals una persona va construint-se una vida desgraciada. Watzlawick, recorrent a la ironia, ens enfronta amb les maneres en què de forma voluntària anem creant i consolidant la nostra infelicitat. L'autor, coneixedor de la naturalesa contradictòria i paradoxal de l'ésser humà, en comptes de facilitar consells per a aconseguir la felicitat prefereix divulgar fórmules per a aconseguir que visquem aferrats en la desgràcia. Naturalment, l’objectiu principal és que el lector s'adoni de l'error i reaccioni de manera contrària al la que proposen aquests consells.

Consells per viure en l'amargor i la infelicitat

Crea't problemes, i si no tens prou amb els teus assumeix com a propis els dels altres. Omple't la vida de complicacions reals o fictícies, i concedeix gran importància a tots els esdeveniments negatius.
Pensa que sempre tens la raó. Tot és blanc o negre, i només hi ha una veritat absoluta: la teva. Rebutja d'entrada el que diguin els altres, fins i tot quan pugui aportar-te alguna cosa positiva. Si la idea o proposta no és 100% teva, rebutja-la, de segur que no val la pena.
Viu obsessionat. Tria un esdeveniment prou negatiu de la teva memòria, converteix-lo en record inesborrable i porta-te'l a la ment una vegada i una altra, fins que només visquis per a pensar en això. Així, les dificultats quotidianes no absorbiran la teva atenció.
El present no val la pena, pensa sempre en el futur. Ajorna el gaudiment dels plaers d'aquest o aquell moment, perquè no pots saber el que et depararà el futur. Conforma't amb el pitjor que coneguis i no t'arrisquis davant d'allò bo que pots conèixer. Tortura't pensant en totes les coses negatives que et podrien passar d'aquí a uns anys.
Mai no et perdonis. Arribaràs a un punt en què tan sols sentiràs autocompassió. Pensa que tu ets l'únic responsable del que t'ocorre, i mai no creguis que hi ha situacions que s'escapen del teu control.

Aquestes recomanacions es plantegen en un to irònic amb la intenció de despertar l'autocrítica i per tal de veure'ns una mica ridiculitzats davant d'aquest tipus de pensaments que ens envaeixen i determinen la nostra conducta fins al punt d'amargar-nos la vida.

Extret de la Revista Consumer:

http://revista.consumer.es/web/ca/20030601/interiormente/61193.php

"Qualsevol pot portar una vida amargada, però amargar-se la vida a propòsit és un art que s'aprèn ..."

Rafael Santandreu L'art de no amargar-se lavida, Ed. Cossetània

En aquest llibre Santandreu presenta les eines bàsiques per al que considera el principal objectiu de la seva tasca: convertir-nos en persones emocionalment fortes. Les pàgines d'aquesta obra poden contribuir a trobar maneres de combatre allò que genera pors irracionals, símptoma de la depressió, l'ansietat o l'obsessió, i que impedeix tenir una vida plena.

La vida és per gaudir-la: estimar, aprendre, descobrir…, i això només ho podem fer quan hàgim superat les nostres pors.

En la línia dels grans llibres de psicologia per al gran públic, Rafael Santandreu exposa en aquesta obra un mètode pràctic, clar i científicament demostrat, per caminar cap al canvi psicològic.

La nostra finalitat és convertir-nos en persones més fortes i felices.

Amb anècdotes extretes tant de la seva consulta com de la seva història personal, l’autor ens mostra com transformar la nostra forma de pensar i actuar.
De deprimits, ansiosos o «rondinaires» podem convertir-nos en homes i dones serens, alegres i optimistes.

Amb ell analitzarem les creences irracionals i les necessitats fictícies que condicionen la nostra felicitat i l'estabilitat emocional. Segons ell, són aquestes creences irracionals les principals causants de frustració i sofriment, i poden convertir-se en malestar emocional, ansietat i depressió. Santandreu diu que estem malalts de "necessititis" i que convertim els nostres desitjos en necessitats.

Rafael Santandreu també ens parlarà de la tendència que tenim a dramatitzar en excés. Som màquines d'avaluació i tendim a valorar com a "terribles" fets de la vida quotidiana que no tenen tanta gravetat. Ell defensa que hem de revisar la nostra escala de valors i creences per adornar-nos de les coses per les quals val i no val la pena preocupar-se.

"No necesites tanto: todos conocemos a personas que viven con poco pero son felices. Y es que, en realidad, todas esas “necesidades” inventadas del mundo moderno no son más que espejismos. Está bien disfrutar de los bienes materiales, pero si no los tienes, tampoco es para tanto: la belleza, la amistad y el amor son gratuitos. ¿Necesitas algo más?" Rafael Santandreu

El libro contiene un top ten de creencias irracionales, esto es, las mayores ideas nocivas que conforman una filosofía de vida insana y que causan malestar emocional. Algunas de estas creencias son:

1. Necesito tener a mi lado alguien que me ame, de lo contrario ¡qué vida más triste!

2. Debo tener un piso en propiedad. De lo contrario, soy un maldito fracasado muerto de hambre.

3. Si mi pareja me pone los cuernos, no puedo continuar con esa relación. La infidelidad es una cosa terrible que te destroza por dentro.

4. Más siempre es mejor. El progreso siempre es bueno y consiste en tener más cosas, más oportunidades, más inteligencia...

5. La soledad es muy mala. Los seres humanos necesitan tener a alguien cerca porque si no, son unos desgraciados.

Us deixo un enllaç amb una entrevista a l'autor

Rafael Santandreu: pensa bé i et sentiràs millor

Nicanor Parra, Premi Cervantes 2011

2011-12-05T13:49:00.001+01:00

Nicanor Parra, el poeta, matemàtic i físic xilè, un dels grans "antisistema" i creador del gènere de l"antipoesia", ha estat designat el nou Premi Cervantes per aquest 2011, per al qual havia figurat ja com a candidat en diverses ocasions.

Amb 97 anys, és l'únic supervivent del trio més famós de poetes xilens, junt amb Pablo Neruda -poeta amb qui va tenir una relació d’amistat, rivalitat i mútua admiració- i Vicente Huidobro. Nicanor Parra va ser el creador de la corrent coneguda com antipoesia, una poesia nua de retòrica poètica. El guardó li serà lliurat el 23 d'abril de 2012. Recordem que l'any 2010, l'escriptora barcelonina Ana Maria Matute va rebre aquesta distinció, la més reconeguda de les lletres hispanes.

Els seus primers poemes estaven clarament influenciats pels versos populistes i fluïts de García Lorca. Un bon exemple és el seu poemari Cancionero sin nombre publicat al 1937. Però va ser a partir de l’any 1954, amb l’aparició de Poemas y antipoemas que esdevingué un gran referent a la poesia llatinoamericana de la segona meitat del segle XX, quan Nicanor Parra defineix la poètica que acompanyarà tota la seva obra. Aquesta, en paraules del propi poeta, consisteix en “buscar una poesía a base de hechos y no de combinaciones o figuras literarias. Estoy en contra de la forma afectada del lenguaje tradicional poético”.

Partidari, doncs, de la simplicitat i de l’humor enfront de la transcendència poètica, la poesia de Nicanor Parra actua com a moviment contra la melancolia, la serietat i el misteri, però alhora és una poesia que pregunta, escolta i pensa.

A banda del Cervantes, anteriorment Nicanor Parra ja havia estat reconegut amb altres premis rellevants com el Juan Rulfo l’any 1991 i el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana l’any 2001.

Properament sortiran publicades les seves obres completes, una bona oportunitat per profunditzar a l’heterodoxa obra poètica d’aquest gran autor.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del poeta, un article sobre la biografia de Nicanor Parra o les notícies aparegudes al diari El País i al suplement Ara llegim del diari Ara.

Us deixo l’interessant article publicat pel diari El País per conèixer millor a aquest gran poeta.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nicanor/Parra/fui/autor/nada/siempre/he/pescado/cosas/andaban/aire/elpepucul/20111201elpepucul_6/Tes

LA
POESÍA
MORIRÁ
SI NO
SE LA
OFENDE

hay
que poseerla
y humillarla en público

después se verá
lo que se hace

ÚLTIMO BRINDIS

Lo queramos o no

Sólo tenemos tres alternativas:

El ayer, el presente y el mañana.

Y ni siquiera tres

Porque como dice el filósofo

El ayer es ayer

Nos pertenece sólo en el recuerdo:

A la rosa que ya se deshojó

No se le puede sacar otro pétalo.

Las cartas por jugar

Son solamente dos:

El presente y el día de mañana.

Y ni siquiera dos

Porque es un hecho bien establecido

Que el presente no existe

Sino en la medida en que se hace pasado

Y ya pasó...,

como la juventud.

En resumidas cuentas

Sólo nos va quedando el mañana:

Yo levanto mi copa

Por ese día que no llega nunca

Pero que es lo único

De lo que realmente disponemos.

NICANOR PARRA "AUTORRETRATO"

50 ANYS REVISTA CAVALL FORT

2011-11-30T13:10:00.002+01:00

La revista infantil Cavall Fort va néixer l’any 1961 i s’ha convertit en tot un referent en la cultura infantil catalana.

La revista Cavall Fort celebra el seu 50 aniversari amb l’edició d’una revista especial de cent pàgines que servirà per oferir un repàs per la història de la revista.
Cavall Fort va néixer amb l’objectiu d’ajudar els seus lectors a adquirir el gust per la lectura, a despertar la curiositat pel món que els envolta i estimular-ne la creativitat. També per estimular la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys.

Cavall Fort va començar a aparèixer el mes de desembre de 1961, sota l'empara dels Secretariats Catequístics de Vic, Solsona i Girona, que van constituir aleshores la necessària cobertura legal, car en aquells moments era impossible d'obtenir el permís oficial per a la publicació d'una revista en català i, encara més, si era destinada als nois i les noies.

El tiratge inicial de Cavall Fort era de 10.000 exemplars, que es va ampliar tot seguit, i es podia difondre únicament per mitjà de subscripció.

A partir del número 17 (abril de 1963) es va augmentar el tiratge i es va ampliar el format (20,5 x 28,5 cm) i el nombre de pàgines (vint-i-quatre, de les quals n'hi havia dotze a dos colors i dotze a quatre colors). A partir del número 587 (gener de 1987) s'hi van afegir vuit pàgines centrals en blanc i negre. Des de la publicació del número 1000, el març de 2004, la revista es publica completament a tot color.

L'any 1990 Cavall Fort va començar a publicar un suplement per a lectors més petits (a partir de 5 o 6 anys), que es regalava amb la revista i que sortia sis cops l'any. L'any 2005 El Tatano es converteix en una revista independent, mensual, adreçada a lectors de 4 a 8 anys. L'octubre d'aquest any se n'edita un número 0, gratuït, destinat a donar a conèixer la nova revista i l'edició regular s'inicia el gener de 2006.

El contingut de Cavall Fort i d'El Tatano ha estat sempre determinat per un consell de redacció, constituït inicialment pels fundadors, i que s'ha anat renovant al llarg de la seva existència.

La revista va ser dirigida per Josep Tremoleda, després Albert Jané i actualment Mercè Canela, n’és la directora des de 1997.
La galeria d’escriptors que han passat per Cavall Fort és molt important i destaquen; Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell, Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Tísner entre d’altres.
Si parlem dels il·lustradors cal destacar Cesc, Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayé.
Cavall Fort també ha comptat en els 50 anys amb les col·laboracions d’artistes destacats com Joan Miró, Antoni Tàpies i Josep Maria Subirachs.

El número dels 50 anys

Ja el tenim aquí. El número doble de desembre, el 1185-1186, apareix just cinquanta anys després del primer Cavall Fort. Hi podreu llegir una extraordinària aventura amb què celebrem el cinquantè aniversari.

La revista Cavall Fort la podeu trobar a la Biblioteca d'Altafulla.

José Luis Sampedro, Premi Nacional de les Lletres 2011

2011-11-30T12:35:00.002+01:00

JOSE LUIS SAMPEDRO

El Ministeri de Cultura reconeix la brillant trajectòria intel·lectual del nonagenari economista i escriptor barceloní

L'escriptor, economista i acadèmic José Luis Sampedro ha obtingut el Premi Nacional de les Lletres. Aquest premi del Ministeri de Cultura, el més prestigiós després del Cervantes de tots els que atorguen a Espanya i reconeix la llarga trajectòria de Sampedro, que ha publicat novel·les i obres de teatre des de fa més de mig segle, a més d'haver exercit la docència durant dècades.

Segons el Ministeri, Sampedro (Barcelona, 1917) és "un dels més importants escriptors vius en llengua castellana, així com una referència intel·lectual i moral de primer ordre en l'Espanya de la segona meitat del segle XX".

Catedràtic d'Estructura Econòmica, exsenador i membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1990, ha conciliat amb gran èxit l'exercici d'alts càrrecs administratius i acadèmics en l'àrea econòmica amb una reconeguda producció literària.

Sampedro és autor d'obres econòmiques com 'Principis pràctics de localització industrial', 'Les forces del nostre temps' o 'El mercat i la globalització' i 'Economia humanista. Algo más que cifras' (2009). Entre la seva producció literària es troben títols com 'Octubre, octubre', 'El somriure etrusc', 'La vella sirena' o 'La ciència i la vida'.

El pensament de Sampedro es projecta sobre la naturalesa social de l'activitat econòmica i els efectes de la realitat social en què es desenvolupa. "D'aquesta manera, advoca per una economia més humana, més solidària, capaç de contribuir al desenvolupament de la dignitat dels pobles", segons el ministeri. "La seva producció prolífica, desenvolupada al marge dels corrents literaris, està marcada per la seva postura vital de contribuir, des de l'educació, la cultura i la transmissió del saber a la consecució d'un món millor".

A la pàgina personal de l'autor podem llegir la trajectòria personal i literària de José Luis Sampedro, escriptor i acadèmic nascut el 1917 a Barcelona i que avui ha rebut el Premi Nacional de les Lletres del Ministerio de Cultura. És un dels més importants escriptors vius en llengua castellana i se li ha donat el premi en reconeixement de tota la seva obra literària

El seus darrers llibres

CUARTETO PARA UN SOLISTA (Plaza Janés, 2011)
José Luis Sampedro y Olga Lucas

Sinopsis

Un viejo profesor, interno en un sanatorio, recibe la visita de los cuatro elementos –tierra, agua, aire y fuego- con quienes debate sobre el tiempo que nos ha tocado vivir y sobre si hay o no esperanza.

Novela de ideas o ensayo novelado, alegoría de nuestro tiempo y radiografía del ser humano en toda su complejidad, estamos ante una audaz y atrevida propuesta literaria que solo un escritor como José Luis Sampedro se podría atrever a escribir. Con un tono más próximo a la indignación que al pesimismo, el autor propone un viaje a través de la Historia, desde sus orígenes hasta ese “bárbaro ataque preventivo a Irak”, donde saldrá a relucir el papel de Europa, la economía de mercado, la sociedad de consumo o el eterno debate entre progreso, ciencia y fe. En suma, reflexión, aventura interior, lucidez, radicalidad y sabiduría a raudales. Sampedro, a sus casi 94 años, en plena forma. El libro que el autor de La vieja sirena quería, y necesitaba, escribir. Para saber de dónde se viene, entender lo que nos rodea e intuir lo que nos espera. Un libro a contracorriente, un libro necesario.

Reacciona és un pamflet polític i social de 176 pàgines publicat el 13 d'abril de 2011, coordinat per Rosa María Artal (que també hi escriu un capítol) i escrit en castellà per José Luis Sampedro Saez, Baltasar Garzón, Federico Mayor Zaragoza, Javier Pérez de Albéniz, Javier López Facal, Carlos Martínez, Ignacio Escolar, Àngels Martínez i Castells, Juan Torres López i Lourdes Lucía.

L'economista barceloní José Luis Sampedro va néixer l'any 1917, igual que Stéphane Hessel, autor a França del pamflet de dinou pàgines Indigneu-vos!. Sampedro va escriure el pròleg d'Indigneu-vos! mentre que Hessel signa el de Reacciona. Reacciona va ser el tercer llibre més venut a Espanya el 2011 al cap de poques setmanes d'aparéixer.

Als diferents articles/capítols del llibre els diferents autors defensen la dignitat, la democràcia i el bé comú, tenen com a objectiu informar a la ciutadania perquè “només un ciutadà informat pot ser responsable i impedir els atropellaments”.

Interessants reflexions de José Luis Sampedro

ENTREVISTA

"Sé que la gente que me lee se va a alegrar"

PREMI NACIONAL DE POESIA 2011

2011-11-20T15:40:00.001+01:00

L'escriptora Francisca Aguirre (Alacant, 1930) ha obtingut aquest dijous el Premi Nacional de Poesia 2011 que concedeix el Ministeri de Cultura per l'obra 'Historia de una anatomía'. Dotat amb 20.000 euros, aquest guardó pretén distingir la millor obra de poesia publicada a Espanya el 2010, tant en castellà com en gallec, euskera i català.

Per saber més de l'autora i la seva obra"Historia de una anatomia", Ed. Hiperión 2010

EXPEDIENTE

La paciente dice haber nacido el 27 de octubre de 1930.

El dato nos conduce a un período de la historia de nuestro país

francamente malo, por no decir malísimo.

Ahora bien, si tomamos en consideración

aspectos tan importantes para la salud

como la formación del carácter

que a estas alturas ya nadie pone en duda

salvo algún que otro majadero

es decir si consideramos que en 1936 nuestra paciente

tenía ya la vetusta edad de seis años

pues habremos de deducir que

la enferma tuvo este hecho a su favor

para enfrentarse a los desdichados acontecimientos

que asolaron a este trozo de tierra

que conocemos con el nombre de España.

Que en ningún momento ha sido ni una

ni grande ni mucho menos libre.

Francisca Aguirre, Historia de una Anatomía (2010)

Madrid, Hiperión p.63

FELICITATS!

Premi nacional de literatura infantil i juvenil

2011-11-20T14:42:00.002+01:00

Maite Carranza

L’escriptora Maite Carranza ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Dotat amb 20.000 euros, el premi el concedeix el Ministeri de Cultura.

Ha estat reconeguda per la seva obra, escrita en català, ‘Paraules emmetzinades ‘.(Edebé)

L'AUTORA

Maite Carranza, va néixer a Barcelona l'any 1958 i és llicenciada en Geografia i Història. L'Editorial Edebé ha publicat bona part de les seves obres, entre les que destaquen: "Víctor Yubacuto", "Mauro ojos brillantes", "El clan de la loba", "El desierto de hielo" o "La maldición de Odi". A més, Carranza ha estat guardonada amb altres premis com el Folch i Torres per "La rebelión de los lactantes" (1987), el Joaquim Ruyra per "La selva de los Arutams" (1989), l'Edebé infantil per "¿Quieres ser el novio de mi hermana?" (2002) i el Protagonista Jove per "El desierto de hielo" (2006).

L'obra premiada ‘Paraules emmetzinades ‘

Es tracta d’una història punyent sobre abusos sexuals i la violència de gènere. La història arrenca amb la desaparició de Bàrbara Molina de 15 anys. La policia investiga el seu entorn més pròxim, un professor, un nòvio, la família, una amiga íntima…, però ningú, excepte el seu segrestador, sap que des d’aleshores fa quatre anys que està tancada en un zulo, patint abusos físics i psíquics.
Maite Carranza va començar a pensar en Paraules emmetzimades arran de les notícies sobre els casos de les austríaques Natascha Kampusch i Elisabeth Fritzl, totes dues tancades en zulos, durant 8 anys la primera per Wolfgang Priklopil, i durant 24 la segona, pel seu pare, amb qui va tenir set fills.

Segons dades de l’any 1994 realizades pel Govern Espanyol i dades no actualitzades, a Espanya, un 23% de nenes i un 15% de nens menors de 17 anys han patit abús sexual. El 60% no ha rebut cap ajuda i és probable que molts casos no hagin sortit a la llum. Maite Carranza també ha comptat a la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, psicòlegs, víctimes i amb la Fundació Vicki Bernadet, especialitzada en l’ajuda i atenció als afectats.
Maite Carranza és autora de més de 40 novel·les entre les que destaquen Màgia d’una nit d’estiu i la trilogia La guerra de les bruixes.

GEMMA LIENAS RECOMANA

"PARAULES EMMETZINADES"

ART AL CARRER

2011-11-17T13:20:00.000+01:00

CREANT UN MURAL AL CARRER

Aquesta setmana del 14-18 de novembre a la Biblioteca d’Altafulla Issac Muñoz (Ofion Leim) està creant un mural en viu per celebrar el 25 aniversari de la nostra Biblioteca, podeu assistir matí i tarda a la realització d’aquest.

Us esperem !

LITERATURA DE FANTASIA

2011-11-13T15:15:00.001+01:00

“te'ls has de llegir”

La literatura fantàstica és un gènere literari pertanyent a la ficció, generalment en forma de novel•les o relats curts. Crea uns mons imaginatius totalment al marge de la realitat en els que apareixen éssers sobrenaturals com ara les fades, les bruixes, els elfs, els nans, els gnoms o els fantasmes. La màgia, els cavallers i les princeses aterrades per bèsties mítiques, en un ambient medieval, són temes que hi apareixen freqüentment dins.

El gènere fantàstic s'associa i contrasta amb el de la ciència ficció i el del terror. Aquests tres gèneres tenen elements en comú i elements totalment allunyats de la realitat o són especulacions sobre com podria ser la realitat, o bé de com hagués pogut ser. La "fantasia" s’ha decantat per a temes com la màgia, valents cavallers, princeses en perill, bèsties mítiques i sobre tot recerques. Els origens de la literatura fantàstica van des de la mitologia grega i la romana amb clàssics com L'Odisea de l'Homero i l'Eneïda de Virgili. Passant per la influència de l'edat mitjana amb legendes com la del Rei Artur. Trobant que el romanç és un altre dels precursos de la fantasia contemporània.

"Fantasia està en perill, es mor... li digué l'emperadriu infantil a Atreyu. El jove caçador, amb una promesa als llavis, agafà el seu cavall i, desbocat com la primavera que despunta, marxà a descobrir les causes del buit imparable que assetjava el seu món. En el viatge, descobrí meravelles i finalment els ulls d'un lector que l'observaven més enllà de la porta del mirall màgic. Junts reconstruïren Fantasia.(...)"

Llibre de l'oblit. Capítol XXI
.

Els seguidors de la fantasia son afortunats aquesta tardor arriben a les llibreries dues sagues de fantasia en català que avui recomanem.

Joc de trons de George R.R Martin en català.

L’editorial Alfaguara ha anunciat que publicarà en català a partir de novembre la sèrie de George R.R. Martin, ‘Cançó de gel i foc’

El primer títol Joc de trons es publicarà el 23 de novembre i el segon Xoc de reis el 21 de desembre. Tempesta d’espases i Festí de corbs es publicarà abans del mes de març de 2012. I l’esperat cinquè volum, Dansa de dracs, ja comercialitzat a Estats Units, serà publicat per Alfaguara en català al llarg del proper any.
Cançó de gel i foc ha estat traduïda a divuit idiomes i adaptada a la petita pantalla per productora HBO, emesa a Espanya per Canal +.

Des de l’any 1996, data de publicació de a primera història s’han venut més de tres milions de llibres venuts arreu del món i els fans no paren de créixer, gràcies també a l’adaptació televisiva per part d’HBO de Juego de tronos el passat 17 d’abril. (Canal+ ha estrenat la sèrie en castellà).

George Raymond Richard Martin és un escriptor de ciència ficció i fantasia, guionista i productor. Va començar a escriure la sèrie de Canción de hielo y fuego l’any 1991.
La història té lloc a un món de ficció, en un continent que es troba dividit en set regnes. Després d’un estiu que ha durat molts anys es comencen a percebre els canvis que anuncien l’arribada de l’hivern.
Una història ambientada en una edat mitjana inventada i potser amb menys fantasia que El senyor dels anells de Tolkien però molt efectiva en el seu plantejament.
Malgrat aquesta apreciació a la novel·la si que hi aparèixen alguns personatges no humans com ‘Los otros’, una mena de zombies i els dracs, dues races que semblaven extingides i que els protagonistes de la novel·la s’hauran d’enfrontar.

A Joc de trons, George R. R. Martin ha creat una autèntica obra mestra, combinant el millor del gènere. Misteri, intriga, romanticisme i aventura omplen les pàgines d'aquest primer volum en una sèrie èpica que fascinarà els amants de la fantasia d'arreu del món. En una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de esencadenar-se el conflicte. El fred s'acosta, i en les laçades estepes del nord, a ivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme. Al centre del conflicte es troben els Stark d'Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d'una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d'abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d'assassins i bastards, que s'ajunten en un temps de lúgubres presagis. Entre els complots i els ontracomplots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d'uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.

Si voleu saver més de la serie clikeu aqui

'El nom del vent' i 'El temor d'un home savi',

de Patrick Rothfuss. Ed. Rosa dels Vents

Rothfuss ha construït un univers fantàstic sense estridències, que ha agradat tant als seguidors habituals del gènere com als nouvinguts i recelosos. La clau podria estar en la brillant combinació d’amor, aventures i l’empatia amb un personatge molt atractiu. Kvothe és un home madur que viu una mena d’exili regentant una taverna, però amaga un passat de llegenda. L’arribada d’un cronista que el descobreix, desencadena el relat de la seva vida. El nom del vent és, doncs, la infantesa i joventut de Kvothe, un nen orfe que malviu com pot fins que gràcies al seu enginy accedeix a la Universitat, on adquirirà, entre altres, coneixements de màgia (simpatia). Alguns passatges del llibre poden recordar l’ambient de Harry Potter, però només de passada. Rothfuss fa proper i assequible el món de Kvothe gràcies a la pròpia coherència interna del relat, i la brillant construcció del personatge. Deixa molts fronts oberts, pendents de resoldre en futurs volums.

Rothfuss pretén explicar la història de Kvothe en tres llibres, els tres dies en què ell mateix l’explica al cronista.En aquests moments podem gaudir de dos dies,'El nom del vent' i 'El temor d'un home savi', ja a les llibreries.

A El temor d’un home savi, doncs, hi ha molta més acció que a El nom del vent, i Kvothe viatja a diferents països, per motius diversos, que millor no desvetllarem per ara. Per citar un capítol, sabrem què volia dir allò de “he passat la nit amb Felúrian i n’he sortit viu i amb la raó intacta”, descobrirem detalls sobre el meravellós món de Fae, i acompanyarem l’heroi en les aventures que contribueixen a forjar la seva llegenda com a arcanista. No cal dir que ell, murri, sovint hi posa més pà que formatge, tot i que els seus dons van en augment, igual que la seva temeritat, i serà capaç d’invocar de nou el nom del vent. Rothfuss fa una cosa que recorda molt a Tolkien, com és incorporar tot un seguit de contes, llegendes i cançons dins del relat, que contribueixen a donar cos al seu univers. Gens forçat, tot flueix. I potser no ho fa conscientment, però bé, a mi m’hi ha fet pensar, tot i que és injust parlar sempre de Tolkien per cercar analogies amb el gènere fantàstic. Ara bé, també hi ha més violència, i més sexe, tot i que moderat, res a veure amb l’estil contundent d’altres autors com George R. R. Martin.

El nom del vent, de Patrick Rothfuss

El temor d'un home savi, de Patrick Rothfuss

Te’ls has de llegir

La narrativa fantàstica catalana és abundant i amb qualitat, però ha estat molt negligida per la història i la crítica amb l’excepció d’uns pocs noms, com ara Joan Perucho, autor de Les històries naturals, entre molts altres llibres, o Joan Santamaria, que escrigué Quatre titelles i un ninot.

Altres autors catalans d'alt nivell que han incidit en el gènere, sovint reiteradament, són, ordenats de forma cronológica: Martí Genís i Aguilar, Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Diego Ruiz, Ernest Martínez Ferrando, Joan Duch, C.A. Jordana, J.V. Foix, Agustí Esclatasans, Ferran Canyameres, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo i Jordi Sarsanedas.

NOU CATÀLEG BIBLIOTECA ALTAFULLA

2011-11-11T15:53:00.003+01:00

Avui 11 de noviembre de 2011 la Biblioteca Municipal d’Altafulla posa a disposició dels seus usuaris i usuàries un nou sistema informàtic que permetrà consultar el catàleg de la biblioteca d’una forma molt més fàcil, ràpida i intuïtiva.

El catàleg ARGUS permet conèixer la localització i la disponibilitat dels documents. La consulta es pot realitzar a tot el catàleg col•lectiu, filtrar la consulta a les biblioteques d'una província, o bé a una única biblioteca la nostre.
Possibilita tres tipus de consulta: cerca bàsica, cerca avançada o bé cerca experta, depenent de si la consulta es realitza en un únic camp o bé es fa combinació de camps.

ARGUS és el nom del nou catàleg que gestiona el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i mitjançant el qual es poden consultar els fons bibliogràfics de les 142 biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre.

Argus incorpora un potent cercador de darrera generació, similar als cercadors d’Internet com Google o Bing que permet la consulta dels fons documentals d’aquestes biblioteques de forma molt senzilla. Actualment, el catàleg que gestiona el Departament inclou més de 4.285.037 exemplars disponibles (corresponents a més de 726.000 títols).

A partir d’una interfície senzilla, Argus permet la consulta per paraules claus, idees o frases. A partir de la consulta, el sistema presentarà una sèrie de resultats i un seguit de suggeriments de millora de la cerca que ajuden les persones usuàries a localitzar els documents que més s’ajusten a les seves necessitats.

En aquesta primera fase, les persones usuàries d’aquest nou catàleg podran definir-se per internet un espai individual i realitzar les següents operacions:

• Conèixer els documents que es tenen en préstec i la data de retorn

• Crear llistes de documents preferits

• Exportar llistes de documents preferits

• Reservar documents de la biblioteca

• Realitzar comentaris i valorar un document concret de la biblioteca

• Rebre avisos de venciment de documents en préstec o de l’ arribada de documents reservats

Argus ofereix també, a més de les dades descriptives del document, la imatge digital de la coberta d’una part important del fons de les biblioteques. El conjunt d’imatges s’anirà incrementant de forma progressiva.

La instal•lació realitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació incorpora també el cercador Encore, de la mateixa empresa. En aquest sentit, Argus és el primer catàleg de biblioteques de Catalunya que incorpora un cercador d’aquestes característiques i també el primer que s’aplica a l’Estat espanyol en l’àmbit de les biblioteques públiques.

El nostre fons documental s’inclou en el catàleg col•lectiu del Sistema de Lectura Pública, del qual formen part la majoria de biblioteques públiques de les províncies de Tarragona, Lleida i Girona.

La Subdirecció General de Biblioteques ha elaborat un vídeo promocional d’Argus:

El sistema bàsic implementat és Millennium Integrated Library System (ILS) de l’empresa nord-americana Innovative Interface i que actualment també és usat per la Biblioteca de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.

Manual per cercar documents al catàleg

Per poder consultar el catàleg, feu un clic aquí

MOLTES FELICITATS ALTAFULLA

CONTACONTES SANT MARTÍ

2011-11-09T13:24:00.000+01:00

Avui dimecres 9 de novembre iniciem la celebració del 25é aniversari de la Biblioteca d’Altafulla amb un contacontes.

“UN LLEÓ A LA BIBLIOTECA”

HORA: 17,30

LLOC: Biblioteca Municipal d’Altafulla

C/ Escoles s/n

T. 977 651176

A càrrec del grup “PEIX PEIXET”

En acabar farem una petita activitat “PLANTAR DESITJOS”

US HI ESPEREM!

FESTA SANT MARTÍ 2011

2011-11-04T16:30:00.000+01:00

JA HA COMENÇAT LA FESTA!

PARTICIPAR, GAUDIR, VIURE

Lectures i Clubs

2011-11-04T13:31:00.001+01:00

Seguint el calendari dels Clubs de lectura i d’assaig aquest mes llegirem dues propostes prou encoratjadores.

Pel que fa al Club de lectura, estem llegint “treient la cadira al carrer autobiografia, memòries, bolets” de Joan Carnicer, un autor d’Altafulla que ens acompanyarà el dia 24 de novembre a les 19 h. A la Biblioteca per comentar el seu llibre.

Per altra banda seguint el lema del nostre Club d’Assaig, “Assajant un nou món”, aquest mes estem llegint “La consciència que crema” del savi Eudald Carbonell, aquest llibre el comentarem el 14 de desembre a les 19 h. A la Biblioteca d’Altafulla.

“treient la cadira al carrer autobiografia, memòries, bolets” de Joan Carnicer.Silva 2011

RESENYA

Neix d’una “regressió” de l’autor, que li porta a la ment, a banda d’escenes molt intimes, certs passatges i personatges oblidats del passat. De resultes d’aquesta experiència, heus aquí recollit un grapat de cireres (i algun bolet) en forma de relats i microrelats que combinen humor àcid i tendresa, moral clàssica i llibertària, retòrica literària i parla popular, ciència i màgia, amor espiritual i carnal. Unes peces que es poden començar per on es vulgui, però que sempre fan pensar i reconèixer i somriure al lector. Moltes són part de la memòria col·lectiva d’un poble, cada cop més diluïda. Moltes semblen mentida, però són veritat. De gènere inclassificable, aquesta nova obra d’un autor irrepetible, heterodox i contacontes.

“La consciència que crema” del savi Eudald Carbonell, Ara llibres 2008

El llibre tanca la sèrie que Carbonell va començar amb ‘Planeta humà’ i que també inclou els títols ‘Encara no som humans’ i ‘El naixement d’una nova consciència’. En aquests llibres hi examina l’evolució dels homínids i de l’home fins als nostres dies. En canvi, a ‘La consciència que crema’ projecta, sobretot, la mirada al futur. Partint del coneixement científic acumulat, Carbonell fa una projecció del futur pròxim i remot de la nostra espècie, comenta la crisi de la família nuclear i apunta que el masclisme pot perjudicar l’evolució futura de l’espècie.Per Carbonell, cal avançar cap a una societat del pensament, que superi la societat del coneixement. Ara, per a arribar-hi cal que, aquest mateix segle, tota la humanitat sigui alfabetitzada. Si no se socialitza ràpidament el coneixement adquirit per la humanitat, si continuen augmentant les desigualtats socials i el consum de manera exponencial, la humanitat pot caure, diu, en un col·lapse, agreujat per factors com el canvi climàtic. Aquest col·lapse, que podria escaure’s d’ací a vint anys o vint-i-cinc, pot traduir-se en una davallada demogràfica molt important. Carbonell en parla com d’un canvi de fase que va començar amb la revolució industrial i que, amb les dues guerres mundials, va donar algunes pistes de fins on pot arribar. Per evitar el col·lapse, o per superar-lo, si fos el cas, Eudald Carbonell creu que l’home ha de prendre consciència de formar una sola espècie i ha d’actuar en conseqüència, organitzant-se amb lògica i solidaritat, socialitzant el coneixement.

EL DOL: lectures per afrontar la vida

2011-11-01T15:58:00.003+01:00

Freud defineix el dol com la reacció emocional davant la pèrdua d'una persona estimada o una abstracció equivalent. Tanmateix, el dol no és conseqüència sempre la desaparició, si més no física, d'una persona estimada. També es produeix un buit emocional davant situacions de pèrdua com la desocupació, separacions o divorcis, o bé com a conseqüència d'una malaltia neurodegenerativa tipus Alzheimer que ens toca de prop.

El dol consisteix en el procés inevitable, alhora que necessari, per adaptar-nos a la situació de pèrdua. En tot cas, no tothom reacciona de la mateixa manera: hi ha persones a qui el dol atrapa de per vida; i altres s'afanyen a vèncer-lo mitjançant mecanismes psicològics d'adaptació.

Què cal fer davant un dol? Elaborar-lo. Tapar, negar un dol pot suposar arrossegar-lo de per vida. Un dol no o mal elaborat pot significar pèrdua d’autoestima, malalties, addiccions i un incomptable número més de impediments per gaudir de la vida. Cal normalitzar el dol, allò que sentim, pensem o fem és totalment normal en aquestes circumstàncies. Hi ha tants tipus de dol com persones que el passen, per tant qualsevol sentiment o manifestació d’aquest dol és “lícita”.

Hi ha dol sense dolor? No i a més per elaborar-lo cal entrar en el dolor, ser-ne conscient, el que si que es pot és minvar les conseqüències. Disminuir els símptomes d’aquest dolor reelaborant-lo a diferents nivells fins a la seva desaparició. Cada dol és únic i per tant cal donar-se permís per sentir el que es vulgui sentir i quan es vulgui sentir. El dol significa tristor i ens cal aquesta tristor per sortir-ne. Ens deixi l’entorn estar tristos o no, és necessari. Per tant deixeu brollar els vostres sentiments, fugiu d’aquells que en lloc d’escoltar-vos us impedeixen la llibertat del sentiment, mireu de expressar les vostres emocions (és indispensable per créixer). Estem immersos en una cultura en la que l’expressió de les emocions no està ben vista i això no és un avenç, tot el contrari... i hi ha molta gent que reprimeix les emocions fins a l’extrem de que ni en son conscients de que les tenen. Aquesta repressió emmalalteix.

Quan sabré que he processat un dol? Quan allò que produïa dolor es transforma en un sentiment de serenitat, pau interior i podem passar pàgina. Passar pàgina no significa oblidar, significa que ja no estem contínuament ocupats mentalment, en siguem conscients o no, en el tema que el produïa.

Per sortir del dol és fonamental recuperar forces, energia, saber “deixar marxar” allò que ha suposat el motiu de dol, perdonar i perdonar-se, acceptar la pèrdua i construir una nova vida. Es sap quan una persona ha fet camí en aquest treball de dol quan comença a parlar de si mateixa i no només d’allò que ha perdut.

LLIBRES PER AFRONTAR I ELABORAR LA PÈRDUA

Kübler-Ross, Elisabet; Kessler, David: Sobre el dol i el dolor. Sagarmata. Empúries 2006

Per a persones que estiguin visquent o hagin passat pel procés del dol. També per a metges, infermeres i personal sanitari que treballin en l'àmbit de la tanatologia. Y també per a tots els damés, doncs en certa manera la vida consisteix en una successió de trobades i despedides.

El procés de dol te 5 fases o estats: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l'acceptació. Sobre el dol i el dolor analitza cada una d'aquestes fases a través de les experiències professionals i personals d'Elisabeth Kübler-Ross i David Kessler.

Inclou històries curtes i il·lustratives sobre temes diversos i capítols sobre la tristesa, els records, els somnis, el procés d'acceptació, l'aïllament i, fins i tot, sobre el sexe durant el procés de dol.

“Elisabeth Kübler-Ross ens ha deixat un últim regal, i és una obra mestra. Després d'haver-nos il·luminat sobre el tema de la mort, ara ens il·lumina sobre el tema del dol.

Un bonic testimoni i record d'aquesta dona excepcional. Ben redactat i ben estructurat, aquest és el testimoni vital d'una persona que va dedicar la seva vida a humanitzar i 'aixamplar' la concepció del procés de la pèrdua.

Torralba, Francesc Plantar cara a la mort. ARA LLIBRES, 2008

Aquest és un llibre transgressor que explora una qüestió políticament i socialment incorrecta: la mort. Ens proposem plantar-li cara, oferir elements per afrontar-la amb serenitat i cercar mecanismes de consol davant de la mort d'un ésser estimat.

Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta sensata enfront de la mort, que avui dia continua sent un tabú en la nostra cultura. Quan una persona tñe clar que aquest petó pot ser l'últim petó, que aquesta carícia pot ser l'última, besa com mai, acaricia com si la pell de l'altre fos el tresor més preuat.

Com escriu Ciceró, "morir fugint és lleig; morir vencent, gloriós", però per vèncer, cal plantar cara a la mort.

El nen i la mort: acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada / Montse Esquerda; Anna M. Agustí. Barcelona: Pagès, 2010

El nen o el jove que ha estat educat sense tenir en compte la mort, quan li arriba la pèrdua, es troba com nàufrag enmig del dolor i de la incertesa. La mort d’un ésser estimat, el dolor que provoca als qui es queden, el dol que se’n deriva, ens qüestionen i ens interpel·len. La nostra societat viu d’esquena a la mort, la nega i l’amaga, especialment als nens i als adolescents. Ells, en canvi, en senten una gran curiositat i freqüentment formulen preguntes, encara que ben aviat aprenen a callar en veure que això incomoda els adults. Aquest llibre pretén explorar l’univers del nen en relació amb la mort i les seves reaccions davant de la pèrdua d’una persona estimada. Alhora, ofereix eines per poder acompanyar-lo i ajudar-lo a elaborar el dolor i les emocions que en aquests moments difícils està vivint. Està adreçat als pares, als educadors, als pediatres i a totes aquelles persones que conviuen amb nens i adolescents.

Nahir Gutiérrez ¿Dónde está güelita Queta? en el sutil y tierno texto y Alex Omist. Ed. Destino

“Un recorregut per la pèrdua, tremenda sempre, i pels nens brutalment inexplicable, d’aquelles persones que estimem”. Aquesta ha estat la valoració que ha fet el jurat del llibre escrit per Nahir Gutiérrez i l’il·lustrat per Álex Omist que ha obtingut el XXX Premi Destino Infantil Apel·les Mestres valorat amb 4.500 euros.

El llibre duu per títol “¿Dónde está güelita Queta”. La seva autora explica que es va decidir a escriure’l ”en sentir fabular” els seus fills “sobre on havia anat a parar la seva besàvia, i sobretot com ho havia fet, ja que caminava molt malament”. “En aquell moment va ser quan em vaig adonar que compartir el record de la meva àvia podia ser sa, enriquidor i fins a divertit”.

ASSOCIACIONS D'AJUDA AL DOL

TARRAGONA:
Grupo de Ayuda Mutua para el Duelo.
Telf. 977384924

BARCELONA:

TORNAR A SOMRIURE (VOLVER A SONREIR).
Grupo de duelo de Vilafranca del Penedès, Barcelona.
Teléfono: 699-64-65-19
Email: tornarasomriure@yahoo.com
Contacto: Roser Marigó.

S.N.U.A. Shanti Nilaya; Unitat Acompanyament.
Hospital General de Catalunya.
C/Pedro i Pons, 1
08195 Sant Cugat del Vallès, Barcelona.
Teléfonos i direcciones de contacto:
Teléfono: 93.565.60.00 (teléfono Hospital General de Catalunya, donde estamos situados), extensión 5132, lunes, martes, jueves y viernes de 9.00 a 14.00.
Fax: 93.565.60.42
Email: jdomingo@hgc.es

Associació Un Nou Horitzó.
C/ La Salut 1. 08291 Ripollet. Barcelona. Teléfono (34)935046007. Fax (34)935809936.
E-mail: associacio@unnouhoritzo.org.
(Información en formato pdf 115 Kb, castellano y català)
(Proyecto de actuación, formato pdf 105 Kb)

Asociación DMD CATALUÑA.
Puerta del Angel Nº 7, 4º B. 08002 Barcelona. Teléfono (34)934123203. Fax (34)934121454.

TELEFON ESPERANÇA

VÍDEO

El dol, plorar amb confiança

El dia de Tots Sants el programa Singulars va fer una edició especial sobre el dol. Amb tres convidats que ens ajudaran a entendre millor què és el dol i com superar-lo: el neuròleg de Harvard i col·laborador del programa Álvaro Pascual-Leone; la doctora en metafísica i autora de diversos llibres sobre el dol i la mort Anji Carmelo, i el doctor Jordi Trelis, director de l'Institut Català d'Oncologia, l'ICO.

"Qui accepta sofrir, sofrirà la meitat de la vida; qui no accepta sofrir, sofrirà la resta de la seva vida" Confuci